Anar al contingut

Dasyuridae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dasyuridae

Els dasiúridos (Dasyuridae) són una família de mamífers marsupials que han vixcut des del Mioceno fins al present. La família comprén la gran majoria de les espècies de marsupials carnívors. És la major (i l'única no monotípica) de l'orde Dasyuromorphia i inclou unes 70 espècies en una vintena de gèneros, entre ells els gats marsupials, les rates marsupials, les rates marsupials i el diable de Tasmania. Els dasiúridos són cridats gats natius de forma general, encara que alguns d'ells recorden més a una rata que al felino, d'ahí el nom en eixos casos de rates marsupials.

Zoogeografía

Totes les espècies de la família, tant fòssils com vives se circumscriuen a la regió Australiana.

Faneróptica i anatomia

Morfometría Massa

(g)

Llongitut (cm)
Cos Coa
Antechinus swainsonii 40-65 13 12
Dasycercus cristicauda 115 13-22 7-13
Phascogale tapoatafa 110-310 16-23 17-22
Dasyurus maculatus 2.500 40-75 35-56
Sarcophilus harrisi 7500 52-80 23-30

La diversitat morfològica d'esta família resulta evident si tenim en conte que el seu pes oscila entre menys de 10 g com ocorre en espècies dels gèneros Planigale o Ningaui entre els quals es troben els mamífers més chicotets del planeta, als més de 8 kg que sol alcançar el diable de Tasmania (Sarcophilus harrisii). Per una atra part, la capa que cobrix la seua cos sol estar formada per pèl curt i tupido, de color variat segons les distintes espècies: de pràcticament negre a gris pàlit o ros, passant per tots els tons de pardos i canelles, de completament pla a esguitat de taques de distints colors. Algunes espècies presenten cossos estilisats i esvelts mentres unes atres són robustes i compactes. Les extremitats són curtes o de mijana llongitut en respal plantígrat, estant en algunes espècies la superfície plantar de les extremitats de formacions de queratina estriades o granuloses que els conferixen un considerable agarre, sempre necessari per a animals que deuen alcançar velocitats considerables que els permeten donar alcanç als assuts. Encara que no presenten fenomens de sindactilia, el polze de les extremitats posteriors és chicotet pero mòvil en les espècies arborícolas, mentres que tendix a reduir-se o desapareix en les terrestres. En totes les espècies, les garras alcancen un desenroll considerable llevat en este últim dit, a on pot ser chicoteta o estar absent. La coa no prensil sol ser llarga i està coberta de pèl en major o menor cantitat segons les espècies. Algunes d'elles ademés presenten l'extrem cobert de pèl de major llongitut que li l'apariència d'un pinzell.

Fòrmula dentaria
i: 4 c: 1 p: 2-3 m: 4
3 1 2-3 4

Majoritàriament insectívors, el aparat digestiu no necessita estar especialment especialisat, sent el estòmec una estructura sacular simple. Per una atra part, la dentadura està preparada per a la predació, els incisius són numerosos i esmolats, els caninos estan notablement desenrollats i premolars i molar estan dotats de prominents crestes que els ajuden a esgarrar la carn. Crida l'atenció l'excepcional desenroll de la dentadura de Sarcophilus laniarius, espècie predominantment carroñera, que necessita fortes mandíbules i grans dents capaces de quebrar oss dels restants de cadàvers d'animals de gran tamany, caçats i abandonats per uns atres carnívors. El marsupi no està molt desenrollat; en algunes espècies es llimita a simples plecs de la pell del abdomen o les engonals, aplegant a estar absent en atres de manera permanent o sent únicament evident en époques de cria.

Fisiologia i hàbits alimentaris

Per regla general s'alimenten d'insectes i uns atres invertebrats, acompanyant esta dieta en vertebrats de major o menor tamany segons el propi de l'espècie, si ben algunes d'elles són tan extremadament agressives i voraces que no dubten en donar caça a atres vertebrats de major envergadura que la seua pròpia. Ademés, algunes espècies mostren hàbits necrófagos i inclús aprofiten recursos vegetals.


