Anex:Locucions gregues
Aparència
Llista de locucions, frases i proverbis grecs
| Continguts |
|---|
Αα

- ἀγαπᾶτε τοὺς ἐχθροὺς ὑμῶν.
- Agapáte toùs echthroús hymōn.
- "Ameu als vostres enemics"
- Mateo 5.44, Lucas 6.27
- ἀγεωμέτρητος μηδεὶς εἰσίτω
- Ageōmétrētós mēdeìs eisítō.
- "Que no entre ningú que no sàpia geometria."
- Lema d'entrada a l'Acadèmia de Platón (citat en el comentari d'Elías a les Categories d'Aristóteles).
- ἀγνώστῳ Θεῷ
- Agnóstō Theō
- "al deu desconegut"
- Inscripció en un altar d'Atenes, al que es referix Sant Pablo en els Fets 17.23

- ἀεὶ Λιβύη φέρει τι κακόν / καινόν
- Aeì Libýē phérei tu kakón / kainón.
- "Líbia sempre du alguna cosa mal / nou", Aristóteles, Història Animalium.
- Comparar en el llatí Ex Africa semper aliquid novi "D'Àfrica sempre alguna cosa nou", Plinio el vell.

- ἀεὶ κολοιὸς παρὰ κολοιῷ ἱζάνει
- Aeì koloiòs parà koloiôi hizánei.
- "Una grajilla sempre se senta junt a una atra grajilla".
- Similar a l'espanyol "Deu els crío i ells es junten."
- ἀεὶ ὁ θεὸς γεωμετρεῖ
- Aei ho theos geōmetreî.
- "Deu sempre fa geometria", Platón.
- Plutarco va escriure sobre el sentit d'esta frase en la seua obra Πῶς Πλάτων ἔλεγε τὸν θεὸν ἀεί γεωμετρεῖν ¿En quin sentit dia Platón que la divinitat sempre fa geometria?.[1] A partir d'esta frase de Platón es va crear una regla mnemotècnica per a recordar les primeres sifres del número pi, contant el número de lletres de cada paraula:
- ἀεὶ ὁ θεὸς ὁ μέγας γεωμετρεῖ τὸ σύμπαν
- Aeì ho theòs ho mégas geōmetreî tò sýmpan.
- "Sempre el gran deu aplica la geometria a tot".
π = 3.1415926... ἀεὶ ὁ θεὸς ὁ μέγας γεωμετρεῖ τὸ σύμπαν 3 1 4 1 5 9 2 6
- En 1924 Nikolaos Hadjidakis va escriure en grec modern quatre versos per a memorisar més decimals de pi: ”Αεί ο θεός ο μέγας γεωμετρεί, το κύκλου μήκος ίνα ορίση διαμέτρω, παρήγαγεν αριθμόν απέραντον, καί όν, φεύ, ουδέποτε όλον θνητοί θα εύρωσι”
- ἀετοῦ γῆρας, κορυδοῦ νεότης
- Aetoû gêras, korydoû neótēs.
- "Vellea d'àguila, joventut de cheu".
- αἱ Ἡράκλειοι στῆλαι[2]
- Hai Hērakleioi stēlai
- Les Columnes de Hércules
En l'antiguetat es coneixien com "les Columnes de Hércules" les dos fites geogràfics més notables a l'entrada del Mediterràneu occidental, el Peñón de Gibraltar i el monte Musa en Marroc.

