Catedral de Espira

Catedral de Espira

La catedral de Espira (en alemà: Speyerer Dom), oficialment Catedral Imperial-Basílica de La nostra Senyora de l'Asunción i Sant Esteban (Kaiserdom-Basilika Mariä Himmelfahrt und St. Stephan) és una catedral situada en la ciutat alemana d'Espira, baix advocación conjunta de Nostra Senyora de l'Asunción i Sant Esteban. És una enorme i imponent basílica d'arenisca roja i un dels més destacats eixemples d'arquitectura romànica existents en el món. Junt en les propenques catedrals romàniques de Magúncia i Worms constituïx una de les cridades catedrals imperials (Kaiserdome) de la regió alemana de Renania-Palatinado. Des de la destrucció de l'Abadia de Cluny durant la Revolució francesa, la catedral de Espira és l'edifici romànic en peu més gran del món. Pertany a la diòcesis de Espira.

Un element distintiu i característic d'esta catedral és la galeria de columnes que voreja tot el perímetro de l'edifici, just baix de la llínea de la teulada.

La construcció va començar en 1030 durant el regnat de l'emperador Conrado II, va proseguir durant el regnat del seu successor Enrique III el Negre i va finalisar en 1061, durant la minoria d'edat d'Enrique IV. Un dels punts més dramàtics de l'història de la catedral va tindre lloc en 1689, quan els soldats del rei francés Luis XIV la varen cremar casi totalment, destruint part de la seua estructura i profanant les tombes dels emperadors alemans allí enterrats.

Va ser restaurada entre 1772 i 1784, sent afegits un vestíbul i una frontera, i va tornar a ser profanada pels francesos en 1794. Entre 1846 i 1856 va ser restaurada per última volta a fondo, sent el seu interior adornat en fresca. Esta última restauració va ser sufragada pel rei Luis I de Baviera.

En 1981, la catedral va ser afegida a la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco.

L'iglésia té la consideració de basílica menor des del 13 de maig de 1925.

Història

Edat Mija

L'emperador alemà Conrado II, fundador de la Dinastia salia, va començar cap a 1020 l'edificació d'esta catedral, que devia ser la major iglésia de la Cristiandad Occidental. No obstant, ni ell ni el seu fill i successor Enrique III varen conseguir vore el fi de les obres, que varen terminar en 1061 durant el regnat d'Enrique IV, net de Conrado.

Fets Claus

A lo llarc de l'història, s'han produït repetidament events històrics significatius en la Catedral o en les seues afores. En 1146, Sant Bernardo de Claraval va visitar Espira en el propòsit de persuadir al rei Conrado III per a que mamprenguera una creuada. Anys més vesprada, en 1193, el rei anglés Ricardo Cor de León va ser entregat a l'emperador Enrique VI com a presoner del duc Leopoldo d'Àustria front a la catedral.

En la primavera de 1529, sis príncips i catorze ciutats imperials lliures varen protestar contra la decisió de la segona Dieta de Espira de suspendre les reformes innovadores.

Santa Teresa Benedicta de la Creu (Edith Stein) va prendre la seua primera comunió allí, en la Catedral es troba un bust en el bautisterio.

En les décades de 1980 i 1990, la Catedral va tornar a adquirir importància a nivell internacional. El canceller alemà Helmut Kohl va visitar la Catedral romànica junt en numerosos caps d'Estat, entre ells Margaret Thatcher, Mijaíl Gorbachov i George Bush pare. El Rèquiem per Helmut Kohl, al que també va assistir Bill Clinton, va ser presenciat per 2,5 millons de persones a través de la televisió.

L'orgue (Seifert 2010)

I Hauptwerk C– Principal 16′ Octave I-III 8′ Holztraverse 8′ Spitzflöte 8′ Großgedackt 8′ Viola dona Gamba 8′ Großquinte 51/3′ Octave I-III 4′ Hohlflöte 4′ Terz 31/5′ Quinte 22/3′ Octave 2′ Flauto 2′ Terz 13/5′ Cornett V 8′ Mixtura major IV 2′ Mixtura minor IV 11/3′ Tuba 16′ Trompete 8′

II Oberwerk C– Rohrflöte 16′ Salicional 16′ Principal 8′ Rohrflöte 8′ Dolce 8′ Vox Angelica 8′ Principal 4′ Blockflöte 4′ Nasat 22/3′ Doublette 2′ Terz 13/5′ Mixtur IV 11/3′ Fagott 16′ Trompete 8′ Cromorne 8′ Tremulant

III Schwellwerk C– Bourdon douce 16′ Geigenprincipal 8′ Flûte traversière 8′ Bourdon 8′ Gamba 8′ Voix céleste 8′ Flûte octaviante 4′ Hohlflöte 4′ Salicet 4′ Nazard harmonique 22/3′ Octavin 2′ Tierce harmonique 13/5′ Piccolo 1′ Progressio IV Bombarde 16′ Trompette harmonique 8′ Hautbois 8′ Voix Humaine 8′ Clairon harmonique 4′ Celesta Tremulant

IV Solament C– Seraphonflöte I-II 8′ Seraphongambe I-II 8′ Cornett V 8′ Trompeta magna 16′ Trompeta imperial 8′ Clarin real 4′

Pedal C– Contrabass 32′ Bourdon 32′ Principalbass 16′ Subbass 16′ Salicetbass 16′ Octavbass 8′ Bassflöte 8′ Cello 8′ Superoctave 4′ Hintersatz IV 4′ Contraposaune 32′ Posaune 16′ Fagottbass 16′ Basstrompete 8′ Cornettbass 4′

Archiu:Speyer-Dom-60-Kaiser Konrad Heinrich Heinrich Heinrich V-gje.jpg

Emperadors Conrado II-Enrique III-IV-V

Sobirans enterrats en la Catedral de Espira

En la catedral de Espira es troben els sepulcros de diversos sobirans germànics, emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic i Reis de Romans:

• Conrado II († 1039) i la seua esposa Gisela de Suabia († 1043)
• Enrique III († 1056), fill de Conrado II
• Enrique IV († 1106), fill de l'anterior, i la seua esposa Bertha († 1087)
• Enrique V († 1125), fill d'Enrique IV
• Emperatriu Beatriz de Borgoña († 1184), segona esposa de Federico Barbarroja i la seua filla Inés († 1184)
• Felipe de Suabia († 1208), fill de Federico Barbarroja.
• Rodolfo I de Habsburgo († 1291)
• Adolfo de Nassau († 1298)
• Alberto I de Habsburgo († 1308), fill de Rodolfo de Habsburgo.

Galeria

• Archiu:Catedral de Speyer, Alemània, 2014-06-01, DD 04.JPG
• Archiu:Catedral de Speyer, Alemània, 2014-06-01, DD 02.JPG
• Archiu:Catedral de Speyer, Alemània, 2014-06-01, DD 05.JPG
• Archiu:Catedral de Speyer, Alemània, 2014-06-01, DD 06.JPG
• 
• Archiu:Catedral de Speyer, Alemània, 2014-06-01, DD 07.JPG

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catedral de Espira.