Biologia de la reproducció

La fisiologia reproductiva d'algunes espècies d'esta família no està massa estudiada en la vida salvage ya que moltes d'elles a penes han segut observades, no obstant, cal destacar que entre les mateixes es classifiquen algunes de les que presenten periodos de gestació més curts.

Comportament

Són animals desperts i inteligents en acusats sentits imprescindibles per a conseguir aliment durant les caceres nocturnes.

Rol ecològic

Els dasiúridos solen ser depredadors d'insectes i chicotets vertebrats. cal destacar que alguns presenten hàbits necrofagos com el dimoni de Tasmania, el qual s'alimenta de carronya en la seua majoria. En atres paraules, els dasiúridos eixerciten el mateix rol que complix un visón, o un gat selvat, en la regió d'Australasia.


Classificació taxonòmica

    --o Família Dasyuridae - (Goldfuss, 1820)
      |- Gènero Ankotarinja - Archer, 1976 (†)
      |- Gènero Dasylurinja - Archer, 1982 (†)
      |- Gènero Keeuna - Archer, 1976 (†)
      |- Gènero Wakamatha - Archer & Rich, 1979 (†)
      |-o Subfamília Barinyainae - Wroe, 1999 (†)
        '- Gènero Barinya - Wroe, 1999 (†)
      |-o Subfamília Dasyurinae - (Goldfuss, 1820)
      | |-o Tribu Dasyurini - Goldfuss, 1820
      | | |- Gènero Dasycercus - Peters, 1875 - mulgara
      | | |- Gènero Dasykaluta - (Ride, 1964) - kaluta roja chicoteta
      | | |- Gènero Dasyuroides - Spencer, 1896 - kowari
      | | |- Gènero Dasyurus - Geoffroy Saint-Hilaire, 1796 - cuoles i satanelos 
      | | |- Gènero Glaucodon - Stirton, 1957 (†)
      | | |- Gènero Myoictis - Gray, 1858 - rata marsupial trirrayado 
      | | |- Gènero Neophascogale - Stein, 1933 - rata marsupial d'ungles llargues 
      | | |- Gènero Parantechinus - Tate, 1947 - dibbler meridional 
      | | |- Gènero Phascolosorex - Matschie, 1916 - musarañas marsupials
      | | |- Gènero Pseudantechinus - Tate, 1947 - falsos antequinos 
      | | '- Gènero Sarcophilus - Geoffroy Saint-Hilaire & Cuvier, 1837 - diable de Tasmania
      | '-o Tribu Phascogalini - Gill, 1872
      |   |- Gènero Antechinus - MacLeay, 1841 - antequinos 
      |   |- Gènero Micromurexia - Van Dyck, 2002 - dasiuro d'Habbema
      |   |- Gènero Murexechinus - Van Dyck, 2002 - dasiuro de coa negra
      |   |- Gènero Murexia - Tate & Archbold, 1937 - rata marsupial de pèl curt 
      |   |- Gènero Paramurexia - Van Dyck, 2002 - dasiuro de banda ampla
      |   |- Gènero Phascogale - Temminck, 1827 - fascogalos 
      |   '- Gènero Phascomurexia - Van Dyck, 2002 - dasiuro 
      '-o Subfamília Sminthopsinae - Archer, 1982
        |-o Tribu Planigalini - Archer, 1982
        | '- Gènero Planigale - Troughton, 1928 - planigalos
        '-o Tribu Sminthopsini - Archer, 1982
          |- Gènero Antechinomys - Archer, 1975 - kultarr
          '- Gènero Sminthopsis - Thomas, 1887 - rates marsupials

Vore també

Referències

  • McKenna, M. C., i Bell, S. K. (1997), Classification of Mammals Above the Species Level, Columbia University Press, Nova York. 0-231-11013-8.



Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dasyuridae&oldid=1553211»