Votadini
Els votadini eren un poble celta[1] que habitava el surest d'Escòcia. Al nort, el seu territori començava en l'actual Edimburc i el Firth de Forth i pel sur es va aplegar a estendre fins a la regió de Northumberland. Llimitaven al noroest en la tribu dels selgovae i al sur en el populós i beligerant poble dels brigantes. Hi ha una referència de Claudio Ptolomeo en la seua Geografia i en el seu mapa de Britania que els cita com els Otadini.
Història
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que els citats brigantes, els votadini consituían una àmplia confederació de pobles, i de manera similar a aquells fortificaban els tossals i inclús les seues finques, a on feyen us de grossos murs i sangues. Es coneixen a lo manco tres altures fortificadas en el seu territori: Yeavering Bell, Eildon Seat i Traprain Law, en la localitat de Lothian, que va anar la seua capital fins que es va traslladar a Din Eidyn (Edimburc).
Les fronteres que els separaven dels brigantes pel sur varen ser variables a lo llarc del temps, a resulta de les guerres entre abdós confederacions pero també per canvis en les aliances dels pobles que les conformaven, pobles moltes voltes lligats per llaços de família i cultura.
Entre el 138 i 162 el territori va ser ocupat pels romans en alvançar des del Mur d'Adriano fins al nou Mur de Antonino. Quan anys despuix, precisant una frontera segura, els romans varen retrocedir novament al Mur d'Adriano, els votadini varen recuperar la seua independència pero varen mantindre el status de amics de Roma, constituint a tots els efectes un estat "tapó" per a la Britania romana front a les incursions de les tribus del nort.
Despuix de la definitiva retirada romana de l'illa en el V, la regió de la que formava part va escomençar a ser cridada Yr Hen Ogledd ("El vell nort"), i l'últim dels Dux Brittanniarum,[2] Coel Hen "El Protector", va poder crear i mantindre un regne unit durant els primers anys,[3] regne que es va dividir a la seua mort entre els seus fills o comandants, en lo que l'organisació va tornar gradualment a les seues bases tribals ancestrals.
Al voltant del 470 els votadini es varen reorganisar al nort en un nou regne, Gododdin,[4] mentres que en el sur conformaven el de Brynaich. Cunedda, la llegendària fundadora del regne de Gwynedd, en el nort de Gales, es creu que era en realitat oriunda d'este últim regne. Abdós regnes varen ser finalment somesos pels anglos de Deira i Bernicia.[5]
-
Britania, 54 a. C., Invasió de César
-
Britania, segona invasió romana
-
Britania, 79 d. C.
-
Britania, II
-
Britania, reorganisació de Constancio
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Entre les tribus britanas es distinguixen tres grups:
- els preceltas, arribats en el 3.º mileni a. C. i provablement d'orige íbero: silures, demetae i carnabii
- els celtes de la Cultura de Hallstatt que dominaven la metalúrgia del ferro i varen reemplaçar en gran part del territori a les tribus preceltas: brigantes, dumnonii, durotriges, dubonii, cornovii, ordovices, gangani, deceangli, iceni, coritani, parisii, carvetii, votadini, etcétera.
- els belgues de la Cultura de la Tène, de forta ascendència germànica, que en el V es varen establir en el surest: atrébates, regni, cantiaci, trinobantes i catuvellauni.britania.tk.
- ↑ Ducs dels Bretones, títul d'els qui comandaban les tropes romanes en el nort
- ↑ Vore Old King Cole (anglés)
- ↑ Vore Gododdin
- ↑ El poema I Gododdin relata la lluita dels britanos contra els invasores.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Stuart Piggott, Scotland Before History, Edinburgh University Press, 1982, ISBN 0-85224-348-0
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Votadini» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.