Semelparidad i iteroparitat
La semelparidad i la iteroparidad són dos possibles classes d'estratègies reproductives disponibles per als organismes vivents. Una espècie és considerada semélpara si es caracterisa per tindre un únic episodi reproductiu abans de morir, i iterópara si es caracterisa per tindre múltiples cicles reproductius en el curs de la seua vida. En descriure este fenomen en les plantes s'utilisen els térmens paralels monocarpisme i policarpisme.
En les espècies verdaderament semélparas, la mort despuix de la reproducció és part d'una estratègia global que inclou usar tots els recursos disponibles en maximizar la reproducció, a costa de la continuació de la vida. En qualsevol població iterópara succeirà que alguns individus moriran entre el seu primer i segon episodi reproductiu, pero a no ser que açò siga part d'un síndrome de mort programada despuix de la reproducció, este fenomen no deuria confondre's en la semelparitat.
Esta distinció es relaciona en la diferència entre plantes anuals i perennes. Una planta anual és una planta que completa el seu cicle de vida en una única estació, i és normalment semélpara. Les plantes perennes viuen per més d'una estació i són normalment (pero no sempre) iteróparas.[1]
La semelparitat i l'iteroparitat no són, estrictament parlant, les úniques alternatives estratègiques, sino extrems a lo llarc d'un continu de modos possibles de reproducció. Molts organismes considerats semélparos poden, baix certes condicions, dividir la seua única oportunitat de reproducció en dos o més episodis.[2][3]
Visió general
Semelparidad

La paraula semelparitat va ser falcada pel biòlec evolutiu Lamont Cole, i prové del llatí semel 'una sola volta' i pario 'engendrar'.[4] La semelparitat és també coneguda com a reproducció de "Big Bang", ya que l'únic event reproductiu dels organismes semélparos és normalment de gran magnitut aixina com fatal.[5] Un eixemple clàssic d'un organisme semélparo és el salmó del pacífic (Oncorhynchus spp.), el qual viu per molts anys en l'oceà abans de nadar cap a la corrent d'aigua dolça del seu naiximent, en la que engendra a la seua descendència, i mor. Atres animals semélparos inclouen moltes espècies d'insectes, entre els que hi ha algunes espècies de palometes, cigarras, i efímeres, molts aràcnits, i alguns moluscs com certes espècies de calamars i polps.
La semelparitat també ocorre en els eperlanos i els capelines, pero és una característica inusual entre els vertebrats distints als peixos òsseus. En els amfibis, solament es coneix d'este comportament entre les granotes del gènero Hyla; en els reptils només uns quants fardachos com el camalleó de Labord, trobat en el suroest de Madagascar[6] i Sceloporus bicanthalis, habitant de les montanyes altes de Mèxic; i entre els mamífers només en uns quants marsupials didélfidos i dasiúridos.[7][8][9] Plantes anuals, incloent tots els grans de cultiu i la majoria de vegetals domèstics, són semélparos. Les plantes semélparas longeves inclouen el agave groc, Lobelia telekii, i algunes espècies de bambú.[10]
Iteroparidad

El terme iteroparitat prové del llatí itero, 'repetir', i pario, 'engendrar'. Un eixemple d'un organisme iteróparo és un humà—encara que les persones poden triar tindre només un chiquet (o inclús cap), els humans són biològicament capaços d'engendrar descendència moltes voltes en el curs de les seues vides.
Els vertebrats iteróparos inclouen tots els pardals, la majoria de reptils, virtualment tots els mamífers, i la majoria de peixos. Entre invertebrats, la majoria de moluscs i molts insectes (per eixemple, els mosquits i les panderoles) són iteróparos. La majoria de plantes perennes són iteróparas.
