Acanthocereus tetragonus
_001.jpg)
Acanthocereus tetragonus, cridat comunament creuera, cardón, cardona, nopal de creu, creuera, jacube, jacubo o pitahaya anaranjada, és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Acanthocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur de Florida fins al Carib i des del sur de Texas fins a Veneçola.
Descripció
[editar | editar còdic]És un cactus rampante, de tant en tant columnar i arbustiu, els troncs majors es redonegen. Planta erecta o estovada, de fins a 7 m de llarc, el promig en altura és de 2 a 3 m, en freqüència formant xares en múltiples brots, de 3 a 8cm de gros, format de 3 a 5 costelles llongitudinals, les espines grises i aciculares, sense fulls evidents.
En llocs oberts són decumbentes i les parts que toquen el sol produïxen raïls i formen noves branques. Els troncs vells es tornen cilíndrics de fins a 5 cm de diàmetro. Areolas distants entre sí de 3 a 5 cm. Espines radials a l'inici de 6 a 7 i d'1 a 4 cm de llongitut, espina central solitària, més llarga que les radials. Flores de color vert clar en llana de color marró en l'exterior i color púrpura crema per dins.
Florix al final de l'estiu i les seues flors s'òbrin durant les nits. Produïx fruts comestibles de 2,5 cm de color roig,[1] de 14 a 25 cm de llarc i prop de 10 cm de diàmetro, nocturnes, el tubo receptacular, en aréolas distants, escamas i tricomas cafens en 1 a 2 espines aciculares; parts sepaloides del periant linear-elíptiques, vert pàlit en màrgens blanquecinos o rojosos; les parts petaloides del periant blanques o verdosas. Fruts oblongos de color roig o púrpura en madurar, de 10 cm de llarc per 5 cm d'ample, en aréolas circulares de 2 a 5 mm de llarc i terminades en punta; llavors negres, lustrosas i numeroses.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És espècie nativa de Mèxic, Costa Rica, Hondures, Panamà, Colòmbia, Veneçola i de Florida i Texas en Estats Units. És una espècie rara en les coleccions.Degut a que és una planta que s'ha cultivat en fins ornamentals, es té una àmplia distribució en Mèxic. Existix també en Texas, América Central, Nort d'Amèrica del Sur, i en les Antilles. Les poblacions selvades es poden trobar en el llitoral del Golf de Mèxic en els estats de mexicans de Tamaulipas i Veracruz; en l'alvertent del Pacífic, en els estats de Sinaloa, Colima, Guerrero, Oaxaca i Chiapas; en la Península de Yucatán en els estats de Campeche, Yucatán i Quintana Rosegue i en la part central de Mèxic en els estats de Sant Luis Potosí i Querétaro.[3][4][2]
És freqüent en les selves baixes caducifolias i boscs secs, no obstant i d'acort als reportes en a on s'ha localisat, també creix i es desenrolla en selves humides, el seu ranc altitudinal varia des del nivell de mar fins a 1450 m s. n. m., com lo és en la Serra Grossa de Querétaro. No obstant es té registrat que esta espècie produïx flors i fruts en elevació que no van més allà dels 400 m s. n. m.[2] És una espècie adaptable a la falta d'aigua i a les altes temperatures.
En Panamà, és molt freqüent entre la vegetació de plaja de la Península de Azuero.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cactus tetragonus, publicada en 1753 per Carlos Linneo en el llibre Species Plantarum: 466.[5]
Més vesprada, el botànic veneçolà Pieter Wagenaar Hummelinck va traslladar l'espècie al gènero Acanthocereus, per lo que va passar a cridar-se Acanthocereus tetragonus. Va registrar estos canvis en la revista científica Succulenta (Netherlands) 20: 165, publicada en 1938.[6]
- Acanthocereus: nom genèric que deriva de les paraules gregues akantha (que significa 'espinós') i cereus (que significa 'vés-la', 'ciri'), fent referència a la seua forma columnar espinosa.[7]
- tetragonus: epítet específic latino que significa 'en 4 ànguls', fent referència a la morfologia de les seues brots.[1]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]És una dels cactus que ha segut cultivada a nivell de traspatio per algunes comunitats indígenes des de fa ya un bon temps, sense que es tinguen senyes exactes sobre la seua domesticació. És una espècie multipropósito, ya que és comestible, medicinal, ornamental i per a seges vius.
D'acort a les norma 059 de la SEMARNAT 2010 en Mèxic, no es troba baix alguna categoria de risc. A nivell internacional i d'acort a l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), tampoc es troba baix alguna categoria de risc, no obstant, és una espècie protegida del Comerç Internacional (CITES) apèndix II.[4]Ademés, en la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN , l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[8]
Usos
[editar | editar còdic]Els brots tendres es mengen crus o cuits com a verdura.[9] És menjar típic en vàries regions mexicanes. Les frutes són dolces i també comestibles.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 En Epítets Botànics
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bravo–Hollis, H. i H. Sánchez–Millorada. 1978. Les cactáceas de Mèxic, vol. I. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F. 743 p.
- ↑ Guzmán O. S. Arias i P. Dávila. 2003. Catàlec de cactáceas mexicanes UNAM/CONABIO. Mèxic 315
- ↑ 4,0 4,1 bios.conabio.gob.mx/espècies/6010595 (visitada el 14 dic 2015)
- ↑ «Cactus tetragonus L. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-01.
- ↑ «Acanthocereus tetragonus (L.) Hummelinck | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-12-09.
- ↑ (1998) [1], McGraw Hill Professional, p. 92. ISBN 978-0-87983-821-8.
- ↑ «Acanthocereus tetragonus ha segut evaluat per última volta per a la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN en 2006. Acanthocereus tetragonus figura com de Preocupació Menor.».
- ↑ «Barbwire Cactus».The Sabal.Native Plant Project.26(7)
- 4–5.
- ↑ Helia Bravo Hollis (1937). [2].
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acanthocereus tetragonus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.