Anar al contingut

Anex:Patrimoni de la Humanitat en el Regne Unit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Regne Unit conta en 32 llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco,[1] ademés d'un atre compartit en Alemània. Quatre d'estos llocs se situen en territoris britànics d'ultramar: un en les Illes Pitcairn, en Polinèsia (illa de Henderson); un atre en l'archipèlec de Tristán de Falca en Santa Elena (illes de Gough i Inaccessible), un atre en Bermudes (ciutat històrica de Saint George) i un atre en Gibraltar. Els primers llocs del Regne Unit en ser declarats Patrimoni de la Humanitat varen ser la Calçada del Jagant, el castell i la catedral de Durham, la Gola de Ironbridge, el Parc de Studley Royal incloses les ruïnes de l'abadia de Fountains, Stonehenge, Avebury i llocs relacionats i els castells i muralles del rei Eduardo en Gwynedd en 1985. L'últim va ser el conjunt de coves de Gorham en Gibraltar en 2016.

La constitució de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (més comunament coneguda com Unesco) va ser ratificada en 1946 per 26 països incloent el Regne Unit. El seu propòsit va ser el de protegir l'herència mundial consistent en obres d'art, monuments històrics, llibres i ciència. El Regne Unit contribuïx anualment en 130.000 £ al Patrimoni de la Humanitat que finança la preservació de llocs en vies de desenroll. Algunes de les propietats designades contenen múltiples llocs que compartixen una mateixa localisació geogràfica o herència cultural.

La Comissió Nacional del Regne Unit per a l'Unesco aconsella al Govern del seu Majestad, responsable de mantindre el seu Patrimoni de la Humanitat, en les polítiques relacionades en l'Unesco. En 2008, Andy Burnham –llavors ministre de Cultura, Mijos i Deports– va expondre la seua preocupació sobre la necessitat d'una revisió del Patrimoni de la Humanitat del Regne Unit per a incloure nous llocs. Açò va ser degut parcialment a l'increment de costs i els baixos ingressos prevists procedents dels visitants, pocs dels quals eren conscients de l'estat del Patrimoni de la Humanitat que visitaven.