Semelparidad front a iteroparitat
Balanç entre ventages i desventages
Biològicament, un organisme qualsevol té una cantitat llimitada de recursos i d'energia disponibles a lo llarc de la seua vida, i sempre té que distribuir estos recursos entre vàries funcions com recolectar aliment i trobar un companyer de emparellament. Estes circumstàncies fan rellevant el balanç entre la fecunditat, el creiximent, i la supervivència en l'estratègia de l'història de vida de cada organisme. Este balanç entra en joc en l'evolució de l'iteroparitat i la semelparitat. Ha segut repetidament demostrat que les espècies semélparas produïxen més descendents en el seu únic episodi reproductiu que les espècies iteróparas en qualsevol dels seus episodis reproductius. Aixina i tot, l'oportunitat de reproduir-se més d'una volta en la vida, i possiblement proporcionant millors contes en el desenroll de la descendència, pot compensar la ventaja estrictament numèrica d'un organisme semélparo.
Models basats en un balanç no llineal entre pèrdues i beneficis.

Un dels models que han segut usats per a explicar l'evolució diferencial de l'iteroparitat i la semelparitat examina el balanç entre la descendència produïda i la descendència perduda. En térmens econòmics, la descendència produïda és equivalent a una funció de beneficis, mentres descendència perduda és comparable a una funció de cost. L'esforç reproductiu d'un organisme—la proporció d'energia que usa en reproduir-se, en contraposició a l'usada en el creiximent o la supervivència—ocorre en el punt a on la distància entre la descendència produïda i la descendència perduda és més gran.[11] El gràfic adjunt mostra les curves de descendència produïda i descendència perduda per a un organisme iteróparo.
En el primer gràfic, el cost marginal de la descendència produïda decreix conforme s'usa té un major esforç reproductiu (cada descendent adicional és menys "car" que el promig de tota la descendència anterior) i el cost marginal de la descendència perduda està aumentant. En esta situació, l'organisme només dedica una porció dels seus recursos a la reproducció, i utilisa el restant dels seus recursos per a créixer i sobreviure de manera que puga reproduir-se una atra volta en el futur.[12] Aixina i tot, és també possible (segon gràfic) que el cost marginal de la descendència produïda aumente, i que el cost marginal de la descendència perduda disminuïxca. Quàn este és el cas, és favorable per a l'organisme reproduir-se una sola volta. L'organisme dedica tots els seus recursos a aquell únic episodi de reproducció, i llavors mor. Este model/gràfic matemàtic ha trobat només una confirmació qualitativa parcial dels fenomens naturals.
Models de minimisació de riscs
Un segon conjunt de models examina la possibilitat de que l'iteroparitat siga un método per a disminuir el risc introduït en la "aposta" biològica per l'imprevisible supervivència dels descendents en etapa jovenil (en evitar posar "tots els ous en una cistella"). Una volta més, els models matemàtics no han trobat soport empíric dels sistemes en el món real. De fet, moltes espècies semélparas viuen en hàbitats caracterisats per alta (no baixa) impredecibilitat migambiental, com a deserts i hàbitats de successió primerencs.
La paradoxa de Cole i models demogràfics
Els models que tenen el soport més fort dels sistemes vivents són els demogràfics. En un clàssic estudi publicat en 1954, Lamont Cole aplega a una conclusió interessant:
Per eixemple, s'imaginen dos espècies—una iterópara que té ventrades anuals d'en promig tres descendents, i una semélpara que té una ventrada de quatre individus, i llavors mor. Estes dos espècies tenen el mateix índex de creiximent de població, lo que sugerix que inclús una ventaja de fecunditat minúscula present en un únic descendent adicional favoriria l'evolució de la semelparitat. Açò es coneix com la paradoxa de Cole.
En el seu anàlisis, Cole va supondre que no hi havia cap mortalitat entre els individus de l'espècie iterópara. Vint anys més vesprada, Charnov i Schaffer varen mostrar que diferències raonables entre la mortalitat jovenil i adulta produïen costs molt més raonables en el cas de la semelparitat, pràcticament resolent la paradoxa de Cole.[13] Un model demogràfic encara més general va estar produït per Young.[14]
Estos models demogràfics han segut més exitosos que els seus competidors quàn han segut provats en sistemes del món real. S'ha mostrat que les espècies semélparas tenen una mortalitat esperada entre els adults comparativament més alta, lo que fa més eficient l'estratègia de posar tots els recursos disponibles en el primer (i per lo tant, últim) episodi reproductiu.[15][16]
Selecció r/K
La semelparitat pot ser una característica dels r estrategues, i l'iteroparitat una característica dels K estrategues.[17]
Vore també
Referències
- ↑ Gotelli, Nicholas J. (2008).
