Anar al contingut

SS Great Britain

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
SS Great Britain

El SS Great Britain és un transatlàntic britànic que va ser dissenyat per Isambard Kingdom Brunel, botat el 19 de juliol de 1843. Molt alvançat en la seua época, va anar el primer transatlàntic en caixco fet de ferro i va anar el primer barco de passagers en ser propulsado en una hèliç.[1][nota 1] En el moment de la seua terminació, el Great Britain era, en els seus 98 metros d'eslora, el barco més gran del món[1] i va seguir sent-ho fins a 1853, quan va ser superat pel RMS Atrato.

Era propulsado per dos motors en doble cilindre inclinats del tipo d'acció directa, en cilindres dobles de 220 cm de diàmetro i 180 cm de carrera. També estava proveït de veles com a modo de propulsió secundari.

Originalment va ser dissenyat en quatre cobertes, permetent transportar 360 passagers i 130 tripulants, pero quan va ser construïda una coberta extra, la seua capacitat va aumentar fins a un total de 730 passagers. El 26 de juliol de 1845 va realisar el seu viage inaugural cap a Nova York, creuant l'oceà Atlàntic en 14 dies.

Despuix d'haver encallat en la baïa de Dundrum (Irlanda) en 1846, va ser desencallat en 1847 i venut en 1850, sent reparat i modificat. El Great Britain va transportar mils d'immigrants a Austràlia des de 1852 fins a ser convertit en veler de transport de carbó en 1882. Quatre anys despuix, va ser retirat a les illes Malvines, a on va servir com a almagasén de carbó fins a ser barrenado i abandonat en 1937.

Gràcies a vàries donacions de diners, el buc va poder ser rescatat en 1970 i dut de regrés al Regne Unit, retornant al dic sec de Bristol (Anglaterra) en el que havia segut construït per a ser restaurat. Hui en dia, el Great Britain s'ampra com barco museu en el port de Bristol i rep entre 150 000 i 175 000 visitants cada any.[2] El barco va ser en 1988, temporalment, un dels antics bens de la Llista Indicativa de Regne Unit.

Història

Botadura del Great Britain en Bristol. Quadro pintat per Joseph Walter.
El Great Britain encallat en la baïa de Dundrum (1846).
El Great Britain en les illes Malvines, quan encara era usat per a almagasenar carbó. (1936).
El màstil del Great Britain en Port Argentí/Stanley.

El Great Britain va ser dissenyat per Isambard Kingdom Brunel, Thomas Guppy, Christopher Claxton i William Patterson per a la Great Western Steamship Company. Originalment, el barco havia segut dissenyat en rodes de pala laterals, pero Brunel es va donar conte de les ventages que oferia l'hèliç i va decidir modificar el disseny.[3] Va ser construït en Bristol, en un dic sec especialment adaptat.[4]


La botadura va tindre lloc el 19 de juliol de 1843, en presència del príncip Alberto.[1] Les condicions del temps eren generalment favorables, pero els diaris varen registrar que, despuix d'un mal inici, el temps va millorar en només algunes pluges intermitents. L'ambient d'eixe dia pot ser millor definit per un reportage publicat al sendemà en el The Bristol Mirror:

"Grans multituts varen escomençar a reunir-se enjorn en amanecer incloent moltes persones que varen viajar a Bristol per a vore l'espectàcul. Hi havia un ambient general d'anticipació mentres l'emblema real era desplegat. El recorregut procesional havia segut netejat i Temple Street decorada en banderes, pancartes, flors i cintes. Chiquets de l'escola local i chiquetes de la Ret Maids estaven esperant en formació ordenada a lo llarc de tota la llongitut del Exchange. El camí era una massa de color i tot lo món estava en els carrers, ya que era un dia festiu. L'ambient d'alegria inclús va permetre que els pensaments s'alluntaren dels problemes de la disensión política en Londres".[5]

El 26 de juliol de 1845, el buc va realisar el seu viage inaugural des de Liverpool cap a Nova York, trayecte que va finalisar en 14 dies.[6] Per un error de navegació, en novembre de 1846 (solament un any despuix d'haver realisat el seu primer viage), el barco va encallar en les arenes de la baïa de Dundrum, en el comtat de Down (Irlanda) i hi havia sérios dubtes de si seria possible desencallar-ho. El propi Brunel va aconsellar que si hi havia un ingenier naval que poguera fer-ho este seria James Bremner d'Escòcia. Bremner va ser contractat i el Great Britain va ser desencallat en agost de 1847. Entretant, el cost de salvar al Great Britain va dur a la fallida a la Great Western Steamship Company, i va ser venut a Gibbs, Bright & Co. en 1850 i transformat en un barco d'emigració. Va ser construïda una nova coberta, es va modificar l'estructura de camarotes interna (permetent transportar fins a 730 passagers), es va canviar la maquinària (degut a que l'original va quedar totalment inservible), va ser afegida un segon fumeral i el número de màstils va ser reduït de sis a quatre. El Great Britain va passar llavors a realisar la majoria dels seus viages entre el Regne Unit i Austràlia. En 1852, va realisar el seu primer viage cap a Melbourne (Austràlia), transportant 630 emigrants. L'interés pel barco va ser tan gran en la ciutat que aproximadament 4000 persones varen pagar un chelin per a vore-ho.[7]

Entre 1855 i 1858 també va ser usat per al transport de tropes durant la Guerra de Crimea i la rebelió dels Cipayos, i en 1882 va ser transformat en un veler per al transport de carbó, sent retirades les seues màquines.