Bens culturals i naturals

Regne Unit conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

Parc de Studley Royal i ruïnes de l'abadia de Fountains
Be cultural inscrit en 1986, modificació menor en 2012.
Localisació: Anglaterra
Zona de protecció: 309 ha. Zona de respecte: 1622 ha.
Creat entorn a les ruïnes de l'abadia cisterciense de Fountains i del castell Fountains Hall, en el comtat de Yokshire, l'esplèndit conjunt paisagístic format per una série de jardins i canals del sigle XVIII, diverses plantacions i perspectives panoràmiques del sigle XIX i el palau neogótico de Studley Royal, conferix a este lloc un valor excepcional. (UNESCO/BPI)[2]
Stonehenge, Avebury i llocs associats
Be cultural inscrit en 1986, modificació menor en 2008.
Localisació: Anglaterra
Zona de protecció: 4985 ha.
Situats en el comtat de Wiltshire, els conjunts megalítics de Stonehenge i Avebury figuren entre els més célebres del món. Abdós santuaris estan constituïts per círculs de menhirs disposts en un orde la significació astronòmica del qual encara no s'ha dilucidat. Estos llocs sagrats i els distints llocs neolítics de les afores són testimonis incomparables dels temps prehistòrics. (UNESCO/BPI)[3]
Castells i recints fortificados del rei Eduardo I
Be cultural inscrit en 1986.
Localisació: Gales
Zona de protecció: 6 ha.
Situats en l'antic principat de Gwynedd, al nort del País de Gales, els castells de Beaumaris i Harlech varen ser construïts per James de Saint George, el millor ingenier militar de la seua época. De la mateixa manera que els recints fortificados de Caernarfon i Conwy es troben en un estat de conservació admirable i constituïxen no només un valiós testimoni de l'obra colonizadora i defensiva portada a terme pel rei Eduardo I d'Anglaterra a lo llarc de tot el seu regnat (1272-1307), sino també un eixemple excepcional de l'arquitectura militar migeval. (UNESCO/BPI)[4]
San Kilda
Be el meuxto inscrit en 1986, extensions en 2004 i 2005.
Localisació: Escòcia
Zona de protecció: 24.201 ha.
Este archipèlec volcànic de paisages espectaculars, format per les illes de Hirta, Dun, Soay i Boreray, es troba front a les costes de les Hébridas i posseïx alguns dels més alts penya-segats d'Europa, a on viuen immenses colónies d'espècies poc comunes d'aus marines en perill d'extinció, en particular frailecillos i alcatraces. Despoblado des de 1930, l'archipèlec de Sant Kilda posseïx vestigis que atesten una presència constant de l'home en estos parages apartats i inhòspits de la regió de les Illes Hébridas des de fa més de 2.000 anys. Entre eixos vestigis destaquen els sistemes d'explotació agraris denominats cleits i les cases de pedra tradicionals dels Highlands, chafades fràgils d'un assentament humà en una economia de subsistència basada en els productes de les aus, l'agricultura i la ganaderia ovina. (UNESCO/BPI)[5]
Gola de Ironbridge
Be cultural inscrit en 1986.
Localisació: Anglaterra
Símbol mundialment célebre de la Revolució Industrial, la localitat minera de Ironbridge presenta tots els elements –des de les mines fins als ferrocarrils– que varen contribuir a l'auge industrial de la regió circumdant des del sigle XVIII. En les seues rodalies es troba l'alt forn de Coalbrookdale, construït en 1708, que du a la memòria el descobriment de la fundició en coque. El pont que ha donat el seu nom a la localitat –el primer del món construït en metal– va eixercir una influència considerable en la tecnologia i l'arquitectura d'époques posteriors. (UNESCO/BPI)[6]
Calçada i Costa dels Jagants
Be natural inscrit en 1986.
Localisació: Irlanda del Nort
Zona de protecció: 70 ha.
Al peu dels penya-segats que voregen el replanell de Antrim, en Irlanda del Nort, la Calçada del Jagant, formada per 40.000 columnes de basalt, s'afona suaument en el mar. La seua fantàstica apariència ha inspirat llegendes de jagantes que creuaven la mar per ella fins a les costes d'Escòcia. Els estudis de que han segut objecte estes formacions geològiques en els tres últims sigles han contribuït al desenroll de les ciències de la terra, mostrant que este paisage espectacular va ser originat per l'activitat volcànica de l'Era Terciaria, fa uns 50 o 60 millons d'anys. (UNESCO/BPI)[7]
Catedral i castell de Durham
Be cultural inscrit en 1986, modificació menor en 2008.
Localisació: Anglaterra
Zona de protecció: 8,79 ha.
Construïda entre finals del sigle XI i començos del XII per a conservar les relíquies de Sant Cutberto, evangelisador de Nortumbria, i les de Sant Beda el Venerable, la catedral de Durham és el monument més gran i esplèndit de l'arquitectura normanda en Anglaterra, aixina com un testimoni de l'importància de les primeres comunitats monástiques benedictinas en este país. L'audàcia innovadora de les seues voltes prefigura l'art gòtic. Darrere de la catedral s'empina el castell, una antiga fortalea normanda que va servir de residència als bisbes-príncips de Durham. (UNESCO/BPI)[8]
