Catedral de Durham
La Iglésia Catedral de Crist, la Verge María i Sant Cutberto (en inglés: The Cathedral Church of Christ, Blessed Mary the Virgin and St Cuthbert of Durham),[2] generalment coneguda com la Catedral de Durham[3][4][5] és una catedral que es troba en la ciutat de Durham, en el nort d'Anglaterra (Regne Unit). És la sèu del bisbe de Durham, el quart bisbe en ranc en la jerarquia de l'Iglésia d'Anglaterra. L'actual catedral va ser escomençada en 1093, reemplaçant a la «iglésia blanca» sajona, i està considerada un dels millors eixemples d'arquitectura normanda en Europa.[6] Seguix sent un important centre religiós hui en dia. És la sèu del Santuari de sant Cutberto.[7]
Està considerada com un dels més acabats eixemples d'arquitectura normanda en Europa i en 1986 va ser designada Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco junt en el castell de Durham.[8] Des de lo alt de la torre de 66 metros d'altura —a la que s'accedix per 325 escalons— es pot contemplar el castell, la localitat de Durham i l'àrea circumdant.
La catedral alberga el santuari i diversos tesors relacionats en Cutberto de Lindisfarne, un sant de el VII, que varen ser duts a Durham per monges de Lindisfarne en el IX. També descansen en ella el cap de sant Osvaldo de Northumbria i els restants de Beda el Venerable. Ademés, el seu biblioteca conté un dels més complets conjunts d'antics llibres impresos en Anglaterra, els contes monásticas anteriors a la Dissolució, i tres còpies de la Magna Carta.
Des de 1080 fins a 1836 el bisbe de Durham va gojar dels poders d'un comte palatino, tenint un liderage no solament religiós sino també militar i civil per a protegir la frontera escocesa. Els murs de la catedral formaven part del castell de Durham, una de les residències del bisbe de Durham.
Hi ha servicis diaris de l'iglésia d'Anglaterra en la catedral, en el cor de la catedral de Durham cantant diàriament llevat els dilluns i quan el cor està de vacacions. La catedral és una gran atracció turística dins de la regió, atraent a 755.000 visitants en 2015.[9]
Història
[editar | editar còdic]Periodo sajón
[editar | editar còdic]L'orige de Durham com a centre religiós es remonta a l'antiga diòcesis de Lindisfarne, establida per sant Aidan de Lindisfarne a instàncies de sant Osvaldo de Northumbria cap a l'any 635. La sèu va permanéixer en Durham fins a l'any 664, en que es va traslladar a York, encara que posteriorment va ser reinstaurada en el 678 pel Arquebisbe de Canterbury. La comunitat de Lindisfarne va albergar a varis futurs sants, com a sant Cutberto de Lindisfarne, bisbe de Lindisfarne des de 685 fins a la seua mort en les illes Farne en 687, i que és fonamental en el desenroll posterior de la catedral de Durham.[10]
Despuix de repetits assalts vikingos, els monges varen abandonar Lindisfarne en el 875, duent-se en si les relíquias de Sant Cutberto. La diòcesis va seguir sent itinerant fins al 882, quan varen restablir una comunitat en Chester-li-Street. La sèu va permanéixer allí fins al 995, quan noves incursions vikingas varen obligar als monges a traslladar novament les relíquies. Segons les llegendes locals, els monges varen començar a seguir a dos lleteras que estaven buscant a una vaca marró (dun), i estes els varen guiar a una península formada per un meandre del riu Wear. Quan varen aplegar a eixe lloc, els va anar impossible seguir movent l'ataüt de Sant Cutberto, lo que varen interpretar com una senyal de que devien construir allí el nou santuari. Una versió més prosaica per a l'elecció d'este lloc és la seua posició fàcilment defendible en la part alta d'un tossal, i que una comunitat establida en eixos terrenys gojaria de la protecció del comte de Northumberland, ya que el bisbe, Aldhun, tenia forts llaços familiars en els comtes. En qualsevol cas, en honor a la llegenda, el carrer que du des de The Bailey passant per les torres orientals de la catedral fins a Palace Green es denomina encara hui Dun Cow Lane, és dir, «carrer de la vaca marró» per les vaques de color pardo (dun) en miniatura que solien pastar pels prats propencs.
