Anar al contingut

Idioma zenaga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Idioma zenaga

El zenaga (autoglotónimo El teuḍḍungiyya) és una llengua bereber occidental parlada per unes 200 persones entre Mederdra i la costa atlàntica en el suroest de Mauritània.[1]

El terme zenaga prové del de l'antiga i numerosa tribu bereber dels Iznagen, coneguda en temps migevals pels geógrafos àraps com els Sanhaya.

Aspectes històrics, socials i culturals

Història

El zenaga es va parlar en sigles passats a lo llarc de gran part de Mauritània, encara que va escomençar a declinar a partir del XVII despuix de la seua derrota en la guerra de Char Bouba a mans dels Maqil, que eren beduinos àraps. Despuix de dita guerra es va prohibir als zenagas portar armes i molts zenagas es varen convertir en erudits islàmics o varen treballar per a tribus més poderoses. Va ser entre el primer grup, més prestigiós, que el zenaga es va mantindre més temps com a llengua vehicular. En 1940 tenia uns 13 mil parlants, pero cap a 1990 el número de parlants s'estimava en 300.

Distribució

En 1940, el zenaga tenia uns 13 000 parlants[2] que pertanyien a quatre tribus nómades que ocupaven l'àrea compresa entre St. Louis, Podor, Boutilimit i Nuakchot, encara que no existien parlants en estes ciutats. Els quatre grups eren:[3]

  • Tashumsha ('els cinc'): 4653 parlants de 12 000 membres
  • D-abu-djhes (àrap: Aneu-ab-lahsen): 5000 parlants de 5000 membres
  • Gumdjedjen (àrap: Ikumleilen), subtribu d'Anada ou el Hadj: 700 parlants de 4600 membres d'Anada ou el Hadj.
  • Tendgha: 2889 membres de 8500 membres

D'acort en Dubié, estos grups, tradicionalment s'havien especialisat en l'estudi de texts religiosos, i tenien un estil de vida nómada, basat en la cria d'ovelles i vaques (els grups que criaven camellos relacionats en els anteriors ya s'havien arabizado).

Existix una important variació dialectal dins del zenaga, especialment entre la variant dels Aneu-ab-lahsen i el dialecte Tendgha.

Us

Molts parlants estan passant a parlar àrap hassānīya, que és la principal llengua de Mauritània. El zenaga s'usa només dins de la tribu, i es va considerar per algun temps que era inadequat parlar-ho en presència de persones que no ho parlaven. Alguns parlants han deixat de transmetre deliberadament la llengua als seus fills, usant en ells només el hassānīya. No obstant, atres parlants consideren que el zenaga és un símbol d'identitat i independència, aixina com del seu fervor religiós. Dubié cita un proverbi hassānīya: Un moro que parla zenaga, des de després no és un zengagui (membre d'una tribu de criats).

Encara que el zenaga és una llengua amenaçada en l'actualitat, havent caigut el número de parlants a uns pocs centenars, el hassānīya la forma dominant d'àrap de Mauritània, conté numerosos préstams lèxics del zenaga (s'estima que més d'un 10% del mateix).[4]

Descripció llingüística

El zenaga compartix l'estructura bàsica en atres llengües bereberes, encara que diferix en detalls específics. Provablement el zenaga és les llengües bereber més divergent d'entre les parlades encara en l'actualitat. Mostra major arcaisme en el sistema vocàlic, que reté intacte del proto-bereber:

Reflexos moderns de les vocals del proto-bereber[5]
**ProtoBer Zenaga Tuareg /
Ghadamsi
Uns atres

a | ɐ

Ø
i,o i,o ə Ø
**aa

a | a |-

**ii i i i
**uu o o o


El sistema fonològic difire prou del d'atres llengües berberes, i ha estat somés alguns canvis peculiars com a /l/ > /dj/ i /x/ > /k/, aixina com l'abundant presència d'oclusives glotals, no enterament predictibles.

