Diferència entre les revisions de "Yàtova"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 23 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Yàtova''' (oficialment, '''''Yátova''''' en [[castellà]]) és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de la [[Foya de Bunyol]].
+
[[File:Yátova desde Macastre.JPG|thumb|Yàtova des de [[Macastre]]]]
 +
'''Yàtova''' (oficialment en [[castellà]] ''Yátova''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] que es troba en la comarca de la [[Foya de Bunyol]].
  
Llimita en [[Alboraig]], [[Bunyol]], [[Dosaigües]] i [[Macastre]] en la mateixa comarca) i en [[Cortes de Pallars]] i en [[Requena]] en les comarques de la [[Vall de Cofrents]] i la [[Plana d'Utiel-Requena]] respectivament.
+
Llimita en [[Alboraig]], [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], [[Dosaigües]] i [[Macastre]] en la mateixa comarca) i en [[Cortes de Pallars]] i en [[Requena]] en les comarques de la [[Vall de Cofrents]] i la [[Plana d'Utiel-Requena]] respectivament.
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
 
El poble de Yàtova, situat a la major altitut de la comarca de la Foya de Bunyol, està catalogat com poble d'alta montanya. Se situa a 420 metros sobre el nivell del mar; per atra banda, és també el poble més interior de la comarca. El núcleu s'alça als peus del ''Motrotón'', una lloma arredonida que fa d'emblema local.  
 
El poble de Yàtova, situat a la major altitut de la comarca de la Foya de Bunyol, està catalogat com poble d'alta montanya. Se situa a 420 metros sobre el nivell del mar; per atra banda, és també el poble més interior de la comarca. El núcleu s'alça als peus del ''Motrotón'', una lloma arredonida que fa d'emblema local.  
  
El riu ''Juanes'' que, a més del toll de la Carbonera (a on en atres temps n' hi hagué un balneari), drena les aigües dels tolls de la cova de ''las Palomas''. A més es fruïx d'uns parages naturals com la [[Serra Martés]], ''Pardenillas'', [[Tabarla]], ''[[Riu Millars (Magre)|Millars]]'', [[embassament de Forata]], etc.
+
El riu ''Juanes'' que, a més del toll de la Carbonera (a on en atres temps n' hi hagué un balneari), drena les aigües dels tolls de la cova de ''las Palomas''. Ademés es fruïx d'uns parages naturals com la [[Serra Martés]], ''Pardenillas'', [[Tabarla]], ''[[Riu Millars (Magre)|Millars]] '', [[embassament de Forata]], etc.
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
| Alcalde_1 = Silvino Perelló Mossi
 +
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_2 = Silvino Perelló Mossi
 +
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_3 = Silvino Perelló Mossi
 +
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_4 = Manuel Hoyo Pérez
 +
| Partit_4 = [[PPCV]]
 +
| Alcalde_5 = Pablo Guerrero Pérez
 +
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_6 = Mª Ángeles Grau Lisarde (1999-2000) Dimisió
 +
Olga Roser Cifre (2000-2001)
 +
 
 +
Rafael Lisarde Cifre (2001-2003)
 +
| Partit_6 = [[EUPV]]
 +
[[EUPV]]
 +
 
 +
[[PPCV]]
 +
| Alcalde_7 = Rafael Lisarde Cifre
 +
| Partit_7 = [[PPCV]]
 +
| Alcalde_8 = Rafael Lisarde Cifre
 +
| Partit_8 = [[PPCV]]
 +
| Alcalde_9 = Rafael Lisarde Cifre
 +
| Partit_9 = [[PPCV]]
 +
| Alcalde_10 = Miguel Tórtola Herrero
 +
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_11 = Miguel Tórtola Herrero
 +
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_12 = Miguel Tórtola Herrero
 +
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 +
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
Conta en una població de 2.205 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]].
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
 
