Country house
Country house és una tipologia de palau britànic, la corresponent a l'aristocràcia en un entorn rural. La seua traducció lliteral al castellà com "casa de camp" és inexacta, ya que no es tracta d'una vivenda secundària o vacacional, sino de la residència principal d'una família important, per lo general pertanyent a la noblea. Fins a principis del XX, els nobles europeus (i en especial els britànics) refusaven residir de manera habitual en núcleus urbans, llavors insalubres i masificados, per lo que residien la major part de l'any en les seues mansions rurals, i seguint un calendari anual acodien de tant en tant a les seues cases en la capital (cridades en francés petit hôtel). La country house més be pot associar-se al concepte Italià de Vila, el gallec de pazo o al concepte francés de chateau.
En l'àmbit de les country houses són especialment destacables les propietats construïdes per la noblea anglesa en la campiña de Gran Bretanya, durant el periodo de desenroll i creiximent de l'imperi britànic (sigles XVIII i XIX). Estes cases són també denominades estately home: són mansions solariegas, vinculades a un títul hereditari i que generalment es preservaven per a la seua transmissió de pares a fills.
La country house és la culminació d'una evolució que va escomençar en els castells migevals, es va continuar en la mansió fortificada i va derivar cap a un tipo de vivenda més amable, en finestres més àmplies i un major émfasis del seu aspecte exterior. Generalment estes mansions modernes s'inspiraven en estils clàssics, de l'antiga Roma, i més directament de les viles palladianes del XVI.
En els seus començos les country houses eren la residència d'un propietari latifundiste que obtenia els seus ingressos a partir d'explotacions agrícoles i/o arrendaments en els seus terrenys. Per lo comú, estos terratinents contaven en títuls de la noblea i eren pròxims a la monarquia.
En l'antic règim les famílies de la noblea britànica dedicaven no poc del seu temps a la vida social, la qual requeria cultivar una image pública i relacions d'alt nivell per mig de luxoses festes, caceres i demés diversions per a les quals les mansions devien contar en numerosos empleats i infraestructura apropiada: múltiples salons, jardins, caballerizas... L'émfasis donat al protocol i a l'ostentació era tal, que els palaus de l'alta aristocràcia eren somesos a car reformes en previsió d'una visita de la família real que no sempre es feya realitat.
Per a poder solucionar els costs de construir i mantindre una country house àmplia i en la sofisticació que requeria la pertinença a l'aristocràcia, era menester que l'activitat econòmica del camp tinguera un volum mínim. Típicament la propietat devia contar en una superfície de per lo manco 4 km². Ya que la riquea dels propietaris podia fluctuar entre el valor mínim i unes cent voltes el mínim és que este fet es reflectix en el tamany, comoditats i sofisticació de les cases de camp construïdes.
El decliu de les country houses britàniques a finals del XIX es va produir en paralel al de la seua principal font d'ingressos, les explotacions agràries, majorment per dos raons: el adveniment de la revolució industrial va atraure molta mà d'obra a les ciutats, despoblando llogarets i granges; i una greu crisis va afectar al sector agrari a partir de la década de 1870, per la competència de cereals i demés productes importats de l'estranger. Moltes mansions varen ser abandonades i demolides, reaprovechándose els seus tifells i materials per a atres domicilis, i les restants varen tindre que adaptar-se a un nou context econòmic i social.
Atres activitats comercials en el XX, com les inversions en bossa i bens immobiliaris, varen ser restant protagonisme a l'activitat agrícola com a condició necessària per a posseir una casa de camp; i en això, el requeriment sobre el tamany de terra necessari per a mantindre una propietat. Pero els revessos econòmics, i el canvi dels usos socials, han anat dificultant el sosteniment de mansions tan grans, que generen despeses anuals molt elevats. En el Regne Unit, moltes de les country houses s'han anat desprenent dels seus bens més preciosos, com a obres d'art, i/o han recorregut a enfocaments més moderns, explotant els seus atractius en el turisme i el lloguer d'espais.
Des dels seus inicis fins al XX
Medieval
Durant este periodo, les cridades country houses o cases rurals solien ser relativament simples i funcionals, construïdes en materials locals com a fusta, pedra i atobó. En tractar-se d'un periodo llarc comprés entre els sigles V i XV, estes cases varen ser variant sobre la seua disposició de l'espai. En un principi estaven caracterisades per tindre grans sales principals dedicades a la vida domèstica (com menjar, brindar festes o reunions) i espais d'almagasenament o cellers per a, sobre totes les coses, armes i aliments per a que perduraren durant l'hivern. Posseïen elements defensius per a protegir-se de possibles invasions o saquejos típics de l'época. Després, varen escomençar a distribuir més específicament els espais com els dormitoris i servicis de netea, prou rudimentaris en aquell moment, colocats de manera alluntada de tot el restant de la casa.
Tudor i Isabelina
El creiximent de la riquea i l'estatus social de la classe alta impulsa massivament la construcció de les country houses. És llavors a on, en el periodo del Renaixença, el terme "arquitectura" comença, duent en si órdens arquitectònics com lo són el jònic, dòric i corintio. El sistema de distribució escomença a no ser sol més ordenat, si no a també entendre estes cases rurals no solament com un espai a on habitar, si no també com una expressió de moda i ostentació. A la seua volta, clarament, els sistemes estructurals canvien i l'elecció de materials és més abarcadora, apareixent en major us, per eixemple, l'algeps i la rajola. Les fronteres i les plantes de les cases són ara més elaborades, proporcionades i simètriques.
Periodo Estuardo
En el XVII, les country houses varen aumentar sobre ostentació i tamany. L'exhibició de la teua riquea per mig de les cases rurals era de suma importància per a l'época i aquells que no podien "mantindre's al dia" per a demostrar-ho podien arruïnar-se. Varen adquirir un major número d'espais definits, cada u dedicat a un us específic. Les habitacions d'este tipo implicaven que solament certs individus tindrien accés a elles. La privacitat eixercitava un paper particular en l'época, sobretot a nivell religiós i espiritual. La llectura era una atra activitat privada i en estos anys va escomençar a sorgir una sala per a això: la biblioteca. En planta, solien tindre un disseny en forma de "H" o "I", en ales laterals i una gran sala central. Este disseny proporcionava una organisació funcional i permetia una separació entre les àrees de servici i les zones privades. I en térmens socials, servien com a centres per a la vida social i política, en salons per a convits, events i entreteniment.
Revolució anglesa
En 1642, Carlos I va alçar el seu estandart en Nottingham i es va desnugar la guerra civil anglesa. Esta guerra va dividir a la nació entre Cavaliers i Roundheads, i va dur una terrible destrucció a les country houses. En si, una nova manera de distribució d'elles, com per eixemple, la prominència donada a l'escala com lo primer que un visitant vea en entrar la casa. També, l'adició dels cridats pòrtics, que no varen ser molt comuns fins a esta época, donat per un conjunt de columnes ordenades simétricament. Anteriorment, les cases de camp tenien finestres abatibles que s'obrien cap a fòra. No obstant, Carlos sembla haver fet una contribució important a l'arquitectura, ya que la primera finestra de guillotina existent està en la Casa del Rei que es va construir per a ell en Newmarket; es creu que va ser instalada en 1671. Despuix de la Casa del Rei, les guillotines varen ser adoptades per propietaris de cases de camp. L'apariència de les cases de camp tudorenses, isabelinas i estuartinas es varen alterar significativament quan les seues finestres abatibles varen ser reemplaçades per finestres de guillotina en el periodo georgià.
