Anar al contingut

Llei galesa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Llei galesa
Dibuix d'un juge en el manuscrit Peniarth 28.

El Dret galés o llei galesa (en galés Cyfraith Hywel i en anglés Welsh law) va ser el sistema jurídic utilisat en Gals abans del XVI. Segons la tradició va ser Hywel Dda ("Hywel el Bo") el primer que ho va codificar durant el periodo comprés entre l'any 942 i el 950, mentres va regnar sobre la major part de Gals; per això és comunament denominada Cyfraith Hywel, la Llei d'Hywel, en galés.[1] La tradició indica que els hòmens d'Hywel varen adaptar lleis existents i alguns elements molt provablement siguen molt més antics, en trossos similars a les lleis Brehon d'Irlanda (un conjunt de lleis celtes).[2] Els manuscrits més antics que han aplegat als nostres dies es remonten a començos o mediats del XIII. La llei va ser revisada i actualisada en forma contínua, a voltes pels governants pero per lo general per juristes, per lo que no és correcte assumir que per eixemple certes regulacions d'un manuscrit del XIII de la llei siguen evidència del sistema llegal utilisat durant el X. El sistema llegal galés va ser absorbit pel sistema anglés per mig de les Lleis en les Actes de Gals, promulgades entre 1535 i 1542 pel rei Enrique VIII d'Anglaterra.

Resumixen

Les lleis inclouen les "lleis de la cort", les lleis que establixen les obligacions i drets del rei i dels oficials de la seua cort i les "lleis del país" que tracten sobre tots els atres temes. En algunes versions de les lleis alguna cosa del material en les lleis del país es dividix en el "llibre de prova de la justícia" que tracta sobre homicidi, robo i els valors dels animals salvages i domesticats entre atres temes. Dins de cada una de dites seccions hi ha trossos de llongitut variable que tracten sobre els diferents temes, per eixemple la llei sobre les dònes i la llei dels contractes. La llei civil diferix de la majoria dels atres còdics llegals ya que establix que si fallix el propietari d'un tros de terra la mateixa deu ser repartida en parts iguals entre els seus fills, tant llegítims com a illegítims. Açò era un tema de conflicte en l'iglésia, ya que baix la llei canònica els fills illegítims no podien heretar.

Quan un cas era dut davant la cort, el método que s'utilisava per a prendre una decisió era per lo general el de compurgación. En dit sistema la persona acusada o les parts en una disputa donen la seua versió dels fets baix jurament, despuix de lo que deuen trobar cert número de persones que afirmen baix jurament que es pot confiar en el jurament de la part enjuïciada. La cantitat de compurgadores requerida depenia de la naturalea del cas. El juge o juges despuix prenen una decisió. Solament per a un número molt reduït de crims el castic era la pena capital. Per lo general l'homicidi era penalisat per mig del pagament d'una compensació a la família de la víctima, mentres que el robo podia ser penat en la mort si era robo en mort i el lladre era capturat en els bens en el seu haver; el valor dels bens furtats devia ser superior a quatre penics. La majoria de les atres ofenses es castigaven en una multa.

La llei galesa es va aplicar en Gals fins a la mort de Llywelyn l'Últim Rei en 1282 i l'Estatut de Rhuddlan de 1284 que va reemplaçar la llei criminal de Gals pel Dret d'Anglaterra. La llei galesa va continuar sent aplicada en casos civils fins que Gals va ser anexat a Anglaterra en el XVI.

Referències

  1. ↑ Dafydd Jenkins (1986) The law of Hywel Dda: law texts from mediaeval Wals translated and edited (Gomer Press) ISBN 0-86383-277-6
  2. ↑ Wade-Evans, Arthur. Welsh Medieval Law. Oxford Univ., 1909. Accessed 1 Feb 2013.

Bibliografia

  • T. M. Charles-Edwards, Morfydd I. Owen and D. B. Walters (ed.) (1986) Lawyers and laymen: studies in the history of law presented to Professor Dafydd Jenkins on his seventy-fifth birthday (University of Wals Press) ISBN 0-7083-0925-9
  • T. M. Charles-Edwards (1989) The Welsh laws Writers of Wals séries (University of Wals Press) ISBN 0-7083-1032-X
  • T. M. Charles-Edwards, M. I. Owen and P. Russell (eds.) (2000). The Welsh king and his court (University of Wals Press). Cardiff.
  • R. R. Davies (1987) Conquest, coexistemce and change: Wals 1063–1415 (Clarendon Press, University of Wals Press) ISBN 0-19-821732-3
  • Hywel David Emanuel (1967) The Latin texts of the Welsh laws (University of Wals Press)
  • Daniel Huws (1980) The medieval codex with reference to the Welsh Law Books (University of Wals Press)
  • A. O. H. Jarman (1981) The cynfeirdd: early Welsh poets and poetry. Writers of Wals Séries. University of Wals Press. ISBN 0-7083-0813-9
  • Dafydd Jenkins (1986) The law of Hywel Dda: law texts from mediaeval Wals translated and edited (Gomer Press) ISBN 0-86383-277-6
  • Dafydd Jenkins and Morfydd I. Owen (ed.) (1980) The Welsh law of women : studies presented to Professor Daniel A. Binchy on his eightieth birthday, 3 June 1980 (University of Wals Press) ISBN 0-7083-0771-X
  • T. Jones Pierce Medieval Welsh society: selected essays (University of Wals Press) ISBN 0-7083-0447-8
  • Kari Maund (2006) The Welsh kings: warriors, warlords and princes (Tempus) ISBN 0-7524-2973-6
  • David Moore (2005) The Welsh wars of independence: c.410 – c.1415 (Tempus) ISBN 0-7524-3321-0
  • Huw Pryce (1993) Native Law and the Church in Medieval Wals (Oxford Historical Monographs) (Clarendon Press) ISBN 0-19-820362-4
  • Melville Richards (1954) The laws of Hywel Dda (The Book of Blegywryd), translated by Melville Richards (Liverpool University Press)
  • David Stephenson (1984) The governance of Gwynedd (University of Wals Press) ISBN 0-7083-0850-3
  • Aled Rhys William (1960) Llyfr Iorwerth: a critical text of the Venedotian code of mediaeval Welsh law (University of Wals Press) ISBN 0-7083-0114-2
  • Glanmor Williams (1987) Recovery, reorientation and reformation: Wals c. 1415–1642 (Clarendon Press, University of Wals Press) ISBN 0-19-821733-1

Vore també