- αἰὲν ἀριστεύειν
- aièn aristeúein
- “Sempre destacar“
- Lema de l'Universitat de Saint Andrews (fundada en 1410), l'Acadèmia d'Edimburc (fundada en 1824), i el Boston College (fundat en 1863). L'orige es troba en la Iliada 6.208, en una alocució de Glauco a Diomedes: "Hipóloco em va engendrar. Proclame que soc el seu fill, i que em va enviar a Troya en estes instruccions: Sempre destacar, fer-ho millor que els demés, i proporcionar glòria als antepassats, que ya varen ser de per sí gloriosíssims… Eixe era el meu antecessor; eixa la sanc que presumixc de haver heretat."
- ἀνάγκᾳ δ’ οὐδὲ θεοὶ μάχονται
- Anánkāi d'oudè theoì mákhontai.
- "Ni tan sols els deus s'oponen a la necessitat." Simónides de Ceos, 8, 20.
- ἀνδρῶν γὰρ ἐπιφανῶν πᾶσα γῆ τάφος
- Andrôn gàr epiphanôn pâsa gê táphos.
- "Dels hòmens ilustres, és tomba tota la terra." Oració fúnebre de Pericles en Tucídides, La guerra del Peloponeso 2.43.1
- ἀνερρίφθω κύβος
- Anerrhíphthō kýbos.
- "Que vole el dau."
- Cita d'una comèdia de Menandro (65.4) que, segons afirma Plutarco, va pronunciar Juliol César quan va entrar a Itàlia al mando de les seues legions el 49 a. C. Traduïda al llatí per Suetonio com Alea iacta est, versió que és, en diferència, molt més coneguda.
- ἄνθρωπος μέτρον
- Ánthrōpos métron.
- "El ser humà és la mida"
- Lema de Protágoras.
- ἅπαξ λεγόμενον
- Hápax legómenon.
- "Pronunciat una volta"
- De diu d'una paraula que apareix una volta en els texts d'una llengua com el llatí o el grec.

- ἀπὸ μηχανῆς Θεός
- Apò mēkhanês Theós
- Deus ex machina
- "Un deu dut en grua"
- La frase procedix de la manera en que a voltes s'apareixien les imàgens de deus en l'antic teatre grec per a resoldre una situació sense eixida: se'ls feya aparéixer en una grua.
- ἀπὸ τοῦ ἡλίου μετάστηθι
- Apò toû hēlíou metástēthi
- "Aparta't del sol"
- Resposta de Diógenes el cínic quan Alejandro Magne li va preguntar si tenia algun desig que poguera ajudar-li a alcançar, segons referix Plutarco[3]

- ἄριστον μὲν ὕδωρ
- Áriston mèn hýdōr.
- "Lo millor és l'aigua". Píndaro, Olímpica 1, 1.
- Usat com a inscripció en l'estació de bombeig de Bath.
Ββ
b
- βασιλεία τῶν οὐρανῶν
- Basileía tôn ouranôn
- "Regne dels cels"
- El "cel" és una creència fonamental del cristianisme i el judaisme.
- El "Regne de Deu" (Βασιλεία τοῦ Θεοῦ, Basileia tou Theou), o "Regne dels cels" era el tema principal de la predicació de Jesucristo. L'expressió apareix més de cent voltes en el Nou Testament.

- Βελλεροφόντης τὰ γράμματα
- Bellerophóntēs tà grámmata
- "La carta de Belerofonte"
- El rei Preto no es va atrevir a matar al seu hoste Belerofonte, aixina que ho va enviar junt al seu cunyat Yóbates en un mensage sagellat que dia: "Per favor, mata al mensager que t'entrega este mensage; va intentar violar a la meua dòna, la teua germana."
- βρῶμα θεῶν
- Brôma theôn
- "Menjar de deus"
- Supostament ho va dir Nerón sobre les bolets enverinades en les que la seua mare Agripina la Menor va matar a Claudio.
Γγ
g
- γενηθήτω φῶς.
- Genēthē&#;tō phôs.
- Fiat lux.
- "Faça's la llum."
- Traduït del hebreu יְהִי אוֹר (yehiy ʾor) del Génesis 1.3. Usat a sovint en sentit metafòric per a referir-se al moment en que es comprén alguna cosa.
- γηράσκω δ᾽ αἰεὶ πολλὰ διδασκόμενος.
- Gēraskō d' aíeí pollâ didaskómenos.
- "Envellixc deprenent sempre molt.
- Solón el ateniense, un dels sèt sabio de Grècia, sobre l'aprenentage.

