Hassanía

El hassanía (autoglotónimo: حسانية) o àrap hasaní, al que els seus parlants criden també kalām Hassan 'parla de Hassan' i klem el Bithan, és una variant llingüística de l'àrap magrebí parlat en la regió del suroest del Magreb, entre el sur de Marroc, el suroest d'Argèlia, el Sàhara Occidental i Mauritània, i també en zones de Mali, Níger i Senegal.

És un dialecte beduí derivat de l'àrap parlat per les tribus Beni Hassan, que controlaven la major part dels deserts i parts d'Azawad en el nort de Mali i el sur de Marroc entre els sigles XV i XVII. El hassanía es va estendre com una alternativa al amazig, que va ser parlat per les tribus zenagas, els antics habitants d'estes àrees, despuix de l'èxodo de la tribu Beni Hassan de la regió. Entre els dialectes magrebins més propencs al hasaní es troben l'àrap libio, el tunecino i l'àrap de la vall de Souf.

És considerat una de les variants de l'àrap més populars, per l'aïllament en el que les tribus àraps de Beni Hassan varen continuar vivint en les profunditats del Sahara. Donat el fet de que l'Imperi otomà no va aplegar a conquistar Marroc i Mauritània, i degut a que el colonialisme francés i espanyol varen estar realment establits per només cinquanta anys, va haver poques influències externes. Excloent algunes expressions provinents del amazig i el wólof, l'àrap hasaní és una de les variants contemporànees més propenques al àrap clàssic.

Classificació llingüística

Llingüísticament, el hassanía és un dels dialectes àraps beduïns (nómades o rurals), que es pot distinguir dels dialectes urbans; els dos tipos es distinguixen per vàries característiques fonètiques i morfològiques. El hassanía compartix punts en comú en els dialectes beduïns d'Orient Mig, pero també en els de el Magreb com:

• La formació del elativo en absència d'una forma adjetiva: aħwaž "qui té una gran necessitat d'alguna cosa" de məħtaːž "qui està en necessitat" / axbar "més informat" sense l'adjectiu corresponent.
• Dos séries de números de l'11 al 19 en un final en -r abans d'un nom pero sense el mateix en l'estat aïllat: ahdaħš "onze" > ahdaħšərjawm "onze dies". El hassanía compartix esta traça en les variants del Líban i Síria.

També pertany a la família de dialectes àraps occidentals (que inclou en particular les diferents formes del àrap magrebí), que es distinguixen d'atres dialectes àraps (orientals) en varis aspectes.

A pesar de l'extensió de l'àrea geogràfica sobre la que es parla, presenta una gran unitat. Aixina, els parlants del sur de Marroc no tenen cap dificultat per a comunicar-se en els de Mauritània. Si hi ha diferències, és principalment a nivell de lèxic (principalment préstams de llengües europees: espanyol en el Sàhara Occidental i francés en Mauritània) i algunes característiques fonètiques. No obstant, no es pot dir lo mateix de la relació entre el hassanía i atres dialectes àraps veïns. Açò, de fet, ho varen anotar els primers colon en els seus manuals i lèxics destinats a soldats i misionero.

El mateix problema sorgix per als parlants del àrap marroquí, que no poden comunicar-se fàcilment en els habitants del Sàhara Occidental. Per la seua ubicació geogràfica, el hassanía s'ha convertit en lo que es podria cridar un dialecte "fosilizado", l'evolució del qual ha seguit un curs diferent al d'atres dialectes àraps. Esta evolució es reflectix en l'estructura llingüística de la variant, especialment en la morfologia i les regles de formació de les paraules.

Història

El nom de la variant té el seu orige en la denominació dels Beni Hassan, tribus àraps que han impregnat el seu idioma en numerosos pobles de la regió i l'autoritat de la qual s'estenia sobre casi tota Mauritània i el Sàhara Occidental en els sigles XV i XVI. Si be és un dialecte clarament occidental, el hassanía és relativament distant de les atres variants magrebins de l'àrap. La seua ubicació ho va expondre a l'influència de les llengües zenaga i wólof.

El hassanía té varis subdialectes, que diferixen bàsicament en les seues regles fonètiques. A la seua volta, pertany al continuum llingüístic de dialectes orals àraps. Més d'un 90 % del vocabulari té un orige àrap. No obstant, existixen ademés paraules d'idiomes africans, del castellà i del francés en este dialecte. Tradicionalment, la poesia en hassanía s'ha passat de boca en boca durant sigles i es considera, segons Laroussi Haidar de l'Universitat de Granada, a voltes més original que la del àrap clàssic. En l'actualitat ha reemplaçat casi totalment a les llengües bereberes natives de la regió, no obstant, manté d'estes l'accent i estil de paraules pròpies dels dialectes bereberes de la regió, aixina com un bon número de terminacions.

Vore també

• Àrap magrebí
• Àrap marroquí
• Àrap algerí
• Àrap tunecino
• Àrap andalusí
• Àrap estàndart modern
• Àrap clàssic
• Àrap dialectal
• Imraguen
• Beni Hassan

Referències

Bibliografia

• ^{[enllaç trencat]}
• "Hassaniya, the Arabic of Mauritània", Al-Any, Riyadh S. / In: Linguistics; vol. 52 (1969), pag. 15 / 1969
• "Hassaniya, the Arabic of Mauritània", Al-Any, Riyadh S. / In: Studies in linguistics; vol. 19 (1968), afl. 1 (mrt), pag. 19 / 1968
• "Hassaniya Arabic (Mali): Poetic and Ethnographic Texts", Heath, Jeffrey; Kaye, Alan S. / In: Journal of Near Eastern studies; vol. 65 (2006), afl. 3, pag. 218 (1) / 2006
• "Hassaniya Arabic (Mali): poetic and ethnographic texts", Heath, Jeffrey / Harrassowitz / 2003
• "Hassaniya Arabic (Mali) – English – French dictionary", Heath, Jeffrey / Harrassowitz / 2004