Llengües bereberes

Les llengües bereberes o llengües amaziges (Tamaziɣt o Tamazight; Neotifinagh: ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ, Tifinag tuareg: ⵜⵎⵣⵗⵜ, pronunciat [tæmæˈzɪɣt], [θæmæˈzɪɣθ]), també denominades bereber, tamazigt o tamazijt constituïxen una branca de la família de llengües afroasiáticas integrada per diverses llengües estretament emparentades entre sí, parlades tradicionalment pels pobles amaziges del nort d'Àfrica. El seu àmbit geogràfic s'estén des de la costa atlàntica fins a Egipte i des de la mar Mediterrànea fins al Sahel. En poques excepcions, estes llengües formen un continu dialectal, per lo que en freqüència són designades colectivament com una única llengua. Conten en més de 25 millons de parlants, concentrats principalment en Marroc i Argèlia, encara que també es parlen en Líbia, Tunis, Mali, Níger, Burkina Faso, Mauritània i el oasis de Siwa, en Egipte. Entre les varietats més parlades es troben el cabilio, el tashelhit, el tarifit, el tamazight de l'Atles Central i el tamasheq. Històricament es varen escriure per mig de la escritura líbico-bereber, documentada arqueológicamente a lo manco des del sigle III a. C. i conservada en l'actualitat en la forma del tifinag. Este sistema va ser utilisat tradicionalment pels tuaregs i ha segut reintroducido en época contemporànea per institucions culturals i organisacions amaziges, com el Congrés Mundial Amazig. També s'ampren el alfabet bereber llatí, especialment en Argèlia, i l'alfabet àrap en distintes regions del nort d'Àfrica. En Marroc, el tifinag va ser adoptat oficialment per a l'ensenyança del amazig. També formaven part de les llengües bereberes les distintes varietats guanches parlades en les illes Canàries abans de la conquista castellana de l'archipèlec.

Llengües bereberes

Distribució geogràfica

Archiu:WIKITONGUES- Anass speaking Tarifit.webm Archiu:WIKITONGUES- Abderrahman speaking Tachelhit.webm

Mapa de les llengües bereberes en el nort d'Àfrica

Abans de la expansió islàmica en el VIII, les diverses variants de bereber eren la llengua principal del nort d'Àfrica, des de les illes Canàries fins a la vall del Nilo (en este últim la llengua principal era el copto, encara que a l'oest del Valle s'hauria parlat la variant tasiwit del bereber). La posterior arabisació que va seguir a l'expansió de l'islam, va produir una situació de substitució llingüística en favor de l'àrap. No obstant, en moltes àrees particularment en Marroc i Argèlia queden encara en l'actualitat importantíssimes minories de parla bereber.

Marroc

Artícul principal → Llengües de Marroc.

No existix consens sobre el número exacte de parlants de llengües bereberes en Marroc, ya que les estimacions varien segons les fonts i la metodologia amprada. Marroc és el país en major número de parlants de llengües bereberes. Segons estimacions d'Ethnologue basades en senyes de 2016 i 2017, al voltant de 13,8 millons de persones parlaven alguna llengua bereber en el país.

Els censos marroquins han registrat percentages variables de parlants. El cens de 2004 va indicar que el 28,2 % de la població parlava alguna de les tres principals llengües bereberes del país; el de 2014 va registrar un 26 %, mentres que el de 2024 va situar esta sifra en el 24,8 %. El amazig és una de les llengües oficials de Marroc junt en el àrap. El seu reconeiximent institucional es va reforçar en la reforma constitucional de 2011 i des de llavors s'ha ampliat progressivament la seua presència en l'ensenyança i en l'administració pública. Les principals llengües bereberes parlades en Marroc són:

• Tashelhit (o chleuh).
• Tarifit (o rifeño), parlat principalment en la regió del Rif i també per part de la població de Mella.
• Tamazight de l'Atles Central. Ademés, existixen atres varietats de menor extensió, entre elles el iznasen, el sanhaya de Srair i el ghomari.