Fronteres de l'Imperi Romà
Be cultural inscrit en 1987, extensions en 2005 i 2008.
Este ben és compartit en Alemanya GER
Localisació: Alemània / Regne Unit
Zona de protecció: 527 ha. Zona de respecte: 5226 ha.
Este lloc està compost per dos seccions de la frontera de l'Imperi Romà (“llimes romanus”) que daten de l'apogeu d'este (sigle II) i s'estenen a lo llarc de 550 km per Alemània, seguint un eix noroest-surest fins a la regió del Danubio. El lloc s'ha inscrit com a extensió de la Muralla d'Adriano (Regne Unit), que ya figurava en la Llista del Patrimoni Mundial des de 1987. El “llimes romanus” tenia una llongitut total de 5.000 km i travessava tota Europa des de la costa atlàntica septentrional de la Gran Bretanya fins a la Mar Negra. Des d'ací el seu traçat s'orientava cap a la Mar Rojo per a passar després per Àfrica del Nort fins a alcançar de nou la costa de l'Atlàntic. Les dos seccions del “llimes” comprenen vestigis de muralles, fossos, forts, ciutadelles, atalayes i vivendes civils. Alguns d'estos elements s'han descobert en el transcurs d'excavacions arqueològiques o s'han reconstruït, mentres que uns atres s'han perdut per a sempre. La Muralla d'Adriano (Regne Unit), que té una llongitut de 118 km, és un eixemple notable de la manera en que s'organisava una zona militar en la Roma antiga. (UNESCO/BPI)[9]
Ciutat de Bath
Be cultural inscrit en 1987.
Localisació: Anglaterra
Zona de protecció: 2900 ha.
Fundada pels romans junt a unes fonts termals, la ciutat de Bath va aplegar a ser un centre important de l'indústria lanera en l'Edat Mija. En el sigle XVIII, durant el regnat de Jorge III, es va transformar en una elegant ciutat en edificis neoclàssics d'estil palladiano que s'integren armónicamente en el conjunt format per les termes romanes. (UNESCO/BPI)[10]
vora Palau de Blenheim
Be cultural inscrit en 1987.
Localisació: Anglaterra
Prop d'Oxford, en mig d'un parc romàntic creat pel célebre paisagiste Capability Brown, s'alça el Palau Blenheim donado per la nació anglesa a John Churchill, primer duc de Marlborough, en reconeiximent per la victòria que va conseguir sobre les tropes franceses i bávaro en 1704. Construït entre 1705 i 1722, este palau caracterisat pel seu estil eclèctic i una tornada a fonts d'inspiració estètiques de raigambre nacional, és un eixemplar perfecte de residència principesca del sigle XVIII. (UNESCO/BPI)[11]
Palau i abadia de Westminster incloent l'iglésia de Santa Margarita
Be cultural inscrit en 1987, modificació menor en 2008.
Localisació: Anglaterra
Zona de protecció: 10 ha.
Reconstruït a partir de 1840 entorn a importants vestigis migevals, el palau de Westminster és un eixemple eminent, coherent i complet de l'estil neogótico. Este monument forma un conjunt de gran significat històric i simbòlic en la célebre abadia del seu mateix nom –en la que han segut coronats tots els sobirans britànics des del sigle XI– i la chicoteta iglésia migeval de Santa Margarita, d'estil gòtic perpendicular. (UNESCO/BPI)[12]
Illa de Henderson
Be natural inscrit en 1988.
Localisació: Illes Pitcairn (Territori Britànic d'Ultramar)
Zona de protecció: 3700 ha.
Situada en el Pacífic Sudoriental, l'illa de Henderson és un dels pocs atolones del món que ha conservat pràcticament intactes els seus ecosistemes. La seua situació aïllada permet observar en bones condicions la dinàmica de l'evolució de les illes i la selecció natural de les espècies. És particularment important per les seues dèu espècies endèmiques de plantes i quatre d'aus terrestres. (UNESCO/BPI)[13]
Catedral, abadia de Sant Agustín i iglésia de Sant Martín en Canterbury
Be cultural inscrit en 1988.
Localisació: Anglaterra
Zona de protecció: 18 ha.
Situada en el comtat de Kent, la chicoteta ciutat de Canterbury és la sèu del primat de l'Iglésia Anglicana. Els seus monuments més importants són: la humil iglésia de Sant Martín, que és la més antiga d'Anglaterra; les ruïnes de l'abadia de Sant Agustín de Canterbury, que duen a la memòria la missió evangelizadora mampresa l'any 597 per este sant en els regnes de la Heptarquía; i la soberba Iglésia Catedral de Crist, escenari de l'assessinat de l'arquebisbe Thomas Becket en l'any 1170, en l'arquitectura del qual es fonen en increible encert l'estil romànic i el gòtic perpendicular. (UNESCO/BPI)[14]
Torre de Londres
Be cultural inscrit en 1988.
Localisació: Anglaterra
Imponent fortalea carregada d'història, la Torre de Londres es va convertir en el temps en un dels símbols més importants de la monarquia britànica. Va ser construïda entorn a la Torre Blanca, erigida per Guillermo el Conquistador a la vora del Támesis per a protegir Londres i consolidar el seu poder. Esta última edificació, model eixemplar de l'arquitectura militar normanda, va eixercir una gran influència en les construccions defensives de tot el regne. (UNESCO/BPI)[15]
