L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Anfitrite

Per a atres usos d'este terme vore Anfitrite (desambiguació).

En la mitologia grega Anfitrite, Anfítrite o Anfitrita (en grec antic: Άμφιτρίτη, Amphitrítē;[1] ‘la tercera que rodeja [la mar]’)[2][3] era una deesa del mar (en general) o del oceà[4] i la consorte de Poseidón, deu i rei del mar. En la mitologia romana a l'esposa de Neptú li la crida Salacia.[5] En els poemes homéricos Anfitrite és tan sol una metonímia per la mar: «rugixen les immenses ones de l'ojizarca Anfitrite».[6] Compartix l'epítet homérico Halosidne (Ἁλοσύδνη, «nutrida de mar»)[7] en Tetis.[8][9] Es diu que les tribus de la mar, especialment els peixos, li les denomina com a «raça nadadora de Anfitrite».[10]

El triumfo de Poseidón i Anfitrite en la parella en processó. Detall d'un gran mosaic romà de Cirta, (ca. 315–325 a. C., hui en el Museu del Louvre).

Família

editar

Segons la Teogonía d'Hesíodo, Anfitrite era filla de Nereo i Doris, i per tant era una de les cinquanta nereidas.[11] Apolodoro, en canvi, la descriu com a filla d'Oceà i Tetis, i per lo tant és una de les oceánides —és l'únic autor en donar-li esta ascendència—;[12] no obstant més alvance ya l'inclou entre les nereidas, com estem acostumats.[13]

Entre la descendència de Anfitrite s'incloïen peixos, mariscs, foques[14] i delfins;[15] d'esta prole mai se cita quí era el pare. Hesíodo diu que de Anfítrite i de Poseidón, el commovedor de la terra, va nàixer el fornido i enorme Salamandra que, en les profunditats de la mar junt a la seua mare i sobirà pare, habita en palaus d'or, terrible deu.[16] Apolodoro afig d'esta unió a Rodo, a la que desposó Heli,[17] i també una atra filla més, cridada Bentesicime.[18] Hesíodo sembla comparar a esta última en la nimfa Cimopolea, entregada com a esposa a Briareo.[19] En un fragment anònim es diu de Anfitrita que les donzelles nereidas varen ser allumenades per ella.[20] Boccaccio diu que els tres cíclopes, Brontes, Estéropes i Piracmón (Arges), que forjaven els rajos de Zeus en Lípara, eren fills de Neptú (Poseidón) i Anfitrite.[21]

Anfitrite com a deesa de la mar

editar
 
Anfitrite duent un fitora en un pinax corintio (575–550 a. C.). Rodejant a la deesa es llig una inscripció incompleta: ΑΦΙΡΙΤΑ ΙΜΙ ΠΟΤ, que pot reconstruir-se (en una transliteraació al grec àtic) com Άμφιτρίτη εἰμì Ποσ[ειδῶνος "Soc Anfitrite, de Poseidón (i.g. esposa)"[22]

Anfitrite estava tan completament llimitada a la seua autoritat sobre la mar i les criatures d'este que mai va ser associada en el seu marit com a objecte de cult ni en obres d'art, llevat quan volia resaltar-se a este com el deu que controlava el mar. Una excepció pot ser l'image de Anfitrite que Pausanias va vore en el temple de Poseidón en l'istme de Corinto.[23]


Encara que Anfitrite no apareix en el cult grec, sí va ser important en una etapa arcaica, puix l'himne homérico a Apolo Delio conta que en el naiximent d'Apolo estaven «totes les deeses principals, Dione i Rea i Icnea i Temis i la que gime en alt Anfitrite.[24] El profundament sapient Píndaro, en la seua sexta oda olímpica, reconeixia el paper de Poseidón com a «gran deu de la mar, marit de Anfitrite, deesa del huso dorat». Per a poetes posteriors, Anfitrite era simplement una metàfora del mar.[25]

