Nidífuga

Les cries d'esturç són nidífugas.

Nidífuga, precocial o precoç és una de les classificacions en les que es categorizan les cries d'animals segons el seu grau de desenroll en nàixer.

Les aus nidífugas posseïxen en nàixer un estat de desenroll alvançat, sent capaços de dur una vida independent de les seues progenitors. Per lo general, deixen el niu a penes ixen del cascarón, sent capaços de movilisar-se i de controlar la seua temperatura.

Els megápodos són particularment precoços, podent volar a penes naixcuts. En nàixer posseïxen els ulls oberts, coordinació motora i força, plomes a lo llarc de les seues ales i plumón en el seu cos, poden córrer, perseguir assuts i en algunes espècies volar des del dia en que trenquen el cascarón.

Estes aus tenen per lo general una taxa de creiximent inferior (35%) a la dels pollets nidícolas. Llevat el cas dels megapódidos, en el restant de les espècies nidífugas els pollets són objecte de contes parentals, fòra del niu. Estes espècies pertanyen als órdens Anseriformes, Galliformes, Podicipediformes i a la família Rálidos i inclouen també a les aus limícolas.

Les gavinas i les oronetes de mar són seminidífugas, ya que en nàixer els seus pollets no posseïxen una movilitat completa, pero en seguida es desplacen per les afores del niu i acodixen a este quan vénen els pares a alimentar-los.