Andy Burnham

Andrew Murray Burnham (/ˈbɜːnəm/; Aintree, 7 de giner de 1970) és un polític britànic que s'eixercita com primer ministre del Regne Unit i líder del Partit Laborista des de 2026. Membre del Partit Laborista i del Partit Cooperatiu, ha segut Membre del Parlament (MP) per Makerfield des de 2026, i va ser alcalde del Gran Mánchester de 2017 a 2026. Va ser MP per Leigh de 2001 a 2017, i va ser ministre baix Tony Blair i Gordon Brown. Burnham s'identifica com socialiste i està associat en la facció de la «esquerra moderada» (soft left) del Partit Laborista. La seua ideologia política ha segut denominada «manchesterismo».
Naixcut en Aintree, Merseyside, Burnham es crie en Culcheth i va assistir a l'escola secundària catòlica St Aelred's en Newton-li-Willows abans d'estudiar anglés en el Fitzwilliam College, Cambridge. Es va unir al Partit Laborista als 15 anys. En els seus inicis professionals, Burnham va ser investigador de Tessa Jowell i assessor especial del secretari de Cultura Chris Smith. Va ser elegit per primera volta a la Cámara en les eleccions generals de 2001, guanyant la circumscripció de Leigh en el Gran Mánchester. Va ocupar varis càrrecs ministerials baix els primers ministres Tony Blair i Gordon Brown, primer com secretari cap del Tesor i després com a secretari de Cultura, en el que va posar en marcha el panel independent a càrrec d'investigar la tragèdia de Hillsborough. En 2009 va ser ascendit a secretari de Salut, en el que va respondre a la pandèmia de grip porcina i va posar en marcha una investigació independent sobre l'escàndal de l'Hospital Stafford.
Despuix de la derrota del Partit Laborista en les eleccions de 2010, Burnham va formar part dels gabinets en l'ombra d'Ed Miliband i Jeremy Corbyn en varis càrrecs des de 2010 fins a 2016, primer com a secretari d'Educació en l'ombra, principalment com a secretari de Salut en l'ombra i, finalment, com a secretari de l'Interior en l'ombra. Es va presentar a les eleccions per al liderage del Partit Laborista en 2010 i 2015, quedant en quarto i segon lloc respectivament. Elegit candidat laborista per a la recent creada alcaldia del Gran Mánchester, va guanyar les eleccions a l'alcaldia en 2017 i va renunciar al seu escan com a diputat. Com a alcalde, Burnham va reorganisar els sistemes de tramvia i autobús de Mánchester, creant la Bee Network, i va ser malnomenat King of the North («rei del nort») per la seua campanya a favor d'una major finançació per als subsidis per desocupació en les comunitats del nort durant la pandèmia de COVID-19. Va ser reelegit en 2021 i 2024.
Despuix del tornada del Partit Laborista al poder en 2024, Burnham va mantindre alts índexs d'aprovació en el Gran Mánchester, lo que contrastava en el ràpit decliu de la popularitat del primer ministre, Keir Starmer. El Comité Eixecutiu Nacional del partit li va impedir presentar-se a les eleccions parcials de Gorton i Denton, pero a mida que disminuïa la confiança en el liderage de Starmer, Burnham va escomençar a ser vist cada volta més com el seu provable successor. Va conseguir la seua tornada al Parlament en guanyar les eleccions parcials de Makerfield en juny de 2026. Per llei, guanyar este escan li obligava a dimitir immediatament com a alcalde, lo que va provocar eleccions parcials per a l'alcaldia. Quatre dies despuix, Starmer va anunciar la seua dimissió, lo que va donar lloc a eleccions per al liderage del partit. Despuix de ser nominat per més del 90 % dels diputats laborista, Burnham va ser elegit líder del Partit Laborista sense oposició el 17 de juliol i es va convertir en primer ministre el 20 de juliol, sent el primer diputat laborista en també pertener al Partit Cooperatiu en ocupar el càrrec.
Biografia
Naixcut en Aintree, un suburbi de Liverpool, i criat en Culcheth, Cheshire, Burnham va assistir a l'escola secundària catòlica St Aelred's en Newton-li-Willows i es va unir al Partit Laborista als 14 anys. Va estudiar en el Fitzwilliam College de Cambridge. En els seus inicis professionals va treballar com a investigador per a Tessa Jowell, com a assessor parlamentari per a la NHS Confederation i com a administrador en el Grup de Treball de Fútbol. De 1998 a 2001, va ser assessor especial del secretari de Cultura, Chris Smith.
En les eleccions generals de 2001, Burnham va ser elegit membre de la Cámara com a diputat per Leigh en el Gran Mánchester. Baixe els governs del nou laborisme de Tony Blair i Gordon Brown, Burnham va eixercitar varis càrrecs governamentals, entre ells secretari parlamentari privat; subsecretari parlamentari d'Estat per al Ministeri de l'Interior; ministre d'Estat de Sanitat; secretari cap del Tesor; i secretari d'Estat de Cultura, Mijos de Comunicació i Deport. En 2009, va ser ascendit novament a secretari de Sanitat. En eixe càrrec, va respondre a la pandèmia de grip porcina, es va opondre a una major privatisació dels servicis del Servici Nacional de Salut i va posar en marcha una investigació independent sobre l'escàndal de l'Hospital de Stafford.
