Anar al contingut

Viviparitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Viviparidad
Un pulgón (Aphidoidea) donant a llum de forma vivípara, un modo de reproducció inusual entre els insectes.
El dragoncito blau mexicà (Abronia graminea) és un clar eixemple de sangrantana vivípara.[1]
La sangrantana de turbera o sangrantana vivípara (Zootoca vivipara) és un atre eixemple de fardacho vivípar.
Eixemple de viviparitat en saurópsidos extints: fòssils de femella i embrió d'ictiosaurio. (Stenopterygius quadriscissus). L'embrió va ser expulsat post mortem (Juràssic inferior d'Alemània).


La viviparitat és un modo de reproducció caracterisat pel desenroll del embrió dins del cos de la mare, a on permaneix fins a alcançar un estat alvançat de formació que permet la seua naiximent.[2] Per lo tant, es denomina vivípar a qualsevol animal que el seu embrió es desenrolla, despuix de la fecundació, en una estructura especialisada del tracto genital —com l'úter— dins del cos de la femella. En este entorn, la circulació materna proporciona els recursos metabòlics necessaris per al desenroll de l'embrió, incloent el suministrament de nutrients i oxigen. Este procés permet que l'embrió forme els seus òrguens, creixca i madure fins al moment del naiximent, o alcanç una etapa inicial d'independència metabòlica que li permeta continuar el seu desenroll fora de l'úter, ya siga en condicions nidícolas o nidífugues.[2][3][4][5] El procés durant el qual es desenrolla l'embrió (embriogénesis) en una espècie vivípara es denomina gestació.[6] Este procés implica el suministrament de nutrients i protecció a l'embrió a través d'estructures com la placenta en els mamífers placentarios, lo que diferencia a la viviparitat d'atres modos reproductius, com l'oviparitat i ovuliparitat.[3] Este fenomen, és un cas d'evolució convergent, que es troba en grups d'invertebrats i de vertebrats, com mamífers (placentaris i marsupials, exceptuant als monotrema, els qui són mamífers ovípars), en alguns escamosos, en alguns peixos, i en alguns amfibis anurs i caudados, com els tlaconetes (Plethodontidae). Açò representa una estratègia evolutiva alvançada que conferix ventages adaptatives en térmens de supervivència de la progenie.[2][3][7][5]

Etimologia

El terme vivípar té raïls etimològiques en el llatí tardà «vīvīpărus, -a, -um», compost pel adjectiu «vīvus», que significa: ‘viu’, ‘vivent’, ‘que té vida’, ‘natural’ o ‘fresca’; i pel verp «pario, parere», que es traduïx com: ‘parir’ o ‘donar a llum’. L'adjectiu «vīvus» deriva a la seua volta del verp viu, «vivere» (‘viure’, ‘existir’, ‘tindre vida’), relacionat en la raïl indoeuropea gwei- (‘viure’). Per la seua banda, pario prové de la raïl indoeuropea pere- (‘produir’), la mateixa que origina térmens com nulípara, multípara, unípara, ovípar i ovovivípar.[8]

L'us primerenc de vīvīpărus es registra en l'obra Apologia de l'escritor llatí Apuleyo (circa 124-170 d. C.), qui va amprar l'expressió «natura viviparos eorum» per a referir-se a la naturalea vivípara de certs organismes.[9] Este terme llatí és un calc de la paraula grega mencionada per Aristòtil «ζωοτοκέω» (zootokéo),[10] que significa ‘ser vivípar’, i el seu derivat «ζωοτόκος» (zootokos), traduït com a ‘productor de cria vives’. Estes paraules es componen de «ζωός» (zoós, ‘viu’) i «τόκος» (tokos, ‘naiximent’, ‘part’, ‘alumbramiento’). Abdós deriven del verp grec «τίκτω» (tíktō, ‘engendrar’, ‘parir’).[8]

En anglés, viviparous va aparéixer per primera volta en 1646 en l'obra Pseudodoxia Epidemica (Sobre errors vulgars) de l'autor britànic Thomas Browne (1605-1682).[11] Browne va utilisar el sufix -parous, del llatí -parus, per a descriure a les femelles que paren crío vives, junt en térmens com oviparous i semelparous, este últim relacionat en la semelparitat en biologia.[8]

Viviparidad vegetal

Espiga de Poa bulbosa en llavors (dalt) i les mateixes germinant en la planta (avall).
Frut germinant del mangle roig o tabché (Rhizophora mangle), encara en l'arbre.


El terme viviparitat o vivipario s'utilisa en botànica per a designar un modo de reproducció a on la germinació de les llavors es produïx i forma propágulos mentres encara es troben en el frut adherit a la planta mare. Est és un cas extrem de les cridades llavors recalcitrantes. Este desenroll es pot observar en els mangles (per eixemple el mangle roig o tabché),[12] en els agaves, entre les herbes poàcees, i en certs cactus epífitos cultivats (Epiphyllum phyllanthus o Rhipsalis pilocarpa, per eixemple).[13][14]

Vore també

Referències

  1. ↑ González-Porter, G. P., F. R. Méndez-De la Creu, R. C. Vogt & J. Campbell (2015): el_escorpion_vert_Abronia_graminea_Squamata_Anguidae_Cope_1864/links/56de4eb708aedf2bf0c87b5f/Reproduccion-del-escorpion-vert-Abronia-graminea-Squamata-Anguidae-Cope-1864.pdf Reproducció de l'escorpión vert Abronia graminea (Squamata: Anguidae) Cope 1864. (PDF). Revista Digital del Departament, El Home i el seu Ambient, 1: 1–10.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Blackburn, D. G. (1999). «Viviparity and oviparity: evolution and reproductive strategies», Knobil, E. i Neill, J. D. (ed.). Encyclopedia of Reproduction (vol. 4), Londres: Academic Press, pp. 994-1003.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Renfree, M. B., & Shaw, G. (2000). Viviparity and placentation in marsupials and other vertebrates. Comparative Biochemistry and Physiology Part A: Molecular & Integrative Physiology, 125(4), 491-504.
  4. ↑ Amorós, I C(1968-11-01).«The Evolution of Viviparity».Proceedings of the Royal Society of Medicine.61(11P2): 1188–1200.ISSN 0035-9157.doi:10.1177/003591576806111P202.Consultat el 2025-01-22.(en en)
  5. ↑ 5,0 5,1 Ostrovsky, Andrew N.; Lidgard, Scott; Gordon, Dennis P.; Schwaha, Thomas(2016).«Matrotrophy and placentation in invertebrates: a new paradigm».Biological Reviews.91(3): 673–711.ISSN 1469-185X.doi:10.1111/brv.12189.Consultat el 2025-01-22.(en en)
  6. ↑ McKay, R. James; Lucey, Jerold F.(1964-06-04).«Neonatology».New England Journal of Medicine.270(23): 1231–1236.ISSN 0028-4793.doi:10.1056/NEJM196406042702306.Consultat el 2025-01-22.(en en)
  7. ↑ Shine, Richard(2005-12-15).[https://www.annualreviews.org/content/journals/10.1146/annurev.ecolsys.36.102003.152631 «Life-History Evolution in Reptils»].Annual Review of Ecology, Evolution, and Systematics.36(Volume 36, 2005): 23–46.ISSN 1543-592X.doi:10.1146/annurev.ecolsys.36.102003.152631.Consultat el 2025-01-21.(en en)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «VIVÍPARO» (en es). Etimologies de Chile - Diccionari que explica l'orige de les paraules. Consultat el 2025-01-22.
  9. ↑ Henderson, Jeffrey. «APOLOGIA: Chapter 38» (en en). Loeb Classical Library. Consultat el 2025-01-22.
  10. ↑ (1935) Bailly, Dictionnaire Grec Francais. Consultat el 2025-01-22.
  11. ↑ Sobre errors vulgars "o Pseudodoxia Epidèrmica" | Browne, Sir Thomas (en en). Consultat el 2025-01-22.
  12. ↑ «Mangle roig» (en es). Govern de l'Estat de Yucatán. Archivat des de l'original, el 20 de setembre de 2022. Consultat el 2025-01-22.
  13. ↑ «CSA». web.archive.org (2011-09-20). Archivat des de l'original, el 20 de setembre de 2011. Consultat el 2025-01-22.
  14. ↑ «Vivipary in ret mangrove, Rhizophora». web.archive.org (2016-03-03). Archivat des de l'original, el 3 de març de 2016. Consultat el 2025-01-22.