Anar al contingut

Tensor diàdic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, específicament en àlgebra multilineal, un tensor diàdic (també denominat simplement com a diàdic) és un tensor de segon orde representat en una notació d'acort en l'àlgebra vectorial.[1]

Introducció

[editar | editar còdic]

Existixen numeroses formes de multiplicar dos vectorés. El producte escalar opera dos vectores i torna un escalar, mentres que el producte vectorial[2] torna un vector axial. Abdós tenen vàries interpretacions geomètriques importants i s'utilisen àmpliament en matemàtiques, física i ingenieria. El producte diàdic pren dos vectores i torna un tensor de segon orde, denominat tensor diàdic, que es pot utilisar per a contindre informació física o geomètrica, encara que en general no existix una forma directa d'interpretar esta informació geomètricament.

El producte diàdic és distributivo respecte a l'adició de vectorés i associatiu sobre la multiplicació escalar. Per lo tant, el producte diàdic és llineal sobre abdós operacions. En general, es poden sumar dos tensors diàdics per a obtindre un atre tensor diàdic, i es pot multiplicar-los per un números per a escalar els seus components. No obstant, el producte de tensors diàdics no és conmutativo; canviar l'orde dels vectores dona com resultat tensors diàdics diferents.

El formalisme de l'àlgebra diàdica és una extensió de l'àlgebra vectorial per a incloure el producte diàdic de vectores. El producte diàdic també és associatiu en els productes escalar i vectorial sobre atres vectores, lo que permet combinar els productes escalar, vectorial i diàdic per a obtindre uns atres escalares, vectores o tensors diàdics.

També compartix alguns aspectes en l'àlgebra matricial, ya que els components numèrics dels vectores es poden organisar en vectores fila o en vectores columna, i els de tensors de segon orde en matrius quadrades. Ademés, els productes escalar, vectorial i diàdic es poden expressar en forma matricial. Les expressions diàdiques poden semblar-se molt als seus equivalents matriciales.

El producte escalar d'un tensor diàdic en un vector dona un atre vector, i en prendre el producte escalar d'este resultat s'obté un escalar derivat del tensor diàdic. L'efecte que té un tensor diàdic determinat sobre atres vectores pot proporcionar interpretacions físiques o geomètriques indirectes.

La notació diàdica va ser establida per primera volta per Josiah Willard Gibbs en 1884. La notació i la terminologia estan relativament obsoletes en l'actualitat. Els seus usos en física inclouen la mecànica de mijos continus i l'electromagnetisme.

En este artícul, les variables en mayúscules i negreta denoten tensors diàdics, mentres que les variables en minúscules i negreta denoten vectores. Una notació alternativa utilisa barres superiors o inferiors dobles i simples, respectivament.

Definicions i terminologia

[editar | editar còdic]

Productes diàdic, extern i tensorial

[editar | editar còdic]

Es denomina díada a un tensor d'orde dos i de ranc un, i és el producte diàdic de dos vectorés (vectores complexos en caràcter general), mentres que un diàdic és un tensor general d'orde dos (que pot ser de ranc complet o no).

Existixen varis térmens i notacions equivalents per a este producte:


  • El producte diàdic de dos vectores 𝐚 i 𝐛 es denota per 𝐚𝐛 (yuxtapost; sense símbols intermijos com a signes de multiplicació, creus, punts o uns atres)
  • El producte extern de dos vectores columna, 𝐚 i 𝐛, s'indica i definix com 𝐚𝐛 o 𝐚𝐛𝖳, a on T significa que es tracta d'un vector transpuesto
  • El producte tensorial de dos vectores 𝐚 i 𝐛 es denota com 𝐚𝐛

En el context diàdic, tots tenen la mateixa definició i significat, i s'usen com a sinònims, encara que la denominació producte tensorial és un eixemple de l'us més general i abstracte del terme.

Espai euclídeo tridimensional

[editar | editar còdic]

Per a ilustrar l'us del producte, considere's l'espai euclídeo tridimensional, fent que

𝐚=a1𝐢+a2𝐣+a3𝐤𝐛=b1𝐢+b2𝐣+b3𝐤

siguen dos vectores, en els que i, j, k (també denominats i1, i2, i3) són una base estàndar en este espai vectorial (vore també coordenades cartesianas). Llavors, el producte diàdic de a i b es pot representar com una suma de components:

𝐚𝐛=a1b1𝐢𝐢+a1b2𝐢𝐣+a1b3𝐢𝐤+a2b1𝐣𝐢+a2b2𝐣𝐣+a2b3𝐣𝐤+a3b1𝐤𝐢+a3b2𝐤𝐣+a3b3𝐤𝐤

o per extensió de vectores fila i columna, una matriu d'orde 3×3 (també el resultat del producte exterior o producte tensorial de a i b):

𝐚𝐛𝐚𝐛𝐚𝐛𝖳=(a1a2a3)(b1b2b3)=(a1b1a1b2a1b3a2b1a2b2a2b3a3b1a3b2a3b3).

Una díada és un component d'un tensor diàdic (un monomi de la suma o, equivalentemente, una entrada de la matriu): el producte diàdic d'un parell de bases multiplicat escalarmente per un número.