Argèlia

Despuix de la independència de França en 1962, Argèlia va adoptar una política d'arabisació que, especialment a partir de la Circular de juliol de 1976, es va estendre a l'educació, l'administració pública, la senyalisació, les publicacions i el sistema judicial. Encara que estes mides estaven dirigides principalment a reduir l'us del francés, també varen afectar a les llengües bereberes, lo que va provocar protestes i movilisacions en algunes regions de parla amazig, especialment en Cabilia, a on es concentra una part significativa dels seus parlants. S'estima que entre el 25 % i el 30 % de la població algerina té com a llengua materna alguna varietat bereber.

Despuix del boicot escolar de 1994–1995 en Cabilia, el tamazight va ser reconegut per primera volta com a llengua nacional. En 2002, despuix dels disturbis coneguts com la Primavera Negra, va tornar a ser reconegut com a llengua nacional, encara que sense estatus de llengua oficial. En 2005 es va introduir la seua ensenyança en el sistema educatiu, en una càrrega aproximada de tres hores semanals en els primers anys de l'educació secundària. Finalment, en 2016 el tamazight va ser reconegut com a llengua nacional i oficial en la Constitució algerina. Les principals varietats bereberes parlades en Argèlia són:

• Cabilio (taqbaylit), parlat principalment en la regió de Cabilia.
• Chaoui (tacawit), en el noreste del país.
• Shenwa (chenoua), en la regió del monte Chenoua, a l'oest d'Alger.
• Mozabita (tumzabt), en el vall del M'zab, en el centre del país.

Tunis

En Tunis les llengües bereberes estan representades únicament per relictos locals, tals com el de l'illa de Djerba, en que es parla djerbi, o en la localitat de Matmata es parla bereber de Matmata. El sened és una llengua bereber que es va parlar fins a principis dels anys 1970 en la ciutat de Sened. En 1911 tota la població d'esta ciutat parlava la llengua, cap a 1968 solament uns pocs vells.

Líbia

En Líbia es parlen encara quatre llengües usualment classificades dins de les llengües bereberes orientals:

1. El idioma nafusi o tanfusit, parlat pels nafusa, el major grup bereber de Líbia, en el Yebel Nefusa (pobles de Jadu, Nalut (lut), Yefren) i en la ciutat costera de Zuara en el noroest (Tripolitania).
2. El idioma sawknah o sokna tenia uns 5000 parlants repartits en dos localitats, en Tripolitania i Fezzan.
3. El idioma awjila té uns 3000 parlants en Cirenaica, molts d'ells dònes monolingües.
4. El idioma ghadamés és parlat per unes 4000 persones prop de la frontera en Tunis i Argèlia.

Sàhara (tuaregs)

Tant en el Sàhara, com en Nigèria, Senegal i Burkina Faso hi ha parlants de llengües tuareg. Estes llengües constituïxen una branca diferent del bereber septentrional, entre les varietats de tuareg estan:

1. Tamahaq (Argèlia)
2. Tamashek (Argèlia)
3. Tamajeq d'Air (Níger)
4. Tawallammat (Níger)

Mauritània

El idioma zenaga la llengua tradicional dels zenagas de Mauritània, en l'actualitat la llengua té solament uns 200 parlants.

Egipte

En Egipte existix una chicoteta comunitat de parlants, formada uns 30 000 habitants del oasis de Siwa i llogarets propencs, situat en el desert de Líbia, prop de la frontera en Líbia. Siwa constituïx l'enclavament berberófono més oriental, i en la conservació de la seua llengua (cridada tasiwit —sīwī en àrap—) provablement influïxca ellarc aïllament del poble, situat a més de 300 km de la població més propenca i durant anys tancat als visitants pel control militar de la zona a causa del seu caràcter fronteriç. El tasiwit no té cap reconeiximent oficial, i tampoc semblen existir moviments reivindicatius al respecte. La Iglésia copta en la llitúrgia utilisa el copto, variant derivada del antic egipcíac.