Inicialment es va construir una estructura temporal molt simple de fusta per a albergar les relíquies de sant Cutberto. El santuari va ser posteriorment traslladat a un atre edifici més sòlit, encara que també de fusta, conegut com White Church («iglésia blanca»). Esta iglésia va ser reemplaçada tres anys en 998 més vesprada per una construcció de pedra del mateix nom, i en 1018 ya només faltava per terminar la torre oest. Durham pronte es va convertir en un centre de pelegrinage, favorit per un cult creixent a sant Cutberto. El rei Canuto va ser un dels primers peregrins, i va garantisar privilegis i terres a la comunitat de Durham.[11] Tant l'importància religiosa i econòmica com la posició estratègica de la catedral varen ajudar a que sorgira un poble el seu entorn, que és el núcleu de la ciutat moderna posterior.
Edat Mija
[editar | editar còdic]La catedral actual va ser inicialment dissenyada i construïda baix el mandat del primer príncip-bisbe, Guillermo de Sant Calais o Sant Carilef, nomenat pel rei Guillermo el Conquistador en 1080.[12] Des d'aquella época, hi ha hagut grans adició i reconstrucció d'algunes parts de l'edifici, pero la major part de l'estructura seguix sent fidel al disseny normando. La construcció es va iniciar en 1093 per l'extrem oriental. El cor va ser terminat per a 1096 i les obres varen continuar en la nau central els murs de la qual varen ser terminats per a l'any 1128, i l'alta volta terminada per 1135. La casa del capítul, parcialment demolida en el XVIII, va ser construïda entre 1133 i 1140.[13] Guillermo va morir en 1096 ans que es terminara l'edifici, deixant la responsabilitat de la construcció al seu successor, Ranulf Flambard, qui també va construir el pont de Framwellgate, el primer creuament del riu Wear en la ciutat. Tres bisbes, Guillermo de Sant Carilef, Ranulfo Flambard i Hugo de Puiset, estan tots enterrats en la Sala Capitular reconstruïda, que es troba front al claustre.
L'edifici és notable per la volta de la seua nau principal, en arcs apuntats travessers recolzat alternativament en columnes relativament fines i en columnes grosses, i en arbotantes amagats en el triforio, sobre els passadiços. Estes característiques semblen ser precedents de l'arquitectura gòtica que s'estendria pel nort de França unes décades més vesprada, sense dubte per l'influència dels canteros normandos involucrats en la seua construcció. No obstant, en general, la catedral de Durham pertany pròpiament al estil romànic.
En els anys 1170, el bisbe Hugo de Puiset, despuix d'un fals començ en l'extrem oriental a on la subsidencia i la ruptura va impedir que continuaren les obres, va afegir la capella Galilea en l'extrem oest de la catedral.[14] L'edifici de cinc naus ocupa la posició d'un porche, va funcionar com una capella de dames i la gran porta de l'Oest va ser bloquejada durant el periodo medieval per un altar dedicat a la Verge María. La porta està hui bloquejada per la tomba del bisbe Tomás Langley. La capella Galilea també conserva els restants de Beda el Venerable. L'entrada principal a la catedral està en el costat nort, front al castell.
