Anar al contingut

Batalla de Caure Caradoc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Batalla de Caure Caradoc

La batalla de Caure Caradoc va representar una victòria decisiva de les tropes d'ocupació romana sobre la resistència celta en Gran Bretanya.

Antecedents

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Brigantes.

Despuix de la seua derrota en la fase inicial de la conquista romana de Britania, la resistència celta es va reorganisar baix el mando de Caratacus i centrada en la tribu dels silures de l'est de Gales. El nou governador romà, Publio Ostorio Escàpula va iniciar una estratègia de contenció per mig de la construcció de llínees de fortalees que va forçar a Caratacus a dirigir-se al nort, terra dels ordovices, els qui es varen sumar a la coalició.

Les tropes d'Escàpula varen combatre als rebels per varis anys fins que al voltant de l'any 50  d. C. varen conseguir forçar-los a una batalla campal prop del riu Severn, en un tossal denominat Caure Caradoc o Caersws.

La batalla

[editar | editar còdic]

Caratacus va ubicar a les seues tropes en la part alta del tossal front al Severn, va fer construir un talús com a barrera sobre la seua banda del riu i va construir un mur baix de pedra en el tossal davant del com va ubicar als seus hòmens.[1] El lloc seleccionat dificultava tant l'atac com l'eventual retirada romana i facilitava a la seua volta la defensa i dispersió dels seus hòmens en cas de derrota.

El líder de la resistència va recórrer les files encorajant-los al combat i recordant-los que la batalla que es lliuraria eixe dia "seria l'inici de la recuperació de la seua llibertat, o d'una eterna servitut",[2] lo que va despertar l'entusiasme de les seues tropes.

Escàpula, enfrontat al riu, les defenses i la massa enardida de les tribus, va dubtar d'efectuar un atac frontal, pero la pressió dels seus propis hòmens ho va fer finalment decidir-se per eixa tàctica.

Despuix d'evaluar el terreny, les forces romanes varen creuar el riu baix els proyectils dels defensors, moment en que varen sofrir les seues majors pèrdues fins que varen poder formar en testudo, varen alvançar sobre el tossal, varen desmantellar ràpidament el mur i varen penetrar les defenses. En el combat resultava superior l'organisació i armament romà per lo que els rebels despuix de retirar-se combatent cap al cim, finalment es varen dispersar en els tossals veïns, a on varen ser perseguits pels auxilia (tropes llaugeres i de cavalleria auxiliars).[3]

La derrota celta va ser total. Els romans varen capturar a l'esposa i filla de Caratacus i pronte davant l'acossament es varen rendir els seus germans. El derrotat líder del tumult va fugir al nort i va solicitar refugi a la reina dels Brigantes Cartimandua, pero esta ho va entregar encadenat als romans.[4]

La victòria va ser largament celebrada en Roma, concedint-se-li a Escàpula l'us d'ornaments triumfals.


El lloc de la batalla no es coneix en realitat en certea. És provable que siga el tossal Caure Caradoc (Shropshire, 52°33′11″N 2°46′22″O / 52.55306, -2.77278</noinclude>), que compartix nom[5] i una ubicació concorde, havent-se també trobat restants de fortificacions. Tradicions locals senyalen com a lloc el "British Camp" ubicat en Herefordshire Beacon, en les Malvern Hills, pero la distància al Severn seria excessiva. Finalment, alguns estudis senyalen com a lloc provable el tossal de Caersws(52°31′17″N 3°25′21″O / 52.52139, -3.4225</noinclude>), per la seua posició i per haver-se trobat signes de moviments de terra per a la seua fortificació.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Tácito, Anals, XII.33 en perseus.tufts.edu
  2. Tácito, Anals, XII.34 en perseus.tufts.edu
  3. Tácito, Anals, XII.35 en perseus.tufts.edu
  4. Tácito, Anals, XII:36 en perseus.tufts.edu
  5. El prefix Caure significa en llengua celta forta, mentres que Caradoc és el nom en celta de Caratacus, vindria a ser llavors lliteralment el fort de Caratacus.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
Sheppard Frere, Britannia: a History of Roman Britain,1978, p. 64
Leonard Cottrell, The Roman Invasion of Britain, Barnes & Noble. New York, 1992

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]