Batalla del mont Graupius
La batalla del Mont Graupius va ser un enfrontament militar lliurat en l'any 83 durant la conquista de Britania, entre les legions del Imperi romà, liderades pel governador Cneo Juliol Agrícola, i una confederació de tribus caledonias, comandadas pel cap Calgaco.
Li la coneix principalment gràcies a l'obra Agrícola, una biografia escrita pel gendre del governador, Tácito. Actualment no hi ha claritat sobre el lloc a on es va produir pero sí que la batalla va terminar en una completa victòria de les forces imperials.
No obstant, no va significar l'anexió de l'actual Escòcia al territori imperial. l'emperador Tito Flavio Domiciano va cridar al governador de regrés a Roma, temerós de la popularitat que el seu general havia alcançat entre el Senat i el poble, cancelant les campanyes en Caledònia.
Antecedents
[editar | editar còdic]Mentres les autoritats estaven a l'espera de l'arribada del nou governador, Cneo Juliol Agrícola, els ordovicos del nort de Gales es varen rebelar.[1] Era setembre del 77 i el governador eixint, Sext Juliol Frontino, tenia dos legions disponibles pero ya escomençava l'autumne i ningú desijava combatre en mal temps.[2] En quant va aplegar, Agrícola va marchar contra els rebels, que es varen retirar als seus tossals,[3] pero el nou governador els va perseguir i va massacrar a casi tota la tribu.[4]
Despuix d'açò, Agrícola va passar el hivern organisant la seua administració per a solucionar els problemes que havien causat els alçament.[5] En tornar la temporada de campanyes el governador va llançar una série d'expedicions punitivas contra els brigantes,[6] exigint-los l'entrega de rehens.[7] Conseguit este objectiu els romans varen escomençar a fixar metes encara més al nort.[8] En el periodo estival de l'any 79, Agrícola va navegar fins a l'estuari del Taus (Tay),[9] establint contacte en els dumnones[10] i deixant guarnicions que es varen mantindre durant l'estació hivernal.[11][12]
En l'estiu següent el governador va intentar assegurar el domini imperial en les Terres Baixes d'Escòcia, construint fortes al nort del territori brigante i aumentant les guarnicions en els que ya havien, aliant-se en els votadini i selgovae, exigint-los rehens per a assegurar la seua fidelitat ya que el governador els va obligar a donar-los suministraments a les seues tropes en el hivern;[13] en definitiva, tractava de dur la frontera a la llínea entre Clota (Clyde) i Bodotria (Forth).[14]
En el 81 Agrícola va creuar Clyde[15] i va decidir que devia sometre als novantae abans d'alvançar més al nort, vencent-los en vàries batalles.[16] Possiblement també va recórrer la península de Galloway i va rebre embaixades de varis reyezuelos d'Hibernia (Irlanda).[17]
Al següent any Agrícola va passar Forth[18] i va alvançar fins al Tay, a on va construir nous forts en territori dels dumnones, ademés de fer un reconeiximent dels ports naturals per a la seua flota.[19] Òbviament, la seua intenció era assegurar-se que podria mantindre comunicacions en els forts septentrionals en hivern per via marítima quan les rutes terrestres quedaren bloquejades. Sense dubte, també va aprofitar d'explorar més al nort de l'actual Escòcia, com Montrose, Stonehaven i Aberdeen.[20] Es desconeix que va succeir aquell hivern.[21]
Per llavors, les forces romanes al nort de l'illa devien sumar uns 25 000 efectius[22] pero per a desgràcia dels romans, en aquells moments la guarnició de Britania va tindre que desprendre's d'algunes unitats auxiliars que varen ser enviades al Rin.[23]
Forces enfrontades