Vore també

Referències

  1. ↑ ethnologue. com/show_language. asp? code=zen
  2. ↑ Dubié, 1940
  3. ↑ Els noms en zenaga, provenen de Nicolas (1953:102.)
  4. ↑ unice. fr/ILF-CNRS/ofcaf/15/queffelec. html
  5. ↑ Plantilla:PDFlink, p. 8.

Bibliografia

  • Al-Chennafi M. & Norris H. T., "How the Hassaniyya vernacular of Mauritània supplanted Zenaga" - The Maghreb-Review 76 (5-6), 1981. pp : 77-78.
  • Basset, André. 1933b. 'Note sur els parlers zenaga'. In Bulletin du Comité d'études historiques et scientifiques de l'Afrique Occidentale Française; 1933, pp. 319–32.
  • Basset, René. 1909. "Mission au Senegal". Bulletin de correspondence africaine; 39. Paris: Leroux.
  • Cohen, David & Taine-Cheikh, Catherine. 2000. 'À propos du zénaga. Vocalisme et morphologie verbale en berbère'. Bulletin de la Société de linguistique de Paris XCV/1, pp. 267–319.
  • Dubié, Paul (1940). "L'îlot berbérophone de Mauritanie", Bulletin de l'IFAN; 2, pp. 315–325.
  • Faidherbe, Louis L. 1877. Li Zenaga dones tribus Senegalaises. Paris.
  • Kossmann, Maarten. 2001. ‘L’origine du vocalisme en zénaga de Mauritanie’, pp. 83–95 of Ibriszimow, Dymitr & Vossen, Rainer (eds.). 2001. Etudes berbères. Actes du « 1. Bayreuth-Frankfurter Kolloquium zur Berberologie » (Frankfurter Afrikanistische Blätter, 13.), Köln : Rüdiger Köppe.
  • Kossmann, Maarten. 2001. 'The Origin of the Glottal Stop in Zenaga and its Reflexes in the other Berber Languages'. Afrika und Übersee; 84, pp. 61–100.
  • Masqueray, Émile. 1879. 'Comparaison d’un vocabulaire dones Zenaga avec els vocabulaires correspondents dones dialectes Chawia et dones Beni Mzab'. Archives dones missions scientifiques et litteraires 3/5: 473-533.
  • Nicolas, Francis. 1953. La langue berbère de Mauritanie, (Dakar, mémoire de l'IFAN, n° 33).
  • Ould Cheikh, Abdel Wedoud. 2008. « Els communautés zénagophones aujourd'hui », [Avant-propos] pp. XV-XXXIII, in: Catherine Taine-Cheikh, "Dictionnaire zénaga-français. Li berbère de Mauritanie présenté parell racines dans unix perspective comparative", (Berber Studies n° 20). XCIX + 650 p. Köln: Rüdiger Köppe Verlag, ISBN 978-3-89645-399-0
  • Taine-Cheikh, Catherine (with Yaha Ould El Bara). 1997. « Li vocalisme du berbère zénaga de Mauritanie — premiers résultats d'unix analyse acoustique », Actes dones Journées d'Etudes Linguistiques : «La voyelle dans tous ses états», Nantes (5 et 6 décembre 1997), pp. 80–85.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 1999. « Li zénaga de Mauritanie à la lumière du berbère commun », Éd. Marcello Lamberti et Livia Tonelli, Afroasiatica Tergestina. Papers from the 9th Italian Meeting of Afro-Asiatic (Hamito-Semitic) Linguistics, Trieste, 23-24 avril 1998, Padova, UNIPRESS, pp. 299-324, ISBN 88-8098-107-2
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2002. « Morphologie et morphogenèse dones diminutifs en zenaga (berbère de Mauritanie) », Éd. Kamal Nait-Zerrad, Articles de linguistique berbère. Mémorial Werner Vycichl, Paris: L'Harmattan, ISBN 978-2-7475-2706-4; p. 427-454,
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2003. « L'adjectif et la conjugaison suffixale en berbère », Éd. Jérôme Lentin, Antoine Lonnet, Mélanges David Cohen. Études sur li langage, els langues, els dialectes, els littératures, offertes parell ses élèves, ses collègues, ses amis, Paris: Maisonneuve & Larose , ISBN 978-2-7068-1674-1; pp. 661–74