Canàries (llengües prehispánicas)

Plantilla:Artícul principallengües guanches En el temps de la conquista europea de les illes Canàries, en el XV, les illes estaven ocupades per grups ètnics d'orige bereber, organisats en menceyatos, guanartematos o cantones. La llengua de cada illa era molt similar, i s'utilisaven natius d'unes illes com a intérprets en la conquista de les següents, hi ha abundant documentació sobre estos fets. Els habitants d'algunes illes vivien relativament aïllats uns d'uns atres, sense contacte quotidià. Per eixa raó la llengua guanche deu ser considerada un complex dialectal format per diverses variants parcialment inteligibles entre sí. El procés d'aculturación que va tindre lloc despuix de la conquista (XV) va dur a la desaparició de les parles amaziges de l'archipèlec en el XVIII quedant algunes paraules relacionades en l'activitat ganadera, la flora, etnónimos i numerosos topònims. Hi ha molt pocs testimonis escrits d'estes llengües arreplegats durant el XVI, i no existix cap compilació sistemàtica o gramàtica d'elles. Els térmens que actualment es conserven de dita parla antiga, aixina com els recollits pels cronistes permeten l'identificació de dites llengües en el bereber. Molts dels topònims canaris són reconeixibles i interpretables en bereber, per eixemple la marca de femení típica en t- ... (-t) apareix en numerosos topònims. Una frase en guanche podria ser: Tanaga guayoch archimenseu nahaya dir hanido sahet chunga pelut, que significa: "El valeroso pare de la pàtria va morir i va deixar els naturals òrfens". ^{cita requerida}

Classificació

Les llengües amaziges són una branca de la família afroasiática. Tradicionalment es va calificar com una llengua camítica, encara que actualment s'ha abandonat dita classificació en comprovar-se que les llengües camíticas no constituïxen una divisió filogenético vàlida dins de les llengües camítico-semíticas. De fet, la pròpia noció original de família camítico-semítica ha segut reclasificada com a família afroasiáticas, introduint canvis importants en els grups que es consideren part de la mateixa.

Classificació interna

No existix consens total sobre la classificació interna de les llengües bereberes. Tradicionalment s'identifiquen els següents grups i subgrups:

1. Llengües guanches
2. Llengües bereberes orientals

   A. Egipte: Idioma siwi.

   B. Líbia: Idioma awjila, idioma sawknah, idioma nafusi, idioma ghadamés.

3. Llengües bereberes septentrionals

   A. Llengües bereberes de l'Atles (Tamazight del Marroc Central, Tashelhit, Judeo-Bereber).

   B. Llengües zenati; (idioma bereber ghomari, Llengües mzab-wargla, idioma chaoui, idioma tidikelt, idioma shenwa, idioma rifeño).

   C. Idioma cabilio

4. llengües tuareg.

   Tuareg septentrional (Argèlia): Tamahaq.

   Tuareg meridional (Mali): Tamashek, Tamajeq d'Air, Tawallammat (Níger).

5. Llengües bereberes occidentals

   Llengua zenaga (Mauritània).

   Llengua tetserret (Níger). Els últims dos grups són unitats filogenético universalment reconegudes per tots els autors, concentrant-se en les discrepàncies la classificació de les llengües bereberes septentrionals i orientals. Per a alguns autors la divisió oriental és un subgrup del grup septentrional. Alguns autors consideren que algunes llengües incloses en el grup zenati deuen ser assignades al grup Atles (ghomara). Per a uns atres el grup oriental i el grup zenati formen una branca del bereber. El proyecte comparatiu ASJP basat en la rodalia lèxica mida per la distància de Levenshtein construïx un arbre a on el grup zenati i oriental apareixen intermezclados. Una classificació que corrig alguns punts de la classificació tradicional:

El bereber i les llengües afroasiáticas

Principals divisions dins de les llengües afroasiáticas segons Ehret (1995), atres autors proponen arbres diferents (vore afrosiático).