Illes Gough i Inaccessible
Be natural inscrit en 1995, extensió en 2004.
Localisació: Santa Helena (Territori Britànic d'Ultramar)
Zona de protecció: 7900 ha. Zona de respecte: 390.000 ha.
Situades al sur de l'Atlàntic, l'illa de Gough i l'illa Inaccessible figuren entre els ecosistemes insulars i marins de la zona templada frigga menys alterats per la presència del ser humà. Abdós illes posseïxen imponents penya-segats que s'empinen com a altes torres en mig de l'oceà i alberguen una de les colónies de pardals marins més importants del planeta. Ademés, presenten la característica de que no s'ha introduït cap mamífer en elles. L'illa de Gough alberga dotze espècies endèmiques de plantes i dos d'aus terrestres: la gallereta i el semillero de Gough. Per la seua banda, l'illa Inaccessible conta en dos espècies endèmiques d'aus, huit de plantes i dèu d'invertebrats com a mínim. (UNESCO/BPI)[16]
Ciutat vella i ciutat nova d'Edimburc
Be cultural inscrit en 1995.
Localisació: Escòcia
Capital d'Escòcia des del sigle XV, Edimburc oferix la doble faç de la seua ciutat antiga, dominada per una fortalea migeval, i de la seua ciutat nova, construïda en estil neoclàssic a partir del sigle XVIII. El traçat d'esta última va eixercir una gran influència en l'urbanisme d'atres ciutats europees. L'abundància d'edificis de gran valor en estes dos zones històriques tan diferents, aixina com la seua armoniosa yuxtaposició, conferixen a la ciutat el seu caràcter únic. (UNESCO/BPI)[17]
Greenwich marítim
Be cultural inscrit en 1997.
Localisació: Anglaterra
Zona de protecció: 110 ha. Zona de respecte: 175 ha.
El conjunt dels edificis de Greenwich, un suburbi de Londres, i el parc en que es troben, simbolisen els esforços artístics i científics d'Anglaterra durant els sigles XVII i XVIII. La Casa de la Reina de l'arquitecte Inigo Jones, va ser la primera vila del Palladianismo en Anglaterra, mentres que el complex que va anar fins fa poc temps la Real Escola Naval, va ser dissenyat per Sir Christopher Wren. El parc, establit sobre la base d'un concepte original del paisagiste francés André Li Nôtre, conté l'antic observatori real, en els treballs de Sir Christopher Wren i del científic Robert Hooke. (UNESCO/BPI)[18]
Núcleu neolític de les Orcadas
Be cultural inscrit en 1999.
Localisació: Escòcia
Zona de protecció: 15 ha. Zona de respecte: 158 ha.
El grup de monuments neolítics de les Illes Orcadas comprén una gran tomba en cambres funeràries (Maes Howe), dos círculs de pedres ceremoniales (les pedres enhiestas de Stenness i el círcul de Brodgar) i un lloc de poblament (Skara Brae), aixina com alguns llocs funeraris, llocs ceremoniales i assentaments humans que encara no s'han excavat. En el seu conjunt, estos vestigis formen un important paisage cultural prehistòric, ilustrativo del modo de vida de l'home en este remot archipèlec del nort d'Escòcia fa 5.000 anys. (UNESCO/BPI)[19]
Ciutat històrica de Saint George i fortificacions anexes (Bermudes)
Be cultural inscrit en 2000.
Localisació: Bermudes (Territori Britànic d'Ultramar)
Zona de protecció: 258 ha.
Fundada en 1612, la ciutat de Saint George és un eixemple excepcional dels primers assentaments urbans anglesos en el Nou Món. Les seues fortificacions són un vívido eixemple de l'evolució de l'ingenieria militar anglesa entre els sigles XVII i XX, aixina com de la seua adaptació a les bestreta de l'artilleria en el córrer del temps. (UNESCO/BPI)[20]
Paisage industrial de Blaenavon
Be cultural inscrit en 2000.
Localisació: Gales
Zona de protecció: 3290 ha.
El paisage de les afores de Blaenavon patentiza el paper preponderant eixercitat a nivell mundial per la regió del sur del País de Gales, a lo llarc del sigle XIX, en la producció de ferro i carbó, ya que tots els elements necessaris per a esta poden vore's encara in situ: mines de ferro i hulla, pedreres, una ret ferroviària primitiva, forns de fundició, vivendes obreres i vestigis de l'infraestructura social de la comunitat. (UNESCO/BPI)[21]
Llitoral de Dorset i de l'est de Devon
Be natural inscrit en 2001.
Localisació: Anglaterra
Zona de protecció: 2550 ha.
Els penya-segats del llitoral del comtat de Dorset i de l'est del comtat de Devon presenten una seqüència pràcticament ininterrompuda de formacions rocoses que comprén la totalitat del Periodo Mesozoico, o siga uns 185 millons d'anys d'història de la Terra. Els importants llocs fosilíferos d'esta regió, aixina com les característiques geomorfològiques clàssiques de la costa, vénen prestant des de fa més de tres sigles una important contribució a les ciències de la Terra. (UNESCO/BPI)[22]
Fàbriques de la vall del Derwent
Be cultural inscrit en 2001.
Localisació: Anglaterra
Zona de protecció: 1229 ha. Zona de respecte: 4363 ha.
