Catuvellaunos

Tribus celtes del sur del Regne Unit.

Els catuvellaunos varen ser una tribu o regne celta-belga del surest de Britania abans de la conquista romana.

El història dels catuvellanos i dels seus reis abans d'eixa conquista pot reconstruir-se a través de l'evidència numismàtica i per referències disperses en històries clàssiques. Són mencionats per Dión Casio, que sugerix que varen liderar la resistència contra la conquista en el 43. Apareixen com una de les civitates de la Britania romana en la Geografia de Ptolomeo en el II, ocupant les actuals Hertfordshire, Bedfordshire i el sur de Cambridgeshire, i situant-se al voltant de la ciutat de Verulamium (actual San Albano).

Els catuvellaunos podrien estar relacionats en els catalaunos, un poble de la Gallia Belgica atestat en la regió de Châlons-en-Champagne.

Abans de la conquista romana

Casivellauno, que va liderar la resistència contra la primera expedició de Juliol César a Britania en el 54 a. C., és considerat habitualment com un membre dels catuvellaunos. La seua adscripció tribal no és mencionada per César, pero el seu territori, nort del Támesis i oest del Trinovantes, es correspon en el que més vesprada seria ocupat pels catuvellaunos. Els grans terraplens localisats en Devil's Dyke, prop de Wheathampstead, Hertfordshire, s'entén que varen ser motivats per haver segut la capital original de la tribu.

Tasciovano va ser el primer rei en emetre moneda en Verulamium, començant cap al 20 a. C. Sembla ser que va estendre el seu poder cap a l'est a costa dels Trinovantes, mentres que algunes de les seues monedes, ca 15-10 a. C., varen ser emeses en la seua capital Camulodunum (actual Colchester). Este alvanç va poder deure's provablement a la pressió per part de Roma, i una ulterior série de monedes va ser emesa en Verulamium.

No obstant, Camulodunum va ser reconquistada, be per Tasciovano be pel seu fill Cunobelino, que ho va succeir ca 9 i va regnar durant trenta anys. Poc se sap de la vida de Cunobelino, pero el seu nom va sobreviure en distintes llegendes britàniques, aplegant a la seua culminació en l'obra de William Shakespeare Cimbelino. Godofredo de Monmouth diu que va ser enviat a la cort de César Augusto i dispost a pagar tribut a Roma. Els restants arqueològics indiquen un increment de relacions comercials i diplomàtiques en l'Imperi romà. Baix Cunobelino i la seua família els catuvellaunos sembla que es varen convertir en el poder dominant en el surest de Britania. El seu germà Epatico va conquistar més territori cap al sur i l'oest a costa dels atrébates fins a la seua mort ca 35.

El història coneix a tres fills de Cunobelino. Adminio, la zona del qual de poder segons es desprén de les seues monedes sembla haver segut en Kent, va ser exiliat pel seu pare poc abans de l'any 40 d'acort en Suetonio, incitant a l'emperador Calígula a montar la seua frustrada invasió de Britania. Atres dos fills, Togodumno i Carataco, són nomenats per Dión Casio. No es coneixen monedes de Togodumno, pero les poques que hi ha de Carataco sugerixen que va seguir al seu tio Epatico a el hora de completar la conquista de les terres dels Atrebatos. Va ser l'exili del rei dels atrebates, Verica, lo que va incitar a Claudio a mamprendre una exitosa invasió, liderada per Aulo Plaucio, en l'any 43.

Dión diu que Cunobelino va morir en esta etapa i que Tugodumno i Carataco varen liderar la resistència inicial a l'invasió en Kent. Varen ser derrotats per Plautio en dos batalles crucials en els rius Medway (vore Batalla del riu Medway) i Támesis. També diu que els Bodunnos, una tribu o regne que eren tributaris dels Catuvellanos, es varen canviar de costat. Açò pot tractar-se d'una errata per Dobunno, que vivien en Gloucestershire, i pot donar idea de cóm s'estenia el poder dels catuvellaunos. Togodumno va morir poc despuix de la batalla en el Támesis. Plautio es va detindre i va demanar a l'emperador que se li unira, i Claudio va liderar l'alvanç final a Camuloduno. Els territoris dels Catuvellaunos es varen convertir en el núcleu de la nova província romana.

Baixe el domini de Roma

Carataco, no obstant, havia sobrevixcut i va continuar liderant la resistència front als invasores. Tácito parla també d'ell en els seus Anals com a líder dels siluros i ordovicos en lo que és en l'actualitat Gales, front al governador romà Publio Ostorio Escàpula. Ostorio ho va derrotar en una complicada batalla en algun lloc del territori ordoviciano (vore Batalla de Caure Caradoc) en l'any 51, capturant a membres de la seua família, encara que Carataco escapara de nou. Va marchar cap al nort a la zona dels brigantes, pero la seua reina, Cartimandua, que era lleal als romans, ho va capturar i va encadenar.

Carataco va ser exhibit com a botí de guerra en el triumfal desfilada de la victòria celebrat en Roma. Se li va permetre dirigir un discurs al Senat i va anar tal l'impressió que va causar que ell i la seua família varen ser lliberats i se'ls va permetre viure en pau en Roma.

Verulamium, assentament romà prop de Verlamion, va alcançar l'estatus de municipium ca 50, permetent als seus principals magistrats conseguir la ciutadania romana. Va ser destruït durant la rebelió de Boudica en 60 o 61, pero pronte va ser reconstruït. El seu forum i basílica varen ser terminades en l'any 79 o 81, i varen ser dedicats en una inscripció inscripció pel governador Cneo Juliol Agrícola a l'emperador Tito. El seu teatre, el primer teatre romà en Britania, va ser construït ca 140.

Una inscripció senyala que els civitas dels catuvellaunos varen ser implicats en la reconstrucció del Mur d'Adriano, provablement en l'época de Septimio Sever al començament de el III. Alban de Verulamiun, el primer cristià britano màrtir, va anar un ciutadà de Verulamium de finals de el III o principis de el IV, i allí va ser assessinat. La ciutat va prendre el seu nom actual d'ell. La làpida d'una dòna dels catuvellaunos cridada Regina, lliberta i dòna de Barates, un soldat de Palmira en Síria, va ser trobada en el fort romà d'Arbeia de el IV en els South Shields al noreste d'Anglaterra.

Vore també

• Llista de tribus celtes

Referències

• La primera versió d'este artícul va ser una traducció de la seua en la Wikipedia en anglés (terminada el 19-3-08).
• Juliol César, De Bell Gallico
• Tácito, Anals
• Suetonio, Vides dels dotze césares
• Dión Casio, Història de Roma
• Ptolomeo, Geografia
• Godofredo de Monmouth, Història Regum Britanniae
• Sheppard Frere (1998), Britannia: a History of Roman Britain, Pimlico
• John Creighton (2000), Coins and power in Clapix Iron Age Britain, Cambridge University Press