  
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]]!! [[2006]]!! [[2007]]
+
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
|-
 
|-
| align=center| 2.173 || align=center| 2.347 || align=center| 2.478 || align=center| 2.046 || align=center| 2.164 || align=center| 2.296 || align=center| 2.174 || align=center| 1.991 || align=center| 2.005 || align=center| 1.997 || align=center| 1.978 || align=center| 1.999 || align=center| 2.083 || align=center| 2.123
+
 
 +
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]]!! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]]
 +
|-
 +
| align=center| 2.173 || align=center| 2.347 || align=center| 2.478 || align=center| 2.046 || align=center| 2.164 || align=center| 2.296 || align=center| 2.174 || align=center| 1.991 || align=center| 2.005 || align=center| 1.997 || align=center| 1.978 || align=center| 1.999 || align=center| 2.083 || align=center| 2.123 || align=center| 2.073 || align=center| 2.112 || align=center| 2.205
 
|}
 
|}
 +
</center>
 +
 
== Economia ==
 
== Economia ==
Basada tradicionalment en l'agricultura de secà. Predominen els cultius de [[garrofa|garroferes]], [[armela|ametllers]] i [[oliva|oliveres]].
+
Basada tradicionalment en l'agricultura de secà. Predominen els cultius de [[garrofa|garroferes]], [[armela|ametllers]] i [[oliva|oliveres]]. L'economia actual es basa més en l'indústria i en la construcció, que ocupa prop del 60% de total de la població activa industrial. En tot, molta de la població treballa en [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] o inclús en l'àrea metropolitana de [[Valéncia]].​ El sector terciari ha anat creixent per la riquea paisagística de la zona, que ha aumentat l'infraestructura turística, notablement en haver-se creat una ret de cases rurals.​
  
 
== Festes i celebracions ==
 
== Festes i celebracions ==
* '''Sant Antoni Abad'''. Les festes en el seu honor se celebren a partir del [[17 de giner]].
+
* [[Sant Antoni Abat]]. Les festes en el seu honor se celebren a partir del [[17 de giner]].
* '''[[Falles]]'''. Tenen lloc la fi de semana posterior a Sant Josep ([[19 de març]]).
+
* [[Falles]]. Tenen lloc la fi de semana posterior a Sant Josep ([[19 de març]]).
* '''Festes Patronals'''. El patró del poble és Sant Isidre Llaurador, celebrat la fi de semana més propenca al [[15 de maig]] en una fira de maquinària agrícola.
+
* Festes Patronals. El patró del poble és Sant Isidre Llaurador, celebrat la fi de semana més propenca al [[15 de maig]] en una fira de maquinària agrícola.
* '''Festes Majors'''. Se celebren a mijan [[agost]]. Destacant la cavalcada en la qual participen un gran número d'habitants del poble, les reveles, i per descontat el concurs de "Pisto", en el qual tots es disfrassen i ballen fins a l'alba, donant pas a la semana taurina en "[[bou de corda|bous de corda]]", grans concursos de ganaderia i "[[bou embolat|bous embolats]]".
+
* Festes Majors. Se celebren a mijan [[agost]]. Destacant la cavalcada en la qual participen un gran número d'habitants del poble, les reveles, i per descontat el concurs de "Pisto", en el qual tots es disfrassen i ballen fins a l'alba, donant pas a la semana taurina en "[[bou de corda|bous de corda]]", grans concursos de ganaderia i "[[bou embolat|bous embolats]]".
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
{{referències}}
+
<references/>
 +
* [https://yatova.es/ Ajuntament de Yàtova]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Yatova INE. Població de Yàtova]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [http://yatova.es/ Ajuntament de Iàtova]
+
{{commonscat|Yátova}}
* [http://mural.uv.es/dacampan/ Plana web personal de Yàtova]
+
 
* [http://www.ive.es/ Institut Valencià d'Estadística].
+
* [https://mural.uv.es/dacampan/ Plana web personal de Yàtova]
  
 
{{Municipis de la Foya de Bunyol}}
 
{{Municipis de la Foya de Bunyol}}
 +
{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Pobles afectats per la DANA de 2024]]

Última revisió del 22:21 12 nov 2024

Yàtova des de Macastre

Yàtova (oficialment en castellà Yátova), és un municipi valencià que es troba en la comarca de la Foya de Bunyol.

