Illes Farne
Les illes Farne (també conegudes coloquialment com the Farnes, "les Farnes") són un grup de chicotetes illes costeres del mar del Nort, situades en la costa oriental d'Anglaterra, en les costes de Northumberland. Existixen de quinze a vint o més illes depenent de l'altura de la marea.[1] Estan disperses a uns 2,5-7,5 km de distància de la costa anglesa, dividides en dos grups, el Grup Interior i el Grup Exterior. Les illes principals en el Grup Interior són Inner Farne, Knoxes Reef, East Wideopen i West Wideopen (totes es junten durant les marees molt baixes) i alguna cosa separada la Megstone; les illes principals del Grup Exterior són l'illa Staple, la Brownsman, North Wamse, South Wamse, Big Harcar i la Longstone. Els dos grups estan separats per l'estret Staple. El punt més alt, sobre la Inner Farne, és de 19 metros sobre el nivell mig de l'mar.
Història
[editar | editar còdic]Els primers habitants que es coneixen de les illes Farne varen ser varis Culdees, alguns conectats en Lindisfarne. Estos seguien la vella tradició dels celtas d'ermites en illes, que hi havia en Anglaterra, Irlanda i Escòcia.
El primer visitant registrat pel seu nom va ser Sant Aidan seguit per Sant Cuthbert. Este últim va ser cridat per al càrrec de bisbe de Lindisfarne pero despuix de dos anys va tornar a la soletat de la Inner Farne i va morir allí en 687, quan Sant Aethelwold va prendre la residència vacant. Entre atres accions, Sant Cuthbert va introduir lleis especials en 676 per a la protecció dels eider comú i unes atres aus marines de l'illa; es pensa que estes són les més antigues lleis de protecció d'aus que s'hagen promulgat en qualsevol lloc del món.
Les illes no tenen població permanent, els seus únics residents són els cuidadors d'aus del National Trust for Plaus of Historic Interest or Natural Beauty durant part de l'any: ells viuen en la vella torre Pele de la Inner Farne, la major i més pròxima d'estes illes a Gran Bretanya, i també en la casita del far de l'illa Brownsman del Grup Exterior. La torre Pele va ser construïda per Thomas Castell, Prior de Durham cap a l'any 1500. Existix també una capella establida en el lloc del oratorio de Sant Cuthbert fa 600 anys. Va ser restaurada en temps recents en materials vells duts tots de la Catedral de Durham.
Totes els fars en les Farnes són ara automàtics i no tenen guardians residents, encara que en anys passats sí els tenien. Es poden vore les ruïnes de fars vells, per eixemple en la Brownsman a on hi ha dos. Abans dels fars existien almenaras en vàries de les illes. El manchón blanc prominent sobre el penya-segat del far que enfronta les costes britàniques (vore foto) sol ser confòs pels visitants en les taques produïdes per les deposiciones d'aus; encara que moltes parts de les illes sí exhibixen eixes taques, en este cas es deu als depòsits de tiza produïts pels molts anys de desperdicis del carbur de calcio usat en el far, tirats pel penya-segat.
Grace Darling
[editar | editar còdic]Una de les grans atraccions de les illes Farne és l'història de Grace Darling i el naufragi del barco Forfarshire. Grace Darling era la filla del torrero del far de Longstone, William Darling, i el 7 de setembre de 1838 a l'edat de 22 anys, ella i el seu pare varen rescatar durant una forta tormenta i densa boira, a nou persones del naufragi del Forfarshire que s'havia encallat en la roca Harker. L'anècdota del rescat va atraure atenció extraordinària per tota Gran Bretanya i va fer a Grace Darling una heroïna que es va assentar en el folclor britànic.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Guia (en llínea) de viage a Nortumbría. [1] archivat en Wayback Machine. "There llaure between 15 and 20 islands in number, depending upon the tide".
- ↑ www.bamburgh.org.uk. Dona detalls de Grace Darling.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Islas Farne» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.