Les llengües bereberes formen part de la macrofamilia afroasiática. Esta macrofamilia es dividix habitualment en les següents grups:

1. Les llengües bereberes.
2. Les llengües semíticas, que inclouen el àrap i el hebreu com a membres més coneguts.
3. Les llengües egipcíaques, que inclouen l'egipcíac antic en les seues diverses varietats i el copto.
4. Les llengües cusitas, geogràficament situades entorn al cridat Banya d'Àfrica, i que inclouen al somalí com a llengua més coneguda.
5. Les Llengües chádicas del Sudan oriental i Àfrica subsahariana, en el hausa com a llengua principal.
6. Les llengües omóticas del surest d'Etiopia. La relació exacta d'estes famílies és matèria de controvèrsia. Alguns autors consideren que el bereber estaria més prop del semítico i de l'egipcíac, mentres que uns atres ho acosten al chádico. Algunes traces típiques de les llengües semíticas i atres llengües afroasiáticas es troben també en les llengües bereberes són:

• Fonèticament abdós posseïxen consonant emfàtiques.
• Els lexema són essencialment consonàntics i les vocals es infijan en ells.
• Els elements pronominals s'assemblen als del semítico, especialment als del acadio.
• La conjugació del verp és similar.
• El femení del nom es forma afegint una -t.
• Entre els números de l'1 al 10, 6 tenen similituts.
• Un centenar de paraules són comunes entre el bereber i semítico, asin (Djerba) 'dent': sinn; isen 'nom': ism etc.

Característiques comunes

Fonologia

Vore també: idioma protobereberFonologia

Les llengües bereberes es caracterisen per tindre una estructura fonològica que no requerix núcleu silàbic. Sobre l'inventari consonàntic depén de la varietat i no existix consens complet entre diferents autors. Ouakrim propon a pur de medicions empíriques de les qualitats fonètiques de diversos sons el següent inventari:

	consonant labialabial	Dental	Alveolar	Pst. Alv	Palatal	Velar	Uvular	Faringal	Glotal
oclusivas	- / b	t / d				k / g	q / -
coarticulades		tˁ / dˁ .	sˁ / zˁ	- / ʒˁ		kʷ / gʷ xʷ / -	qʷ / - - / ʁʷ
fricativas	- / f		s / z	ʃ / ʒ		x / -	- / ʁ	ħ / ʕ	- / ɦ
nassals	m	n
sonorants			l, ɾ		j	w

En les consonant coarticulades el signe /ʷ/ denota consonants labializades, mentres que el signe /ˁ/ denota a les consonants laringalizades. Ademés dels contrasts anteriors una consonant pot tindre una articulació "tensa" i una "laxa" (tradicionalment les tenses s'escriuen com a consonant dobles o "geminades").

Morfologia

Les raïls en bereber, com en atres llengües afroasiáticas, estan formades per un "esquelet" consonàntic fix, en el que es infijan les vocals gràcies a lo que poden obtindre's formes flexivas diferents, tant en el nom com en el verp. Este procediment morfològic de la infijación, rar en atres famílies de llengües, es suplementa abundantment en la sufixació i la prefijación. La majoria de raïls tenen 2 o 3 consonant, encara que també existixen raïls d'1 i 4 consonant. Morfològicament també és comú el carpiment de consonant o el seu reforçament com a procediment morfològic, i es recorre en freqüència a la infijación com a procediment morfològic. Esta última característica és prou típica de les llengües afroasiáticas. En el nom es distinguixen gèneros gramaticals en dos valors possibles: masculí i femení. Els noms masculins freqüentment escomencen per vocal, mentres que el gènero femení es marca per mig del sufix -t o el prefix t- i ocasionalment el circunfijo t-...-t, derivat del protoafroasiático t. Els verps a diferència de les llengües indoeuropeas tenen marques que indiquen també el gènero del subjecte.

