Viles palladianes

Les viles palladianas (en italià, ville palladiane) són un conjunt de viles localisades en la regió del Véneto (Itàlia), concentrades en la seua major part en la província de Vicenza, edificades entorn a la mitat de el XVI per l'arquitecte Andrea Palladio per a les famílies més importants del lloc, en general aristócrates pero també alguns membres de l'alta burguesia.

Viles palladianas

Junt a la ciutat de Vicenza 24 viles palladianas del Véneto han segut incloses, entre l'any 1994 i el 1996, en la llista de Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco.

Les viles palladianas es distinguixen de les viles romanes i de les viles mediceas toscanas: no es destinaven només a l'oci dels seus propietaris, sino que eren també centres de producció. Normalment estaven rodejades de grans extensions de camps i vinyes, i incloïen almagasens, estables i depòsits per al treball del camp.

Usualment tenen ales laterals, les barchesse destinades a contindre els ambients de treball i sobretot a dividir l'espai dels usuaris del cos central d'aquells dels treballadors, en la finalitat de que estos últims no molestaren als propietaris els quals d'esta manera no interferien en el treball.

L'arquitectura de la vila

La reputació de Palladio als inicis, i inclús despuix de la seua mort, es funda en la seua habilitat com a dissenyador de viles. Durant la guerra de la lliga de Cambrai (1509-1517) varen resultar molt danyades les cases i les infraestructures rurals. La recuperació dels nivells de prosperitat precedents en la campanya va ser provablement llent, i data dels anys 1540, en el creiximent del mercat urbà dels productes alimenticis i la decisió a nivell governamental de lliberar Venècia i el Véneto de la dependència del cereal importat, i especialment d'aquell que provenia del sempre perillós Imperi otomà. Esta enorme inversió en agricultura i en les estructures necessàries per a la producció agrícola va accelerar el pas. Durant decenis els propietaris de terrenys havien adquirit constantment, baix l'estable govern veneciano, chicotetes parceles, i havien consolidat els seus dominis no només a través de l'adquisició, sino també l'intercanvi de grans poders en els atres propietaris. Les inversions en irrigació i el drenage va acréixer ulteriorment el rèdit dels rics latifundistes.

Les viles de Palladio, açò és, les cases dels propietaris fundiarios, responien a la necessitat d'un nou tipo de residència rural. Els seus dissenys reconeixen implícitament que no era necessari tindre un gran palau en el camp modelat directament sobre aquells de la ciutat, com són de fet moltes viles de finals de el XV (com l'enorme vila dona Porte en Thiene). Qualsevol més menuda, a sovint d'una sola planta principal habitable, era apta com a centre per a controlar l'activitat productiva de la que derivava provablement la major part del rèdit del propietari, i per a impressionar als usuaris i veïns ademés de per a entretindre a hostes importants. Estes residències encara que varen anar a sovint més chicotetes que les viles precedents, eren igualment eficaços en relació en la finalitat d'establir una presència social i política en el camp i estaven adaptades per al repòs, la caça i per a fugir de la ciutat, sempre potencialment malsana.

Les fresca del saló de Vila Caldogno testimonien els varis moments de la vida en la vila en l'época de Palladio.

Les fronteras, dominades per frontones normalment decorats en els símbols del propietari, anunciaven una poderosa presència en un territori vast i pla, i no tenien necessitat, per a ser visibles, de tindre l'altura dels palaus ciutadans. Els seus logias oferien un lloc plaenter i a l'ombra per a entretindre's, conversar o l'eixecució musical, activitats que es poden vore celebrades en les decoració de la vila com, per eixemple, en vila Caldogno.

En l'interior Palladio distribuïa les funcions vertical o horisontalment. Les cuinas, la rebost, la lavandería i les cellers es trobaven en la planta baixa: l'ampli espai baix el sostre s'amprava per a conservar el producte més preciós de l'explotació: el gra, que incidentalmente servia també per a aïllar els ambients habitables inferiors. En la planta principal, habitada per la família i els seus invitats, les estàncies més públiques (la logia i el saló es trobaven sobre l'eix central mentres que a dreta i esquerra s'anaven obrint habitacions de distint tamany: des de les grans cambres rectangulars, a través d'estàncies quadrades de dimensions miges, fins a les chicotetes rectangulars, usades a voltes pels propietaris com a estudis per a administrar el funde.

Les habitacions dels propietaris no eren en freqüència l'única construcció de la que Palladio era responsable. Les viles a pesar de la seua apariència no fortificada i les seues logias obertes, descendien encara directament dels castells i estaven rodejades per un pati tancat per un mur que li dotava de la necessària protecció dels bandits i malfatans. El pati («cortivo») contenia les barchesse, colomers, forns per al pa, gallineros, habitacions per als llauradors i els servidors domèstics, estàncies per a fer el formage i cellers per a esprémer el raïm. Ya des de el XV se solia crear un pati davant de la casa, en un pou, separada respecte al pati de servici i en els seus barchesse, els animals i els espais per a erejar el gra. Jardins, horts de verdures i d'espècies, estanys per a peixos i, casi invariablement, un gran hort d'arbres frutales (el brolo) estaven tots reagrupats o localisats en l'interior del mur que rodejava el lloc.

Vila Pisani a Bagnolo en I quattro libri dell'architettura de Palladio (llibre II).