Sobre el catasterisme del Delfí, es conta esta història. Com Poseidón volia prendre per dòna a Anfitrite, esta, que anava previnguda, va fugir junt a Atlante en el seu afany per preservar la virginitat. En ocultar-se ella, també s'amagaven la majoria de les Nereidas; aixina que Poseidón va enviar en la seua busca a molts rastrejadors i, entre ells, també al delfí. Mentres errava per les illes de Atlante es va entropeçar en ella, li va transmetre la notícia i la va conduir davant Poseidón. El propi delfí, eixint a la trobada de la jove, li la va dur de la costa i li la va entregar al deu. Despuix de casar-se en ella, va dispondre immensos honors per al delfí en la mar, donant-li el títul de sagrat, i va colocar entre els astres la seua figura.[26][27]

Sobre el catasterisme de la Corona, es diu va ser un regal de bodes d'Afrodita a Anfitrite, que li la va donar a Teseo quan va visitar el palau submarí del seu marit Poseidón despuix de haver-se sumergit en la mar per a demostrar a Minos que era fill de Poseidón. Teseo li la va passar a Ariadna, i Dioniso va colocar la corona en els cels.[28]

Vore també

editar

Notes i referències

editar
  1. ↑ En llatí: Amphitrīet o Amphitrīta
  2. ↑ Primer Mitógrafo Vaticà, 101 (El història de Neptú): «l'aigua està en els tres elements, i «tot entorn» en grec s'expressa com amphi».
  3. ↑ GRAVES, Robert: Els mits grecs, 1960.
  4. ↑ Eurípides: El cíclope, 702; Ovidio: Les metamorfosis I, 14
  5. ↑
    [...] Salacia, caent peixos dels plecs de les seues robes.
  6. ↑ Odissea, XII, 60.
  7. ↑ VOLLMER, Wilhelm: Wörterbuch der Mythologie (Diccionari de mitologia), 3.ª ed., 1874.
    • Wilhelm Vollmer (1828 - 1887): historiador de la lliteratura, periodista i polític alemà.
  8. ↑ Odissea, IV, 404.
  9. ↑ Ilíada, XX, 207.
  10. ↑ Opiano: Haliéutica (De la peixca) I, 3
  11. ↑ HESÍODO: Teogonía 243, 253 i 930.
  12. ↑ Biblioteca, I, 2, 2 (com oceánide); I, 4, 5 (com nereida).
  13. ↑ Biblioteca mitològica, I, 2, 7.
  14. ↑
    les foques de natátiles peus, filles de la bella Halosidne.
    Odissea, IV, 404.
  15. ↑ Eliano, Sobre els animals XII, 45; Opiano, Haliéutica I 1
  16. ↑ Teogonía 930-932
  17. ↑ Biblioteca mitològica I 4, 5
  18. ↑ Biblioteca, III, 15, 4.
  19. ↑ Hesíodo, Teogonía 819. Hesíodo nos cita la filiació paterna de Cimopolea a Poseidón pero no la materna.
  20. ↑ Fragment anònim (PMG 939); Eliano, la nostra font, ho atribuïx al poeta Arión, pero molt més provablement procedix d'un nomo o ditiram de fins del s. V a.C.
  21. ↑ Boccaccio: Genealogia deorum gentilium, X, 16
  22. ↑ WACHTER, Rudolf: Senar-Attic Greek vase inscriptions (Inscripcions en ceràmica distinta de l'ática), 2001, Oxford, Oxford University Press, pág. 125.
  23. ↑ PAUSANIAS: Descripció de Grècia, II, 1, 7.
  24. ↑ El triunfo de Poseidón y Anfitrite a Apolo 94. Sobre la deesa Anfitrite, és un epítet de Temis, derivat de Icna en Tesalia a on se li donava cult. La traducció d'este nom podria donar-se com «la que rastreja», epítet propi de la deïtat de la justícia.
  25. ↑ OVIDIO: Les metamorfosis, I, 14.
  26. ↑ ERATÓSTENES: Catasterismos (Καταστερισμοί).
  27. ↑ HIGINO: Astronomia poètica (Astronomica).
  28. ↑ De Astronomica II, 5 (Corona)


Referències

editar


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anfitrite&oldid=1404768»