En 1886, un incendi a bordo va danyar sériament al buc, i va anar llavors venut a la Falkland Islands Company, permaneixent en les illes Malvines com a barco per a almagasenament de carbó fins a 1937, quan va ser barrenado i abandonat.[8] En el seu paper com carbonero va ser utilisat per a reabastecer a la marina del Atlàntic Sur, que va derrotar a la flota de l'almirant alemà Maximilian von Spee en la batalla de les illes Malvines durant la Primera Guerra Mundial. En la Segona Guerra Mundial, quan ya havia segut abandonat, part del seu acer va ser utilisat per a reparar el HMS Exeter, un dels navío de la Marina Real Britànica que va anar sériament danyat en la batalla del Riu de la Plata en decembre de 1939.

En els anys 1930 i 1960 es va intentar rescatar el barco, pero els intents no varen tindre èxit.[3] Va permanéixer en les Malvines fins a 1970, quan finalment va retornar a Anglaterra per a ser restaurat. Ans que ixquera de les illes, un màstil va ser deixat en Port Argentí/Stanley, com a recort del temps que va estar en les Malvines.[3] Este màstil, en un diàmetro d'1,06 metros, està montat en Victory Green, front a l'hotel Upland Goose.[3]

Recuperació i restauració

El Great Britain en procés de restauració (juliol de 1975).
La placa de cristal al voltant del barco.

En abril de 1970, el barco va ser reflotado sobre el pontón sumergible Mulus III, i va ser dut de regrés a Bristol pel remolcador alemà Varius II, per a ser conservat com barco museu. El SS Great Britain va retornar llavors al seu lloc de naiximent, el dic sec de la drassana de la Great Western, el qual havia segut abandonat durant la Segona Guerra Mundial pels danys causats per una bomba. A dia de hui, este dic és un Monument classificat del Regne Unit, llistat com a grau II.[9][10]

L'operació de salvament només va ser possible gràcies a diverses donacions, incloent una de Jack Hayward i una atra de John Paul Getty, la qual havia segut organisada per el SS Great Britain Project (un grup presidit per Richard Goold-Adams). Originalment, l'intenció era restaurar el buc conforme a l'estat original de 1843. No obstant, la filosofia del proyecte va ser alterada, i es va fixar l'objectiu de conservar tot el material anterior a 1970.

En 1984 el SS Great Britain va ser designat com una Fita històrica de l'ingenieria mecànica per la Societat Nortamericana d'Ingeniers Mecànics (ASME, per la seua sigla en anglés), sent la quarta designació d'eixa categoria fòra dels Estats Units.


En 1998, despuix d'una extensa inspecció, es va descobrir que el caixco encara seguia corroyéndose per l'humit ambient del port, i les estimacions li donaven al barco 25 anys ans que es corroyera per complet.[11] Per a evitar l'alvanç de la corrosió i preservar el material original del caixco, es va iniciar un ampli treball de conservació, que va culminar en l'instalació d'una placa de cristal al voltant de la llínea de flotació (la qual està coberta d'aigua i simula que el barco està surant), en dos deshumidificadors per a eliminar la humitat.[12][13]

Premis

Els ingeniers Fenton Holloway varen guanyar en 2006 el premi IStructE als Edificis històrics per la restauració de el SS Great Britain. En maig d'eixe any el barco també va guanyar el prestigiós premi Gulbenkian als museus i galeries. El director del jurat, el professor Robert Winston, va comentar:

"El SS Great Britain va conseguir el nostre vot unànim per ser excepcional en tots els nivells. Combina una peça de museu realment innovadora, una ingenieria notable i una fascinant història social ademés d'un barco visualment sorprenent per damunt i per baix de la llínea de flotació. Encara més important, el SS Great Britain és accessible i altament interessant per a gent de totes les edats".[14]


El proyecte va guanyar el premi The Crown Estigues Conservation en 2007,[15] i el premi Micheletti al museu europeu de l'any en la categoria de Millor museu industrial o tecnològic.[16] En 2008, el valor educatiu del proyecte va ser guardonat en el premi Sandford en Educació històrica.[17] A pesar dels premis rebuts pel Great Britain, la forma en que es presenta l'exposició ha segut criticada per presentar un punt de vista particular de l'història cultural en general i l'Imperi britànic en particular.[18]

