Cornovios

Territori dels Cornovii

Territori dels Cornovii

Els Cornovii (Cornobii, Cornavii, Cornabii) eren un poble celta de l'oest d'Anglaterra, llimitant en Gales, en la zona de West Midlands, en centre en Wroxeter, Shropshire. Llimitaven al nort en els brigantes, a l'oest en els deceangli i ordovices, a l'est en els coritani i al sur en els dobunni.

Característiques

El nom d'esta tribu, que provablement significa "poble de la banya", era compartit en una atra tribu caledonia que habitava en l'extrem nort d'Escòcia i una tribu de l'extrem suroest d'Anglaterra, en l'actual Cornualles. Res fa pensar que hi haguera relació alguna en els seus orígens, i de fet era habitual eixe tipo de concordancia.

Els cornovii eren un poble de pastors, en una classe dominant de caràcter guerrer. Aparte de l'activitat pastoril, el seu principal recurs era la producció de sal en Cheshire i la seua posterior comercialisació. Ptolomeo en la seua Geografia menciona dos ciutats:

• Deva (Chester, Cheshire), a on es va estacionar la Legio XX Valeria Victrix.
• Viroconium (Wroxeter), que estajaria a la Legio XIV Gemina i es convertiria en temps romans en la quarta ciutat en orde d'importància en Britania.

Abans de la conquista, el centre més important era Wrekin (Wellington, Shropshire), establit en un tossal fortificada. Estava protegit per una llarga i estreta cordillera. L'àrea ocupava unes 8 hectàrees, protegides per un mur de 6 metros d'ample i tenia una extraordinària vista del territori circumdant i els seus accessos. Els romans reasentaron la seua població en Viroconium.

Hi havia moltes atres tossals fortificadas (Titterstone Clee, Old Oswestry Hill, etc.), pero el gros de la població es trobava dispersa, habitant cabanyes de fusta, sense fonaments de pedra.

No tenien moneda. Era un poble aparentment acerámico. La ceràmica s'importava principalment de la regió de Malvern. Hi ha alguns llocs no obstant en que es varen trobar eixemples de alfarería local (Breidden Hillforts, Credenhill).

En metalúrgia destacaven les seues armes en bronze i torques d'or i bronze. Eren experts en el teixit i teñir de vius colors. Les dònes usaven el cabell en dos grosses trenes, llargues fins a les cuixes.

Història

Quan els romans varen iniciar la segona invasió en el 43 al mando d'Aulo Plaucio, varen véncer la resistència inicial i varen obtindre la sumissió dels principals líders del surest, varen llançar les seues legions cap a l'oest (Legio II Augusta), nort (Legio IX Hispana) i noroest (Legio XIV Gemina). El líder de la resistència, Caratacus, havia fugit en eixa última direcció, cap al territori dels cornovii, per a refugiar-se finalment més al nort, en el dels deceangli.

Els cornovii varen centrar el seu defensa en la fortalea de Wrekin per lo que ràpidament varen intentar reparar les solsides en els murs. L'atac de la Legio XIV Gemina en el 47/48 va ser exitós. En el sege al tossal va ser mort Viroco, el líder dels Cornovii i finalment la ciutat fortificada va ser capturada i incendiada. Els vencedors varen donar el nom del líder caigut a la ciutat a on varen reduir als sobreviviente, Viroconium, "la ciutat de Viroco".

Els romans varen establir una forta presència militar en la zona estacionant dos legions, la Legio XX Valeria Victrix en Deva Victrix i la Legio XIV Gemina en Viroconium. Açò es devia no només a la resistència que poguera oferir este poble, que una volta pacificado es va integrar ràpidament, fins al punt que les legions varen aplegar a incorporar natius com auxiliars, sino per un costat a les rebelions dels deceangli i demés tribus de Gales i per un atre a que els conquistadors varen començar a explotar en la zona metals com el coure, plom i argent.

En la reorganisació administrativa de l'emperador Constancio I, el territori dels cornovii va ser incorporat a la província de Britania Primera.

Despuix de les invasions anglosaxones el territori va ser incorporat al del regne de Pagensis (Powys) baix el ceptre de Vortigern. Al voltant del 570 es va dividir i va conformar un regne, Pengwern en centre en Viroconium (Caure Guricon). En el 584 la ciutat va ser saquejada pels sajones, per lo que la capital va ser traslladada Quan en el 598 els invasores varen véncer en Catterick al regne de Rheged que els protegia des del nort la situació va empijorar.

En el 616 en la decisiva batalla de Caure Legion (Chester) una coalició de regnes britanos formada per a detindre a Æthelfrith de Bernicia va ser completament derrotada. Deva Victrix (Chester) va ser presa i es varen massacrar a centenars de monges desarmats, pero la principal conseqüència d'esta acció va ser que la resistència dels britanos va quedar dividida. En efecte, els regnes de Gales varen quedar aixina separats definitivament dels de Rheged i Alt Clut al nort. L'àrea occidental del territori va ser gradualment integrat al regne de Mercia com la seua frontera occidental, procés que s'havia completat per a l'any 650.

• Britania, 54  a. C., Invasió de César
  Britania, 54  a. C., Invasió de César
• Britania, segona invasió romana
  Britania, segona invasió romana
• Britania, 79  d. C.
  Britania, 79  d. C.
• Britania, sigle II
  Britania, sigle II
• Britania, reorganisació de Constancio
  Britania, reorganisació de Constancio

Vore també

• Britania romana
• Britania posromana
• Història d'Anglaterra

Bibliografia

• Graham Webster, The Cornovii, Sutton Publishing Ltd, 1991, ISBN 0-86299-877-8
• V. L. Gaffney, R. H. White, H. Goodchild, Wroxeter, The Cornovii and the urban process, Journal of Roman Archaeology, 2007, ISBN 978-1-887829-68-7