Font d'informació

Es denominen fonts d'informació, en teoria de l'informació i telecomunicació, a qualsevol orige d'informació susceptible de ser representat per mig d'una senyal analògica i/o digital. De forma general qualsevol magnitut física pot ser representat per mig de senyals, a través de la digitalisació. L'objectiu és poder processar, almagasenar o transmetre informació que supon les alteracions del mig. Aixina com atres diversos tipos de documents que contenen senyes útils.

Des d'una perspectiva acadèmica, periodística o de teoria de coneiximent una "font d'informació" es requerix d'informacions arreplegades de manera conscient per individus o organisacions el fi de poder controlar, escoltar o documentar els fets rellevants per als individus o les societats humanes.

Punt de vista de la teoria de la senyal

En una ecografia es capten sons i es processen per a generar una image.

Des del punt de vista de la teoria de la senyal i l'adquisició de senyes, es considera que qualsevol sistema que pot ser observat durant periodos prolongats de temps, i el comportament dels quals pot ser convenientment representat per mig d'algun tipo de senyes constituïx una font d'informació possible. En eixe sentit es consideren fonts d'informació des del punt de vista de la teoria de la senyal els següents fenomens constituïxen "fonts d'informació" (no necessàriament estructurada):

• Sò
  • Música:Es capta per mig de micròfons que registren entre els 20 i els 20 000 Hz, espectre que sent l'oït humà.
  • Veu: De la mateixa manera, es grava en un micròfon encara que en un espectre d'uns 3,7 a 4 kHz.
• Image
  • Fotografia: Es processen com una matriu de píxels de colors quantificats en bits
  • Facsímil: En un fax s'analisa l'image píxel a píxel i s'envia codificat per la llínea telefònica.
  • Vídeo: Es processa de forma anàloga a les fotografies en l'afegitó del número d'imàgens per segon.
• Senyes
  • Text: El text es codifica en Unicode, utf-8...
  • Computadora: Un sistema informàtic també genera informació que processar.
• Més fonts d'informació
  • Senyales biomèdiques: electrocardiogrames, ecografies, temperatura, pressió arterial, pols...
  • Senyales anals, sismològiques, vulcanólogas, mig ambient...
• Sistemes de telemando i telemedida.

Moltes de la "fonts d'informació" considerades per la perspectiva de la teoria de la senyal, no són "fonts d'informació [llingüísticament] estructurades". Tradicionalment l'expressió "fonts d'informació" es va referir a qualsevol tipo de registre que contenia informació arreplegada de manera conscient per sers humans, en l'objectiu de transmetre eixa informació a atres sers humans. El adveniment de la moderna electrònica i la teoria de la senyal, va aumentar el número de coses que poden considerar-se "fonts d'informació", ampliant el significat clàssic de l'expressió.

Punt de vista etimològic

Els sers humans en ser una espècie social i estar dotats de llenguage han segut capaços de desenrollar cultures materials que depenen críticament de l'acumulació de coneiximent especialisats per part d'individus concrets que poden compartir l'informació associada en persones que no varen experimentar directament els fets als que es referix dita informació.

L'invenció de la tradició oral entre els pobles paleolítics i l'invenció de l'escritura, varen permetre acumular coneiximents de manera més estructurada. Des de molt antic els sers humans varen escomençar a recopilar informacions de manera sistemàtica i de forma conscient. Qualsevol forma d'acumulació d'informació transmisible per mig del llenguage humà constituïx una font d'informació des del punt de vista de la teoria del coneiximent.

L'invenció de l'imprenta i el seu impacte posterior sobre l'investigació científica, la gestió i administració dels recursos en les organisacions modernes, varen multiplicar la cantitat d'informació escrita disponible als sers humans. Eixa abundància moderna d'informació en un format durador ha dut a classificar les diverses fonts d'informació disponibles des de diversos punts de vista. Aixina tradicionalment s'han classificat els documents pel tipo de soport material i per la temàtica de l'informació que contenen. Més modernamente el món acadèmic i periodístic han aumentat l'interés sobre l'orige dels coneiximents, la forma d'adquirir-ho, la forma de registrar-ho i la fiabilitat que pot atribuir-se a les diferents fonts d'informació disponibles.