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2003. « La corrélation de gémination consonantique en zénaga (berbère de Mauritanie) », Comptes rendus du GLECS; n° 34 (1998–2002), pp. 5–66.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2004. « Els verbes à finale laryngale en zénaga », Éd. K. Nait-Zerrad, R. Vossen, D. Ibriszimow, Nouvelles études berbères. Li verbe et autres articles. Actes du «2. Bayreuth-Frankfurter Kolloquium zur Berberologie», Köln: Rüdiger Köppe Verlag ISBN 3-89645-387-4; pp. 171–90
  • Taine-Cheikh, Catherine 2005. « Li problème dones verbes dérivés en berbère et l'exemple du zénaga », Éd. P. Fronzarolli & P. Marrassini, Quaderni vaig donar Semitistica. Proceedings of the 10th Meeting of Hamito-Semitic (Afroasiatic) Linguistics (Florence, 18–20 April 2001), n° 25, pp. 391–409.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2005. « Els marques d'1ère personne en berbère. Réflexions à partir dones données du zénaga », Éd. A. Mengozzi, Studi Afroasiatici. XI Incontro Italià vaig donar Linguistica Camitosemitica, Milano, Franco Angeli, pp. 97–112.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2005. « Du rôle de la quantité vocalique en morphogénie. Réflexions à partir de l'arabe et du berbère de Mauritanie », Faits de Langues n° 26 [special issue on Hamito=Semitic languages (afro-asiatiques, vol. 1), Éd. A. Lonnet & A. Mettouchi], Paris, Ophrys, pp. 41–63.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2005. « Li rôle dones phénomènes d'agglutination dans la morphogenèse de l'arabe et du berbère, éd. G. Lazard & C. Moyse, Linguistique typologique [Actes du 3ème colloque “Typologie dones langues et universaux linguistiques”, Paris, 18-19 novembre 2002], Lille: Presses du Septentrion, pp. 288–315.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2005. « Moyen et réfléchi: typologie comparée de l’arabe et du berbère (exemples mauritaniens) », Matériaux arabes et sudarabiques (GELLAS) [2003-2005. "En hommage à Omar Bencheikh (1940-2005)"], n° 11 (nouvelle série), Paris, pp. 37–52.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2005. « Els numéraux en berbère. Li cas du zénaga », Éd. A. M. Vaig donar Tolli, Studi Maġribini Nuova Série, vol. 3 (2005 "Studi Berberi i Mediterranei. Miscellanea offerta in onore vaig donar Luigi Serra"), Napoli: Università degli Studi vaig donar Napoli “L'Orientale”, pp. 269–280.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2006. « Alternances vocaliques et affixations dans la morphologie nominale du berbère: li pluriel en zénaga », Éd. R. Vossen et D. Ibriszimow, Études berbères III. Li nom, li pronom et autres articles, (Berber Studies; n° 14) Köln: R. Köppe Verlag; pp. 253–267.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2007. « Els propositions relatives en zénaga et la question dones relateurs en berbère », Éd. M. Moriggi, XII Incontro Italià vaig donar Linguistici Camito-semitica (Afroasiatica). Atti, Rubbettino: Medioevo Romanzo i Orientale, pp. 301–310.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2007. « Voix moyenne et variations d'actance: li réfléchi en arabe et en berbère (exemples de Mauritanie) », Éd. A. Rousseau, D. Bottineau et D. Roulland, L'énoncé réfléchi", Rennes: Presses Universitaires de Rennes, pp. 321–342.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2007. « Périphérie géographique et perméabilité aux contacts. Li cas du Maghreb », Romà-Arabica, n° 6-7 [2006-2007 "Peripheral Arabic Dialects", Éd. G. Grigore], pp. 159–178.