Diferència entre les revisions de "Patraix"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Plaça de Patraix, en el barri de Patraix '''Patraix''' és un barri de la ciutat de Valéncia (Esp…») |
(Text reemplaça - 'per el' a 'pel') |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Patraix. Plaça de Patraix 1.JPG|thumb|250px|Plaça de Patraix, en el barri de Patraix]] | [[File:Patraix. Plaça de Patraix 1.JPG|thumb|250px|Plaça de Patraix, en el barri de Patraix]] | ||
| − | '''Patraix''' és un barri de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]), pertanyent al [[districte de Patraix]]. Va ser un municipi independent fins a l'any [[1870]] en que es anexionà al final de Valéncia.<ref name=getcv>{{cita libro |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana|año= 2009|volumen = Geografía|capítulo = Patraix}}</ref> La seua població en l'any [[2009]] era de 25.781 habitants.<ref>{{cita web|url=http://www.ayto-valencia.es/ayuntamiento/webs/estadistica/inf_dtba/pub/Districte_08_Barri_1.pdf|título=Districte 08. Patraix Barri 1. Patraix|obra=Oficina d'Estadística. Ajuntament de Valéncia|idioma=valencià i castellà|fecha=2009|fechaacceso=17 | + | '''Patraix''' és un barri de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]), pertanyent al [[districte de Patraix]]. Va ser un municipi independent fins a l'any [[1870]] en que es anexionà al final de Valéncia.<ref name=getcv>{{cita libro |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana|año= 2009|volumen = Geografía|capítulo = Patraix}}</ref> La seua població en l'any [[2009]] era de 25.781 habitants.<ref>{{cita web|url=http://www.ayto-valencia.es/ayuntamiento/webs/estadistica/inf_dtba/pub/Districte_08_Barri_1.pdf|título=Districte 08. Patraix Barri 1. Patraix|obra=Oficina d'Estadística. Ajuntament de Valéncia|idioma=valencià i castellà|fecha=2009|fechaacceso=17 d'octubre de 2010|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131016102159/http://www.ayto-valencia.es/ayuntamiento/webs/estadistica/inf_dtba/pub/Districte_08_Barri_1.pdf|fechaarchivo=16 d'octubre de 2013}}</ref> |
== Llímits == | == Llímits == | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
En l'any [[1567]] va ser confiscada per la Corona i venuda als marquesos d'Elig, els quals varen vendre el seu senyorío en [[1769]] al primer marqués de Cruïlles, que els seus descendents varen obtindre el títul de barons de Patraix.<ref name=getcv/> | En l'any [[1567]] va ser confiscada per la Corona i venuda als marquesos d'Elig, els quals varen vendre el seu senyorío en [[1769]] al primer marqués de Cruïlles, que els seus descendents varen obtindre el títul de barons de Patraix.<ref name=getcv/> | ||
| − | Durant el regnat de [[Carlos III d'Espanya|Carlos III]] el terme de Valéncia es va dividir en quatre ''quarters'', regits per alcaldes propis. Patraix va ser un d'ells, aplegant a ser | + | Durant el regnat de [[Carlos III d'Espanya|Carlos III]] el terme de Valéncia es va dividir en quatre ''quarters'', regits per alcaldes propis. Patraix va ser un d'ells, aplegant a ser inclús cap de partit judicial.<ref name=getcv/> |
[[Pascual Madoz]] en el seu diccionari, donava en l'any [[1849]] la següent descripció: | [[Pascual Madoz]] en el seu diccionari, donava en l'any [[1849]] la següent descripció: | ||
Lloc en ajuntament de la província [...] de Valéncia (10 minuts). <span style="font-variant:small-caps">Sit.</span> en terreny pla al baix. de la mateixa ciutat, li baten generalment els vents de l'I. i O.; el seu clima és templat i saludable. Té 61 cases, presó menuda, 2 antics palaus casi arruïnats; escola de chiquets a la que concorren 30 [...]; iglésia parroquial dedicada a Sant Nicolás de Bari, anexa de la dels Stos. Juanes de la ciutat de Valéncia. Carix de territori propi, puix el terreny que li circunda correspon al d'aquella ciutat : la seua jurisdicció municipal solament s'estén al caseriu. Els camins que partixen del poble són locals i dirigixen á els pobles limitrofes. [...] Població: 100 veïns, 476 ànimes. <br> | Lloc en ajuntament de la província [...] de Valéncia (10 minuts). <span style="font-variant:small-caps">Sit.