  • El programa d'ITV1 The West Country Tonight, en juliol de 2010, va contar cinc aspectes de l'història de el SS Great Britain: la seua història, la seua restauració i recorts dels bristolianos de la seua tornada a la ciutat, mostrant les seues gravacions caseres de l'event. El corresponsal Robert Murphy va viajar a les illes Bahames per a una entrevista exclusiva en Sir Jack Hayward, i després es va traslladar a les illes Malvines a on va parlar en els isleños que varen treballar en l'equip de salvament.[19]
  • Un documental de la BBC West titulat When Brunel's Ship Came Home conta l'història de l'operació de salvament, i va ser emés en la BBC One en l'oest d'Anglaterra el 12 de juliol de 2010. Inclou els recorts de moltes de les persones que varen participar.[20]
  • Un curtmetrage d'animació de 15 minuts titulat The Incredible Journey, produït en l'Universitat de l'Oest d'Anglaterra, conta l'història de la tornada del buc a Bristol des de les illes Malvines en 1970.[21]


  • En l'any 2015 es va anunciar que el nou passaport britànic podria incloure una image de el SS Great Britain en una pàgina d'innovacions emblemàtiques.[22][23]

Vore també

Notes

  1. ↑ El primer barco de vapor propulsado en una hèliç va ser el Archimedes, del com va obtindre l'idea Brunel, encara que va modificar el sistema de transmissió en correges sense soroll, ya que el sistema del Archimedes era massa sorollós per als passagers.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 SS Great Britain, Gloucestershire. Theheritagetrail.co.uk. Consultat el 5-9-2011.
  2. ↑ Frequently asked questions. SS Great Britain Trust. Consultat el 17-9-2011.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Història i Arqueologia Marítima. L'història de el SS "Great Britain". Histarmar.com.ar. Consultat el 7-9-2011.
  4. ↑ «SS Great Britain». Brunel 200.com. Consultat el 31 de decembre de 2008.
  5. ↑ "Royal Visit". The Bristol Mirror: pp. 1–2. 20 de juliol de 1843.
  6. ↑ About.com. «Isambard Kingdom Brunel's Great Steamships». Archivat des de l'original, el 14 d'abril de 2012. Consultat el 11 de setembre de 2011.
  7. ↑ Ships, 1850s–70s
  8. ↑ Bristol marks 40th anniversary of SS Great Britain's return. Guardian.co.uk. Consultat el 6-9-2011.
  9. ↑ «The dry dock». SS Great Britain Trust. Consultat el 23 de setembre de 2011.
  10. ↑ «Great Western Dry Dock, Bristol». British Listed Buildings.co.uk. Consultat el 23 de setembre de 2011.
  11. ↑ «SS Great Britain». Eura Conservation Ltd. Archivat des de l'original, el 13 de març de 2010. Consultat el 13 de juliol de 2016.
  12. ↑ «Ship's restoration work goes on», BBC News, 18 de giner de 2005.
  13. ↑ «Articles and Research». SS Great Britain Trust. Archivat des de l'original, el 21 de novembre de 2008. Consultat el 7 de giner de 2009.
  14. ↑ «Brunel's SS Great Britain wins Gulbenkian Prize». Gulbenkian Prize for museums and galleries. Archivat des de l'original, el 26 de giner de 2009. Consultat el 21 de juliol de 2016.
  15. ↑ «SS Great Britain wins The Crown Estigues Conservation Award». RIBA. Archivat des de l'original, el 12 de febrer de 2009. Consultat el 15 de juliol de 2016.
  16. ↑ «The Micheletti Award». European Museums Forum. Archivat des de l'original, el 9 d'agost de 2008. Consultat el 21 de juliol de 2016.
  17. ↑ «Holders of The Sandford Award for Heritage Education». Heritage Education Trust. Archivat des de l'original, el 6 d'octubre de 2011. Consultat el 21 de juliol de 2016.
  18. ↑ Withers, Deborah M.(2011).«ss Great Britain and the containment of British collective memory».International Journal of Heritage Studies.17(3): 245–260.
  19. ↑ «ITV's Wiltshire reporter wins RTS award». ITV. Consultat el 11 de juliol de 2016.
  20. ↑ «When Brunel's Ship Came Home». BBC. Consultat el 11 de juliol de 2016.
  21. ↑ «SS Great Britain anniversary marked with new animation». BBC. Consultat el 11 de juliol de 2016.
  22. ↑ Barrett, David. «New British passport design sparks sexism row for 'airbrushing women from history'», Telegraph, 3 de novembre de 2015. Consultat el 11 de juliol de 2016.
  23. ↑ «Introducing the new UK passport design». HM Passport Office. Consultat el 11 de juliol de 2016.

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=SS_Great_Britain&oldid=1539613»