En 1228 Richard li Poore va vindre des de Salisbury a on s'estava construint una nova catedral en estil gòtic.[14] En eixa época, l'extrem oriental de la catedral necessitava urgentment reparació i va fracassar la proposta extensió cap a l'Est. Li Poore va amprar a l'arquitecte Richard Farnham per a que dissenyara un extrem oriental per a l'edifici en que molts monges podien pronunciar l'ofici diari simultàneament. L'edifici resultant va ser la Capella dels Nou Altars. Les torres també daten de principis de el XIII, pero la torre central va ser destruïda per un raig i reemplaçada en dos etapes en el XV, sent els mestres francmaçons Thomas Barton i John Bell.[13]
El Santuari de sant Cutberto estava en l'extrem absidial oriental de la catedral. L'ubicació del mur interior de l'àbsit està marcat en el paviment i la tomba de Cutberto està coberta en una simple llosa. No obstant, un monge anònim va escriure en 1593:
Dissolució
[editar | editar còdic]La tomba de Cutberto va ser destruïda per orde del rei Enrique VIII en 1538,[12] i la riquea del monasteri va passar al rei. El cos del sant va ser exhumat, i segons els Ritos de Durham, es va descobrir que estava incorrupto. Va ser enterrat de nou baix una simple llosa de pedra desgastada pels genolls dels peregrins, pero l'antic paviment al voltant d'ell seguix estant intacte. Dos anys despuix, el 31 de decembre de 1540, el monasteri benedictino de Durham va ser dissolt, pese a la qual cosa la Catedral i el seu claustre varen permanéixer en bon estat de conservació. L'últim prior de Durham (Hugo Whitehead) es va convertir en el primer deán del capítul secular de la catedral.[14]
En 1650, la catedral de Durham va ser utilisada per Oliver Cromwell com a presó per a presoners de guerra, i va albergar a soldats escocesos presoners de guerra capturats durant la batalla de Dunbar (3 de setembre de 1650). Es calcula que fins a 3.000 varen ser aprisionados dels quals 1700 varen morir en la pròpia catedral, a on eren mantinguts en condicions inhumanes, en gran mida sense menjar, aigua ni calor. Els presoners varen destruir gran part de la fusteria de la catedral per a fer llenya pero el Prior Castell's Clock, que representava l'ardixc escocés, no va sofrir este destí. Es diu que els cossos dels presoners varen ser enterrats en tombes sense identificar (vore més avall XXI). Varen embarcar als supervivents com a esclaus a Norteamérica: el Carib, Virginia i Massachusetts. Cent cinquanta presoners escocesos varen ser embarcats en destí a Berwick (Maine) en decembre de 1650.
John Cosin, bisbe de Durham que prèviament havia segut canonge de la catedral, es va dispondre a restaurar el dany i reamueblar l'edifici en nous compartimento, el pupitre de lletania i el dosel per damunt de la font. Una pantalla de roure per a dur l'orgue va ser afegit en esta época per a reemplaçar la pantalla de pedra abatuda en el XVI. En els restants de l'antic refectorio, el deán, John Sudbury va fundar una biblioteca d'antics llibres impresos.[14]
Sigles XVIII i XIX
[editar | editar còdic]Durant el XVIII, els deanes de Durham a sovint varen eixercitar un atre càrrec en el sur d'Anglaterra, i despuix de passar el temps degut en residència, es marcharien a manejar els seus assunts. En conseqüència, despuix de les reformes de Cosin, va haver poques obres de restauració o reconstrucció. I quan es varen recomençar les obres de l'edifici, no va anar sempre en una forma correcta. En 1777 l'arquitecte George Nicholson, que havia terminat el pont de Prebends sobre el Wear, va convéncer al deán i al capítul per a que li permeteren polir gran part de la pedra exterior de la catedral, alterant considerablement el seu caràcter.[14] El seu successor Guillermo Morpeth va demolir gran part de la casa Capitular.[15] En 1794 l'arquitecte James Wyatt va traçar amplis plans que haurien transformat dràsticament l'edifici, incloent el derrocament de la capella Galilea, pero el capítul va canviar d'idea a temps per a impedir que això ocorreguera. Wyatt també va renovar la tracería de el XV del rosetón, insertant cristal senzill per a reemplaçar el que havia esclatat durant una tormenta.[16]
En 1847 Anthony Salvin va eliminar la pantalla de fusta de l'orgue de Cosin, obrint la vista de l'extrem est des de la nau,[17][18] i en 1858 va restaurar els claustres.[19][20]
La restauració de la torre de la catedral en 1859-1860 va ser elaborada per l'arquitecte George Gilbert Scott, treballant en Edward Robert Robson (qui va anar a treballar com Clerk of Works en la catedral durant sis anys), en el marc de les grans restauracions victorianes.[21] En 1874 Scott va ser responsable de la pantalla de marbre i del púlpit en la travessia.[17] En 1892 el pupil de Scott Charles Hodgson Fowler va reconstruir la sala Capitular com un memorial a Joseph Barber Lightfoot (bisbe).
