Diferència entre les revisions de "Alcoy"
| (No es mostren 25 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 129,86 km² | |superfície = 129,86 km² | ||
|altitut = 562 msnm | |altitut = 562 msnm | ||
| − | |població = | + | |població = 58.960 ([[INE]] [[2022]]) |
| − | |densitat = | + | |densitat = 455,15 hab./km² |
|gentilici = Alcoya/na | |gentilici = Alcoya/na | ||
|llengua = [[Valencià]] | |llengua = [[Valencià]] | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
[[Archiu:Plaça, Alcoi, País Valencià.JPG|240px|miniaturadeimagen|Plaça d'Espanya]] | [[Archiu:Plaça, Alcoi, País Valencià.JPG|240px|miniaturadeimagen|Plaça d'Espanya]] | ||
[[Archiu:Edifici del Mont de Pietat, centre d'Art d'Alcoi.JPG|240px|miniaturadeimagen|Centre d'Art d'Alcoy, IVAM-CADA.]] | [[Archiu:Edifici del Mont de Pietat, centre d'Art d'Alcoi.JPG|240px|miniaturadeimagen|Centre d'Art d'Alcoy, IVAM-CADA.]] | ||
| − | '''Alcoy''' és un municipi situat en el nort de la [[província d'Alacant]], en la [[Comunitat Valenciana]]. És la capital de la comarca valenciana de [[L'Alcoyà]]. Conta actualment en | + | '''Alcoy''' és un [[municipi]] situat en el [[nort]] de la [[província d'Alacant]], en la [[Comunitat Valenciana]]. És la capital de la comarca valenciana de [[L'Alcoyà]]. Conta actualment en 58.960 habitants ([[INE]] [[2022]]). |
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 44: | Llínea 44: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
=== Població === | === Població === | ||
| − | El padró oficial de l'any [[ | + | [[Archiu:Alcoy-Demografia.png|700px|thumb|centre|Demografia d'Alcoy des de l'any 1842 a 2011]] |
| + | El padró oficial de l'any [[2022]] otorga 58.960 habitants a la ciutat. Degut al procés de [[reconversió industrial]], la població de la ciutat se manté més o menys estable des dels anys [[1970]]. | ||
=== Immigració === | === Immigració === | ||
| Llínea 67: | Llínea 68: | ||
Jaume I escriu: “…car si Penacal se perdia, que no gosaria hom anar a Conssentayna, ne a Alcoy, ne a les partides de Xexona, ne Alacant per ningun lloch, e seria gran desconort dels Cherstians” Jaume I escriu ALCOY. (En “Cronica o commentari del gloriosissim, e invictissim Rey en Jacme…, 1557, fol XCVI). | Jaume I escriu: “…car si Penacal se perdia, que no gosaria hom anar a Conssentayna, ne a Alcoy, ne a les partides de Xexona, ne Alacant per ningun lloch, e seria gran desconort dels Cherstians” Jaume I escriu ALCOY. (En “Cronica o commentari del gloriosissim, e invictissim Rey en Jacme…, 1557, fol XCVI). | ||
| − | En l'Archiu de la Corona d'Arago tenim constatacio documental de donacions fetes poc despres de la rendicio d'Alcoy, i d'atres documents: en tots, escrit aixina, ALCOY.|''Pomell de Valencianitat'' ([[1987]]). [[Josep Boronat]]. Editat per [[ADIA]]. Llibre sobre investigacions dedicades a la [[llengua valenciana]] i les senyes d'identitat valencianes, en diversos capítuls dedicats a Alcoy.}} | + | En l'Archiu de la Corona d'Arago tenim constatacio documental de donacions fetes poc despres de la rendicio d'Alcoy, i d'atres documents: en tots, escrit aixina, ALCOY.|''[[Pomell de Valencianitat]]'' ([[1987]]). [[Josep Boronat]]. Editat per [[ADIA]]. Llibre sobre investigacions dedicades a la [[llengua valenciana]] i les senyes d'identitat valencianes, en diversos capítuls dedicats a Alcoy.}} |
== Cultura == | == Cultura == | ||
| Llínea 82: | Llínea 83: | ||
==== [[Cavalcata dels Reixos]] ==== | ==== [[Cavalcata dels Reixos]] ==== | ||
| − | La '''Cavalcata dels Reis Macs''' o '''Cavalcata dels Reixos Macs''', és un passacarrer típic valencià naixcut en la ciutat d'Alcoy, que es va estendre a la resta del territori valencià i posteriorment per tota [[Espanya]] i part de [[Mèxic]]. La primera representació de la cavalcata està documentada en l'any [[1866]]. Està declarada festa d'interés turístic nacional. | + | La '''Cavalcata dels Reis Macs''' o '''Cavalcata dels Reixos Macs''', és un passacarrer típic valencià naixcut en la ciutat d'Alcoy, que es va estendre a la resta del territori valencià i posteriorment per tota [[Espanya]] i part de [[Mèxic]]. La primera representació de la cavalcata està documentada en l'any [[1866]]. Està declarada festa d'interés turístic nacional. És la cavalcata de Reixos més antiga d'[[Espanya]]. |
==== Belen de [[Tirisiti]] ==== | ==== Belen de [[Tirisiti]] ==== | ||
