RMS Atrato (1853)
El RMS Atrato va ser un barco de vapor de rodes britànic construït en Greenock, Escòcia, per a l'empresa naviera Royal Mail Steam Packet Company, també coneguda com Royal Mail Line, en 1853. Dissenyat per a operar en la ruta entre Gran Bretanya i el Carib, es va convertir, en el moment de la seua introducció, en el barco de passagers més gran de la seua época.[1]
En 1870, va ser venut a l'empresa John Morrison & Co, lo que va comportar a que perguera el dret a navegar baix l'acrònim "Royal Mail Ship" (Barco del Correu Real).[2] Dos anys despuix, en 1872, va ser somés a remodelacions, a on el seu sistema de propulsió original va ser reemplaçat per un atre que consistia en un motor de vapor compost i una hèliç. Eixe mateix any, va ser llogat per l'Aberdeen Line, que ho va operar en la ruta entre les illes britàniques, Austràlia i Nova Zelanda. En 1880 va ser adquirit per l'empresa Adamson & Ronaldson, que ho va rebatejar com SS Rochester i ho va operar fins que, en 1884, va naufragar despuix d'encallar prop de les Illes Aurora, en la Patagonia.
Antecedents i construcció
Fins a 1850, la Royal Mail Line assegurava els seus primers contractes per a transportar correu postal entre el Regne Unit, Brasil i el Riu de la Plata, per lo que, per a permetre que els bucs més veterans s'incorporaren a la ruta entre Southampton, Montevideo, Riu de Janeiro i Buenos Aires, va ordenar la construcció de cinc grans barcos en caixco de fusta per a operar-los en la seua ruta principal entre Southampton i el Carib.
La construcció d'un d'estos bucs, el RMS, de 2318 tonellades netes, va ser encarregada a les drassanes de William Patterson Shipbuilders de Bristol, mentres que els seus motors es fabricarien en l'empresa Caird & Co. de Greenock.
El Demerara va ser botat a la mar en novembre de 1851 i, poc despuix, va ser remolcat a Escòcia per a instalar els motors. No obstant, quan el buc i els remolcadors s'adinsaven en les sinuoses aigües del riu Avon, estos varen perdre el control del Demerara, que va acabar chocant contra un sec, lo que va ocasionar danys importants en la seua estructura, que va quedar distorsionada per les 1200 tonellades de llastre de la seua sala de màquines.[3]
Despuix de l'accident, la Royal Mail Line va rebujar el buc per l'inviabilidad que supondria la seua reparació,[4] quedant en un motor excedentario en Greenock.
Fins a 1851, l'Almirantazgo havia insistit que el caixco dels bucs que anaren destinats per al servici postal devia ser de fusta. No obstant, dos mesos despuix de l'accident del Demerara, el RMS, un atre barco de la mateixa classe, va ser destruït per un incendi i es va afonar en el Golf de Viscaya durant el seu viage inaugural, provocant la mort de més de 100 passagers i tripulants.
Per açò, el Almirantazgo va acordar permetre l'incorporació de navío en caixco de ferro per al transport de correu.
La pèrdua del Demerara i del Amazon va comportar a que la Royal Mail Line ordenara la construcció d'un nou buc en el seu caixco fabricat en ferro.
El nou buc, batejat com Atrato, va ser encarregat a la drassana de Caird & Co., que ho va dissenyar de tal manera que es poguera reutilisar el motor fabricat per al Demerara, que consistia en una màquina de vapor de rodes laterals de doble cilindre que generava 800 CV de força, lo que li permetia al navío alcançar una velocitat de 10 nucs (19 km/h). A pesar de que es varen reutilisar els motors del Demerara en la construcció, Caird & Co. va decidir encarregar calderes noves per al Atrato en lloc d'amprar les dissenyades per al seu predecessor.[4]
Servici en la Royal Mail Line
El Atrato va ser completat en 1853 i, eixe mateix any, va ser assignat en la flota de la Royal Mail Line i destinat a la ruta entre Southampton i el Carib, en la que va servir durant dèsset anys.
En abril de 1856, junt en atres bucs de l'empresa, el SS i el SS, varen assistir a la revisió de la flota celebrada per a commemorar el final de la Guerra de Crimea.[5]
Per a 1869, el Atrato presentava senyals d'envelliment, per lo que la Royal Mail Line va encarregar a la drassana John Elder & Co. de Glasgow la construcció d'un nou barco, el SS, que va ser completat en 1870. Despuix de l'entrada en servici del Elbe, la Royal Mail Line va retirar al Atrato del servici.[6]
Referències
- ↑ (1853) "The" Illustrated London News, Elm House, p. 352.
- ↑ «Atrato». clydeships.co.uk. Consultat el 2019-09-17.
- ↑ Nicol, 2001, p. 43.
- ↑ 4,0 4,1 Nicol, 2001, p. 44.
- ↑ Nicol, 2001, p. 54.
- ↑ Nicol, 2001, pp. 67, 81.
Bibliografia
- Nicol, Stuart (2001). MacQueen's Legacy; Ships of the Royal Mail Line (vol. Volume Two), Brimscombe Port and Charleston, SC: Tempus Publishing. ISBN 0-7524-2119-0.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «RMS Atrato (1853)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.