Anar al contingut

Pont ferroviari de Conwy

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pont ferroviari de Conwy

El pont ferroviari de Conwy (nom original en anglés: Conwy Railway Bridge; en ocasions escrit impròpiament com Conway) permet el creuament de la Llínea Férrea de la Costa Nort de Gales a través del riu Conwy, entre la conexió ferroviària de Llandudno i la ciutat de Conwy. El pont tubular de ferro forjat, catalogat com a monument classificat de Grau I, va ser construït en el XIX. És l'últim eixemple supervivent d'este tipo de ponts dissenyat pel seu inventor, Robert Stephenson, en acabant de que el pont Britannia original sobre l'estret de Menai fora parcialment destruït per un incendi en 1970, sent reconstruït com un pont en arc de celosía de dos nivells.

El pont ferroviari de Conwy va ser dissenyat per l'ingenier ferroviari Robert Stephenson en colaboració en William Fairbairn i Eaton Hodgkinson. L'idea original era dispondre un segon pont colgante paralel que complementara al pont colgante de Conwy, que havia segut construït per Thomas Telford en 1826. Pero despuix del nomenament de Stephenson com a ingenier cap, es va canviar el disseny perque es va considerar que un pont colgante no era adequat per al pas dels trens per la seua excessiva flexibilitat, de manera que Stephenson i els seus colaboradors varen idear una innovadora estructura de voltó en caixó de ferro forjat per a salvar el riu Conwy per mig d'un sol va.

Els treballs preliminars per a la construcció del pont varen començar en maig de 1846. L'arquitecte Francis Thompson va revestir les torres situades en cada extrem del pont per a donar-los l'aspecte de barbacanas, decorant-les en crestería, torretes, aspilleras i garitas, en una clara referència a l'adjacent Castell de Conwy. Inusualment per a l'época, els dos tubos de ferro bessons de l'estructura (un per a cada via) es varen completar en terra abans d'issar-los a la seua posició definitiva entre les torres, per a lo que es varen usar pontones flotants. El pont es va inaugurar oficialment en 1849, i el seu èxit va supondre un va respalar per a la construcció del pont Britannia (inaugurat en 1850), una estructura similar pero de majors dimensions. Durant 1899, les seccions tubulars es varen reforçar en columnes de fundició de ferro per a reduir les tensions soportades pel va sobre el riu. En setembre de 1950, el pont tubular de Conwy va ser reconegut com un monument classificat de Grau I, que també goja de la consideració de monument planificat (CN167).

Història

Antecedents

Durant la década de 1840, el Ferrocarril de Chester i Holyhead es va comprometre a construir una llínea de ferrocarril en la costa del nort de Gales entre Chester i Holyhead, en Anglesey.[1] La llínea milloraria el transport i les comunicacions en la regió, potenciant el tràfic entre Londres i Irlanda com a part de la ret ferroviària nacional que estava en desenroll.[1]

La ruta requeria creuar el riu Conwy[1] junt al pont colgante de Conwy, construït dos décades abans per Thomas Telford. Inicialment, es va considerar construir un segon pont colgante, pero la gran flexibilitat inherent a este tipo d'estructures plantejava considerables desafius per al tràfic ferroviari.[1][2]

Robert Stephenson, ingenier cap del Ferrocarril de Chester i Holyhead, va dissenyar el nou pont tubular finalment construït.[1] Va idear una parella de tubos rígits bessons de secció rectangular en capacitat per a una via cada u, que es tendirien sobre el riu Conwy per a acomodar les dos vies en el seu interior. Els dos tubos, de secció en caixó, posseïen la rigidea suficient com per a ser autoportantes sobre el tram del riu.[1]


Stephenson també va desplegar un pont tubular a major escala a través del estret de Menai entre l'illa d'Anglesey i el restant del territori galés, que seria conegut com el pont Britannia.[1] Mentres desenrollava el disseny del pont de ferro forjat, Stephenson va consultar a William Fairbairn (que tenia una àmplia experiència en el treball en este material), al matemàtic Eaton Hodgkinson i a l'ingenier resident Edwin Clark.[1]

Durant febrer de 1846, els encarregats del proyecte varen presentar el seu disseny a l'empresa del ferrocarril, que va aprovar que s'acometera un major desenroll i experimentació per a validar el disseny.[1] Es varen construir vàries seccions travesseres, incloent una maqueta a escala 1/16 del pont Britannia (de 23,8 metros de llongitut), equipada en un tubo de secció rectangular.[1] Les proves varen incorporar vàries condicions, incloses vent i variacions de temperatura. Els dissenys tant per al pont ferroviari de Conwy com per al pont Britannia varen ser similars.[1]

Construcció

Litografia titulada "Pont de Conway [sic]", mostrant el segon tubo del voltó caixó de ferro forjat sent remolcada cap a la seua posició entre els estribos (setembre de 1848)