La gran finestra occidental, representant al Arbre de Jesé, va anar el regal del deán George Waddington en 1867. És obra de Clayton and Bell, els qui varen anar també responsables per la finestra del Et Deum en el transepto meridional (1869), lde a finestra dels Quatre doctors en el transepto nort (1875), i del rosetón de Crist en majestad (ca 1876).[22]
Sigle XX
[editar | editar còdic]En els anys 1930, baixe l'inspiració del deán Cyril Alington, varen escomençar obres per a restaurar el Santuari de Sant Cutberto darrere de l'Altar Major com un foc apropiat de veneració i pelegrinage, i va ser reiniciat despuix de la Segona Guerra Mundial. Els quatre candeleros i provador colgante (h. 1950) varen ser dissenyats per Ninian Comper.
En atres llocs de l'edifici en els anys 1930 i 1940 va vore l'afegitó de varis vitrales elaborats per Hugh Ray Easton. La finestra Daily Bread de Mark Angus data de l'any 1984.[23] En 1986, la catedral, junt en el castell propenc, va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco.[8] El comité encarregat de prendre la decisió va classificar la catedral baixe els criteris C (ii) (iv) (vaig vore), senyalant que «La Catedral de Durham és el major i el més perfecte monument de l'estil arquitectònic normando en Anglaterra».[24]
En la capella Galilea es va afegir una estàtua de fusta de la Anunciación elaborada per l'artiste polac Josef Pyrz en 1992, el mateix any que la finestra Stella Maris («Estrela de la mar») de Leonard Evetts. En 1996, la Gran Porta Occidental va ser l'entorn en el que es va colocar a l'instalació de videollamada The Messenger («El mensager») elaborada per Bill Viola.
També ha segut utilisada en películes i actuacions teatrals: aixina, en la saga d'Harry Potter la catedral ha aparegut com el Colege Hogwarts de Màgia i Fetilleria, encara que en una agulla afegida digitalment a la seua torre per a fer-la semblar més estilisada. Vistes de l'interior de la catedral també varen aparéixer en la película Elizabeth (1998). Apareix també en televisió, en l'últim episodi de la Temporada 5 de Inspector George Gently.
Dos grans pancartes de batik representant als sants Cutberto i Osvaldo, afegits en 2001, són l'obra de Thetis Blacker.[25]
Hui en dia, la catedral seguix sent la sèu del bisbe de Durham.
Al començament d'este sigle dos dels altars en la Capella dels Nou Altars en l'extrem est de la catedral varen ser tornats a dedicar a santa Hilda de Whitby i santa Margarita d'Escòcia: una cridanera pintura de Margarita (en el seu fill, el futur rei David) per Paula Rego va ser dedicat en 2004.[26] Molt prop una placa, instalada primer en 2011 i regrés a dedicar en 2017, commemora als soldats escocesos que varen morir com a presoners en la catedral despuix de la batalla de Dunbar en 1650. Els restants d'alguns d'estos presoners han segut ara identificats en una fossa comuna descoberta durant les obres de construcció en 2013 just en l'exterior del recint de la catedral prop de Palace Green.[27]
En 2004 dos escultures de fusta elaborades per Fenwick Lawson, Pietà i Tomba de Crist, varen ser colocades en la Capella dels Nou Altars, i en 2010 una nova vidriera de la Transfiguración per Tom Denny va ser dedicada en memòria de Michael Ramsey, antic bisbe de Durham i l'arquebisbe de Canterbury.[28]
En 2016 edificis monásticos anteriors al voltant del claustre, incloent el dormitori dels monges i la cuina del prior, varen ser reoberts al públic com a Tesor obert, una àmplia exposició mostrant les possessions i l'història de la catedral.