Despuix de les eleccions generals de 2010, Burnham va ser candidat en les eleccions per al liderage del Partit Laborista, guanyades per Ed Miliband, quedant quart d'entre cinc candidats. Des de 2010 fins a 2015, Burnham va ser ministre en l'ombra d'Educació i de Salut del Partit Laborista baix el mandat de Miliband. Despuix de les eleccions generals de 2015, Burnham es va presentar a les eleccions per al liderage del Partit Laborista i va quedar segon, per darrere de Jeremy Corbyn. De 2015 a 2017, Burnham va ser ministre en l'ombra de l'Interior del Partit Laborista baix el mandat de Corbyn.
Despuix de ser seleccionat com a candidat laborista per a la nova alcaldia del Gran Mánchester, Burnham no es va presentar a la reelecció al seu escan com a membre del Parlament en les eleccions generals de 2017, va guanyar les eleccions a l'alcaldia de 2017 i va ser reelegit en les eleccions de 2021 i 2024. Com a alcalde del Gran Mánchester, Burnham ha implementat reformes en el transport públic, transformant autobusos i tramvies en un sistema de transport integrat i controlat localment, a l'estil de Londres: la Bee Network. Pel seu paper en la campanya per a conseguir més fondos d'ajuda per desocupació per a les comunitats del nort durant la pandèmia de COVID-19, va ser malnomenat King of the North («rei del nort») tant pels mijos de comunicació com pels norteño, un terme que ha segut utilisat tant per defensors com per detractors en debatre la motivació i la llealtat a llarc determini a este tipo de campanyes.[1][2][3][4]
En 2026, Burnham va solicitar ser el candidat del Partit Laborista en les eleccions parcials de Gorton i Denton del mateix any, pero la seua candidatura va ser bloquejada pel Comité Eixecutiu Nacional del partit. Durant la crisis de liderage del Partit Laborista de 2026 entorn a Keir Starmer, Burnham va ser seleccionat com a candidat del Partit Laborista en les eleccions parcials de Makerfield.[5][6] Molts comentaristes han senyalat a Burnham com un possible successor de Starmer, i el mateix ha declarat que llançarà un desafiu immediat al liderage del partit (que de guanyar a la seua volta ho faria automàticament primer ministre) en cas de guanyar.[7] Si fora elegit membre del Parlament per Makerfield, Burnham tindria que dimitir com a alcalde del Gran Mánchester, lo que desencadenaria eleccions anticipades per a l'alcaldia.[8][9][10] Despuix d'assumir com a primer ministre, es va convertir en el primer en l'història del país que és de religió catòlica.[11]
Referències
- ↑ «[1]», The Times. Consultat el 2020-10-20.
- ↑ «[2]», The Telegraph. Consultat el 2020-10-20.
- ↑ «How did Andy Burnham reinvent himself as king of the north?». The Independent. Archivat des d'el original, el 2020-10-22. Consultat el 2020-10-20.
- ↑ «Coronavirus: Andy Burnham is the 'King of the North' – a crown the PM believed he'd won». Sky News. Archivat des d'el original, el 2020-10-23. Consultat el 2020-10-20.
- ↑ «Andy Burnham Launches Bid To Return To Parliament» (en en). Politics Home. Consultat el 2026-05-17.
- ↑ «Andy Burnham confirmed as Labour candidate in Makerfield» (en en-gb). BBC News. Consultat el 2026-05-19.
- ↑ «Andy Burnham ‘to launch immediate leadership challenge after victory’» (en en-gb). The Times. Consultat el 2026-06-14.
- ↑ «[3]», The Guardian. Consultat el 2020-11-15 (en en-GB).
- ↑ «[4]», The Guardian. Consultat el 2023-12-13.
- ↑ «Who is Andy Burnham – King of the North or Next Labour Leader?». Politics.co.uk. Consultat el 2023-12-13.
- ↑ «Andy Burnham, primer 'premier' britànic catòlic des de la ruptura d'Enrique VIII en Roma». Religió Digital.com. Consultat el 21 de juliol de 2026.
Enllaços externs
- Perfil en el Parlament del Regne Unit
- Biografia CIOB (en espanyol)
- Contribucions en el Parlament en el Hansard
- Contribucions en el Parlament en el Hansard 1803-2005
- Historial de votacions en Public Whip
- Historial parlamentari en TheyWorkForYou
- Perfil en OpenSanctions, una base de senyes oberta de sancions i persones d'interés
- Perfil en el diccionari biogràfic britànic Who's Who
Clips d'àudio
- Entrevista en GMR despuix de les eleccions de 2005 (BBC Manchester)
Videoclips
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Andy Burnham» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.