| Llínea 89: | Llínea 90: | ||
=== Accessibilitat === | === Accessibilitat === | ||
L'Ordenança Reguladora de l'Accessibilitat en la ciutat d'Alcoy, fon publicada en el Bolletí Oficial de la Província (BOP) en [[octubre]] de l'any [[1996]] i en vigor des del dia [[9 de novembre]] del mateix any. | L'Ordenança Reguladora de l'Accessibilitat en la ciutat d'Alcoy, fon publicada en el Bolletí Oficial de la Província (BOP) en [[octubre]] de l'any [[1996]] i en vigor des del dia [[9 de novembre]] del mateix any. | ||
| + | |||
| + | == Gastronomia == | ||
| + | * [[Olleta]] alcoyana | ||
| + | * [[Bajoques farcides]] | ||
| + | * [[Pericana]] | ||
| + | * [[Borreta]] | ||
| + | * [[Espencat]] | ||
| + | * [[Esgarradet]] | ||
| + | * [[Peladilla]] | ||
| + | * [[Café-licor]] | ||
| + | * [[Herbero]] | ||
== Alcoyans ilustres == | == Alcoyans ilustres == | ||
| + | === Clàssics === | ||
| + | |||
| + | * [[Andreu Sempere]], mege i humaniste. | ||
| + | |||
=== Músics === | === Músics === | ||
| Llínea 116: | Llínea 132: | ||
*[[Carlos Carbonell Pascual]], Seleccionador nacional de l'equip de Judo de Malta. | *[[Carlos Carbonell Pascual]], Seleccionador nacional de l'equip de Judo de Malta. | ||
*[[Nicolás Terol|Nico Terol]], Pilot de motociclisme. | *[[Nicolás Terol|Nico Terol]], Pilot de motociclisme. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| + | * [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]] | ||
* [[Moros i Cristians]] | * [[Moros i Cristians]] | ||
* [[Cavalcata dels Reixos]] | * [[Cavalcata dels Reixos]] | ||
| Llínea 126: | Llínea 140: | ||
* [[Castell de Barchell]] | * [[Castell de Barchell]] | ||
* [[Llínea 47 (Mija Distància)]] Tren Valencia-Alcoy. | * [[Llínea 47 (Mija Distància)]] Tren Valencia-Alcoy. | ||
| − | |||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | + | <references/> | |
| + | * [https://www.alcoi.org/ Ajuntament d'Alcoy] | ||
| + | * [https://www.diputacionalicante.es/ Diputació provincial d'Alacant] | ||
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alcoy INE. Població d'Alcoy] | ||
| + | * [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Alonso Tejada, Anna y Grimal, Alexandre. (1994): "El arte levantino o el "trasiego" cronológico de un arte prehistórico", Pyrenae, 25, Revistas de la Universidad de Barcelona, pp. 51-70 (ISBN 84-475-0971-0) | ||
| + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
| + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
| + | * Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia'' | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
| + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | ||
| + | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Alcoi}} | {{commonscat|Alcoi}} | ||
| − | + | ||
* [https://www.alcoyturismo.com Alcoy Turisme] | * [https://www.alcoyturismo.com Alcoy Turisme] | ||
* [https://www.ivam.es/es/alcoi/ IVAM Centre d'Art d'Alcoy] | * [https://www.ivam.es/es/alcoi/ IVAM Centre d'Art d'Alcoy] | ||
| − | *[http://www.colectiuaitana.com/enygrega.htm Denominacio d'Alcoy] | + | * [https://www.asjordi.org/ Associació de Sant Jordi d'Alcoy] |
| − | *[http://www.colectiuaitana.com/historia.htm Sant Jordi i Alcoy, en la formació del Regne de Valencia] | + | * [http://www.colectiuaitana.com/enygrega.htm Denominacio d'Alcoy] |
| + | * [http://www.colectiuaitana.com/historia.htm Sant Jordi i Alcoy, en la formació del Regne de Valencia] | ||
{{Municipis de L'Alcoyà}} | {{Municipis de L'Alcoyà}} | ||
Última revisió del 17:32 1 oct 2024
| Alcoy | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província d'Alacant | |||
| • Comarca: | L'Alcoyà | |||
| • Partit judicial: | Alcoy | |||
| Ubicació: | 38°41′54″N 0°28′25″O | |||
| • Altitut: | 562 msnm | |||
| Superfície: | 129,86 km² | |||
| Població: | 58.960 (INE 2022) | |||
| • Densitat: | 455,15 hab./km² | |||
| Gentilici: | Alcoya/na | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 03801-03804 i 03818 | |||
| Festes majors: | Del 21 al 24 d'abril, Moros i Cristians | |||
| Alcalde: | Antonio Francés Pérez (PSPV) | |||
| Pàgina web: | Ajuntament d'Alcoy | |||
Alcoy és un municipi situat en el nort de la província d'Alacant, en la Comunitat Valenciana. És la capital de la comarca valenciana de L'Alcoyà. Conta actualment en 58.960 habitants (INE 2022).