[editar | editar còdic]De l'eixèrcit romà solament se sap que varen combatre 8000 auxiliars i 3000 ginets en primera llínea.[24] A estos es poden sumar quatre alae de cavalleria,[25] aproximadament 2000 cavalls, que estarien en reserva i uns 4000 legionaris d'una legió, provablement la legio IX Hispana perque era l'unitat a càrrec de la frontera nort de Britania. L'eixèrcit del governador sumaria 15 000 a 17 000 efectius, la mitat de l'enemic pero la diferència numèrica no era tan gran com diu Tácito.[26] Atres autors creuen que l'infanteria legionari provablement s'equipararia a l'auxiliar.[27]
L'atra opció possible era la legio II Augusta, pero els registres semblen indicar que esta estava en el sur de Gales mantenint l'orde.[26] Encara que se sap que en eixa época un destacament de la II Augusta, presumiblement dos cohortes o l'equivalent a 1000 legionaris, va servir en l'illa és provable que fòra en territori dels silures.[28]
L'eixèrcit dels caledonios sumava 30 000 guerrers segons Tácito.[29] Sifra prou qüestionada per erudits moderns,[30] pero mai menys de 15 000.[31]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tácito 18.2
- ↑ Campbell, 2010: 38
- ↑ Tácito 18.3
- ↑ Tácito 18.4
- ↑ Tácito 19.1
- ↑ Tácito 20.2
- ↑ Tácito 20.3
- ↑ Campbell, 2010: 39
- ↑ Tácito 22.1
- ↑ Campbell, 2010: 41
- ↑ Tácito 22.3
- ↑ Campbell, 2010: 42
- ↑ Campbell, 2010: 43
- ↑ Tácito 23.2
- ↑ Tácito 24.1
- ↑ Campbell, 2010: 45
- ↑ Campbell, 2010: 46
- ↑ Tácito 25.1
- ↑ Campbell, 2010: 47
- ↑ Campbell, 2010: 48
- ↑ Campbell, 2010: 57
- ↑ Hanson, 2003: 203-205
- ↑ Campbell, 2010: 49
- ↑ Tácito 35.2
- ↑ Tácito 37.1
- ↑ 26,0 26,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBr67 - ↑ Campbell, 2010: 63
- ↑ Brewer, 2002: 68
- ↑ Tácito 29.4
- ↑ Campbell, 2010: 58
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaDo22
Notes
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Fonts clàssiques
[editar | editar còdic]- Dion Casio. Història romana. Llibre 66. Digitalisat per UChicago. Basat en el volum VIII d'edició de Loeb Classical Library, traducció grec antic-anglés per Earnest Cary, 1925.
- Dion Casio. Història romana. Llibre 77. Digitalisat per Perseus. Basat en el volum IX d'edició de Loeb Classical Library, traducció grec antic-anglés per Earnest Cary, 1927.
- Tácito. Agrícola. Digitalisat per Perseus. Basada en traducció llatí-anglés per Sara Bryant, Nova York: Random House, Inc., original de 1876, reimpresa en 1942. Per a versió en llatí vore en Perseus, edició de Henry Furneaux, Oxford: Clarendon Press, 1900.
Historiografia
[editar | editar còdic]- Breeze, David J. (2006). The Antonine Wall. Edinburgh. John Donald. ISBN 0859766551
- Brewer, Richard J. (2002). Birthday of the eagle: the second Augustan legion and the Roman military machine. National Museums & Galleries of Wales. ISBN 9780720005141.
- Campbell, Duncan B. (2010). Mons Graupius, AD 83. Rome’s battle at the edge of the world. Osprey Publishing. Ilustrat per Seán O’Brógáin. ISBN 978 1 84603 927 0.
- Dobson, Brian (1986). "The function of Hadrian's Wall". Revista Archaeologia Aeliana. Society of Antiquaries of Newcastle-upon-Tyne, pp. 1-30.
- Hanson, William S. (2003). "The Roman Presence: Brief Interludes". En Edwards, Kevin J. & Ralston, Ian B.M., editors. Scotland After the Isse Age: Environment, Archaeology and History, 8000 BC - AD 1000. Edinburgh University Press.
- Mackintosh, James (1836). The history of England. Tom I. Obra continuada per William Wallace & R. Bell. Londres: Longman, Rees, Ormee, Brown, Green & Longman.
- Mattingly, David J. (2007). An Imperial Possession: Britain in the Roman Empire, 54 BC - AD 409. Allen Lane. ISBN 9780713990638.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla del monte Graupius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.