- ↑ Futami, Kyoko; Akimoto, Shin-ichi(1 de decembre de 2005).«Facultative Second Oviposition as an Adaptation to Egg Loss in a Semelparous Crab Spider».Ethology.111(12): 1126–1138.ISSN 1439-0310.doi:10.1111/j.1439-0310.2005.01126.x.
- ↑ Hughes, P. William; Simons, Andrew M.(1 d'agost de 2014).«Changing reproductive effort within a semelparous reproductive episode».American Journal of Botany.101(8): 1323–1331.ISSN 0002-9122.doi:10.3732/ajb.1400283.(en en)
- ↑ Cole, Lamont C.(juny de 1954).«The Population Consequences of Life History Phenomena».The Quarterly Review of Biology.29(2): 103–137.doi:10.1086/400074.Consultat el 22 de juny de 2013.(en en)
- ↑ Robert E. Ricklefs and Gary Leon Miller (1999).
- ↑ (2008).«A unique life history among tetrapods: an annual chameleon living mostly as an egg».Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A..105: 8980–4.doi:10.1073/pnas.0802468105.(en en)
- ↑ Andersson, Matle; Sexual Selection; p. 242.
- ↑ "Demography of a Semelparous, High-Elevation Population of Sceloporus bicanthalis (Lacertilia: Phrynosomatidae) from the Nevat de Toluca Volcano, Mexico" in The Southwestern Naturalist 56(1):71-77. 2011
- ↑ (febrer de 2008).«Semelparity and Factors Affecting the Reproductive Activity of the Brazilian Slender Opossum (Marmosps paulensis) in Southeastern Brazil».Journal of Mammalogy.American Society of Mammalogists.89(1): 153–158.doi:10.1644/07-MAMM-A-083.1.Consultat el 15 d'octubre de 2010.(en en)
- ↑ Young, Truman P.(1991).«Ecology and evolution of long-lived semelparous plants».Trends in Ecology and Evolution.6(9): 285–289.doi:10.1016/0169-5347(91)90006-J.(en en)
- ↑ Paul Moorcroft, "Life History Strategies" (lecture, Harvard University, Cambridge, MA 9 February 2009).
- ↑ Roff, Derek A. (1992).
- ↑ Charnov, E.L.; Schaffer, W.M.(1973).«Life history consequences of natural selection: Cole's result revisited».American Naturalist.107: 791–793.doi:10.1086/282877.(en en)
- ↑ Young, T.P.(1981).«A general model of comparative fecundity for semelparous and iteroparous life histories».American Naturalist.118: 27–36.doi:10.1086/283798.(en en)
- ↑ Young, T.P.(1990).«The evolution of semelparity in Mount Kenya lobelias».Evolutionary Ecology.4: 157–171.doi:10.1007/bf02270913.
- ↑ Lesica, P.; Young, T.P.(2005).«Demographic model explains life history evolution in Arabis fecunda».Functional Ecology.19: 471–477.doi:10.1111/j.1365-2435.2005.00972.x.(en en)
- ↑ Michael Begon, Colin R. Townsend, John L. Harper (2006).
Bibliografia adicional
- (peer-reviewed) Nature Education Knowledge entry on Semelparity
- De Wreede, R.E, and T. Klinger. Reproductive strategies in algae. pp. 267–276 in: Plant Reproductive Ecology: Patterns and Strategies. J.L Lovett-Doust & L.L Lovett-Doust (eds). Oxford University Press.
- Fritz, R.S.; Stamp, N.E.; Halverson, T.G.(1982).«Iteroparity and semelparity in insects».The American Naturalist.120: 264–68.doi:10.1086/283987.(en en)
- Ranta, E.; Tesar, D.; Kaitala, V.(2002).«Environmental variability and semelparity vs. iteroparity as life histories».Journal of Theoretical Biology.217: 391–398.doi:10.1006/jtbi.2002.3029.(en en)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Semelparidad e iteroparidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.