- γλαῦκ’ Ἀθήναζε / γλαῦκ’ εἰς Ἀθήνας
- Glaûk’ Athē&#;naze / Glaûk’ eis Athē&#;nas
- "Mochuelos a Atenes". Aristófanes, Les aus v. 301[4]
- És com dir "Vendre gèl als esquimal". En llenguage coloquial es dia "mochuelos" als dracmes.[5]
- γνῶθι σεαυτόν.
- Gnôthi seautón.
- "Coneix-te a tu mateixa"
- Màxima inscrita en l'entrada al temple d'Apolo en Delfos.

- Γόρδιος δεσμός
- Górdios desmós
- "Nuc gordiano"
- El nuc gordiano o de Gordion és una llegenda referida a Alejandro Magne. A sovint s'usa com a metàfora d'una problema difícil que s'arregla en un procediment expeditivo.
Δδ
d
- δέσποτα, μέμνεο τῶν Ἀθηναίων
- Déspota, mémneo tôn Athēnaírōn.
- "Senyor, acorda't dels atenienses."
- Quan informarion al rei persa Darío I de que els atenienses havien pres i incendiat Sardes es va enfurir. Va posar una flecha en el seu arc i la va disparar al cel, demanant als deus que li concediren prendre venjança dels atenienses. Va ordenar llavors a un dels seus sirvientes que li diguera tres voltes al dia esta frase, per a recordar el prendre's venjança dels atenienses.[6]
- διαίρει καὶ βασίλευε
- Diaírei kaì basíleue.
- "Dividix i venç."

- διπλοῦν ὁρῶσιν οἱ μαθόντες γράμματα.
- Diploûn horôsin hoi mathóntes grámmata.
- "Els que saben llegir i escriure veuen el doble."
- Atribuïda a Pitágoras. Inscripció en Edimburc datada en 1954: ΔΙΠΛΟΥΝ ΟΡΩΣΙΝ ΟΙ ΜΑΘΟΝΤΕΣ ΓΡΑΜΜΑΤΑ.
- Δὶς παῖδες οἱ γέροντες.
- Dis paides hoi gerontes.
- Dos voltes chiquets són els vells.
- Proverbi grec que apareix en varis autors, entre ells Aristófanes ( Nub. 1417). Posteriorment va donar títul a una sàtira de Marco Terencio Varrón (Fragmentum XCIV). Ho arreplega també Shakespeare en l'escena segona de la seua obra Hamlet. La frases fa referència a los efectos de l'edat provecta sobre el caràcter i comportament de les persones, que resulta tan caprichós com el que varen tindre en la seua infància.
- Δρακόντειοι νόμοι
- Drakonteioi nomoi
- Lleis draconianas
- Es diu d'aquelles que es consideren massa dures o cruels, en referència al còdic escrit que va redactar el llegislador Dracón per a substituir el dret oral i arbitrari que regia fins a llavors per una justícia aplicada en tribunals formals. El còdic era famós per la seua durea i per aplicar la pena de mort a tot tipo de delictes, inclús els de menys entitat.
- δῶς μοι πᾶ στῶ καὶ τὰν γᾶν κινάσω
- Dôs moi pâ stô, kaì tàn gân kīnā&#;sō.
- "Dona'm un punt de respal i mouré la terra".
- Atribuïda a Arquímedes.
Εε
(h)i

- εἷς οἰωνὸς ἄριστος, ἀμύνεσθαι περὶ πάτρης
- Heîs oiōnòs áristos, amýnesthai perì pátrēs
- "El millor presagie és est: lluitar per la pàtria"
- El príncip troyano Héctor al seu germà Polidamante quan este es va mostrar supersticiós pel presagie per un pardal. El presagie consistia en un àguila que volava en una serp en les seues garres, que encara estava viva i intentava lliberar-se. La serp es retortillava fins que va mossegar al pardal en el coll, lo que va obligar a l'àguila a deixar-la caure.[7]
- ἐκ τῶν ὧν οὐκ ἄνευ
- Ek tôn hôn ouk áneu
- Lliteralment "de les coses sense les que no es pot". Equival al llatí Sine qua senar és dir "Sense lo que no [és possible]"
ελευθερία ή θάνατος
Eleftheria i thanatos