L'historiador d'Arquitectura Donen Cruickshank va seleccionar la catedral com una de les seues quatre eleccions per a la série documental de televisió de 2002 per a la BBC Britain's Best Buildings.[29]
En novembre de 2009 la catedral presentada en el festival Lumiere la traça principal del qual era la «Corona de llum»[30] allumenament del front nort de la catedral en una presentació de 15 minuts que contava l'història de Lindisfarne i la fundació de la catedral, usant ilustracions i text dels evangelios de Lindisfarne. El festival Lumiere va ser repetit en 2011, 2013, 2015, i 2017.[31]
En 2017 una nova zona d'exposició de «Tesor obert» es va obrir, presentant l'ataüt de el VIII, de fusta, de sant Cutberto, cn la seua creu pectoral en or i granate, un altar portàtil i un pentine de marfil.[32]
Arquitectura
[editar | editar còdic]En el marc de l'arquitectura normanda, el punt de la conjunció entre la tradició arquitectònica, llingüística i tècnica franceses i la capacitat innovadora dels constructors anglesos està representat per la Catedral de Durham, que en la Catedral de Espira i ClunyIII constituïx una de les primeres grans construccions enterament abovedadas del romànic madur. L'organisme originari de la catedral es compon d'un cos llongitudinal gran i allargat de tres naus, sobre pilars alternats, en matroneum, ampli transepto i triple cor. La catedral ilustra, en la seua escansión cronològica, les etapes fonamentals de la construcció d'un edifici de caràcter encara romànic (llevat per les voltes) per l'us estructural de les parets molt grosses, pel poderós sentit de massa plàstica dels pilones cilíndrics i de les enormes pilastres. En el cor es construïxen, entre 1099 i 1104,les primeres grans voltes d'ogives:una innovació al mateix temps llingüística i tècnic-constructiva que pretén allaugerar i elevar la paret del romànic i que anticipa aixina traces i formes de l'arquitectura gòtica. L'elecció del tipo de volta que es fa en Durham marca el moment en que el problema de garantisar la solidea de la coberta es transforma en un problema estàtic més general: el de garantisar estabilitat a la construcció en el seu conjunt. Els contraforts estovats amagats els bajotechos situats corresponents en les galeries adopten ya la forma i la funció d'arcs rampantes destinats a sostindre les voltes centrals.
L'estructuració de l'impressionant nau, per la respiració i dimensions, equilibra la solidea de la massa en les elevades proporcions de les arcades i l'altura de les voltes.
La frontera en dos torres i la massiça torre sobre el travessia exalten la majestuosidad de l'edifici, mentres que el desenroll llongitudinal del flanc septentrional revela plenament els 143 metros de llongitut de la nau. Se situa junt al monasteri i al castell, sobre una altura defensiva mirant al riu Wear. Esta ubicació elevada accentua l'impressió del poder i la solidea de l'arquitectura normanda i de l'esperit del romànic en Anglaterra
La tomba de sant Cutberto queda en l'est en el Feretory («Relicario»)[33] i va ser una volta un monument elaborat de marbre crema i or. Seguix sent un determini de pelegrinage.
