Anar al contingut

Yr Hen Ogledd

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa del nort de Yr Hen Ogledd abans de les invasions dels anglos.

Yr Hen Ogledd és un terme galés que significa "El Vell Nort" i és utilisat pels acadèmics per a designar als regnes britanos sorgits en el nort d'Anglaterra i sur d'Escòcia despuix de la retirada romana.

En un intent per construir una raonablement precisa història d'estos territoris, els estudiosos han adoptat el terme Hen Ogledd de la poesia heròica galesa per a referir-se als regnes britanos.

Context

Res de lo que coneixem del centre de Gran Bretanya abans de 550 és realment fiable. Mai va haver un control efectiu romà al nort de llínea de la llínea Tyne - Solway, i al sur d'eixa llínea, el control romà havia finalisat molt abans de la data tradicional donada per a la partida de les tropes romanes de Britania en 407. Els escrits d'Amiano Marcelino i atres escritors donen testimoni d'un decreixent control romà ya des de el II, i d'amplis desórdens i abandó a partir del 360.

Entorn a 550, la zona estava controlada per pobles britano-parlantes, a excepció de les franges costeres orientals, ocupada per pobles Anglos de Bernicia i Deira. Al nort s'ubicaven els pictos i al noroest el regne Gaèlic de Dál Riata. Tots ells jugaran un paper en el història del Vell Nort.

Context històric

Des d'un punt de vista històric, l'image dels "Hòmens del Nort" (Gwŷr i Gogledd en galés) com britanos natius lluitant contra l'ocupació anglosaxona és una visió parcial, ya que les guerres internes entre britanos eren freqüents. No obstant, les històries galesas de lluites entre britanos i anglos sí tenen la seua contrapartida en la realitat. El història de la desaparició dels regnes del Vell Nort és el història de l'ascens de Northumbria a partir dels regnes costers de Bernicia i Deira fins a convertir-se en l'estat més poderós de Gran Bretanya entre l'estuari del Humber i els fiorts de Clyde i Forth.

En esta época, aliances i enfrontaments no es llimitaven a les lluites en els veïns. Una aliança britana es va enfrontar a una atra coalició de la mateixa ètnia en la batalla de Arfderydd. Áedán mac Gabráin, rei de Dal Riada, és mencionat en la Bonedd Gwŷr i Gogledd, una genealogia dels Hòmens del Nort.[1] La Història Brittonum de Nennio afirma que Oswiu de Northumbria va contraure matrimoni en una britana d'ascendència picta. El rei picto Talorgan seria frut també d'una unió entre northumbrianos i pictos. Áedán mac Gabráin va lluitar en els britanos contra Northumbría. Cadwallon ap Cadfan, rei de Gwynedd es va aliar en Pender de Mercia contra Edwin de Northumbria.

Conquista i derrota no implicaven necessàriament l'extirpació d'una cultura i la seua substitució per uns atres. La regió britana del noroest d'Anglaterra va ser absorbida pel regne anglo de Northumbria en el VII, encara que emergiria novament 300 anys despuix com Cumbria meridional, unida a Cumbria Septentrional (Strathclyde).

Context social

Els Hòmens del Nort vivien segons una organisació tribal,[Nota 1] basada en famílies extenses, devent llealtat a una família "real" dominant, algunes voltes a través de relacions indirectes, i rebent protecció a canvi. Per als pobles celtes, esta organisació seguiria vigent sigles despuix, apareixent en les Lleis irlandeses de Brehon, la Llei galesa i la Llei Escocesa de bretones i escotos.

La capital estaria situada en una primitiva cort, que no era més que la sèu de l'antic govern romà. Com a gobernant i protector, el rei mantenia numeroses corts, viajant d'una a una atra per a administrar justícia i eixercir la seua autoritat. Estes pràctiques sobreviurien fins a les reformes administratives i llegals d'Enrique II, ya en el XII.

Regnes i regions

Regnes majors

Els principals regnes britanos mencionats en les fonts històriques i lliteraris són:

  • Alt Clut o Ystrad Clud – en centre en l'actual Dumbarton en Escòcia i posteriorment conegut com a Regne de Strathclyde. És un dels més documentats i també el de vida més llarga, mantenint la seua independència fins a el XI, quan va ser finalment absorbit per Escòcia.[2]
  • Elmet – en l'oest de Yorkshire. Al sur d'atres regnes britànics i a l'est de Gales va conseguir sobreviure fins a començos de el VII.[3] Va ser invadit i anexionado per Northumbria en el 616.
  • Gododdin – situat en el surest d'Escòcia i noreste d'Anglaterra, en el territori ancestral dels Votadini. Els seus habitants són els protagonistes del poema I Gododdin, que narra una desastrosa expedició de l'eixèrcit de Gododdin contra els anglos de Bernicia.[4] Va ser conquistat pels anglos al voltant del 638, establint en eixe mateix territori el regne de Bernicia.
  • Rheged – un gran regne que incloïa parts de l'actual Cumbria, encara que desconeixem els seus llímits precisos. El història de Rheged està fortament associada a la del seu rei Urien, el nom del qual abunda en la toponímia del noroccident d'Anglaterra.[5] Anexionada en 730 per Northumbria.

