Anar al contingut

Arbeia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Reconstrucció de la Porta Occidental.

Arbeia era un castrum romà, del tipo castell miliar, situat sobre el Mur d'Adriano en South Shields (Regne Unit). Va ser establit entorn a 129,[1] durant el principat d'Adriano i reorganisat a principis del III.[2] A finals d'eixe mateix sigle va ser abandonat, aparentment, fins que en el IV es va tornar a usar com a almagasén llogístic.[2] El fort va ser abandonat definitivament durant la retirada de les legions romanes de Britania en el V. Existixen indicis de que el fort, en el nom britónico de Caure Urfe, va continuar existint baix control dels romanobritones i provablement va ser pres pels anglosaxons en el VI. Segons un text del XVI, el rei Oswin de Northumbria, qui va regnar entre 644 i 651, va nàixer en eixe castell.[3][4]

Va ser excavat per primera volta en la década de 1870. Un sigle despuix, els edificis moderns de la zona varen ser eliminats. En 1986 es va reconstruir la Porta Occidental i en 2002, es varen recrear algunes barraques, en les habitacions d'un soldat i un centurión, i el Pretori. Despuix d'algunes reformes, va ser obert al públic en 2012 i és gestionat per Tyne and Wear Museums en el nom de Arbeia Roman Fort and Museum.[1][5][6]

Etimologia

Arbeia és una forma del llatí Arabeia, "(fortalea) dels àraps".[7] És possible que es referixca no al fort en sí mateixa, sino a la regió coneguda com Beth Arabaye (arameo Bēṯ ʿArbāiē), en les proximitats de Nisibis, en Mesopotamia i habitada per tribus àraps.[8] Se supon que el nom prové del moment en el que l'emperador Septimio Sever va triar el lloc com a base per a la seua campanya en Caledònia, ya que hauria segut ocupat per auxiliars procedents d'aquella regió de Mesopotamia.[9][10] En efecte, despuix de la pren de Singara en 197 l'emperador va reclutar a àraps per a servir en l'eixèrcit romà i es conjectura que ho varen acompanyar fins a Britania. Era una pràctica habitual que els forts del llimes anaren guardats per tropes originàries d'atres parts de l'Imperi, les quals s'assimilaven i terminaven sent reclutades en la regió, pero mantenint el seu nom. Una atra hipòtesis senyala que el nom és més tardà, IV, quan, segons la Notitia Dignitatum, estava estacionada en el lloc la Numerus Barcariorum Trigrisiensium, formada per bateleros àraps.[4][5][7]

Història

Si be la primera referència és tardana, la mencionada Notitia Dignitatum que ho situa entre Verbeia i un lloc desconegut cridat Dictium, el fort és molt anterior. Arbeia va ser edificada cap a 128 com a fortificació oriental del Mur d'Adriano i per a protegir un chicotet port en la ribera sur de l'estuari del riu Tyne.[2] Els primers investigadors la varen identificar en Horrea Classis ("graners de la flota") que registra l'Anònim de Rávena en relació en les campanyes dels Severs a principis del III. S'assumia que era la base, o una de les bases, de la Classis Britannica. Hui es creu que Horrea estava molt més al nort, en el fort romà de Carpow.[2][11]

Arbeia custodiava la principal ruta marítima entre les principals ciutats de la província de Britania i el Mur d'Adriano, a través del port rebia els recaptes i suministraments per a les seues guarnicions, per lo que posseïa importants graners, els únics construïts en pedra que s'han trobat en Gran Bretanya.[12] A lo llarc de la seua història va tindre distintes característiques, revelades per l'arqueologia; des d'un port cosmopolita durant els últims Antoninos fins a quarter general de Septimio Sever en 208.

