Abadia de Fountains

Abadia de Fountains

La Abadia de Fountains en Yorkshire del Nort, Anglaterra, és un monasteri cisterciense, fundat en 1132, hui monument en ruïnes. És una de les abadies cistercienses més grans i millor conservades d'Anglaterra. Calificada en el Grau I de protecció, és propietat de la Fundació Nacional per a Llocs d'Interés Històric o Bellea Natural. Junt en el Parc de Studley Royal, formen part de Patrimoni de la Humanitat des de 1986.

Història

L'Abadia de Fountains va ser fundada en 1132 com a resultat d'un conflicte intern en l'abadia de Santa María en York. Tretze monges varen ser expulsats i despuix d'infructuosos intents de tornar a l'orde benedictina, varen ser acollits per l'arquebisbe de York, Thurstan. Este els va cedir uns terrenys en la vall del riu Skell, a on els monges disponien de tot lo que varen necessitar per a la creació d'un nou monasteri: era un lloc protegit de les inclemències del temps, hi havia fusta i pedra suficient per a la construcció de les instalacions, i ademés una font d'aigua potable. Els monges varen solicitar l'adheriment a l'Orde del Císter en 1132.

L'abadia va funcionar fins a 1539, quan Enrique VIII va ordenar la supressió dels monasteris. Els edificis de l'abadia i unes 200 hectàrees de terreny varen ser venuts per la Corona, l'1 d'octubre de 1540, a Sir Richard Gresham, comerciant de londinenc, pare del fundador de la Bossa de Londres, Sir Thomas Gresham.

Esta abadia va ser la tercera major d'Anglaterra despuix de l'Abadia de Furness.

Arquitectura

Archiu:StudleyAbbey1. caps block 2

Interior de la nau central

La construcció de l'abadia va començar en 1132, en roca de les afores, no obstant els edificis del monasteri original varen ser alterats en l'etapa posterior de l'orde, per lo que el monasteri va perdre l'estructura estricta del tipo cisterciense. L'iglésia s'alça a poca distància al nort del riu Skell, els edificis de l'abadia s'estenen cap a la riera. El claustre està al sur, en les tres sales capitulares aïllades i el calefactorio obert a la passejada oriental, i el refectorio, en la cuina just al costat.

Paralela al camí occidental es troba una immensa volta, que no seguix l'estil del claustre, que servix com a rebost i cellers, i que soporta el pes dels dormitoris dels germans llaics. Este edifici s'estén a l'atre costat del riu. Les habitacions dels monges varen ser construïdes en un lloc poc habitual, damunt de les sales capitulares, al sur del transepto.

Les peculiaritats de la distribució del monasteri inclouen la posició de la cuina, entre el refectorio i calefactorio, i de l'enfermeria (a menos que hi haja algun error en la seua disposició) per damunt del riu a l'oest, contigu a l'habitacions dels hostes. Ademés, hi ha un cor molt allargat, començat per l'Abad Juan de York, entre 1203 i 1211, i continuat pel seu successor, es dona per conclós, com en la Catedral de Durham, en el transepto oriental, gràcies al treball de l'abad Juan de Kent, entre 1220 i 1247; i fins a la torre, treball afegit no molt abans de la dissolució, per l'Abad Huby, entre 1494 i 1526, en una posició poc habitual en la partix nort del transepto nort.

Propietat de la Fundació Nacional

L'Abadia de Fountains és mantinguda pel English Heritage, i és propietat de la Fundació Nacional per a Llocs d'Interés Històric o Bellea Natural. Està just al costat d'una atra propietat de la Fundació Nacional els Reals Jardins Aquàtics de Studley, junt en els que estan administrats conjuntament. La Fundació Nacional també posseïx el Saló de Fountains, que té parcialment permés el pas al públic.

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Abadia de Fountains.
• Sitie web de l'Abadia de Fountains.
• Enciclopèdia Catòlica.

• Informació sobre l'Abadia de Fountains i dels Reals Jardins aquàtics de Studley, en la pàgina del National Trust.
• Llista del patrimoni mundial de l'Unesco: Parc Real de Studley que inclou les ruïnes de l'Abadia de Fountains.