En els seus dissenys Palladio va buscar coordinar tots estos elements diferents que en els conjunts precedents no estaven colocats en consideració a la simetria visual i la jerarquia arquitectònica, sino a sovint sobre la base de la forma de l'àrea disponible, generalment delimitada per carrers i cursos d'aigua. Inclús l'orientació era important: en la seua obra Quattro libri dell'architettura (publicada en Venècia en 1570), Palladio afirma que les barchesse devien estar cap al sur de manera que es tinguera seca la palla per a evitar que fermentara i es podrira.

Palladio va trobar inspiració en els grans complexos que s'assemblaven a les cases de camp rodejades per les seues dependències, o que realment creïa que eren complexos residencials —eixemple d'això és el temple d'Hércules Vencedor en Tívoli—, que havia trobat. És clar per eixemple, que les barchesse curves que recorren el costat de l'imponent frontera de la vila Badoer recordaven a les que eren llavors visibles en el fòrum d'Augusto. En el seu tractat, Palladio mostra generalment el sistema de viles simètriques, pero en realitat era conscient del fet de que en cas que no pogueren expondre's abdós costats de les barchesse al sur, com en el cas de vila Barbaro en Màser, el complex mai seria construït simétricament. Un eixemple és la vila Poiana a on la gran barchessa en refinats capitels dòrics està certament dissenyada per Palladio. La barchessa existent està exposta al sur, i no està equilibrada per un element corresponent en l'atre costat de la frontera principal.

Localisacions

Vinticinc són els llocs a on es troben edificis protegits per l'Unesco, tots ells en la regió del Véneto:

Còdic	Nom	Localitat	Província	Coordenades
712-001	Ciutat de Vicenza (incloent 23 edificis construïts per Palladio)	Vicenza	Vicenza	</noinclude>
712-002	Vila Trissino, hui Trettenero, Cricoli	Cricoli	Vicenza	</noinclude>
712-003	Vila Gazzotti Grimani	Bertesina (Vicenza)	Vicenza	</noinclude>
712-004	Vila Almerico Capra, cridada «La Rotonda»	Vicenza	Vicenza	</noinclude>
712-005	Vila Angarano	Bassano del Grappa	Vicenza	</noinclude>
712-006	Vila Caldogno	Caldogno	Vicenza	</noinclude>
712-007	Vila Chiericati	Grumolo delle Abbadesse	Vicenza	</noinclude>
712-008	Vila Forni Cerato	Montecchio Precalcino	Vicenza	</noinclude>
712-009	Vila Godi	Lonedo vaig donar Lugo Vicentino	Vicenza	</noinclude>
712-010	Vila Pisani	Bagnolo vaig donar Lonigo	Vicenza	</noinclude>
712-011	Vila Poiana	Poiana Maggiore	Vicenza	</noinclude>
712-012	Vila Saraceno	Agugliaro	Vicenza	</noinclude>
712-013	Vila Thiene	Quint Vicentino	Vicenza	</noinclude>
712-014	Vila Trissino	Sarego	Vicenza	</noinclude>
712-015	Vila Valmarana	Bolzano Vicentino	Vicenza	</noinclude>
712-016	Vila Valmarana	Monticello Comte Otto	Vicenza	</noinclude>
712-017	Vila Badoer, cridada «La Badoera»	Fratta Polesine	Rovigo	</noinclude>
712-018	Vila Barbaro	Màser	Treviso	</noinclude>
712-019	Vila Emo	Vedelago	Treviso	</noinclude>
712-020	Vila Zeno	Cessalto	Treviso	</noinclude>
712-021	Vila Foscari, cridada «La Malcontenta»	Mira	Venècia	</noinclude>
712-022	Vila Pisani	Montagnana	Pàdua	</noinclude>
712-023	Vila Cornaro	Piombino Dese	Pàdua	</noinclude>
712-024	Vila Serego	Sant Pietro in Cariano	Verona	</noinclude>
712-025	Vila Piovene	Lugo Vicentino	Vicenza	</noinclude>

D'elles, la «Vila Trissino» de Cricoli no està actualment atribuïda a Palladio per la crítica, sino només lligada tradicionalment al seu nom.

Atres viles palladianas no compreses en la llista de l'Unesco són:

• Vila Thiene, en la localitat de Cicogna (Villafranca Padovana), incompleta, construïda només una barchessa.
• Vila Repeta, en Campiglia dei Berici, destruïda per un incendi i reconstruïda.
• Vila Porte, en Molina vaig donar Mal, incompleta.
• Vila Porte, en Vivaro de Dueville), d'atribució incerta encara que tradicionalment atribuïda a Palladio.
• Vila Contarini, en Piazzola sul Brenta, el primer núcleu de la qual és provablement de Palladio.
• Vila Arnaldi, en Sarego, incompleta.

Vore també

• Andrea Palladio
• Palladianismo
• Vicenza
• Basílica Palladiana
• Vila Capra
• Vila Badoer
• Vila Barbaro

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Viles palladianes.
• Andrea Palladio (1508-1580) d'Howard Burns - «Centre Internazionale vaig donar Studi vaig donar Architettura Andrea Palladio» (font utilisada per al text de l'arquitectura de les viles)
• Palladio i el Véneto - Centre Internazionale vaig donar Studi vaig donar Architettura Andrea Palladio

• Els dissenys de les viles de Palladio