Inflexió nominal

Les llengües bereberes posseïxen gènero gramatical marcat tant per afijos com per alteració de les vocals, i número gramatical marcat per procediments similars. La següent taula mostra les formes típiques de l'inflexió de gènero i número:

GLOSSA	masculí singular	masculí plural	femení singular	femení plural
'groc'	awaraɣ	iwaraɣen	tawaraɣt	tuwaraɣin
'gran'	ameqqran	imeqqranen	tameqqrant	tumeqqranin
'chicotet'	amezˁyan	imezˁyanen	tamezˁyant	tumezˁyanin
'llarc	azegral	izegralen	tazegralt	tuzegralin
'fret'	asˁemmadˁ	isˁemmadˁen	tasˁemmadˁt	tusˁemmadˁin

En esta taula s'aprecia una atra de les característiques típiques de les llengües afroasiáticas: les marques t- / -t com a marques de femení

Inflexió verbal

-k com a marca de segona persona, oposició en el paradigma verbal de conjugació prefixada front a una atra sufijada o plurals interns per mig de patrons vocàlics.

Sintaxis

Les llengües bereberes tenen un orde de constituents VSO, encara que també pot trobar-se SVO. La llengua usa predominantment el marcage del complement o de l'adjunt en preferència al marcage de núcleu. La llengua posseïx preposicions. Un fet interessant és que existix una forma morfològica especial d'una partícula o "estat d'anexió" per a indicar que la paraula està regida per una atra paraula. Açò es fa evident per eixemple quan el subjecte seguix al verp:

(1a) War teqqar twessart ca i ḥad

No dir vella alguna cosa a algú

'La vella no diu res a ningú'

(1b) Tawessart war teqqar ca i ḥad

vella no dir alguna cosa a algú

'La vella no diu res a ningú'

En les dos oracions anteriors del tarifit s'aprecia que la paraula per a 'vella' pren una forma diferent segons es trobe o no en estat d'anexió, estant regulat el tipo de forma per la posició relativa al verp.

Comparació lèxica

Els numerals de l'1 al 10 reconstruïts per a diferents de grups de llengües bereberes són:

GLOSSA	bereber canari	bereber septent.	bereber tuareg	bereber zenaga	bereber ghadamés	PROTO- bereber
'1'	wən	**iggən	**iyːən	(nʌi)yu n	yuːn	**iwan
'2'	siːn-/ ɬin-	siːn	əsːin	ʃin(ʌn)	sən	sense- (<θin-?)
'3'	**amiat	**qrɑdˤ	kɐrɑdˤ	ka a-	kaːrəd	**karadˁ
'4'	**akod	**kuzˤ	əkːuzˤ	akku-	aqquz	(h)akkuzˤ
'5'	sɨmus-	səmːus	səmːus	ʃʌmmuʃ	semːəs	səmːus
'6'	sigau	**sdˤis	sədˤis	ʃuiʃ	suz	sədˤis
'7'	**sa	**sa	əsːa	iʃʃʌh	saː	(his)-sa:h
'8'	**tam(a)	tˤam	ətːɑm	ittʌm	taːm	i-ta:m
'9'	**aldamɑraw	**tzˤa	təzˤa	tuah	təla seuaː	**tizzˤaː
'10'	mɑraw(a)	**maraw	mǎrɑw	mʌrʌɡ	maraw	**maraːw

Bibliografia

• Omar Ouakrim (1995). Fonètica i Fonologia del Bereber, ed. UAB, Barcelona, ISBN 84-490-0280-X.
• Chía Giráldez Tinoco & Mohamed Sarhan (2011). Baix de la teua llengua (únic poemari en castellà traduït al Bereber), ed. 4Águas.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre la llengua bereber.
• oocities. com/linguaeimperii Lingvæ•imperiienoocities. com/linguaeimperii archivat en Wayback Machine.
• proel. org/index. php? pagina=alfabetos/tifinagh Tifinagh en proel. org Proel. org
• tawalt. com Gramàtica, texts i gravacions en llengua bereber
• archive. org/web/20130806122913/http://lrwiki. ldc. upenn. edu/mediawiki/index. php/Berber/Berber Bereber en LDC Language Resource Wiki