</span> en terreny pla al baix. de la mateixa ciutat, li baten generalment els vents de l'I. i O.; el seu clima és templat i saludable. Té 61 cases, presó menuda, 2 antics palaus casi arruïnats; escola de chiquets a la que concorren 30 [...]; iglésia parroquial dedicada a Sant Nicolás de Bari, anexa de la dels Stos. Juanes de la ciutat de Valéncia. Carix de territori propi, puix el terreny que li circunda correspon al d'aquella ciutat : la seua jurisdicció municipal solament s'estén al caseriu. Els camins que partixen del poble són locals i dirigixen á els pobles limitrofes. [...] Població: 100 veïns, 476 ànimes. <br> | ||
| − | El nou marc llegal i les transformacions socioeconòmiques que s'estaven gestant en la ciutat de Valéncia des de la segona mitat de la centuria, varen invertir la tendència segregacionista, com ejemplifica el Real Decret de [[21 d'octubre]] de [[1866]] | + | El nou marc llegal i les transformacions socioeconòmiques que s'estaven gestant en la ciutat de Valéncia des de la segona mitat de la centuria, varen invertir la tendència segregacionista, com ejemplifica el Real Decret de [[21 d'octubre]] de [[1866]] pel que es pretenien suprimir els municipis en una població inferior als 1.000 habitants. En el derrocament de muralles en l'any [[1865]] i els plans de [[eixample]] del anys [[1864]] i [[1876]] la burguesia, propietària de més de les tres quartes parts de la terra dels municipis, es anexionà estes poblacions, alegant proximitat, falta de recursos econòmics i baixa població (recursos humans), entre atres motius. |
Aixina que, en l'any [[1870]] Patraix va ser un dels primers municipis en ser anexionats per [[Valéncia]],<ref name=getcv/> procés que va durar fins a la década de [[1890]] i va aumentar considerablement el terme municipal de la ciutat, gràcies a les Lleis Municipals del anys [[1870]] i [[1877]], que assentaven les bases a favor de l'anexió dels núcleus pròxims a les grans ciutats en fase d'expansió, tant per a us residencial com a industrial. Actualment Patraix és un barri plenament integrat en l'entramat urbà de Valéncia. | Aixina que, en l'any [[1870]] Patraix va ser un dels primers municipis en ser anexionats per [[Valéncia]],<ref name=getcv/> procés que va durar fins a la década de [[1890]] i va aumentar considerablement el terme municipal de la ciutat, gràcies a les Lleis Municipals del anys [[1870]] i [[1877]], que assentaven les bases a favor de l'anexió dels núcleus pròxims a les grans ciutats en fase d'expansió, tant per a us residencial com a industrial. Actualment Patraix és un barri plenament integrat en l'entramat urbà de Valéncia. | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
* '''Iglésia del Sagrat Cor de Jesús''': Es va construir en el [[sigle XVI]] damunt d'una de las dependències del palau senyorial.<ref name=getcv/> Fins a l'any [[1942]] va estar dedicada a [[Sant Nicolau de Bari]].<ref name=getcv/> | * '''Iglésia del Sagrat Cor de Jesús''': Es va construir en el [[sigle XVI]] damunt d'una de las dependències del palau senyorial.<ref name=getcv/> Fins a l'any [[1942]] va estar dedicada a [[Sant Nicolau de Bari]].<ref name=getcv/> | ||
* Convent de Jesús | * Convent de Jesús | ||
| − | * '''Fumerals''' del carrer Fray Mateu, de l'antiga fàbrica de chapes i fusta | + | * '''Fumerals''' del carrer Fray Mateu, de l'antiga fàbrica de chapes i [[fusta]] |
* Complex Deportiu Cultural Municipal | * Complex Deportiu Cultural Municipal | ||
Última revisió del 21:47 29 nov 2021
Patraix és un barri de la ciutat de Valéncia (Espanya), pertanyent al districte de Patraix. Va ser un municipi independent fins a l'any 1870 en que es anexionà al final de Valéncia.[1] La seua població en l'any 2009 era de 25.781 habitants.[2]
Llímits[editar | editar còdic]
Está situat al suroest de la ciutat i llimita al norte en el barri de Nou Moles, al este en Arrancapins, al sur en La Rayosa i Safranar i a l'oeste en Vara de Quart.
