Parc de Studley Royal
El Parc de Studley Royal (en anglés Studley Royal Park) és un parc que conté les ruïnes de l'abadia cisterciense de Fountains, entorn a la qual es va desenrollar; es troba en Yorkshire del Nort, Anglaterra. És un lloc Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco des de 1986.[1] Conté aixina mateix elements que daten de el XVIII, com el Jardí Aquàtic de Studley Royal.
Història
[editar | editar còdic]Orígens
[editar | editar còdic]L'abadia de Fountains va ser fundada en 1132 per tretze monges benedictinos. Més vesprada es varen convertir en monges cistercienses. Despuix de la dissolució dels monasteris en 1539 per Enrique VIII, els edificis de l'abadia i al voltant de dos quilómetros quadrats de terra es varen vendre per la Corona a sir Richard Gresham, un comerciant. La propietat es va transmetre a través de vàries generacions de la família de sir Richard, venent-se al final a Stephen Proctor qui va construir Fountains Hall provablement entre 1598 i 1604. Destacada mansió isabelina, Fountains Hall es va construir en part en pedra procedent de les ruïnes de l'abadia. Hui hi ha dos habitacions obertes al públic.
El desenroll de la finca
[editar | editar còdic]John Aislabie va heretar la finca de Studley en 1693. Era un home social i políticament ambiciós, primer va ser un membre tory del Parlament per Ripon en 1695 i en 1718 es va convertir en Canceller del Exchequer. En 1720 li va alcançar el desastre. Aislabie va ser un dels principals promotors de la Companyia de la Mar del Sur, la llei del qual va promoure ell personalment. En acabant de que esta bombeta financera esclatara finalment (la Bombeta de les mars del Sur), va ser expulsat del Parlament i inhabilitat de per vida per als assunts públics.
Aislabie va tornar a Yorkshire i es va dedicar a la creació del jardí que havia començat en 1718. Despuix de la seua mort en 1742, el seu fill William va ampliar el seu proyecte adquirint els restants de l'abadia i Fountains. També va estendre la zona de paisage en l'estil romàntic pintoresc, en contrast en la formalitat de l'obra del seu pare. Entre ells dos, varen crear lo que és sense dubte el més important Jardí Aquàtic anglés de el XVIII.
Despuix de la mort de William, la finca va passar a la seua filla, després a la seua neboda. Va escapar de grans remodelacions i el jardí i el parc varen passar a la família Vyner, descendents dels Aislabies.
Història recent
[editar | editar còdic]En 1966 el Consell del Comtat de West Riding va comprar la finca, i en 1983 la va comprar el National Trust. La part de l'abadia està actualment administrada pel English Heritage en nom del National Trust.
En 1986 tot el parc va ser designat lloc Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.[1]
Principals llocs
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Abadia de Fountains.
- Artícul principal → Fountains Hall.
Junt en la pròpia abadia i Fountains Hall, el parc conté cert número d'atres detalls històrics notables.
Jardí Aquàtic de Studley Royal
[editar | editar còdic]El jardí aquàtic de Studley és un dels millors eixemples que han sobrevixcut d'un jardí aquàtic georgiano en Anglaterra.
El jardí va ser creat per John Aislabie en 1718. Va ser expandit pel seu fill, William, despuix de la mort de Aislabie. William va expandir la propietat comprant la veïna finca de Fountains. Els elegants llac, canals, temples i cascades ornamentals del jardí proporcionen una série de dramàtiques i atractives vistes. El jardí està també tachonado d'una série de caprichos arquitectònics incloent un jardí neogótico i una casa de convits paladiana.
.jpg){kind=link}
Iglésia de Santa María i parc de cérvols
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Iglésia de Santa María (Studley).
L'iglésia de Santa María (St Mary's Church) era una de les dos iglésies commemoratives de finals de l'época victoriana de Yorkshire, construïda per la família del primer marqués de Ripon en memòria de Frederick Gratham Vyner. L'atra és l'Iglésia de Crist de la Consolació en Skelton-on-Ure, i l'arquitecte d'abdós va ser William Burges. Vyner va ser assessinat per bandits grecs en 1870 i la seua mare, Lady Mary Vyner, i la seua germana, Lady Ripon, varen determinar usar el rescat impagat, reunit per a obtindre la seua lliberació, per a construir dos iglésies en memòria de Vyner en les seues respectives finques de Yorkshire.
L'elecció de Burges com a arquitecte es va deure en tota provabilitat a la conexió entre el seu principal patró, John Crichton-Stuart, tercer marqués de Bute i Vyner, els qui havien segut amics en Oxford. L'iglésia de Santa María, en la finca de Lady Ripon en Studley Royal, va ser encarregada en 1870 i l'obra va escomençar en 1871. L'iglésia va ser consagrada en 1878. Com en Skelton, el disseny de Burges mostra una evolució de l'estil francés, que anteriorment era el seu favorit, a l'anglés. Pevsner parla de «un santuari victorià, un somi d'antiga glòria anglesa». L'interior és espectacular, sobrepassant a Skelton en riquea i majestad. La vidriera de colors és d'una calitat particularment alta. Santa María és l'obra «mestra eclesiàstica» de Burges.
L'iglésia es troba en un parc de cérvols medieval, que alberga 500 cérvols i gran riquea de flora i fauna. El Parc de venados (Deer Park) en el passat rodejava a tota la casa Studley Royal, pero açò va quedar en gran mida destruït en decembre de 1716 i va tindre que reconstruir-se casi totalment. L'edifici que ho va reemplaçar, va quedar a la seua volta àmpliament danyat pel fòc de 1946 i es va demolir poc despuix. Només ha sobrevixcut el gran bloc de l'estable, construït entre 1728 i 1732. Açò és actualment una casa particular. Fins a al voltant de 2000 va pertànyer a sir Paul Sykes, pero des de llavors ha segut comprada per l'autora Susie Bulmer.[2]
Molino de l'abadia de Fountains
[editar | editar còdic]El molí és l'únic molí de gra cisterciense de el XII que queda en el Regne Unit i l'edifici «intacte» més antic de la finca.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Menuda casa de convits d'estil paladiano
-
Vista del jardí aquàtic mostrant el caprig arquitectònic gòtic de la Torre Octogonal
-
L'Iglésia del Choirster (ubicat junt a l'iglésia de Santa María)
-
Iglésia de Santa María
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Studley Royal Park including the Ruins of Fountains Abbey». UNESCO Culture Sector. Consultat el 12 de març de 2015.
- ↑ My turbulent life as an aristocrat, The Northern Tire
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc de Studley Royal.
- Fountains Abbey (en anglés)
- Entrada en el manual en llínea del National Trust (en anglés)
- Studley Royal i Fountains Abbey — Guia dels jardins (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Studley Royal Park» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