Situat en el centre d'Anglaterra, la vall del Derwent alberga vàries hilaturas de cotó que daten dels sigles XVIII i XIX i el seu paisage industrial oferix un gran interés històric i tecnològic. L'indústria textil moderna va tindre el seu orige en les manufactura de Cromford, en les que es varen aplicar per primera volta les invencions de Richard Arkwright a la producció a escala massiva. Les vivendes obreres d'estes i atres manufactura s'han conservat intactes i constituïxen un testimoni del desenroll socioeconòmic de la regió. (UNESCO/BPI)[23]
Saltaire
Be cultural inscrit en 2001.
Localisació: Anglaterra
Zona de protecció: 20 ha. Zona de respecte: 1078 ha.
Situat en l'oest del comtat de Yorkshire, Saltaire és un poblat industrial construït en la segona mitat del sigle XIX que s'ha conservat íntegre i en bon estat. Les seues fàbriques textils, edificis públics i vivendes obreres destaquen pel seu estil armonioso i gran calitat arquitectònica. El seu traçat urbanístic ha permaneixcut intacte en el seu conjunt i oferix una image vívida de l'aplicació de les idees del paternalisme filantrópico de l'época victoriana. (UNESCO/BPI)[24]
New Lanark
Be cultural inscrit en 2001.
Localisació: Escòcia
Zona de protecció: 146 ha. Zona de respecte: 667 ha.
Situada en un magnífic parage d'Escòcia, el chicotet llogaret de New Lanark va ser el lloc a on el filántropo utopista Robert Owen va establir una comunitat industrial model a principis del sigle XIX. Les imponents construccions de les manufactura textils, les espaciosas i ben dissenyades vivendes els treballadors, el digne edifici de l'institut d'educació i l'escola són encara testics de l'ideal humaniste que va inspirar l'acció d'Owen. (UNESCO/BPI)[25]
Reals Jardins Botànics de Kew
Be cultural inscrit en 2003.
Localisació: Anglaterra
Zona de protecció: 132 ha. Zona de respecte: 350 ha.
Estos jardins constituïxen de per sí un verdader paisage històric, els elements del qual són ilustrativos de les distintes etapes per les que ha passat l'art paisagístic entre els sigles XVIII i XX. Les coleccions botàniques de Kew, integrades per documents i plantes conservades o vives, s'han anat enriquint considerablement en el córrer dels sigles. Des de que es varen crear en 1759, estos jardins han prestat una contribució contínua i important a l'estudi de la diversitat de les plantes, aixina com a les seues aplicacions econòmiques. (UNESCO/BPI)[26]
Liverpool – Port marítim mercantil
Be cultural inscrit en 2004, en perill des de 2012.
Localisació: Anglaterra
Zona de protecció: 136 ha. Zona de respecte: 751 ha.
Este lloc comprén sis sectors del centre històric i la zona portuària de la ciutat de Liverpool, que patentizan l'història del desenroll d'un dels centres més importants del comerç marítim mundial en els sigles XVIII i XIX. La ciutat de Liverpool no només va eixercitar un paper de primera importància en la prosperitat de l'Imperi Britànic, sino que ademés es va convertir en el principal punt de trànsit de toda una serie de desplaçaments humans massius cap a Amèrica: comerç d'esclaus i emigració de les poblacions d'Europa septentrional. Liverpool va ser, ademés, una ciutat precursora en la creació de tecnologies i métodos de gestió portuaris, aixina com de sistemes de transport moderns. El lloc comprén un gran número d'importants edificis comercials, civils i públics, especialment els del sector de St. George’s Plateau. (UNESCO/BPI)[27]
Paisage miner de Cornualles i l'oest de Devon
Be cultural inscrit en 2006.
Localisació: Anglaterra
Zona de protecció: 19.719 ha.
El paisage del comtat de Cornualles i de l'oest del comtat de Devon va sofrir una gran transformació en el sigle XVIII i principis del XIX, pel ràpit auge de l'explotació de mines de coure i estany. Els profunts pous miners, els tallers, les fundició, les ciutats noves, les chicotetes propietats i els ports i indústries anexes reflectixen el prolífic esperit innovador que va impulsar el desenroll industrial de la regió, a on es produïen a principis del sigle XIX els dos terços del coure mundial. Els numerosos vestigis industrials donen conte de la contribució d'abdós comtats a la Revolució Industrial en el restant de Gran Bretanya, aixina com de l'influència decisiva d'esta regió en el món miner en el seu conjunt. La tecnologia de Cornualles –màquines, edificis industrials i equipaments miners– es va exportar al món sancer. Cornualles i l'oest de Devon varen ser el motor de la ràpida difusió de la tecnologia minera. (UNESCO/BPI)[28]
Pont-canal i canal de Pontcysyllte
Be cultural inscrit en 2009.
Localisació: Gales
Zona de protecció: 105 ha. Zona de respecte: 4145 ha.
