Fiort de Solway
El fiort de Solway (en anglés, Solway Firth) és un fiort que delimita la frontera entre Anglaterra i Escòcia, entre els comtats de Cumbria i de Dumfries and Galloway. El fiort comprén una part del mar d'Irlanda.
Geografia
Este fiort s'estén des d'una llínea que unix St Bees Head, just al sur de Whitehaven, en Cumbria, fins al Promontori de Galloway (Mull of Galloway), en l'extrem occidental de Dumfries i Galloway. l'illa de Man també està molt prop de l'entrada del fiort.
El llitoral del fiort, caracterisat per tossals de chicoteta altitut i chicotetes montanyes, està considerat com el llitoral més pintoresc de les illes britàniques, havent segut declarat com «Area of Outstanding Natural Beauty» (traduït, Àrea de Bellea Natural Destacada) en 1964.
Es tracta principalment d'una zona rural, a on les pesquería i l'agricultura de montanya (aixina com alguns cultius) seguixen eixercitant una part important en l'economia local, encara que el turisme va en aument.
En 2007 es va iniciar la construcció del parc eòlic marí Robin Rigg, en 60 aerogeneradores que proporcionen una potència de 180 MW.
En el fiort de Solway s'han filmat películes com The Wicker Man d'Edward Woodward, rodada en Kirkcudbright.
Història
Els primers registres de l'història de la zona, incloent la planura de Solway, es referixen a la colonisació romana d'eixa part de Britania. En l'any 122 l'emperador Adriano va ordenar construir el mur d'Adriano, conectant la planura de Solway en la costa oriental de Britania.
La denominació «Solway» és d'orige anglosaxó i es va originar en el XIII pel nom d'un vau en els barrizals en Eskmouth. «Sol» és la paraula de fanc, i «wæth» fa referència a un vau. Els tres vaus en la zona en eixe moment eren l'Annan o Bowness Wath; el Dornock Wath (una volta anomenat el Sandywathe); i el principal, el Solewath, o Solewath, o Sulewad.
Entre 1869 i 1921, l'estuari va ser creuat per la Solway Junction Railway en un viaducte de ferro de 1780 m (Edgar i Sinton, 1990). La llínea va ser construïda per a transportar el mineral de ferro des de la zona de Whitehaven a Lanarkshire i va ser finançat i operat per la Caledonian Railway d'Escòcia. El ferrocarril no va ser un èxit financer. En acabant de que el ferrocarril va deixar de funcionar, el pont es va convertir en una popular sendera per als residents d'Escòcia («seca» en dumenge) per a viajar a Anglaterra, a on disponien de begudes alcohòliques. El viaducte va ser demolit entre 1931 i 1933.
Bibliografia
- Edgar, S. and Sinton, J. M., (1990), The Solway Junction Railway, Locomotion Papers No. 176, The Oakwood Press, ISBN 0-85361-395-8
- (disponible en books. google. com)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fiordo de Solway» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.