Cova de Gorham
La cova de Gorham (en anglés: Gorham's Cave) és una cova del peñón de Gibraltar, considerada com un dels últims llocs habitats pels neandertals. Fa mils d'anys, en l'época dels neandertal, distava uns 5 quilómetros de la costa mediterrànea. La cova va ser descoberta pel capità britànic Arthur Gorham en 1907, d'ahí el seu nom.
Lloc d'importants estudis arqueològics des del seu descobriment, en ella s'han trobat abundants restants de producció lítica neandertal, aixina com pintures rupestres. Se'ls va calcular inicialment una antiguetat d'entre uns 28 000 i 24 000 anys, en investigacions dirigides pels arqueòlecs Francisco Giles Pacheco i Clive Finlayson. Posteriorment Joaquín Rodríguez-Vidal va descobrir un gravat rupestre neandertal d'uns 40 000 anys i en indicis d'expressar pensament simbòlic.[1][2]
En 2016 quatre coves, la de Gorham junt a les coves Vanguarda, Hiena i la de Bennett (en anglés: Vanguard, Hyaena i Bennett's cave), varen ser declarades Patrimoni de la Humamidad en el títul de «Conjunt de coves de Gorham».
Excavacions
[editar | editar còdic]Les excavacions d'este lloc han donat com resultat el descobriment de quatre capes estratigráficas. El primer nivell ha produït evidències d'us pels fenicios entre els sigles VIII i III a. C. Baix eixe es troba un breu us durant el Neolític. El nivell III ha oferit a lo manco 240 artefactes del Paleolític Superior d'orige Magdaleniense i Solutrense. El nivell IV ha proporcionat 103 objectes, incloses puntes de flecha, gavinets i raederas, identificats com musterienses, i mostra us repetit durant mils d'anys. La datació AMS dona una dates per a este nivell entre 33 i 23 ka AP — els investigadors varen sentir que les incertituts en esta profunditat de temps feyen impossible la calibración. Varen sugerir una ocupació fins a, a lo manco, 28 ka AP i possiblement 24 ka AP.[3] No s'han trobat restants fòssils que pogueren permetre l'identificació entre habitants neanderthalés o humans anatómicamente moderns, ni associacions en el descobriment d'un humà modern en l'abric de Lagar Velho (Portugal) de fa 24 500 anys que presenta, pretendidament, característiques híbrides entre Sapiens i Neanderthalensis,[4] pero la cultura musteriense és habitualment identificada en Europa en els neanderthales.[5]
Fauna
[editar | editar còdic]El complex de coves és refugi per a vàries espècies de rat penat, entre elles el rat penat rabudo (Tadarida teniotis).[6]
Les coves també formen el major dormidero de invernada, a nivell mundial, d'avions roqueros (Ptyonoprogne rupestris), en un màxim de 12.000 aus en la temporada d'hivern 2020-2021, la qual cosa representa l'1-2% de todala població europea d'esta espècie.[7]
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2014).El País.Consultat el 30 de març de 2018.
- ↑ Joaquín Rodríguez-Vidal, Francesco d’Errico, Francisco Giles Pacheco, Ruth Blasco, Jordi Rosell, Richard P. Jennings, Alain Queffelec, Geraldine Finlayson, Darren A. Fa, José María Gutiérrez López, José S. Carrión, Juan José Negre, Stewart Finlayson, Luís M. Càceres, Marco A. Bernal, Santiago Fernández Jiménez i Clive FinlaysonPNAS.111(3)
- 13301-13306.doi:10.1073/pnas.1411529111.Consultat el 1 d'abril de 2018.
- ↑ Finlayson C, Pacheco FG, Rodríguez-Vidal J, et al.'Nature.443(7113)
- 850–3.doi:10.1038/nature05195.
- ↑ (1999).Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA.96(13)
- 7604-7609.ISSN 1091-6490.doi:10.1073/pnas.96.13.7604.Consultat el 6 d'octubre de 2013.
- ↑ Diagrames de localisació en Anthropologynet i BBC News, abdós en anglés.
- ↑ «[1]», Your Gibraltar TV. Consultat el 25 de març de 2023.
- ↑ Scientific Reports.11(16851)doi:10.1038/s41598-021-95974-9.Consultat el 25 de març de 2023.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Gorham's Cave» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cova de Gorham.- La columna d'Hércules [2] archivat en Wayback Machine.
- GUTIÉRREZ LÓPEZ, José María, REINOSO DEL RÍO, María Cristina, GILES PACHECO, Francisco, FINLAYSON, Clive i SANTIAGO PÉREZ, Antonio. "Gorham (Gibraltar): Una cova santuari durant l'antiguetat". Bolletí SEDECK (Societat Espanyola de Espeleología i Ciències del Karst) Nº 2. 2001
- Pintures rupestres de Gorham
- Artícul sobre Gorham (anglés)
- Informació del Museu de Gibraltar (anglés)
- Història de la cova (anglés)