El canal de Pontcysyllte, que solca el nordest del País de Gales a lo llarc de 18 quilómetros, és una autèntica proea de l'ingenieria civil de l'época de la Revolució Industrial. La seua construcció, que es remonta a principis del sigle XIX, va exigir superar importants obstàculs geogràfics i realisar importants i audaços treballs d'ingenieria, ya que va ser construït en un sol tram sense esclusa alguna. El pont-canal, dissenyat pel célebre ingenier Thomas Telford, és una obra precursora tant per la tecnologia utilisada com per la seua monumental arquitectura metàlica. El recurs simultàneu al ferro colat i forjat va permetre la construcció d'arcs llaugers i resistents al mateix temps, que donen al pont-canal un aspecte imponent i elegant al mateix temps. El lloc s'ha inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial en la seua calitat d'obra mestra de l'ingeni creatiu humà, aixina com de síntesis notable dels coneiximents tècnics de l'Europa del seu temps. En la seua inscripció es reconeix també el seu caràcter de conjunt innovador que va inspirar molts atres proyectes d'ingenieria en el món sancer. (UNESCO/BPI)[29]
Pont sobre el riu Forth
Be cultural inscrit en 2015.
Localisació: Escòcia
Zona de protecció: 7.50 ha.
Este pont ferroviari que creua l'estuari del riu Forth en Escòcia és el pont multi-atirantado de ménsula més llarc del món. Va obrir en 1890 i continua transportant passagers i càrrega. El seu distintiu estètic industrial és el resultat d'una unió de components estructurals de manera directa i senzilla. Innovador en estil, materials i escala, el Forth Bridge és una important fita en el disseny de ponts i la construcció durant el periodo en el que els trens varen escomençar a dominar els viages de llarga distància. (UNESCO/BPI)[30]
Conjunt de coves de Gorham
Be cultural inscrit en 2016.
Localisació: Gibraltar
Zona de protecció: 28 ha. Zona de respecte: 313 ha.
Els abruptes penya-segats calcáreos de la cara oriental del peñón de Gibraltar alberguen quatre coves, els jaciments arqueològics de les quals atesten la presència de l'home de Neandertal durant més de 100.000 anys. Este testimoni excepcional de la cultura neandertaliense està constituït per gravats rupestres de motius abstractes, aixina com per chafades de la caça d'aus i animals marins en fins alimentaris i per indicis de l'us ornamental del plomall dels assuts capturats. Les investigacions científiques portades a terme en este lloc han aportat una contribució important al debat sobre el coneiximent de l'home de Neandertal i de l'evolució de l'espècie humana. (UNESCO/BPI)[31]
El Districte dels Lagos anglés
Be cultural inscrit en 2017.
Localisació: Anglaterra
Zona de protecció: 229,205.19 ha.
Ubicat en el noroest d'Anglaterra, el Districte dels Lagos anglés és un àrea montanyosa les valls de la qual varen ser molejats per glaciars en l'Edat del Hiello i posteriorment per un sistema d'us de terres agrícola pastoril per camps cercats per murs. La combinació de la naturalea i l'activitat humana ha produït un paisage armonioso en el que les montanyes són reflectides en els llac. Grans cases, jardins i parcs han segut creades especialment per a realçar la bellea d'este paisage. Este paisage va ser molt apreciat des del sigle XVIII en avant pels moviments Pintoresc i Romàntic, que ho varen plasmar en quadros, dibuixos i paraules. També va inspirar una consciència d'importància de la bellea dels paisages i va desencadenar primerencs esforços per a preservar-los. (UNESCO/BPI)[32]
Observatori Jodrell Bank
Be cultural inscrit en 2019.
Localisació: Anglaterra
Zona de protecció: 17.38 ha.
Al noroest d'Anglaterra, en una zona rural exenta d'interferències sonores, es troba l'observatori radioastronómico de Jodrell Bank, un dels primers del món. En 1945, any de l'entrada en funcionament d'este observatori, en el lloc de la seua instalació s'efectuaven investigacions sobre les radiacions còsmiques detectades per mig d'un sistema de radar. Este centre científic, que encara proseguix les seues activitats, posseïx varis radiotelescopios i una serie edificis funcionals habilitats per a hangars tècnics, sales de control, etc. La llabor d'investigació portada a terme en Jodrell Bank ha tingut repercussions importants en àmbits com l'estudi de la lluna i els meteorits, el descobriment dels cuásares, l'òptica quàntica i el seguiment de les naus espacials. Esta instalació tecnològica excepcional és ilustrativa del periodo de transició (1940-1960) de l'astronomia òptica tradicional a la radioastronomía, durant el qual els nostres coneiximents de l'univers varen experimentar profundes modificacions. (UNESCO/BPI)[33]
Localisació del Patrimoni de la Humanitat en el Regne Unit.
* Castells i muralles del Rei Eduardo en Gwynedd - ** Stonehenge, Avebury i llocs associats - *** Lloc compartit en Alemània
1. Palau de Westminster, Abadia de Westminster incloent l'iglésia de Santa Margarita - 2. Torre de Londres - 3. Greenwich marítim - 4. Reals Jardins Botànics de Kew