Atres enterrament
[editar | editar còdic]- Stephen Kemble, actor de la famosa família Kemble
- William de St-Calais, en la sala capitular
- Ranulf Flambard, també en la sala capitular (a on la seua tomba va ser inaugurada en 1874)
- Geoffrey Rufus, també en la sala capitular (a on la seua tomba va ser també excavat en el XIX)
- William of St. Barbara, també en la sala capitular (a on la seua tomba va ser també excavada en el XIX)
- Nicholas Farnham
- Robert Neville – bisbe de Durham, en el passadiç sur
- Walter of Kirkham, en la sala capitular
- Robert Stitchill (el seu cor sol)
- Robert of Holy Island, en la sala capitular
- Antony Bek (bisbe de Durham)
- Thomas Sharp, en la capella anomenada Galilea
- Thomas Mangey, en el transepto oriental
- Richard Kellaw, en la sala capitular
- Thomas Langley, la seua tomba bloquejant la gran paret occidental (que va necessitar la construcció de les dos portes posteriors al nort i al sur)
- James Pilkington, en el cap de la tomba de Beaumont en frente de l'altar major
- Alfred Robert Tucker, fòra de la catedral[34]
- Cyril Alington, deán de Durham i escritor
- John Robson, canonge de Durham
Música
[editar | editar còdic]Orgue
[editar | editar còdic]En el XVII Durham tenia un orgue realisat per Smith que va ser reemplaçat en 1876 per Willis, en alguns tubos reutilisats en la capella del castell de Durham. Harrison & Harrison varen treballar en l'orgue des de 1880, en varis afegitons principals per a la llista, i una reforma en 1996. Els casos, dissenyats per C. Hodgson Fowler i decorats per Clayton and Bell daten de 1876 i estan en les galeries del cor.[35]
Organistes
[editar | editar còdic]El primer organiste documentat en Durham va ser John Brimley en 1557. Destacats organistes han inclós el compositor Richard Hey Lloyd i el director de cor David Hill.
L'actual mestre dels coristes i organiste és Daniel Cook, havent succeït James Lancelot en 2017. La suborganista és Francesca Massey.
Cor
[editar | editar còdic]Hi ha un cor estable d'empleats llaics adults, escolars corals i coristes infantils. Estos últims són edicados en l'Escola de coristes. Tradicionalment els coristes chiquets són tots chiquets, pero en novembre de 2009 la catedral va admetre coristes femenins per volta primera. Les chiquetes i els chiquets servixen alternativament, no com un cor mixt, llevat en grans festivals com la Pasqua, l'Adviento i el Nadal a on les dos «llínees altes» s'unixen.
Llínea meridiana
[editar | editar còdic]En 1829 el deán i el capítul varen autorisar la gravació d'una llínea meridiana sobre el sol i la paret en el claustre nort. Una obertura circular d'al voltant de 2,5 centímetros en la tracería de la finestra adjunta al voltant de 3 metros sobre el nivell del sol dirigix un raig de llum sobre la llínea en el moment precís quan el sol passa el meridiano.[36] Va ser construït per William Lloyd Wharton, de Dryburn en la ciutat, i Mr Carr, llavors el Head Master de l'Escola de Durham.[37]
Cites
[editar | editar còdic]«Durham és una de les grans experiències d'Europa als ulls d'aquells que aprecien l'arquitectura, i per a les ments dels que comprenen l'arquitectura. El grup de catedral, castell i monasteri sobre la roca només poden comparar-se en Aviñón i Praga." — Nikolaus Pevsner, The Buildings of England («Els edificis d'Anglaterra»).
«Em vaig detindre en el pont, vaig admirar i em vaig sorprendre davant la bellea i la glòria d'esta escena... va ser grandiosa, venerable i dolça, tot al mateix temps; mai vaig vore una escena tan bella i magnífica, i, estant content en açò, ¿m'importa vore una millor?» — Nathaniel Hawthorne sobre la catedral de Durham, The English Notebooks («Els quaderns anglesos»).
«En la catedral de Durham apleguem a l'incomparable obra mestra de l'arquitectura romànica, no solament en Anglaterra sino en qualsevol lloc. El moment d'entrada proporciona una experiència arquitectònica que mai s'oblidarà, una de les millors ofertes d'Anglaterra.» — Alec Clifton-Taylor, Série English Towns en la BBC (televisió).
«Sense dubtar-ho li vaig donar a Durham el meu vot per a la millor catedral en el planeta Terra» — Bill Bryson, Notes from a Small Island («Notes d'una chicoteta illa»).