Durant el més de maig de 1846 varen començar els treballs preliminars per a iniciar les obres del pont.[1] En abdós vores es va nivellar el llit rocós subjacent prop del nivell baix l'aigua del riu, per a situar els fonaments de les torres. Com a soport adicional, es varen introduir pilotes de fusta en el cantó surest de la Torre de Conwy, a on l'obra de mampostería es va assentar sobre una plataforma situada uns 600 mm per baix del nivell baix de l'aigua.[1]

L'arquitecte del proyecte, Francis Thompson, va revestir les torres de cada extrem donant-los l'aspecte de barbacanas, decorant-les en crestería, torretes, aspilleras i garitas per a complementar a l'adjacent Castell de Conwy, que ocupava el promontori situat junt al pont des de finals de el XIII.[1] Tal com es varen dissenyar en un principi, els dos tubos deurien haver-se decorat per a semblar-se a les parets d'un castell, incloent elements com matacanes, rebancs, marcapianos i aspilleras, pero finalment es va abandonar la colocació de decoració externes per motius de despesa i de pes extra.[1]

El contractiste del pont va ser William Evan. El treballe de forja va ser realisat per l'empresa Easton & Amos.[3] El 15 de juny de 1846 es va colocar la primera pedra de les torres, que tenien prevists en el seu interior dos arcs bessons cada una, a través dels quals es podia accedir als tubos del ferrocarril. L'estructura dels dos voltons caixó era de ferro forjat, realisada a pur de planches de 16 mm de gruixa unides en reblones; els sostres i les bases disponien de seccions celulars, mentres que els costats estaven realisats a pur de perfils laminados en reforços perimetrals. Cada u dels tubos, que tenen 129,2 metros de llarc i 4,4 metros d'ample, pesa unes 1.320 tonellades, havent segut realisats per mig de tècniques de construcció naval.[1] Una volta terminats en terra, es varen unir a uns pontones per a poder surar sobre el riu, es varen remolcar fins a colocar-los entre els estribos, i finalment es varen issar fins a la seua posició definitiva utilisant mecanismes hidràulics accionados per màquines de vapor. El 6 de març de 1848 es va posar a flotació el primer tubo, i la seua instalació va tardar nou dies en completar-se.[1]

Vida útil

El pont es va inaugurar oficialment en 1849, encara que el primer tubo es va obrir al tràfic durant el més d'abril de 1848.[1] Stephenson volia provar l'estructura, el primer creuament tubular, per a assegurar-se de que fora capaç de soportar el pes d'una locomotora i el seu material rodante. La prova va ser realisada per Fairbairn i va conseguir resultats favorables. El pont va respalar efectivament la construcció del pont Britannia, un atre caixó metàlic pero de dimensions encara majors.[1][4]

Durant 1899, les seccions tubulars es varen reforçar en columnes de fundició de ferro per a reduir les tensions soportades pel tram que creua el riu, en la finalitat de poder donar pas als trens cada volta més pesats que s'anaven a utilisar en la ruta. La capacitat de soportar pes del pont en condicions de seguritat ya s'havia excedit segons un estudi realisat a l'efecte.[1] Les columnes estaven equipades en pòrtics d'inspecció per a facilitar el manteniment, pero durant la década de 2000 es varen considerar innecessàries i es varen retirar.[5]

En setembre de 1950, el pont tubular de Conwy va ser reconegut com una estructura catalogada de Grau I. També ha segut reconegut com un monument planificat (CN167), protegint-ho com un actiu històric per a la nació.[1] Ya en el XXI, el pont és l'únic eixemple que es conserva d'un pont tubular dissenyat per Stephenson, ya que el pont Britannia original va sofrir danys irreparables en 1970 per un incendi, i va ser reconstruït com un pont en arc de celosía de dos nivells fet d'acer i formigó.[6][7]

Network Rail manté el pont com a part de la ret ferroviària britànica.[1] El seu patrimoni està protegit i gestionat activament per Cadw, l'organisació migambiental històrica del Govern de Gales.

Vore també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 “Conwy Tubular Bridge.” engineering-timelines.com’’, Retrieved: 31 May 2018.
  2. ↑ "Stephenson's Tubular Bridge." historypoints.org, Retrieved: 31 May 2018.
  3. ↑ Hebert & 1849 2
  4. ↑ "About Conwy Railway Bridge." Transport Trust, Retrieved: 31 May 2018.
  5. ↑ "Conwy Tubular Railway Bridge."
  6. ↑ «Britannia Bridge Official Fire Report». 2d53.co.uk. Consultat el 2013-01-24.
  7. ↑ «Britannia Bridge (1974)». engineering-timelines.com. Consultat el 2016-11-18.