Ademés hi ha bens inscrits en Bermudes (Ciutat històrica de Saint George i fortificacions anexes (Bermudes)), en Santa Elena, Ascensió i Tristán de Falca (Illa Gough i Illa Inaccessible), en les Illes Pitcairn ( Illa de Henderson) i en Gibraltar (Conjunt de coves de Gorham)

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Regne Unit no té cap element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.


Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Regne Unit, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 25 de juliol de 2014,[34] ha presentat els següents 10 llocs:

Chatham Dockyard i els seus defenses

Be cultural

Propost el 27 de giner de 2012

Creswell Crags

Be cultural

Propost el 27 de giner de 2012

Paisages del laboratori de Darwin

Be cultural

Propost el 27 de giner de 2012

Illa Santa Helena

Be natural

Propost el 27 de giner de 2012

Mousa, Old Scatness i Jarlshof: el cenit de l'Edat de Ferro

Be cultural

Propost el 27 de giner de 2012

L'indústria de la pissarra en el nort de Gales

Be cultural

Propost el 27 de giner de 2012

Flow Country

Be natural

Propost el 27 de giner de 2012

Els dobles monasteris de Wearmouth-Jarrow

Be cultural

Propost el 27 de giner de 2012

Islas Turcas y Caicos

Be natural

Propost el 27 de giner de 2012

Grans spas d'Europa

Be cultural, compartit en República Checa, Alemània, Àustria, Bèlgica, França i Itàlia.

Propost el 27 de juliol de 2014

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els 23 llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.[35]

Image Nom Any Tipo Descripció
Catedral i Palau Episcopal de Sant David 1987-1987 K Localisat en Saint David's, en Gales. La catedral és un dels edificis d'estil normando més antics que existixen en el Regne Unit. De l'antic palau del bisbe només es conserva les ruïnes. El conjunt estava completament rodejat per un mur, del com solament queda una porta.
Llocs eclèctics de Lough Erne 1987-1987 K La nominació del Lough Erne va ser rebujada en 1987, ya que es va considerar que hi ha millors eixemples d'eclecticisme.
SS Great Britain 1988-1988 K
Ponts de Menai i del Conwy 1987-1987 K El pont colgante de Menai és un pont de cadenes completat de 1826, entre l'illa d'Anglesey i Gales. El pont ferroviari de Conwy, construït sobre el riu Conwy entre 1846-1848, va anar el primer pont de voltons de caixa de ferro forjat autoportante.
Navan Fort 1988-1989 K
Coleges de Cambridge i The Backs 1989-1989 K The Backs és un àrea en Cambridge a abdós costats del riu Cam, en la que es troben varis coleges de l'Universitat de Cambridge. La solicitut es va pospondre perque es va nominar un àrea massa menuda.
Anegada 1995-1996 N Anegada és l'illa més septentrional i l'única coralina de les Illes Vérgens Britàniques.
The Baths 1995-1996 N The Baths és un àrea en formacions geològiques inusuals en el suroest de Verge Grossa, la tercera més gran de les Illes Vérgens Britàniques.
Campament legionari de Caerleon 1995-1996 K Isca Augusta, en l'actual Caerleon, va anar un campament de la Legió Romana des del I fins al IV.
Chatsworth House 1995-1996 K Chatsworth House és una casa de camp anglesa en Derbyshire, habitada contínuament des del XVI per la família dels ducs de Devonshire.
Cregneash, illa de Man 1995-1996 K Poble en el suroest de l'illa de Man.
Illa de Sant Patricio (Castell de Peel), Illa de Man 1995-1996 K El castell de Peel és un conjunt de ruïnes vikingas en l'illa de Sant Patricio, en la costa oest de l'illa de Man.
Lacock 1995-1996 K Poble a l'est de Bath, en el comtat de Wiltshire.
Stourhead 1995-1996 K casa de camp en jardí en Stourton with Gasper en Wiltshire
Fortificacions de Gibraltar 1996-2012 K
Manchester i Salford 1999-2012 K La ciutat de Salford s'unix a la gran ciutat de Mánchester. El lloc va incloure evidències de la Revolució Industrial, incloent Ancoats, Castlefield i Worsley.
New Forest 1999-2012 N Parc nacional en Hampshire i Wiltshire, en el sur d'Anglaterra.
Great Western Railway: Paddington - Bristol 1999-2012 K Inclou estructures seleccionades de la llínea del ferrocarril, oberta en 1838, entre l'estació de Paddington en Londres i Bristol.
El Stratford de Shakespeare 1999-2012 K Stratford-upon-Avon és el lloc de naiximent i mort de William Shakespeare.
Cairngorms 1999-2012 N Grup de montanyes dels Montes Grampianos, en el noreste d'Escòcia.
Jardins de Mount Stewart 1999-2012 K Jardins d'una mansió en Irlanda del Nort, en el comtat de Down.
[[Archiu:|120px]] Fountain Cavern, Anguilla 1999-2012 K Està considerat el lloc indi més important de l'illa caribenya d'Anguilla
The Wash i la costa nort de Norfolk 1999-2012 N Inclou The Wash, l'estuari de varis rius i la costa nort del districte de Norfolk