- «Torres grises de Durham
- No obstant, be ame els teus pilars mixts i massiços
- Mija iglésia de Deu, mig castell contra els escocesos
- I molt per a recórrer eixos venerables passadiços
- En registres almagasenats d'escritures fa temps oblidades».
— Walter Scott, Harold the Dauntless, un poema de sajones i vikingos ambientat en el comtat de Durham.[38]
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Interior de l'iglésia en 1890 -
La Capella Galilea en 1890. -
La nau principal en 1890
-
Interior de la catedral -
Vista oest des de la torre principal
-
Vista des del cementeri de St. Margaret -
Vista des de South Street
-
Vista des del Prebends Bridge -
Claustre de la catedral
-
La Catedral a la vespradeta
-
La catedral en amanecer
-
Silueta de la catedral
-
La Catedral des de prop
-
Rosetón de la Capella dels Nou Altars
_(33000266084).jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
_(33802721126).jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mackenzie, Eneas & al. An Historical, Topographical, and Descriptive View of the County Palatine of Durham: Comprehending the Various Subjects of Natural, Civil, and Ecclesiastical Geography, Agriculture, Mines, Manufactures, Navigation, Trade, Commerce, Buildings, Antiquities, Curiosities, Public Institutions, Charities, Population, Customs, Biography, Local History, &c., Vol. II, p. 366. Mackenzie & Dent (Newcastle), 1834.
- ↑ Originalment coneguda com l'Iglésia catedral de la beneïda Verge María i sant Cutberto el bisbe, va ser renombrada pel capítul d'Enrique VIII del 12 de maig de 1541, a la «Iglésia catedral de Crist i la beneïda María la Verge».[1] La dedicació va canviar a «L'iglésia catedral de Crist, beneïda María la Verge i sant Cutberto de Durham» en un servici el dumenge 4 de setembre de 2005. Açò es va vore reflectit en la constitució i estatuts del 16 de decembre de 2008.
- ↑ Durham Cathedral: The Shrine of St Cuthbert. "About Us". Chapter of Durham (Durham), 2014. Consultat el 21 de decembre de 2014.
- ↑ A Church Near You. "Durham Cathedral, Durham". Church of England (Londres), 2014. Consultat el 21 de decembre de 2014.
- ↑ Association of English Cathedrals "Durham Cathedral". Consultat el 21 de decembre de 2014.
- ↑ (2005) The Cathedrals of England: North and East Anglia, Londres: The Foli Society, pp. 24. «La major de lo que fa de Durham Durham procedix d'un breu periodo de temps, entre 1093 i 1133, i d'eixa fase [...] és un dels més perfectes i també històricament interessants edificis en Europa.»
- ↑ Durham Cathedral: The Shrine of St Cuthbert. Official Website. Chapter of Durham (Durham), 2014. Consultat el 21 de decembre de 2014.
- ↑ 8,0 8,1 «Durham Castle and Cathedral». UNESCO Culture Sector. Consultat el 16 de març de 2015.
- ↑ «Durham Cathedral makes list of England’s most visited attractions» (en en).
- ↑ New Advent
- ↑ England's Great Northeast, Durham City History, consultat el 21 de juliol de 2015
- ↑ 12,0 12,1 Tim Tatton-Brown and John Crook, The English Cathedral pp. 26–29.
- ↑ 13,0 13,1 John Harvey, English Cathedrals, p. 129.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 Stranks, Durham Cathedral
- ↑ Sense and Sensitivity: Durham Cathedral and its Architects (Durham Cathedral Lecture).
- ↑ Durham Cathedral: History, Fabric and Culture, Yale University Press, pp. 198–9.
- ↑ 17,0 17,1 Sense and Sensitivity.
- ↑ Durham Cathedral: History, Fabric and Culture, Yale University Press, pp. 360–3.
- ↑ Plantilla:National Heritage List for England
- ↑ Plantilla:National Heritage List for England
- ↑ Who Was Who, edició en llínea, ROBSON, Edward Robert (es requerix subscripció), consultat el 13 de decembre de 2008
- ↑ Durham Cathedral, pp. 204–14.