Lema de Grècia i Chipre, que significa ´´llibertat o mort, està en grec modern.
- "…al gran continent, que està rodejat per la gran mar en tots els llocs, que està més prop dels atres i dista uns cinccents estadis de Ogigia." Plutarco parlant del gran continent situat a l'oest, en l'Oceà Atlàntic.[8]
- Τί δύσκολον; Τὸ ἑαυτὸν γνῶναι.
- Tí dýskolon? Tò heautòn gnônai.
- "¿Qué és difícil? Conéixer-se a sí mateixa."
- Atribuït, entre uns atres Sèt sabio de Grècia, a Tals de Mileto, segons Pausanias.[9]

- τί ἐστιν ὃ μίαν ἔχον φωνὴν τετράπουν καὶ δίπουν καὶ τρίπουν γίνεται;
- Tu estin ho mian ekhon phōnēn tetrapoun kai dipoun kai tripoun ginetai?
- "¿Qué és lo que, tenint una sola veu, resulta que té quatre peus, despuix dos i despuix tres".
- El famós enigma de l'Esfinge de Tebas. Edipo va resoldre el acertijo en contestar: “El home que, quan és un chiquet, gatea sobre quatre, quan és adult, va sobre dos, i de vell s'ajuda de bastó".[10]
- τί εὔκολον; Τὸ ἄλλῳ ὑποτίθεσθαι.
- Tí eúkolon? Tò állōi hypotíthesthai.
- "¿Qué és fàcil? Donar consells als demés." Tals de Mileto.
- τί καινὸν εἴη τεθεαμένος; Γέροντα τύραννον.
- Tí kainòn eiē tetheaménos? Géronta týrannon.
- "¿Qué seria lo més rar de vore? Un tirà vell."
- Tals de Mileto volent indicar que els tirans a sovint morien jóvens i de forma violenta.
- τί κοινότατον; Ἐλπίς. Καὶ γὰρ οἷς ἄλλο μηδέν, αὔτη παρέστη.
- Tí koinótaton? Elpís. Kaì gàr hoîs állo mēdén, aútē paréstē.
- "¿Qué és lo més comú? L'esperança, puix la tenen inclús els qui no tenen res més". Tals de Mileto.
- τί τάχιστον; Νοῦς. Διὰ παντὸς γὰρ τρέχει.
- Tí tákhiston? Noûs. Dià pantòs gàr trékhei.
- "¿Qué és lo més ràpit? El pensament, perque tot ho traspassa corrent." Tals de Mileto.
- τί πρότερον γεγόνοι, νὺξ ἢ ἡμέρα; "νύξ, μιᾷ ἡμέρᾳ πρότερον.
- Tí próteron gegónoi, nỳx ē hēméra? núx, miâi hēméraa próteron.
- "¿Qué va ser abans, la nit o el dia? La nit, que és anterior per un dia". Tals de Mileto.
- τὸ γὰρ ἡδύ, ἐὰν πολύ, οὐ τί γε ἡδύ.
- Tò gàr hēdý, eàn polý, ou tí ge hēdý.
- "Lo dolç, si molt, no és para res dolç."
- τὸ δὶς ἐξαμαρτεῖν οὐκ ἀνδρὸς σοφοῦ.
- Tò dìs examarteîn ouk andròs sophoû.
- "Equivocar-se dos voltes no és propi d'un home sapient."
- τὸ πεπρωμένον φυγεῖν ἀδύνατον.
- Tò peprōménon phygeîn adýnaton.
- "Impossible escapar del destí."
Υυ
(h)i
- ὕστερον πρότερον
- Hýsteron próteron
- "Lo últim primer".
- Figura retòrica en la que l'acció més important es coloca en primer lloc, encara que ocórrega despuix del restant d'acció que es pospon. L'eixemple més citat és un vers de l'Eneida de Virgilio (2.353):
- Moriamur, et in mija arma ruamus "Morim, i fiquem-nos en mig del combat".
Φφ
f
- Φοινικήϊα γράμματα
- Phoinikē&#;ïa grámmata
- "Lletres fenicias"
- Els grecs com Heródoto[11] atribuïen al príncip fenicio Cadmo l'introducció del alfabet en Grècia varis sigles abans de la guerra de Troya, entorn a l'any 2000 a. C..[12]
Χχ
j
Ψψ
ps

- ψυχῆς ἰατρεῖον
- Psykhês iatreîon
- "Hospital de l'ànima."
- Referit a la Biblioteca d'Aleixandria (Egipte), també coneguda com la Gran Biblioteca, va ser durant un temps la major biblioteca del món.
- Una història conta cóm va aplegar a ser tan gran. Per decret de Ptolomeo III d'Egipte, a tots els visitants que aplegaven a la ciutat, la majoria dels quals aplegava en barco, se'ls obligava a entregar en préstam als inspectors qualsevol text escrit en qualsevol soport i en qualsevol llengua que dugueren. Estos texts eren copiats ràpidament per escrigues oficials, i al títul se li afegia l'expressió "(llibre) dels barcos". A voltes les còpies eren tan exactes que es tornaven estes als seus propietaris en lloc dels originals. Galeno XVIIa p.606.
- La frase s'usa, invertida com ἰατρεῖον ψυχῆς, com a lema de la Carolina Rediviva, una biblioteca universitària d'Upsala, i va inspirar el lema de l'American Philological Association, "ψυχῆς ἰατρὸς τὰ γράμματα" ("La lliteratura és un mege de l'ànima").
Ωω
(h)ō

- Ὦ ξεῖν’, ἀγγέλλειν Λακεδαιμονίοις ὅτι τῇδε / κείμεθα τοῖς κείνων ῥήμασι πειθόμενοι.
- Ô xeîn’, angéllein Lakedaimoníois hóti têide / keímetha toîs keínōn rhē&#;masi peithómenoi.
- "Estranger, anuncia als lacedemonios que ací / yacer per obedir les seues órdens."
- Epigrama, un senzill dístico elegíaco, de Simónides de Ceos sobre els caiguts en la Batalla de les Termópilas.
- ὤδινεν ὄρος καὶ ἔτεκε μῦν.
- Ō&#;dinen óros kaì éteke mŷn.
- "Una montanya es va posar de part i va parir una rata."
- Horacio va escriure Parturient monts, nascetur ridiculus mus;[13] "Pariran els monts, naixerà una rata ridícula". És una referència a la faula d'Esopo "El part dels monts". Similar a l'espanyol "Molt soroll i poques anous".
- ὡς ἐν ἄλλῳ κόσμῳ
- Hōs en állōi kósmōi
- "Com en un atre món."
- Proverbi citat per Erasmo de Róterdam en els seus Adagis.
Vore ademés
Referències
- ↑ (Symposiacs Problem VIII, 2 [1], (en grec) Quaestiones Convivales (718b-)718c PerseusProject [2], (en anglés) Quaestiones Convivales 8.2.1 PerseusProject [3]. Nota: Les tres referències, Simposíacos Problema VIII-2, Quaestiones Convivales (718b-)718c i Quaestiones Convivales 8.2.1 es referixen a la mateixa obra i passage)
- ↑ Scylax Per. 1
- ↑ Plutarco, Alejandro 14.3
- ↑ Aristófanes, Les aus v.301 301
- ↑ Plantilla:LSJ
- ↑ Heródoto, Històries, 5.105.2
- ↑ Homero, Iliada, 12.243
- ↑ Plutarco, La cara de la lluna 941 B paràgraf 28
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia, 10.24
- ↑ Pseudo-Apolodoro, Biblioteca mitològica 3.5.8
- ↑ Heródoto, Històries 5.58.
- ↑ Heródoto, Històries 2.145
- ↑ Horacio, Ars Poetica, l. 139
Enllaços externs
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Locuciones griegas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.