Geografia[editar | editar còdic]
Localisació[editar | editar còdic]
El núcleu urbà està situat en una vall rodejat per la Serra de Mariola, Biscoy, L'Ombria, la Serreta, el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, la Carrasqueta i Els Plans. La ciutat està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del Serpis, motiu pel que a voltes se li nomena com la ciutat dels tres rius o la ciutat dels ponts pels molts que te per a véncer-los.
Les comunicacions han estat condicionades des de per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció d'obres públiques. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis), comunica la ciutat en Alacant pel Sur i en Xàtiva-Valéncia pel nort, en enllaços a l'A-3. La ret viaria és complementa en el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia.
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
Alcoy llimita en les següents localitats: Banyeres, Benifallim, Bocairent, Cocentaina, Ibi, Xixona, Onil, Penàguila i La Torre de les Maçanes.
Clima i vegetació[editar | editar còdic]
Alcoy presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental degut a la relativa altura mija existent. Es caracterisa per tindre un hivern fret (7,5°C de mija en giner i freqüents gelades), en els que ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu. En estiu es registra una temperatura mija de 23,5°C. La pluviometria és variable, alcançant entre 350 i 850 mm.
La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterràneu, principalment en el Carrascal de la Font Roja, en eixemplars de carrasques, telles i espècies caducifòlies. En atres masses forestals de repoblació predominen els pinars, que suponen el 85% dels boscs.
Demografia[editar | editar còdic]
Població[editar | editar còdic]
El padró oficial de l'any 2022 otorga 58.960 habitants a la ciutat. Degut al procés de reconversió industrial, la població de la ciutat se manté més o menys estable des dels anys 1970.
Immigració[editar | editar còdic]
Alcoy conta a soles en un 4,7% de població estrangera (INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa és la d'equatorians, 26,3% del total d'estrangers, seguida per la de romanescs, en el 23,1%, (INE).
Llengua[editar | editar còdic]
En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes valencià i castellà, en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els sigles XIX i gran part del sigle XX ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la Comunitat Valenciana des dels anys 1980 ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy.
Atres indicadors[editar | editar còdic]
Parc de vehículs[editar | editar còdic]
En l'any 2005: Total vehículs = 35.989, Vehículs per habitant = 0'59.
El topònim "Alcoy"[editar | editar còdic]
Vaig procurar informar-me, per si havia algun motiu o alguna rao per a que, escrivint en llengua valenciana, haguerem de fer-ho aixi. No he trobat ninguna rao, ningu motiu valit. En canvi, he comprovat que ne temin molts que reafirmen l'escriure ALCOY com a grafia correcta en llengua valenciana.
El nom d'ALCOY no es va canviar en l'epoca de l'implantacio del castellà com a llengua oficial, en força del Decret del 29 de juny de 1707, en el que Felip V derogava els antics Furs de Valencia, com tambe els d'Arago. Abans i despres del Decret mencionat, Alcoy s'escrivia ALCOY.
Des de temps de Jaume el Conqueridor, rei de Valencia, s'ha escrit sempre, oficial i extraoficialment, ALCOY. He intetat trobar una atra grafia que s'haguera generalisat durant algun temps, sense exit. Sempre ALCOY.