Història[editar | editar còdic]
Els primers vestigis en la zona de Patraix daten de época romana, havent-se trobat vàries llàpides en inscripcions d'aquella época. [1]
Despuix va existir una alqueria andalusí, que apareix en el Llibre del Repartiment en el nom de Petraher.[1] Jaume I la donà al seu escribà, passant despuix a la família Escrivá i Fenollar.[1]
En l'any 1567 va ser confiscada per la Corona i venuda als marquesos d'Elig, els quals varen vendre el seu senyorío en 1769 al primer marqués de Cruïlles, que els seus descendents varen obtindre el títul de barons de Patraix.[1]
Durant el regnat de Carlos III el terme de Valéncia es va dividir en quatre quarters, regits per alcaldes propis. Patraix va ser un d'ells, aplegant a ser inclús cap de partit judicial.[1]
Pascual Madoz en el seu diccionari, donava en l'any 1849 la següent descripció:
Lloc en ajuntament de la província [...] de Valéncia (10 minuts). Sit. en terreny pla al baix. de la mateixa ciutat, li baten generalment els vents de l'I. i O.; el seu clima és templat i saludable. Té 61 cases, presó menuda, 2 antics palaus casi arruïnats; escola de chiquets a la que concorren 30 [...]; iglésia parroquial dedicada a Sant Nicolás de Bari, anexa de la dels Stos. Juanes de la ciutat de Valéncia. Carix de territori propi, puix el terreny que li circunda correspon al d'aquella ciutat : la seua jurisdicció municipal solament s'estén al caseriu. Els camins que partixen del poble són locals i dirigixen á els pobles limitrofes. [...] Població: 100 veïns, 476 ànimes.
El nou marc llegal i les transformacions socioeconòmiques que s'estaven gestant en la ciutat de Valéncia des de la segona mitat de la centuria, varen invertir la tendència segregacionista, com ejemplifica el Real Decret de 21 d'octubre de 1866 pel que es pretenien suprimir els municipis en una població inferior als 1.000 habitants. En el derrocament de muralles en l'any 1865 i els plans de eixample del anys 1864 i 1876 la burguesia, propietària de més de les tres quartes parts de la terra dels municipis, es anexionà estes poblacions, alegant proximitat, falta de recursos econòmics i baixa població (recursos humans), entre atres motius.
Aixina que, en l'any 1870 Patraix va ser un dels primers municipis en ser anexionats per Valéncia,[1] procés que va durar fins a la década de 1890 i va aumentar considerablement el terme municipal de la ciutat, gràcies a les Lleis Municipals del anys 1870 i 1877, que assentaven les bases a favor de l'anexió dels núcleus pròxims a les grans ciutats en fase d'expansió, tant per a us residencial com a industrial. Actualment Patraix és un barri plenament integrat en l'entramat urbà de Valéncia.
Patrimoni[editar | editar còdic]
- Iglésia del Sagrat Cor de Jesús: Es va construir en el sigle XVI damunt d'una de las dependències del palau senyorial.[1] Fins a l'any 1942 va estar dedicada a Sant Nicolau de Bari.[1]
- Convent de Jesús
- Fumerals del carrer Fray Mateu, de l'antiga fàbrica de chapes i fusta
- Complex Deportiu Cultural Municipal
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Patraix.