Fonts d'informació acadèmica

Les fonts d'informació en el sentit acadèmic es consideren de dos tipos primàries i secundàries. Les fonts primàries es referixen a documents recopilats en un propòsit diferent del de ser estudiades: els censos, els registres de propietats, els documents administratius, la lliteratura, etc. són fonts primàries que oferixen informació sobre aspectes de l'organisació social d'una determinada societat en un temps concret. Les fonts d'informació secundàries són fonts que analisen recopilacions d'informacions particulars en l'objecte de comparar-les, contrastar-les, discutir-les i extraure conclusions d'elles. La major part de fonts acadèmiques són fonts secundàries, en les que algun acadèmic o especialiste en una disciplina es va encarregar de recaptar senyes de diferents fonts (primàries o secundàries) fins a oferir un anàlisis comparat en l'objecte de ser transmés a atres acadèmics o especialistes.

Modernamente les publicacions acadèmiques constituïxen la principal forma de fonts secundàries d'informació, existixen numerosos tipos pero simplificant prou les publicacions acadèmiques es classifiquen en llibres acadèmics i artículs científics, dins dels quals hi ha diverses subclasificaciones:

• Llibres acadèmics entre els quals es troben
  • Llibres d'investigació, a on s'arrepleguen sistemàticament resultats relativament recents per a estandardisar i difondre les tendències actuals en un àrea d'estudi, usualment són altament especialisats i només accessibles a especialistes.
  • Manuals o llibres d'estudi, normalment dirigits a estudiants o especialistes que desigen millorar el seu coneiximent general en certes àrees, poden tindre un cert nivell d'especialisació pero freqüentment són accessibles a un sector ampli de la població en algun tipo d'instrucció d'educació secundària o terciaria.
  • Llibres de divulgació, dirigits a un públic general, en poca o cap especialisació que, no obstant, té un interés específic per una série de temes particulars, que sí poden aplegar a ser molt específics, pero que estan redactats d'una manera generalista i prou més accessible que les dos categories anteriors.
• Artículs científics:
  • Artículs originals, a on s'expon una investigació nova, o des d'una perspectiva nova en l'objectiu de corroborar per nous métodos fets coneguts, o descobrir nous fets.
  • Artículs de revisió, que resumixen resultats importants d'artículs relativament recents sobre un mateix tema, tractant d'aclarir els punts en discussió dels fets ben establits en atres artículs prèviament publicats.
  • Informes tècnics i notes tècniques, es referixen a tècniques experimentals, noves perspectives d'estudi i propostes d'estudi en algun camp científic o humanístic.

Fonts d'informació periodística

Vore també: Deontologia professional periodística

Les fonts d'informació periodística es referixen a informes, documents i declaracions tant d'individus com d'organisacions que contenen informació rellevant per a entendre l'activitat de persones i organisacions que tenen un impacte social rellevant. Entre les fonts d'informació comunament usades pels periodistes estan:

• Documents oficials d'accés públic (registres, censos, bases de senyes, etc).
• Senyes suministrades per funcionaris, membres de les administracions.

• Senyes suministrades per empreses o organisacions de propòsit particular.
• Declaracions d'experts i acadèmics, especialistes en temes concrets.
• Filtracions i declaracions proporcionades per individus que guarden el seu anonimat.

Un fet provat i àmpliament discutit per Noam Chomsky en Els guardians de la llibertat i uns atres dels seus llibres, és que el periodisme modern s'ha tornat molt depenent de l'informació suministrada per governs, administracions públiques, aixina com grans corporacions; i que totes estes institucions i organisacions proporcionen l'informació moltes voltes de manera biaixada o convenient als seus interessos. Açò afecta a la pluralitat i credibilitat de les fonts periodístiques.

Alguns aspectes que afecten a l'adequació de les fonts usades pels periodistes per a obtindre informació rellevant són:

• La fiabilitat, és dir, fins a quin punt les informacions són veraces, precises, creibles i lliures d'error o interpretació.
• L'adequació aun cuando una font es considere fiable, és necessari conéixer fins a quin punt les informacions i contractació de les senyes suministrades per diferents fonts, són adequats per a extraure determinades conclusions o sustentar algunes tesis periodístiques.
• La neutralitat aun cuando una font siga fiable i adequada, és necessari contemplar si el conjunt d'informacions són biaixades, interessades de part o responen a interessos concrets de les persones o organisacions que varen proporcionar dites informacions.

Tipos de classificació de les Fonts d'Informació

Diversos autors desenrollen diferents categories sobre les característiques de les fonts d'informació. Un dels més renombrados en el camp acadèmic és Carrizo Sainero.

Una de les primeres diferenciació que fa l'autor és entre documents textuals i no textuals; segons els seus accés poden ser mediatas o immediates; segons el desenroll del seu contingut poden ser primàries, secundàries o terciarias.

Vore també

• Fonts d'informació periodística

Referències