Incisiu
- Artícul principal → Dent.
Les dents incisives, o talladors,[1] estan situats en abdós arcades dentarias en la zona anterior, a abdós costats de la llínea mija. El ser humà té 4 incisius superiors i 4 incisius inferiors, 2 centrals i 2 laterals en el maxilar i uns atres tants en la mandíbula.[2]
Els incisius centrals són els que estan a abdós costats de la llínea mija, solen ser cridats les paleta per la seua semblança a una pala, a abdós costats dels centrals se situen els incisius laterals. En una visió frontal voríem d'esquerra a dreta: canino dret, incisiu lateral dret, incisiu central dret, incisiu central esquerre, incisiu lateral esquerre i canino esquerre.[3]
És relativament freqüent la agenesia, o absència, o que aparega un conoide en l'incisiu lateral superior. Té una corona rectangular o trapezoidal vist des de les seues cares lliures vestibular, i OdontologíaLlinguallingual mirant des de mesial o distal té forma cuneïforme i convergix cap al coll dentario.[4][5][6]
Simbolodoncia
Segons la simbolodoncia, en el Sistema Universal de la ADA (Associació d'Aladeltas) se'ls denomina:
Peces de la dentició decidua
- 4p: Incisiu lateral superior dret.
- 5p: Incisiu central superior dret.
- 6p: Incisiu central superior esquerre.
- 7p: Incisiu lateral superior esquerre.
- 14p: Incisiu lateral inferior esquerre.
- 15p: Incisiu central inferior esquerre.
- 16p: Incisiu central inferior dret.
- 17p: Incisiu lateral inferior dret.
Peces de la dentició permanent
- 7: Incisiu lateral superior dret.
- 8: Incisiu central superior dret.
- 9: Incisiu central superior esquerre.
- 10: Incisiu lateral superior esquerre.
- 23: Incisiu lateral inferior esquerre.
- 24: Incisiu central inferior esquerre.
- 25: Incisiu central inferior dret.
- 26: Incisiu lateral inferior dret.
Incisiu central superior
Té un paper molt important en el sector anterior perque és el major condicionant de l'estètica dental de l'individu. Té una corona trapezoidal, posseïx una única raïl i té una dimensió vestibulingual major que la mesiodistal. És l'incisiu més gran de tots i la seua llongitut incís cervical de la corona és la major de tota la dentició humana. En unir-se la vora incisal en les cares proximals forma dos ànguls, un mesioincisal, en un pla més inferior i en un vèrtiç més marcat (àngul de 90°), i l'atre, distoincisal, en un pla més superior i redonejat. Cara palatina: la forma de trapezi s'exagera per la major convergència dels costats proximals. Presenta en la seua porció central i en els terços incisal i mig una depressió, delimitada dalt pel cíngulo (procés cervicopalatino o 4º lòbul), i lateralment pels vorells marginals, alcançant l'àngul respectiu només el vorell mesial. Els seus contactes dentaris són:
- Contactes proximals: per la seua cara mesial contacta en l'incisiu central superior contralateral, i per la seua cara distal contacta en la cara mesial de l'incisiu lateral corresponent.
- Contactes oclusals: la seua cara palatina contacta en la vora incisal dels incisius centrals inferiors. En la seua cara vestibular té una vora incisal trilobulado en els dents recent erupcionados i en dos escotaduras, mesial i distal. Posseïx un cíngulo en la seua cara palatina, açò és, un abultamiento de forma semiesfèrica situat en el terç cervical, que correspon al quarto mamelón de formació de la dent. Té una raïl única, d'una llongitut 1,25-1,50 voltes la llongitut coronaria, de forma cònica, superfície plana, rarament presenta regates, lo més freqüent és que siga recta, encara que a voltes presenta curvatura en el terç apical i cap a distal. Sol tindre 3 banyes pulpares en les dents jóvens.
Incisiu lateral superior
Es troba en procés de reducció o desaparició evolutiva, és freqüent que no aparega, un o els dos, o en forma de dent conoide. Este procés de reducció o desaparició també és comuna en el tercer molar. Té forma trapezoidal, unirradicular, és més chicotet que l'incisiu central superior i la seua dimensió vestibulingual és menor que la mesiodistal. La dimensió incisocervical és molt major que la mesiodistal. Els seus contactes dentaris són:
- proximals: està situat distalmente al canino superior i mesialmente a l'incisiu central superior.
- oclusals: contacta en la mitat distal de l'incisiu lateral inferior i la mitat mesial del canino inferior. De la mateixa manera que l'incisiu central superior posseïx un cíngulum en la seua cara palatina. Té una única raïl, en ocasions presenta regates en les seues cara mesial i distal, és molt freqüent que la raïl de l'incisiu lateral superior present una curvatura en el seu terç apical, casi sempre en direcció distal i palatino.
Incisiu central inferior
És la dent més chicoteta i simètric de tota la dentició, té una corona trapezoidal o rectangular i una única raïl. Els seus contactes dentaris són:
- proximals: contacta per mesial en l'incisiu central contralateral i per distal en lateral del seu mateix costat.
- oclusals: la seua vora incisal contacta en la cara palatina de l'incisiu central superior. És, junt en el tercer molar superior, l'única dent que ocluye en un sol antagonista i no en dos. Té una raïl única que pot tindre una llaugera convexidad cap a vestibular i la seua senya més característica és que té un aplastamiento mesiodistal.
Incisiu lateral inferior
És molt semblat a l'incisiu central inferior, llaugerament major que l'anterior, i la seua porció distal de la vora incisal és més redonejada, llevant-li aixina la simetria del central. Té una única raïl aplanada en sentit mesiodistal que pot no tindre regata en la cara mesial, pero que sempre existix en la cara distal. El terç apical de la raïl se sol posseir una llaugera desviació cap a distal. Té la raïllaugerament girada cap a llingual i distal. Servixen per a sostindre lo que s'ingerix.[7]
Vore també
Referències
- ↑ «rae. es/cortador tallador, cortadora | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
- ↑ «archive. org/web/20140901101025/http://www. dentalcare. com/en-US/dental-education/continuing-education/ce421/ce421. aspx? ModuleName=coursecontent&PartID=2&SectionID=-1 Copia archivada». Archivat des d'el dentalcare. com/en-US/dental-education/continuing-education/ce421/ce421. aspx? ModuleName=coursecontent&PartID=2&SectionID=-1 original, el 1 de setembre de 2014. Consultat el 25 de març de 2014.
- ↑ (2012) org/details/woelfelsdentalan0000sche_v7q3 Woelfel's dental anatomy, 8 edició, Philadelphia: Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins.
- ↑ Zerón Agustín. «Aforisme, axioma i postulats per a escomençar el sigle XXI.» ADM 1999; LVI(5):204-208 http://www. medigraphic. com/pdfs/adm/od-1999/od995g.pdf
- ↑ Zerón Agustín. Biotipo, fenotips i genotips. ¿Quin biotipo tenim? (Segona part). Revista Mexicana de Periodontología 2011; 2(1): 22-33. http://www. medigraphic. com/pdfs/periodontologia/mp-2011/mp111g.pdf
- ↑ Zerón Agustín. «Nova classificació de les malties periodontals.» ADM 2001; 57 (1): 16-19. [enllaç trencat]
- ↑ «Vestigial Tooth Anatomy and Tusk Nomenclature for Monodon Monoceros».The Anatomical Record.295(6)
- 1006–1016.doi:10.1002/ar.22449.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diente incisivo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.