Valle de M'Zab
La vall de M'zab, cridat comunament M'zab (en tamzabit: Aghlan, i en àrap: مزاب), és un oasis situat en el wilayato de Ghardaïa, a uns 600 km al sur d'Alger, en Argèlia. Els seus habitants són cridats mozabitas, un poble bereber la llengua del qual és el tamzabit, una variant del tamazight.
El M'zab és Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco des de 1982.[1]
Geografia
El M'zab es troba en el nort del desert del Sahara. És un replanell rocós i àrida d'entre 300 i 800 m d'altitut, travessada per la vall formada pel riu M'zab (Oued o Wab M'zab) de noroest a surest.
La vall té 20 km de llarc per un màxim de 2 km d'ample. En 2001, la seua població era de 160.000 habitants, 50.000 d'ells en les 5 ciutats antigues (ksours).
Gardaïa té un aeroport, l'aeroport Noumerat-Moufdi Zakaria[2] (GHA).
Descripció
Cada poble amurallado s'ha desenrollat en una loma, al voltant d'una mesquita que servia d'atalaya, en construccions dispostes en círculs concèntrics. Tradicionalment, els mozabitas viuen en cases individuals sense obertures a l'exterior i organisades al voltant d'un pati central. En la vall coberta de palmerales que s'estén al peu de les ciutats, s'han estés les barriades modernes, que varen escomençar a ser construïdes durant l'época colonial francesa.
Senzilla, funcional i perfectament adaptada a l'entorn, l'arquitectura dels pobles mozabitas va ser dissenyada per a una comunitat activa estructurada en núcleus familiars. Hui en dia és una font d'inspiració per als experts en planificació urbanística.
Cultura
La societat del M'zab està fortament cohesionada entorn a la seua religió, l'ibadisme, i a la seua llengua, el tamzabit. Encara que des de fa a lo manco un sigle atres ètnia s'han instalat progressivament en la regió (nómades, àraps i subsaharians), el 60% de la població de la vall és mozabí ibadí.
Un complex sistema de irrigació ancestral abastix d'aigua les ciutats, els horts i els palmerales. Es basa en un planteamento científic de la distribució de l'aigua i la construcció d'assuts, seguint estrictament un còdic complicat.[3]
Història
La comunitat del M'zab va ser fundada pels ibadíes rostomitas en el X, que buscaven un refugi aïllat a on preservar la seua religió en acabant de que la capital del seu regne, Tiaret, anara destruïda pels fatimíes en 933. Varen crear cinc ciutats fortificadas (ksour) que encara permaneixen intactes en este singular parage del desert del Sahara. Per això el M'zab és cridat tradicionalment la Pentápolis. La primera va ser El Atteuf, fundada al voltant de 1012. Les cinc ciutadelles originals són:
- Ghardaïa (Tagherdayt), la ciutat principal
- Beni Isguen (At Isjen)
- Melika (At Mlishet)
- Bounoura (At Bunur)
- El Atteuf (Tajnint)
Més alvance es varen alçar atres dos ciutats, situades més al nort i fòra de la vall, encara que cultural i políticament pertanyen al M'zab:
De el XIV al XVI, el M'zab va pertànyer al regne zianí.
A partir de el XVIII, el M'zab es va confirmar com un important creuament de les rutes comercials que unien els països subsaharians en el nort d'Argèlia, i de Líbia en Marroc. Les mercaderies eren la sal, els dátiles, el marfil, l'or i les armes. El M'zab era també un important centre de trànsit del comerç d'esclaus.
A lo llarc dels sigles, varis pobles nómades arabófonos s'han instalat en la vall. Els de religió makelí, com els Beni merzoug i els M'dabih, es varen fixar en Ghardaïa. Els Chaâmba, procedents de la propenca Metlili, es varen establir en Melika gràcies a un acort firmat en els habitants de la ciutat en 1317. Els Mekhadma varen constituir comunitats reduïdes en Bounoura i El Atteuf.
Despuix de la pren de Laghouat pels francesos, la federació de les sèt ciutats mozabíes va firmar en 1853 un tractat que els garantisava certa autonomia a canvi del pagament d'una cantitat anual. Pero baix l'excusa de les freqüents incursions nómades en la vall, les tropes franceses anexionaron el M'zab en 1882.
Quan Argèlia es va independisar de França en 1962, la comunitat judeua mozabita que duya sigles en la vall es va exiliar a França.
Economia
L'artesania tradicional seguix prosperant, destacant-se la fabricació d'estores, el treball del cuiro i la alfarería. Pero l'activitat principal que des de fa sigles ha caracterisat sempre als mozabitas ha segut el comerç, fonamentalment dirigit cap a les ciutats del nort d'Argèlia i cap a Tunis.
Més recentment, el descobriment d'amplis camps petrolífers i de gas a un centenar de quilómetros del M'zab ha donat un nou impuls a la seua economia. Noves empreses es varen crear oferint tot tipo de servicis i abastiment, aixina com empreses especialisades en la construcció i en suministraments industrials. L'indústria ampra al 17 % de la població de Ghardaïa.
Galeria
-
Ghardaia vista des de la plaça del mercat en 1970. -
Monument en Ghardaia. -
Mesquita en El Atteuf. -
Mesquita en Ghardaia. -
Vista de Beni Izguen.
Referències
- ↑ Unesco. «M'Zab Valley». Consultat el 5 de setembre de 2009.
- ↑ Moufdi Zakaria (1908-1977) és l'autor del himne nacional d'Argèlia, i era oriunt de Beni Izguen. Va ser poeta i militant independentiste durant la Guerra d'Independència d'Argèlia.
- ↑ (1992) «M'zabite», Encyclopaedia Britannica. Vol. 8 (en anglés), Encyclopaedia Britannica Inc, p. 472. ISBN 0852295537.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Valle de M'Zab.- Desert Cities (anglés)
- Imàgens del Valle de M'Zab'
- Relate d'una visita al M'zab, en fotos
- Història de la comunitat judeua del M'zab (en anglés)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Valle de M'Zab» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.