Llimita en Alboraig, Bunyol, Dosaigües i Macastre en la mateixa comarca) i en Cortes de Pallars i en Requena en les comarques de la Vall de Cofrents i la Plana d'Utiel-Requena respectivament.

Geografia[editar | editar còdic]

El poble de Yàtova, situat a la major altitut de la comarca de la Foya de Bunyol, està catalogat com poble d'alta montanya. Se situa a 420 metros sobre el nivell del mar; per atra banda, és també el poble més interior de la comarca. El núcleu s'alça als peus del Motrotón, una lloma arredonida que fa d'emblema local.

El riu Juanes que, a més del toll de la Carbonera (a on en atres temps n' hi hagué un balneari), drena les aigües dels tolls de la cova de las Palomas. Ademés es fruïx d'uns parages naturals com la Serra Martés, Pardenillas, Tabarla, Millars , embassament de Forata, etc.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Silvino Perelló Mossi PSPV-PSOE
1983 - 1987 Silvino Perelló Mossi PSPV-PSOE
1987 - 1991 Silvino Perelló Mossi PSPV-PSOE
1991 - 1995 Manuel Hoyo Pérez PPCV
1995 - 1999 Pablo Guerrero Pérez PSPV-PSOE
1999 - 2003 Mª Ángeles Grau Lisarde (1999-2000) Dimisió

Olga Roser Cifre (2000-2001)

Rafael Lisarde Cifre (2001-2003)

EUPV

EUPV

PPCV

2003 - 2007 Rafael Lisarde Cifre PPCV
2007 - 2011 Rafael Lisarde Cifre PPCV
2011 - 2015 Rafael Lisarde Cifre PPCV
2015 - 2019 Miguel Tórtola Herrero PSPV-PSOE
2019 - 2023 Miguel Tórtola Herrero PSPV-PSOE
2023 Miguel Tórtola Herrero PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en una població de 2.205 habitants segons el cens del INE de l'any 2023.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007 2018 2021 2023
2.173 2.347 2.478 2.046 2.164 2.296 2.174 1.991 2.005 1.997 1.978 1.999 2.083 2.123 2.073 2.112 2.205

Economia[editar | editar còdic]

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà. Predominen els cultius de garroferes, ametllers i oliveres. L'economia actual es basa més en l'indústria i en la construcció, que ocupa prop del 60% de total de la població activa industrial. En tot, molta de la població treballa en Bunyol o inclús en l'àrea metropolitana de Valéncia.​ El sector terciari ha anat creixent per la riquea paisagística de la zona, que ha aumentat l'infraestructura turística, notablement en haver-se creat una ret de cases rurals.​

Festes i celebracions[editar | editar còdic]

  • Sant Antoni Abat. Les festes en el seu honor se celebren a partir del 17 de giner.
  • Falles. Tenen lloc la fi de semana posterior a Sant Josep (19 de març).
  • Festes Patronals. El patró del poble és Sant Isidre Llaurador, celebrat la fi de semana més propenca al 15 de maig en una fira de maquinària agrícola.
  • Festes Majors. Se celebren a mijan agost. Destacant la cavalcada en la qual participen un gran número d'habitants del poble, les reveles, i per descontat el concurs de "Pisto", en el qual tots es disfrassen i ballen fins a l'alba, donant pas a la semana taurina en "bous de corda", grans concursos de ganaderia i "bous embolats".

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Foya de Bunyol
Alboraig    Bunyol    Chest    Chiva    Dosaigües    Godelleta    Macastre    Setaigües    Yàtova