Regnes menors i atres regions

En les fonts es mencionen numeroses regions, possiblement depenents d'atres regnes o regnes independents en sí mateixos:

  • Eidyn – constituïa l'àrea circumdant de l'actual Edimburc, coneguda llavors com Din Eidyn (Forta de Eidyn). Estava molt vinculat al regne de Gododdin.[12] Kenneth H. Jackson defén que Eidyn denominava exclusivament Edimburc,[13] pero atres estudiosos ho han pres una designació per a un àrea més àmplia.[14][15] El nome sobreviu en topònims com Edimburc, Dunedi i Carriden (de Caure Eidyn), situat quinze milles a l'oest.[16] Din Eidyn va ser sitiat pels anglos en 638 i va estar baix el seu control durant els següents tres sigles.[17]
  • Manaw Gododdin – l'àrea costera al sur del Fiort de Forth, i part del territori dels Gododdin.[4] El nom sobreviu en Slamannan Moor i en el poble de Slamannan, en Stirlingshire. This is derived from Sliabh Manann, the 'Moor of Manann'. També apareix en el nom de Dalmeny, cinc milles al noroest d'Edimburc i conegut prèviament com Dumanyn, que s'assumix deriva de Dun Manann. Ho podem trobar igualment al nort del Forth en el Manaw picto en Clackmannan i en el comtat epónimo de Clackmannanshire,[18] derivat de Clach Manann, lpedra de Manann', en referència a un monument ubicat allí.
  • Novant – regne mencionat en I Gododdin, presumiblement relacionat en una tribu de l'Edat del Ferro, els Novantae, radicat en el suroest d'Escòcia.[19][20]
  • Regio Dunutinga – regne menor situat en la regió de Yorkshire del Nort i mencionat en la Vida de Wilfrid. El seu nom procedix d'un governant cridat Dunaut, potser el Dunaut ap Pabo de les genealogia.[21] El seu nom ha aplegat fins a nosatres en l'actual població de Dent, Cumbria.[22]

Atres regnes que no varen formar part del Vell Nort, pero que són part de la seua història inclouen:

Regnes possibles

Els següents noms apareixen en fonts històriques i lliteràries, pero desconeixem si es referixen o no a regnes o regions del Hen Ogledd.

  • Bryneich – nom britànic del regne anglosaxó de Bernicia. Possiblement va existir en la zona algun regne britano pre-sajón, pero no hi ha proves.[23]
  • Deifr o Dewr – nom britano del regne anglosaxó de Deira, situada entre els rius Tees i Humber. El nom és d'orige britano, pero de la mateixa manera que en el cas de Bryneich no sabem si denominava un regne britano anterior.[24]

Vore també

Referències

  1. ↑ Bromwich 2006, pp. 256–257
  2. ↑ Koch 2006, p. 1819.
  3. ↑ Koch 2006, pp. 670–671.
  4. ↑ 4,0 4,1 Koch 2006, pp. 823–826.
  5. ↑ Koch 2006, pp. 1498–1499.
  6. ↑ Koch 2006, pp. 354–355; 904.
  7. ↑ Bromwich 1978, pp. 12–13; 157.
  8. ↑ Morris-Jones, pp. 75–77.
  9. ↑ Williams 1968, p. xlvii.
  10. ↑ Koch 2006, p. 1499.
  11. ↑ Bromwich 2006, p. 325.
  12. ↑ Koch 2006, pp. 623–625.
  13. ↑ Jackson 1969, pp. 77-78
  14. ↑ Williams 1972, p. 64.
  15. ↑ Chadwick, p. 107.
  16. ↑ Dumville, p. 297.
  17. ↑ Koch 2006, pp. 223–225.
  18. ↑ Plantilla:Harvcolnb, Celtic Britain, The Picts and the Scots.
  19. ↑ Koch 2006, pp. 824–825.
  20. ↑ Koch 1997, pp. lxxxii–lxxxiii.
  21. ↑ Koch 2006, p. 458.
  22. ↑ Koch 2006, p. 904.
  23. ↑ Koch 2006, pp. 302–304.
  24. ↑ Koch 2006, pp. 584–585.

Notes

  1. ↑ Els territoris tribals eren cridats regnes i estaven dirigits per un rei, pero no eren nacions estat organisades en l'actual sentit del terme. Els regnes podia créixer i reduir-se segons la fortuna de la família real, en la que aliances i enfrontaments regionals jugaven un paper important. Esta organisació era aplicable també a la zona sur de Gales durant l'era posrromana, a on les relacions entre els regnes de Glywysing, Gwent, i Ergyng estan tan vinculades que és impossible elaborar una història independent per a cada u d'ells. Els conflictes es donaven entre els individus d'alt ranc i els seus clients respectius, al modo de la Guerra de les Dos Roses entre les cases de Lancaster i York.

Bibliografia

  • John T. Koch. Celtic Culture: A Historical Encyclopedia, ABC-CLIO, 2006, ISBN 1-85109-440-7, 9781851094400
  • Morris, John. The Age of Arthur: A History of the British Isles from 350 to 650, pp. 17-19, 230-245. (Nova York: Charles Scribner's Sons, 1973)
  • Jackson, Kenneth. Language and History in Early Britain, Edinburgh University Press, 1953.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Yr_Hen_Ogledd&oldid=884201»