Cairngorms
Els monts Cairngorms són una cadena montanyosa en les Terres Altes orientals d'Escòcia (Regne Unit) molt associats en la montanya del mateix nom: Cairn Gorm. En realitat, els Cairngorms semblen una sola replanell elevada i gran adornada en montanyes glaciars redonejades. En realitat són varis replanells, els passos dels quals no són molt profunts.
Els Cairngorms formen part del segon parc nacional d'Escòcia l'1 de setembre de 2003: parc nacional Cairngorms, que s'estén per les council areas d'Aberdeenshire, Moray, Angus, Perth and Kinross i Highland.
Els «Cairngorms» varen ser temporalment, entre 1996 i 2012, un dels bens de la Llista Indicativa de Regne Unit.
Nom
[editar | editar còdic]Usualment mencionades com The Cairngorms - este us "modern" de Cairn Gorm per a referir-se a tota la cadena montanyosa és potencialment equívoc - Watson (1975) es referix a ella com un renom explicant que l'anterior nom de la cordillera era Am Monadh Ruadh - els monts rojos distinguint-les de Am Monadh Liath - els monts grisos a l'oest del riu Spey.
Irònicament, batejar la cordillera pel mont Cairn Gorm crea una contradicció, puix Cairn Gorm significa Cairn blava - prenent això en sentit lliteral faria que els monts rojos foren els monts blaus, canviant el nom antic per complet. Esta ironia sembla haver passat desapercebuda, puix abdós noms es varen usar en batejar el Parc nacional que incorpora la cordillera. El seu nom oficial en anglés, Parc Nacional Cairngorms es traduïx aproximadament al gaèlic com el Parc nacional dels monts blaus, traduint-se en canvi el seu nom gaèlic Pairc Naiseanta a Mhonaidh Ruaidh aproximadament com el Parc nacional dels monts rojos.
En Alexander (1928) l'autor es referix al Colonel T. Thornton que va visitar la zona en 1786, i el seu llibre Sporting Tour publicat en 1804 en el que es referix a la cordillera com els Cairngorms.
Tant Alexander (1928) com Watson (1975) semblen sugerir que el llibre del Colonel Thornton va ser la primera volta que es va usar el terme Cairngorms imprés per a referir-se a tot el conjunt.
Ubicació
[editar | editar còdic]
Encara que les Cairngorms estan dins del parc nacional, són solament una part d'ell. En Watson (1975) l'autor delinea el principal massiç Cairngorm com una zona entre Aviemore en el noroest, Glen Gairn i Braemar en el surest i Glen Feshie en el suroest.
Parlant en térmens generals, puix, el llímit meridional de la cordillera corre llaugerament a l'est de Braemar - a l'oest a lo llarc de Glen Dee a White Bridge, a través de Glen Geldie fins al cap de Glen Feshie. El llímit occidental corre avall Glen Feshie (cap al nort) i el riu Spey a Aviemore. El llímit septentrional va aproximadament cap a l'est des de Aviemore a través de Glen More a Glen Avon. El llímit oriental llavors aniria (cap al sur) para dalt de Glen Avon i sobre Am Bealach Dearg per a aplegar de nou al punt llaugerament a l'est de Braemar - vejau esbós.
Al sur de Cairngorms hi ha una cadena distinta, els monts Grampianos - en Watson (1975) l'autor els descriu com que van des de Drumochter en l'oest casi cap a la mar justa al sur d'Aberdeen.
En Gordon (1925) - la regió dels Cairngorms està inclús més estretament marcat, mostrant al final un mapa en el que estan inclosos Aviemore, el riu Feshie, el riu Dee i Creag Choinnich, pero no Glen Geldie ni Glen Gairn.
Històricament, abans de la regionalización d'Escòcia en 1975, la major part de la serra quedava dins del comtat d'Aberdeenshire en el restant dins d'Inverness-shire en l'oest i Banffshire en el nort.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cairngorms» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.