Cylindropuntia leptocaulis
Cylindropuntia leptocaulis, coneguda comunament com tasajillo,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cylindropuntia, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de l'el seu d'Estats Units fins a Mèxic. Ademés ha segut introduïda en Espanya i en Suràfrica, a on se li considera una espècie invasora.
Descripció
[editar | editar còdic]Cylindropuntia leptocaulis és una espècie de cactus prim que creix com un arbust o menut arbre densament ramificat, alcançant altures de 0,2 a 2 m. A voltes desenrolla un tronc curt de 5 a 8 cm de diàmetro, en la epidermis de color vert opac i en taques més obscures baix de les areolas. Les branques són ascendents, molt primes i articulades. Estan formades per segments que tenen el tamany i la forma d'un llapis, i es desprenen en facilitat. Cada u d'ells medix de 2 a 8 cm de llarc, de 0,3 a 0,65 cm de diàmetro i solen ser alterns. La seua forma és cilíndrica i tenen la epidermis de color vert grisáceo a violáceo. Presenten tubèrculs llineals semblants a arrugues allargues i costelles d'1,1 a 3 cm de llarc. La seua raïl és tuberosa i apareix moderadament engrossada.
Sobre els tallos s'assenten areolas en llana molt curta, tenen forma elíptica i el seu color va de blanc a groc, encara que es tornen grisos en l'edat. Posseïxen gloquidios de color groc a marró rojós i medixen d'1 a 5 mm de llarc. També solen presentar fulls verts en forma de punzón de fins a 1,2 cm de llarc.[2]
Les espines generalment són solitàries en les aréolas apicales de les branques principals i en les areolas de les branques velles apareixen de 2 a 3. Estan cobertes per una baïna epidérmica estretament ajustada o solta que sembla de paper, i són de color gris a grisa púrpura en les puntes de grogues a marró rojoses o grogues en tota la seua extensió. Són redonejades en secció travessera, aplanadas angularmente en la base, molt primes i flexibles. Poden ser rectes o curves, medixen de 2 a 5 cm de llarc i són de color marró rojós en cobertes blanques o grises.
Les flors són de color groguenc pàlit o crema i s'òbrin al final de la vesprada. Medixen d'1 a 2 cm de llarc i fins a 2 cm de diàmetro. Els estams tenen els filaments de color groc verdoso i les anteres grogues. Els lòbuls del estigma són de color groc verdoso i l'estil groc. Florixen de primavera a principis d'estiu (març-agost) o a voltes en autumne (octubre).[3]
Els fruts són numerosos, chicotets i de forma globular a obovada o claviforme. Són de color vert, a voltes en tenyida púrpura i es tornen rojos o rarament groguencs en la seua madurea. Apareixen en cadenes de 2 a 3 fruts, medixen de 0,9 a 2,7 cm de llarc i de 0,6 a 1,2 cm de diàmetro. Són llaugerament carnosos, en la pell plana i en 16-20 aureoles sense espines. Tenen l'àpiç afonat, aplegant a medir de 2 a 4 mm de profunditat. En el seu interior contenen llavors comprimides, deformades i de 3 a 4 mm d'ample.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des del sur d'Estats Units (concretament en els estats de Texas, Nou Mèxic, Arizona i Oklahoma) fins a Mèxic. Ademés ha segut introduïda en Espanya i en Suràfrica, a on se li considera una espècie invasora.[5]
Creix principalment en biomas desérticos o de xares seques, a elevació de 40 a 1500 metros sobre el nivell de l'mar.[3]
Caràcter invasor en Espanya
[editar | editar còdic]Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, tot el gènero Cylindropuntia ha segut inclós en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Opuntia leptocaulis, publicada en 1828 pel botànic suís Augustin-Pyrame de Candolle en la revista ilustrada Mémoires du Muséum d'Histoire Naturelle 17: 118.[7]
Més vesprada, el botànic danés Frederik Marcus Knuth va traslladar l'espècie al gènero Cylindropuntia, per lo que va passar a cridar-se Cylindropuntia leptocaulis. Va registrar estos canvis en el llibre Donen Nye kaktusbog: 131, publicat en 1930.[5]
- Cylindropuntia: nom genèric format per dos paraules: el sustantiu grec kýlindros (que significa 'cilindre') i el gènero Opuntia, (en el que el gènero té similituts), fent referència a la forma cilíndrica dels tallos de les plantes.[8]
- leptocaulis: epítet específic que deriva de les paraules gregues leptos (que significa 'prim') i kaulon (que significa 'tronc'), fent referència a les seccions primes dels tallos de l'espècie.[9]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.
No es coneixen amenaces importants per a la conservació d'esta espècie, ya que és prou comuna i té un potencial reproductiu enorme, podent reproduir-se tant sexualment com asexualmente per mig de fragments de tallos despresos i dispersats pel ganado.[10]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa principalment a través d'esquejes.
Pot soportar temperatures de fins a -2 °C, encara que és millor no expondre-ho a temperatures inferiors a -0 °C. Necessita d'un sol en bon drenage, ya que és molt sensible a la podrimenta.[3]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Els noms comuns d'esta espècie són: agujilla, alfilerillo, catalina, catalinaria, catalinia, cholla, cholla alfilerillo, confite, nopal en baïna, sibirito, tasajillo, tasajo i tesajo.[1]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en el seu hàbitat
-
Detall dels tallos
-
Planta en flor -
Detall dels fruts sense madurar
-
Detall dels fruts madurs
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Tasajillo (Cylindropuntia leptocaulis)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-05-16.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 172-173. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Cylindropuntia leptocaulis». www.llifle.net. Consultat el 2025-05-16.
- ↑ «Cylindropuntia leptocaulis». Consultat el 25 de març de 2020.
- ↑ 5,0 5,1 «Cylindropuntia leptocaulis (DC.) F.M.Knuth | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-16.
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ «Opuntia leptocaulis DC. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-16.
- ↑ «Cylindropuntia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-10-19.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 136. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Cylindropuntia leptocaulis: Hernández, H.M., Cházaro, M. & Gómez-Hinostrosa, C.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152600A121480407».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152600a121480407.en.Consultat el 2025-05-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cylindropuntia leptocaulis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.