Processat de senyal
El processat de senyal (també conegut com a tractament o processament de senyals) és la disciplina que desenrolla i estudia les tècniques de tractament (filtrat, amplificament,...), l'anàlisis i la classificació de les senyales. Es basa en els resultats de la teoria de l'informació, de l'estadística i la matemàtica aplicada.[1]
Una senyal és un fluix d'informació provinent d'una font, la qual pot tindre una naturalea diversa: mecànica, òptica, magnètica, elèctrica, acústica,... Per lo general, per a poder ser processades, les senyals es transformen en senyals elèctriques per mig de transductors. Les senyals poden procedir de diverses fonts, depenent de la seua naturalea:
- àudio - per a senyals electròniques que representen sons
- veu - per a analisar senyals de veu humana
- vídeo - per a interpretar moviments en escenes
Per al seu anàlisis, les senyals habitualment són modelades com funcions matemàtiques. La classificació més bàsica de les senyals es produïx segons la seua representació respecte a les variables de les que depenen (temps, espai,...):
- Senyal analògica és aquella que representa una magnitut de manera contínua. Poden provindre de captadores (o captadores + transductores) com, per eixemple, un micròfon (per a captar sòs i traslladar-los a senyals elèctriques), un termómetro (temperaturas), una sonda baromètrica (capta pressions), un velocímetro...
- Senyal digital és aquella que pren valors sol per a una cantitat discreta de punts, i ademés els seus valors són únicament discrets. Es poden considerar eixemples de senyals digitals a un programa d'ordenador, el contingut d'un CD, encara que també podria ser l'informació rebuda d'un semàfor, el còdic Morse, etc.
- De manera parecida a la senyal digital, una senyal discreta solament té valors en una cantitat discreta de punts. La diferència està que estos valors poden prendre qualsevol valor, és dir, no estan quantificats. Estes senyals provenen normalment de conversores analògic-digitals, o lo que és lo mateix, de la discretisació de senyals contínues. Quan una senyal discreta és quantificada per mig d'un quantificador es transforma en una senyal digital.
Un paràmetro important de senyals digitals i discretes és la freqüència de mostreig.
Les senyals poden procedir de diverses fonts. Hi ha varis tipos de processament de senyals, depenent de la seua naturalea:
- Processament digital de senyals - per a senyals digitalisades. El processat es fa per mig de circuits digitals, microprocessadors i ordenadors.
- Processament analògic de senyals - per a senyals analògiques, totes aquelles que són contínues en el temps
- Processament de senyals d'àudio - per a senyals electròniques que representen sons
- Processament de senyals de veu - per a analisar senyals de veu humana
- Processament de senyals de vídeo - per a interpretar moviments en escenes
- Processament de matrius
Objectius
- Afegir informació a una senyal portadora d'esta, per a que la transmeta posteriorment. (conversació telefònica, senyes d'un disc dur, transmissió de radi)
- Processar senyals de veu per a dessifrar quí parla, qué diu el locutor o per a protegir certa informació sensible. (reconeiximent del locutor, paraules o encriptación)
Definició de senyal
Una senyal és una funció , a on esta funció és[2]
- determinista (llavors es parla d'una senyal determinista) o be
- una trayectòria , una realisació d'un procés estocàstic.
Vore també
Referències
- ↑ «Processament Digital de Senyals».Edicions Universitàries de Valparaíso.Consultat el 2021/09/01.
- ↑ Berber, S. (2021). Sistemes discrets de comunicació. Regne Unit: Oxford University Press., pàgina 9, https://books.google.com/books?aneu=CCs0EAAAQBAJ&pg=PA9
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Procesado de señal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.