És possible que la seua estratègica posició entre l'estuari i l'interior, motivara l'elecció de l'emperador per a iniciar des d'allí la seua campanya contra les tribus caledonias. Arbeia va ser transformat. El pla general es va mantindre, pero es va orientar en sentit opost, es varen demolir tots els edificis interns, llevat el graner doble, a cual se li varen afegir díhuit graners més, tots de pedra. L'antic mur atrasser, ara accés principal, es va ampliar i es varen construir quatre quarters nous, dos dobles i dos individuals. Al mateix temps, la cavalleria auxiliar va ser substituïda per una cohorte d'infanteria auxiliar, que alguns identifiquen en els bateleros àraps, pese a que no hi ha testimonis fefaents.[2]

Despuix de la victoriosa reconquista de Caledònia, que va dur a reocupar el Mur Antonino, Arbeia va perdre la seua importància pero va seguir sent ocupada. La mort de Sever en 211 va impedir noves campanyes i durant la [[crisis del sigle III|crisis del III]] sembla que la fortalea va ser abandonada temporalment. Més tart, recupera la seua importància fins al seu abandó final durant la retirada romana del V. Si be és possible que seguira sent ocupada pels bretones romanizados fins al VI.[5]

Legions i tropes

Les troballes arqueològiques proporcionen senyes sobre els efectius militars estacionats en Arbeia. La primera unitat que va estar estacionada ací, va anar el Ala I Pannoniorum sabiniana, un regiment de cavalleria auxiliar reclutat entre les tribus de Pannonia, pero traslladat a Onnum (Halton Chesters, Northumberland) en algun moment abans del III. La segona unitat estacionada va ser el Ala I Hispanorum Asturum, formada per descendents d'astures, aplegats com a auxiliars de Claudio durant l'invasió del 43; una lápìda atesta la presència d'un dels seus efectius. Hi ha inscripcions de la Legio VI Victrix Pia Fidelis, pero hi ha dubtes d'alguna de les seues cohortes la tinguera com a quarter, sino més be que fora l'encarregada de les obres de construcció. Les unitats de cavalleria varen ser reemplaçades per l'unitat d'infanteria Cohors V Gallorum, la presència de la qual està atestada en una dedicatòria datada en el 222, que celebra la terminació del nou aqüeducte, i en un altar de pedra.[5] L'última unitat militar romana registrada en Arbeia, va ser la Numerus Barcariorum Tigrisiensium, unitat irregular de hòmens del riu Tigris, el nom del qual es registra en la Notitia Dignitatum.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «SOUTH SHIELDS ROMAN FORT (ARBEIA)». Castles forts battles.co.uk. Archivat des de l'original, el 5 de novembre de 2019. Consultat el 22 de novembre de 2020.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Arbeia». Tesauro història i mitologia.
  3. ↑ «About Arbeia, South Shields Roman Fort». Arbeia Roman fort.org.uk (lloc oficial del Museu).
  4. ↑ 4,0 4,1 «Roman and Anglo-Saxon South Shields». England's North East.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Sergio Geijo. «SOUTH SHIELDS. EL FUERTE ROMANO DE ARBEIA». Viator imperi.és.
  6. ↑ VVAA; Practice Tests for IGCSE English as a Second Language: Reading and Writing Book 2, with Key, Book 2, p. 18. Ed. Universitat de Cambridge (2010). ISBN 978-0521140652.
  7. ↑ 7,0 7,1 Hallowell, Michael J. (2008). The House That Jack Built: The True Story Behind the Marsden Grotto and the Search for Roman Treasure, Amberley Publishing Limited, capítul 5. "The Romans" . ISBN 978-1-4456-3147-9.
  8. ↑ Widengren, G. (1986). "Arbāyistān". En: Encyclopaedia Iranica.
  9. ↑ Archaeologia Aeliana: Or, Miscellaneous Tracts Relating to Antiquities. p. 151. Society of Antiquaries of Newcastle upon Tyne.Sarah Hodgson, ed. 2005.
  10. ↑ VVAA; Archaeologia aeliana: or, Miscellaneous tracts relating to antiquities. Ed. Sarah Hodgson (2002).
  11. ↑ A summary of the excavation of 1961-1962. (Society of Antiquaries of Scotland)
  12. ↑ "Feeding the army". Archaeology. 70 (3): 33. Maig–Juny 2017. ISSN 0003-8113


Referències