Referències

  1. ↑ Unesco. «World Heritage List: Europe and North America» (en anglés).
  2. ↑ «Parc de Studley Royal i ruïnes de l'abadia de Fountains». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  3. ↑ «Stonehenge, Avebury i llocs anexos». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  4. ↑ «Castells i recints fortificados del rei Eduardo I». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  5. ↑ «Sant Kilda». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  6. ↑ «Gola de Ironbridge». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  7. ↑ «Calçada i Costa dels Jagants». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  8. ↑ «Catedral i Castell de Durham». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  9. ↑ «Fronteres de l'Imperi Romà». UNESCO Culture Sector. Consultat el 5 de giner de 2013.
  10. ↑ «Ciutat de Bath». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  11. ↑ «Palau de Blenheim». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  12. ↑ «Palau de Westminster, Abadia de Westminster incloent l'iglésia de Santa Margarita». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  13. ↑ «Illa de Henderson». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  14. ↑ «Catedral, abadia de Sant Agustín i iglésia de Sant Martín en Canterbury». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  15. ↑ «Torre de Londres». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  16. ↑ «Illes Gough i Inaccessible». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  17. ↑ «Ciutat vella i ciutat nova d'Edimburc». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  18. ↑ «Greenwich marítim». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  19. ↑ «Núcleu neolític de les Orcadas». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  20. ↑ «Ciutat històrica de Saint George i fortificacions anexes (Bermudes)». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  21. ↑ «Paisage industrial de Blaenavon». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  22. ↑ «Llitoral de Dorset i de l'est de Devon». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  23. ↑ «Fàbriques de la vall del Derwent». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  24. ↑ «Saltaire». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  25. ↑ «New Lanark». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  26. ↑ «Reals Jardins Botànics de Kew». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  27. ↑ «Liverpool – Port marítim mercantil». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  28. ↑ «Paisage miner de Cornualles i l'oest de Devon». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  29. ↑ «Pont-canal de Pontcysyllte». UNESCO Culture Sector. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  30. ↑ «Forth Bridge». UNESCO Culture Sector. Consultat el 12 de juliol de 2015.
  31. ↑ «Gorham's Cave Complex». UNESCO Culture Sector. Consultat el 14 de febrer de 2017.
  32. ↑ «Districte dels Lagos anglés». UNESCO Culture Sector. Consultat el 9 de juliol de 2017.
  33. ↑ «Observatori de Jodrell Bank». UNESCO Culture Sector. Consultat el 4 de maig de 2019.
  34. ↑ Llistaindicativa del Regne Unit
  35. ↑ Vegen-se en l'apartat «Former Tentative Sites» de l'entrada «UK» del lloc «World Heritage Sit»i, disponible en llínea en: [1]

Enllaços externs

Commons


Referències