Jaume I escriu: “…car si Penacal se perdia, que no gosaria hom anar a Conssentayna, ne a Alcoy, ne a les partides de Xexona, ne Alacant per ningun lloch, e seria gran desconort dels Cherstians” Jaume I escriu ALCOY. (En “Cronica o commentari del gloriosissim, e invictissim Rey en Jacme…, 1557, fol XCVI).
En l'Archiu de la Corona d'Arago tenim constatacio documental de donacions fetes poc despres de la rendicio d'Alcoy, i d'atres documents: en tots, escrit aixina, ALCOY.Cultura[editar | editar còdic]
Festes[editar | editar còdic]
Els patrons d'Alcoy són Sant Mauro, Sant Jordi i la Mare de Deu dels Lliris.
Moros i Cristians[editar | editar còdic]
En abril es celebren les seues festes de Moros i cristians d'Alcoy, en honor a Sant Jordi, declarades d'Interés Turístic Internacional. Es celebren del 21 al 24 d'Abril.
Filaes:
- Bando Moro: Llana, Judeus, Domingo Miques, Chanos, Verts, Magenta, Cordó, Llaugers, Mudéixars, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberescs i Benimerins.
- Bando Cristià: Andalusos, Asturians, Cides, Llauradors, Gusmans, Vascs, Mossàraps, Almogàvers, Navarros, Tomasines, Montanyesos, Creuats, Alcodians i Aragonesos.
Cavalcata dels Reixos[editar | editar còdic]
La Cavalcata dels Reis Macs o Cavalcata dels Reixos Macs, és un passacarrer típic valencià naixcut en la ciutat d'Alcoy, que es va estendre a la resta del territori valencià i posteriorment per tota Espanya i part de Mèxic. La primera representació de la cavalcata està documentada en l'any 1866. Està declarada festa d'interés turístic nacional. És la cavalcata de Reixos més antiga d'Espanya.
Belen de Tirisiti[editar | editar còdic]
El Belen de Tirisiti es una obra teatral alcoyana per a chiquets que es representa en Nadal des del sigle XIX. Fon declarada Bé Immaterial d'Interés Cultural per la Generalitat Valenciana en l'any 2002.
Accessibilitat[editar | editar còdic]
L'Ordenança Reguladora de l'Accessibilitat en la ciutat d'Alcoy, fon publicada en el Bolletí Oficial de la Província (BOP) en octubre de l'any 1996 i en vigor des del dia 9 de novembre del mateix any.
Gastronomia[editar | editar còdic]
Alcoyans ilustres[editar | editar còdic]
Clàssics[editar | editar còdic]
- Andreu Sempere, mege i humaniste.
Músics[editar | editar còdic]
- Amando Blanquer Ponsoda, compositor.
- Camilo Sesto, cantant.
- Francisco, cantant.
- Carlos Palacio, compositor,
- Víctor Espinós Moltó, musicòlec (1875-1948).
Pintors[editar | editar còdic]
- Antonio Gisbert Pérez, pintor.
Escritors i poetes[editar | editar còdic]
- Josep Boronat, escritor.
- Rogelio Sanchis Llorens, escritor i croniste d'Alcoy.
- Joan Gil-Albert, poeta.
- Joan Valls i Jordà, poeta.
Deportistes[editar | editar còdic]
- Francisco José "Lobo" Carrasco, futboliste.
- Carlos Carbonell Pascual, Seleccionador nacional de l'equip de Judo de Malta.
- Nico Terol, Pilot de motociclisme.
Vore també[editar | editar còdic]
- Anex:Municipis de la província d'Alacant
- Moros i Cristians
- Cavalcata dels Reixos
- Tirisiti
- Castell de Barchell
- Llínea 47 (Mija Distància) Tren Valencia-Alcoy.
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament d'Alcoy
- Diputació provincial d'Alacant
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Alcoy
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Alonso Tejada, Anna y Grimal, Alexandre. (1994): "El arte levantino o el "trasiego" cronológico de un arte prehistórico", Pyrenae, 25, Revistas de la Universidad de Barcelona, pp. 51-70 (ISBN 84-475-0971-0)
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alcoy.
- Alcoy Turisme
- IVAM Centre d'Art d'Alcoy
- Associació de Sant Jordi d'Alcoy
- Denominacio d'Alcoy
- Sant Jordi i Alcoy, en la formació del Regne de Valencia
| Municipis de L'Alcoyà | |
|---|---|
| Alcoy • Banyeres • Benifallim • Castalla • Ibi • Onil • Penàguila • Tibi | |
| Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana ·
|
|---|
| Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva |