Alea iacta est
Álea iacta est (o álea jacta est) és una locució llatina (de fet, una variació de la frase llatina iacta alea est), d'us actual que significa «es va tirar el dau», «els daus estan tirats», «el dau va ser llançat» (lliteralment), o, més pròpiament en espanyol, «la sòrt està tirada». Esta expressió va ser atribuïda per Suetonio[1] a Juliol César en el moment que este liderara el seu eixèrcit en creuar el riu Rubicón en el nort d'Itàlia, llímit entre Itàlia, territori metropolità de Roma,[2] i la Galia Cisalpina, província que li havia assignat el Senat romà a este. Per mig d'este pas es va rebelar contra l'autoritat del Senat i va donar començ a la llarga guerra civil contra Pompeyo i els optimates. Se supon que a cap general li era permés l'entrar en la jurisdicció de Roma en les seues legions, d'una atra manera, s'entenia que este s'havia declarat en rebelia contra el govern.
Esta frase apareix en l'obra de Suetonio Vides dels dotze césares, si ben redactada com «iacta alea est».[3]La frase, en el seu original en llatí o en traduccions, és usada en molts idiomes per a indicar que els events han passat un punt de no tornada, que són irreversibles o inevitables. Se li cita ara més comunament en l'orde de les paraules canviat (álea iacta est) en lloc de la sintaxis original. Segons algunes versions, en lloc del participi passiu «iacta», César va usar l'imperatiu «iaci»: ¡tireu! (la sòrt).
Forma de la frase
En llatí álea es referix a un joc en daus, i de manera més general, a un joc d'encert. Els daus eren comuns en temps romans i per lo general es llançaven tres al mateix temps. Hi havia dos tipos de donats. Els de sis cares eren coneguts en llatí com tesserae i els de quatre cares (redonejats en els extrems) eren coneguts com tali. En grec, la paraula per a dau era κύβος (kyubos).[4]
Segons l'historiador grec Plutarco, la frase va ser dita durant el creuament del riu Rubicón, en estes paraules:
Suetonio, un contemporàneu de Plutarco que escrivia en llatí, reporta una frase similar:
El diccionari de llatí de Lewis i Short, citant a Casaubon i Ruhnk, sugerix que el text de Suetonio deuria haver dit iacta álea açò (llegint el açò en imperatiu futur singular de tercera persona, en lloc del present est), que traduïxen com «¡Que es tire el dau!» o «¡Que s'arrisque el joc!». Açò encaixa en l'us de Plutarco de l'imperatiu mediopasivo perfecte singular de tercera persona del verp ἀναρρίπτω,[5] és dir ἀνερρίφθω κύβος (anerrífthō kýbos).
Si es creu a Plutarco, César va pronunciar la frase en grec, presa d'un vers del comediógrafo Menandro, en el sentit de «els daus estan tirats (esperem ara la sòrt)». La frase apareix en Ἀρρηφόρος (transliterado com Arreforos, o possiblement, La Flautista), tal i com és citada en el Convit dels erudits, llibre XII paràgraf 8. Segons pareix Menandro era un dels favorits de César, qui ho preferia al romà Terencio.
Provablement, la font que va usar Plutarco per a emetre esta declaració haja segut el pròlec del llibre d'Històries d'Asinio Polión, partidari del bando cesariano, qui va comentar l'anècdota, ya que, per la seua rodalia a César, tal volta ho hauria escoltat en el moment de creuar el Rubicón.
És possible que Horacio haja sentit açò al propi Asinio Polión en la «recitatio» —terme llatí referent a una espècie de presentacions de llibres en societat, la versió final de la qual en época d'Augusto es deu al propi Polión— de la seua obra.
La frase en grec (ἀνερρίφθω κύβος, anerríphthō kúbos) està, puix, en Menandro 65.4 i en Plutarco Caus. 32. En llatí tal volta la traducció més rigorosa seria: «iacta açò alea», que equivaldria a «que es llance el dau», o «que estiga el dau llançat», en el sentit dalt comentat.
L'oració implica que ell havia pres el risc i passat un «punt de no tornada». És dir, com el jugador que ha apostat tot a una tirada de daus, devia no retrocedir de lo que havia mamprés. Hui la frase significa donar un pas irrevocable, generalment de risc o confrontació.
Gramaticalmente està integrada pel nominatiu de ālĕa[6] (genitiu ālĕae): daus, i el pretérito perfecte passiu[7] del verp iăcĭo (tirar, ha segut tirada).
No obstant, se sol traduir per “la sòrt està tirada” per a evitar una construcció com la veu passiva, que en castellà no és d'us comú i dona un aspecte forçat a la traducció. Ademés, en castellà no se sol mantindre la metonímia implícita en llatí per la que es fa referència a la sòrt dels daus.
S'ampra esta frase per a aludir a una decisió extrema que s'assumix, despuix d'haver meditat prou.[8]
Vore també
Referències
- ↑ Diccionari manual llatí-espanyol i espanyol-llatí, pàgina 46. Agustín Blánquez Flare. Editorial Sopena. Barcelona, Espanya. 1978: ālĕa ālĕae.
- ↑ «The Roman Italy. Encyclopaedia Britannica».
- ↑ Suetonio Tranquillo, Cayo. «Vita divi Iuli» (en latin). De vita caesarum (Sobre les vides dels césares). Consultat el 8 de setembre de 2017.
- ↑ Plantilla:LSJ.
- ↑ Plantilla:LSJ.
- ↑ S. Segura Munguía, "Ālĕa", Diccionari Llatí-Espanyol i de les veus derivades, Deusto, 2010.
- ↑ J. A. Enríquez - A. López Fonseca, Resum de Gramàtica Llatina, Madrit 1993, p.44.
- ↑ Diccionari Karten ilustrat (1981)
Enllaços externs
- Artícul sobre la frase de Juliol César, en testimonis dels historiadors i en traducció, en el lloc de la revista digital Sarasuati.
- Apiano: Les guerres civils; II, 35 - 39: La sòrt està tirada (Ὁ κύβος ἀνερρίφθω).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alea iacta est» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.