Montes Grampianos

Els monts Grampianos (en gaèlic escocés: Am Monadh) és una de les tres principals cadenes montanyoses d'Escòcia (Regne Unit), que es troba en la zona central de la regió.
Des de les seues altures es dominen les replanells formades per gneis i granit existents més al sur, entre el cimbo de Glenmore i la depressió central que unix el fiort de Forth (Firth of Forth) en el de Clyde (Firth of Clyde). La regió pertany a les cridades Highlands o Terres Altes d'Escòcia, encara que marca el llímit en les Lowlands o Terres Baixes. S'estenen des d'Argyll i Dumbarton fins a les zones costeres d'Aberdeen i Banff.
Les seues majors altures són el Ben Nevis, de 1343 m (la montanya més alta del Regne Unit), el Ben Macdhui, de 1309 m (la segona montanya més alta del Regne Unit),[1] el Ben Lomond i el Cairn Gorm. Cap d'ells es troba cobert de manera permanent per neus, i posseïxen praderias de pastures. La zona del sur dels monts Grampianos té tossals més suaus, més utilisades per tant per a la ganaderia, mentres que la zona nort és més agrest i escarpada.
D'entre els rius que, naixcuts en els monts Grampianos, corren cap al nort cal destacar el Findhorn, el Don, el Spey (el segon més llarc d'Escòcia) o el Dee. Dels que discorren cap al sur destaquen el South Esk, el Tay o el Forth.
Etimologia
[editar | editar còdic]Se sol afirmar que l'orige lluntà del nom Grampian es troba en la batalla del mont Graupius, que va tindre lloc en el I, durant la que el caudillo picto Calgaco i les seues tropes varen ser derrotats per un eixèrcit romà al mando de Cneo Juliol Agrícola, segons relata el historiador romà Tácito. Dita etimologia ve indicada en l'obra Història Gentis Scotorum (Història d'Escòcia) de l'historiador erasmista escocés Hector Boece, escrita en 1527, i deu ser acollida en certa cautela, havent rebut crítiques de varis etimologistas i historiadors.
Segons dita teoria, la denominació hauria sobrevixcut durant dos mil anys casi immutable a pesar de que es reconeix que el lloc exacte de la batalla en qüestió no ha segut jamai localisat ni en precisió ni tan sol per aproximació. Tampoc s'indica quin seria l'etimologia del mons Graupius citat per l'historiografia romana.
En contra de l'identificació del nom de la batalla i del nom actual del topònim, s'indica en primer lloc el fet de que Graupius no posseïx correspondència en cap de les llengües celtes conegudes. Per lo demés, ya que l'única font que menciona la batalla és Tácito, gendre i biógraf de Cneo Juliol Agrícola, el vencedor de la mateixa, i que l'obra d'Tácito pretén glorificar al seu sogre, part de l'historiografia moderna nega no solament l'importància històrica de la batalla, sino inclús que la pròpia batalla haja tingut lloc, a lo manco en una zona tan al nort d'Escòcia. Igualment, resulta estrany que, despuix d'una victòria tan contundent, l'Eixèrcit romà abandonara la regió sense més combats.
També pot objectar-se que Boece lo únic que pretén en l'identificació és enaltir la Història d'Escòcia, en una época en la que la concepció de la Història com un relat fidel de lo succeït no era lo prioritari per a molts dels historiadorés, que únicament buscaven enaltir les glòries de la seua pàtria. A este respecto, cal recordar que Boece escriu en un periodo marcat per les constants lluites d'Escòcia per a no ser absorbida per Anglaterra, les Guerres d'independència d'Escòcia.
Història
[editar | editar còdic]Durant l'Edat Mija, els monts Grampianos eren coneguts com the Mounts, denominació encara en us entre part dels estudiosos de la Geografia. Fins a hui mateixa, puix, se seguix utilisant eixe nom genèric en anglés, junt en diverses denominacions menors, tant en anglés com en gaèlic escocés.
Existix una coneguda ruta històrica que, travessant els monts Grampianos, conecta la localitat d'Aberdeen en la costa sur. Dita ruta és coneguda com Causey Mounth, i consistix en una antiga carretera construïda en alguna de les seues parts en cantería de pedra i elevada respecte del terreny pel que discorre, en la finalitat d'evitar inundacions en la mateixa, en discórrer a través de pantàs i marismas, sent la més coneguda de dites zones pantanosas la reserva natural de Portlethen Moss. El Causey Mounth va tindre importància destacada durant el moviment dels Covenanters o durant la cridada Guerra dels Bisbes, degut a que la carretera era l'única ruta practicable des del castell de Dunnotar o el castell de Muchalls cap al pont de Dee.
Geologia
[editar | editar còdic]Estes montanyes estan compostes per granit, gneiss, marbre i quarsita.
L'aspecte actual dels monts Grampianos es deu en gran part a les glaciacions del periodo cuaternario.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Montes Grampianos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.