Northumberland

Northumberland /nɔːˈθʌmbələndʲ/ és un dels quarantasset comtats d'Anglaterra, Regne Unit, en capital en Morpeth. Ubicat en la regió Nordest llimita al nort en Escòcia, a l'est en la mar del Nort, al sur en Tyne i Wear i Durham i a l'oest en Cumbria.[1][2] Segons el cens de 2015, tenia 315 300 habitants.[3]
Ellímit més extens del comtat s'estén a lo llarc del riu Humber al nort, de la mateixa manera que l'antic regne de Northumbria del rei Edwin. En l'actualitat, no obstant, el comtat cobrix una zona més chicoteta. Fins a 1974 incloïa la ciutat de Newcastle, la capital tradicional del comtat, que ara pertany a Tyne i Wear. La capital actual de Northumberland és Morpeth. Per a algunes qüestions, sobretot les relacionades en la fauna i algunes organisacions deportives, no es tenen en conte els llímits establits en 1974. El comtat oficiallimita en Tyne i Wear, Durham, Cumbria i les zones de Roxburgh, Ettrick i Lauderdale en Escòcia.
- Northumberland és coneguda per la seua música tradicional, sobretot la gaita.
Història
Pertanyent al Imperi romà i escenari de diverses batalles entre Escòcia i Anglaterra, Northumberland té una llarga i complicada història. Açò explica la gran cantitat de castells que es troben en este comtat, incloent els de Bamburgh, Dunstanburgh, Warkworth i Alnwick. A Northumberland li la coneix com "el breçol de la cristiandad" en Anglaterra ya que va ser en Lindisfarne, una illa al nort de la ciutat de Bamburgo, a on la cristiandad va florir, quan els monges d'Iona varen aplegar per a convertir als anglesos, establint-se en l'illa. De Lindisfarne procedixen els "Evangelios de Lindisfarne" (en l'actualitat, en la Biblioteca britànica, en Londres) i d'allí és oriunt Sant Cuthbert, que està enterrat en la catedral de Durham. el Castell de Bamburgh és la capital històrica de Northumberland, castell "real" fins a l'unificació d'Anglaterra baix un únic monarca. La capital hui en dia correspondria més a la ciutat d'Alnwick ya que el duc de Northumberland residix ahí; o a la de Morpeth, ya que el consell del comtat està en esta ciutat.
- Northumberland té una llarga història de tumults i rebelions contra el govern, com les que es varen desenrollar en temps de la dinastia Tudor. Estos tumults estaven encapçalats pel duc de Northumberland, pertanyent a la família Percy. Molts d'estos ducs varen traïcionar als seus companyers en les rebelions que lideraven, donant informació al govern i fugint. William Shakespeare menciona a un d'estos ducs, Henry Hotspur, en algunes de les seues obres. El comtat va ser també el centre del catolicisme en Anglaterra, aixina com d'un cert sentiment jacobita despuix de la restauració. Northumberland es va convertir en una espècie de comtat salvage, a on els bandits es refugiaven de la justícia, ya que era un comtat molt poc poblat. No obstant, despuix de l'unificació de les corones d'Anglaterra i Escòcia baix el regnat de Jacobo I, el comtat es va transformar i es va tornar més tranquil, tal i com és en l'actualitat. Hui en dia, seguix sent majoritàriament rural i és el menys poblat.
Ciutats destacades
Monuments i llocs d'interés
- el Castell de Lindisfarne
- Sycamore Gap Tree
- el Castell de Dunstanburgh
- l'abadia d'Hexham
- el Castell de Bamburgh
- el Castell d'Alnwick
- el Castell de Warkworth
- Humbshaugh (lloc del segon campament scout de Baden-Powell)
Vore també
Referències
- ↑ Office for National Statistics (2009). «United Kingdom: Counties and Unitary Authorities» (en anglés). Consultat el 24 de febrer de 2013.
- ↑ Office for National Statistics. «Counties, Senar-metropolitan Districts and Unitary Authorities» (en anglés). Consultat el 24 de febrer de 2013.
- ↑ «Area: Northumberland (Local Authority)» (en anglés). Office for National Statistics. Archivat des de l'original, el 4 de març de 2016. Consultat el 1 de febrer de 2012.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Northumberland.- l'Ajuntament de Northumberland. (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Northumberland» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.