Periodo Georgiano
La traduccions dels volums d'Andrea Palladio a l'anglés varen promoure una arquitectura més consistent. Les primeres cases georgianas solien estar inspirades en este estil Palladiano, que emfatisava la simetria i la proporció clàssica, en influències de la Renaixença italiana. Estes cases eren rectangulars, en fronteres simètriques i teulades a dos aigües. En el temps, l'estil neoclàssic es va fer més popular, incorporant elements del disseny grec i romà. Les cases es varen tornar més elaborades, en fronteres de columnes corintias o jòniques, i l'introducció d'elements com les cúpules i els pòrtics. Els dissenys de les finestres varen evolucionar des de l'estil de guillotina fins a l'estil de cristal dividit en panels. Les cases de camp tenien àrees separades per als membres de la família i el personal. Les habitacions privades dels propietaris estaven ben decorades i amoblades, mentres que les àrees de servici eren funcionals i menys ornamentadas. Els jardins paisagístics es varen fer populars, ya que a l'hora de dissenyar nous estils, estos eren de gran ajuda per a portar-los a terme sense la necessitat de fer la despesa enorme que requerien les country houses. Ademés, moltes cases incloïen hivernàculs i horts per a cultivar frutes, verdures i flors.
Periodo Regència
Rarament un monarca ha donat un eixemple tan fort, encara que financerament ruïnós, en qüestions de gust arquitectònic com ho va fer Jorge III. La casa de camp de la Regència era extravagant, glamorosa, exòtica i dramàtica. Buscava delectar pero també emocionar. Els arquitectes varen descobrir la capacitat de canviar l'estat d'ànim per mig de l'allumenament. La llum entrava en les habitacions per mig de vidres de colors o, en les galeries d'art, des de dalt. En mig de l'excés també podem vore cóm començava a emergir l'idea moderna de la casa de camp. Els estrangers se sorprenien per la informalidad de les cases de camp de la Regència, amoblades en cadires i chaise longues en les que ya no s'esperava o inclús era possible assentar-se empinat; algunes cadires podien ajustar-se mecánicamente per a relaixar-se o llegir. Alcançades per llarcs camins d'entrada, dissenyats per a mostrar els encants del camp i del parc circumdants, les cases de camp formaven més que mai el seu propi món, fòra de l'ull públic. Per a alguns, oferien una vida en menys artificios, en significat de "retir". Per als hòmens, podia ser causat per la pèrdua de poder; per a les dònes, generalment perque buscaven simplicitat.
Era Victoriana
L'any en que la Regna Victoria va ascendir al tro, 1837, va vore l'obertura de la primera terminal ferroviària en Londres, marcada per l'esplèndit Arc de Euston. Els ferrocarrils transformarien la forma en que Gran Bretanya i la casa de camp vivien, puix els va permetre a les famílies acomodades viajar en major facilitat entre Londres i les seues residències en el camp, lo que va influir en la freqüència i l'estil de vida en estes cases. La reina guio a la nació en un canvi d'estat d'ànim, que es reflectix en les seues cases de camp, en tractar-se estes de diferents estils; l'estil gòtic, la renaixença italiana i l'escocés eren populars. Estes cases reflectien el gust per la nostàlgia migeval i la combinació d'elements romàntics i tradicionals. Durant l'época victoriana, les cases de camp varen incorporar tecnologies modernes com el gas per a allumenament i, més vesprada, l'electricitat. La calefacció central es va convertir en una adició valiosa.
Canvi de sigle
Els anys 1890 a 1914 varen ser una época important per a les country houses. L'electricitat es va convertir en la norma per a les noves cases de camp, plantejant un dilema per als arquitectes que devien trobar una manera de tractar la nova font de llum. Les cases tan jagantes ya no eren tan populars. La chicoteta casa de camp era progressiste. Mentres que la casa de camp victoriana tenia una habitació per a cada propòsit, la casa de camp de principis de sigle va retornar a un patró més antic; era més econòmica, més acollidora i s'adaptava als modals menys rígits de l'época, permetent que un espai complira vàries funcions. Açò va donar lloc al saló d'estar, aquella semblança al que coneixem hui.
Enllaços externs
- Hudsons - an online country house directory
- The National Trust - owns many country houses
- The National Trust for Scotland
- Historic Houses Association - represents privately owned houses
- Archivat el 24 de febrer de 2018 archivat en Wayback Machine.
- Lost Heritage - A Memorial to the Lost Country Houses of England
- Scotland's Lost Country Houses
- The DiCamillo Companion to British & Irish Country Houses
- Archivat el 9 de maig de 2008 archivat en Wayback Machine.
- The Story of the Country House: A History of Plaus and People
- Este artícul conté una traducció derivada de «Country house» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.