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2008. « Els verbes dérivés à préfixe "S" en berbère: li cas du zénaga, entre grammaire et lexique »,Éd. G. Takács, Semito-Hamitic Festschrift for A. B. Dolgopolsky and H. Jungraithmayr, Berlín: Dietrich Reimer Verlag, pp. 284-309.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2008. «Arabe(s) et berbère en contact: li cas mauritanien », Éd. M. Lafkioui & V. Brugnatelli, Berber in Contact. Linguistic and Sociolinguistic Perspectives - Li berbère en contact. Études en linguistique et sociolinguistique (Berber Studies; n° 22). Köln: Rüdiger Köppe Verlag, ISBN 978-3-89645-922-0; pp. 113–139,
  • Taine-Cheikh, Catherine, "Dictionnaire zénaga-français. Li berbère de Mauritanie présenté parell racines dans unix perspective comparative", (Berber Studies; n° 20, 2008) Köln: Rüdiger Köppe Verlag, XCIX + 650 p. [avec un avant-propos d'Abdel Wedoud Ould Cheikh], ISBN 978-3-89645-399-0
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2009. « La lexicographie du zénaga et li problème de classement parell racines », Éd. R. Vossen, D. Ibriszimow & H. J. Stroomer, Etudes berbères IV. Essais lexicologiques et lexicographiques et autres articles. Actes du «4. Bayreuth-Frankfurt-Leidener Kolloquium zur Berberologie», 21-23 septembre 2006. (Berber Studies; n° 25). Köln: Rüdiger Köppe Verlag ISBN 978-3-89645-925-1, pp. 231–247,
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2009. « Els morphèmes de futur en arabe et en berbère. Réflexions pour unix typologie », Faits de Langues; n° 33 [special issue on the future], Paris: Ophrys, pp. 91–102.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2009. « L'aoriste en zénaga : Contribution à l'étude dones aspects en berbère », Éd. S. Chaker, A. Mettouchi et G. Philippson, Études de phonétique et linguistique berbères. Hommage à Naïma LOUALI (1961-2005), Paris: Peeters [séries: SELAF n° 452, Maghreb-Sahara n° 23], pp. 231–249.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2009. « À propos de l'expression de l'état en zénaga. Apophonie et sous-catégorisation verbale en berbère et en arabe », Éd. S. Baldi, Studi Maġribini Nuova Série, vol. VII ("International Afro-Asiatic Congress. 11th-13th September 2008", at the University of Naples "L'Orientale", Italy, ed. by ), pp. 95–109.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2010. "Dictionnaire français–zénaga (berbère de Mauritanie). Avec renvois au classement parell racines du Dictionnaire zénaga–français", Berber Studies n° 27, Köln, Rüdiger Köppe Verlag, XIV + 326 p., ISBN 978-3-89645-927-5
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2010. « Ordre, injonction, souhait et serment en zénaga (étude comparative) », Éd. H. J. Stroomer / M. Kossmann / D. Ibriszimow / R. Vossen, "Etudes berbères V. Essais sur dones variations dialectals et autres articles", Köln, Rüdiger Köppe Verlag, Berber Studies n° 28, pp. 191–212, ISBN 978-3-89645-928-2
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2010. « The role of the Berber deictic ad and TAM markers in dependent clauses in Zenaga », Éd. I. Bril (éd.), "Clause Linking and Clause Hierarchy. Syntax and pragmatics", Amsterdam / Philadelphia, John Benjamins Publishing Company, pp. 355–398.
  • Taine-Cheikh, Catherine. 2010. « Aux origines de la culture matérielle dones nomades de Mauritanie. Réflexions à partir dones lexiques arabes et berbères ». "The Maghreb Review" ["Spécial issue on Mauritània", Part 1, Éd. P. Bonte et S. Boulay], 35 (n° 1-2), pp. 64–88.