- ↑ Durham Cathedral, pp. 215–18.
- ↑ Informe complet de la UNESCO
- ↑ Durham Cathedral: History, Fabric and Culture:, Yale University Press, pp. 253–63.
- ↑ Durham Cathedral: History, Fabric and Culture, pp. 262–3.
- ↑ «Scottish Prisoners Project».
- ↑ Durham Cathedral, pp. 218–21.
- ↑ Cruickshank, Donen. «Choosing Britain's Best Buildings». BBC History. Archivat des d'el original, el 12 de maig de 2007. Consultat el 3 de juny de 2008.
- ↑ «Crown of Light - interview with its designer». Sky Arrts. Consultat el 22 de novembre de 2013.
- ↑ Lumiere light festival to return to Durham in 2015, ITV News.
- ↑ Cathedral displays 1,300-year-old coffin, The Times, p. 16.
- ↑ Recint o capella dins de la qual es va colocar el santuari del ferreter, o tomba (com en la capella d'Enrique VII).
- ↑ «In Memoriam: Bishop Alfred Robert Tucker, June 19, 1914». World Digital Library. Consultat el 29 d'abril de 2013.
- ↑ Details of the organ from the National Pipe Organ Register, consultat l'1 de març de 2013
- ↑ Meridian Line (4 de juliol de 1829).
- ↑ Gatty, Mrs. Alfred (1900). The Book of Sun-dials, George Bell & Sons, p. 25.
- ↑ El vers està inscrit en una placa sobre el pont de Prebends, que encara oferix l'excelent vista de la catedral que la va inspirar, a voltes coneguda com a Vista de Scott (“Scott's View” . and Walter Scott. «Harold the Dauntless».)
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Clifton-Taylor, Alec (1967) The Cathedrals of England. London: Thames and Hudson
- Dodds, Glen Lyndon (1996) Historic Sites of County Durham Albion Press
- Harvey, John (1963) English Cathedrals. London: Batsford
- Moorhouse, Geoffrey (2008) The Last Office: 1539 and the dissolution of a monastery. London: Weidenfeld & Nicolson
- Stranks, C. J. The Pictorial History of Durham Cathedral. London: Pitkin Pictorials
- Tatton-Brown, Tim (2002) The English Cathedral; text by Timothy Tatton-Brown; photography by John Crook. London: New Holland ISBN 1-84330-120-2
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catedral de Durham.- Pàgina oficial de la Catedral de Durham (anglés)
- Galeria de fotos
- La Catedral, votada com "L'edifici favorit de Gran Bretanya" en una enquesta de la BBC Radi, 2001 (anglés)
- Història de la Catedral de Durham (anglés)
- Paradoxplace de Adrian Fletcher — Pàgines de la catedral de Durham — Fotos
- Publicacions de l'història local dels llibres del comtat de Durham
- Una història de coristes de la catedral de Durham i escola del cor
- Una visita del castell i la catedral de Durham
- Webcams: en zoom, gran angular
- Els amics de la catedral de Durham
- Catedrals de Bell: l'iglésia catedral de Durham — del Proyecte Gutenberg
- Catedral de Durham — Guia turística a la catedral de Durham
- Evocació del lloc: la capella Galilea
- Una història de la catedral de Durham [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de Durham» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Wikipedia:Artículos con texto en otros idiomas
- Catedrals d'Anglaterra del sigle XI
- Catedrals romàniques d'Anglaterra
- Patrimoni de la Humanitat en Anglaterra
- Comtat de Durham
- Catedrals anglicanes d'Anglaterra
- Catedrals marianas
- Arquitectura normanda en Anglaterra
- Edificis llistats de Grau I d'Anglaterra
- Iglésies dedicades a Jesucristo
- Iglésies dedicades a Sant Cutberto
- Iglésies del Regne Unit del sigle XII
- Obres restaurades per George Gilbert Scott
- Iglésies convertides a denominació diferent
- Patrimoni de l'Humanitat