Aixina, com els vectores de la base estàndar (i unitaris) i, j, k, tenen les representacions:

𝐢=(100),𝐣=(010),𝐤=(001)

(que es poden transponer), les díadas de base estàndar (i unitat) tenen la representació:

𝐢𝐢=(100000000),𝐢𝐣=(010000000),𝐢𝐤=(001000000)𝐣𝐢=(000100000),𝐣𝐣=(000010000),𝐣𝐤=(000001000)𝐤𝐢=(000000100),𝐤𝐣=(000000010),𝐤𝐤=(000000001)

A continuació es facilita un eixemple numèric simple en la base estàndar:

𝐀=2𝐢𝐣+32𝐣𝐢8π𝐣𝐤+223𝐤𝐤=2(010000000)+32(000100000)8π(000001000)+223(000000001)=(0203208π00223)

Espai euclídeo de dimensió N

[editar | editar còdic]

Si l'espai euclídeo és N-dimensional, i

𝐚=i=1Nai𝐞i=a1𝐞1+a2𝐞2++aN𝐞N𝐛=j=1Nbj𝐞j=b1𝐞1+b2𝐞2++bN𝐞N

a on ii i ij són els vectores de la base canònica en N dimensions (l'índex i en ii selecciona un vector, no un component del vector com en ai), llavors en forma algebraica el seu producte diàdic és:

𝐚𝐛=j=1Ni=1Naibj𝐞i𝐞j.

Açò es coneix com la "forma noión" d'un tensor diàdic. El seu producte extern/tensor en forma matricial és:

𝐚𝐛=𝐚𝐛𝖳=(a1a2aN)(b1b2bN)=(a1b1a1b2a1bNa2b1a2b2a2bNaNb1aNb2aNbN).

Un polinomi diàdic A, també conegut com a diàdic, es forma a partir de múltiples vectores ai i bj:

𝐀=i𝐚i𝐛i=𝐚1𝐛1+𝐚2𝐛2+𝐚3𝐛3+

Un diàdic que no pot reduir-se a una suma de menys de N díadas es diu que és complet. En este cas, els vectores que ho formen no són coplanarios (vore Chen (1983)).

Classificació

[editar | editar còdic]

La següent taula classifica els tensors diàdics:

Determinant Matriu d'adjunts Matriu i les seues rancs
Zero = 0 = 0 = 0; ranc 0: tot zeros
Llineal = 0 = 0 ≠ 0; ranc 1: a lo manco un element distint de zero i tots els
subdeterminantes d'orde 2 × 2 zero (diàdic únic)
Pla = 0 ≠ 0 (diàdic simple) ≠ 0; ranc 2: A lo manco un subdeterminante d'orde 2 × 2 distint de zero
Complet ≠ 0 ≠ 0 ≠ 0; ranc 3: determinant no nul

Identitats

[editar | editar còdic]

Les següents identitats són conseqüència directa de la definició del producte tensorial:[3]


Àlgebra diàdica

[editar | editar còdic]

Producte de tensor diàdic i vector

[editar | editar còdic]

Hi ha quatre operacions definides sobre un vector i diàdiques, construïdes a partir dels productes definits sobre vectores.

Esquerra Dreta
Producte escalar 𝐜(𝐚𝐛)=(𝐜𝐚)𝐛 (𝐚𝐛)𝐜=𝐚(𝐛𝐜)
Producte vectorial 𝐜×(𝐚𝐛)=(𝐜×𝐚)𝐛 (𝐚𝐛)×𝐜=𝐚(𝐛×𝐜)

Producte de tensor diàdic i tensor diàdic

[editar | editar còdic]

Hi ha cinc operacions d'un tensor diàdic en un atre tensor diàdic. Sean a, b, c, d vectores reals. Llavors:

Producte escalar Producte vectorial
Producte escalar Producte escalar

(𝐚𝐛)(𝐜𝐝)=𝐚(𝐛𝐜)𝐝=(𝐛𝐜)𝐚𝐝

Producte escalar doble

(𝐚𝐛)(𝐜𝐝)=𝐜(𝐚𝐛)𝐝=(𝐚𝐜)(𝐛𝐝)

i

𝐚𝐛_𝐜𝐝=(𝐚𝐝)(𝐛𝐜)

Producte escalar vectorial

(𝐚𝐛)×(𝐜𝐝)=(𝐚𝐜)(𝐛×𝐝)

Vectorial Plantilla:Cela Producte vectorial escalar

(𝐚𝐛)×(𝐜𝐝)=(𝐚×𝐜)(𝐛𝐝)

Producte vectorial doble

(𝐚𝐛)××(𝐜𝐝)=(𝐚×𝐜)(𝐛×𝐝)

Sean

𝐀=i𝐚i𝐛i,𝐁=j𝐜j𝐝j

dos diàdics generals. Llavors:

Producte escalar Producte vectorial
Producte escalar Producte escalar

𝐀𝐁=i,j(𝐛i𝐜j)𝐚i𝐝j

Producte escalar doble

𝐀𝐁=i,j(𝐚i𝐜j)(𝐛i𝐝j)

i

𝐀_𝐁=i,j(𝐚i𝐝j)(𝐛i𝐜j)

Producte escalar vectorial

𝐀×𝐁=i,j(𝐚i𝐜j)(𝐛i×𝐝j)

Vectorial Plantilla:Cela Producte vectorial escalar

𝐀×𝐁=i,j(𝐚i×𝐜j)(𝐛i𝐝j)

Producte vectorial doble

𝐀××𝐁=i,j(𝐚i×𝐜j)(𝐛i×𝐝j)

Producte escalar doble

[editar | editar còdic]

La primera definició del producte escalar doble és el producte interior de Frobenius,

tr(𝐀𝐁𝖳)=i,jtr(𝐚i𝐛i𝖳𝐝j𝐜j𝖳)=i,jtr(𝐜j𝖳𝐚i𝐛i𝖳𝐝j)=i,j(𝐚i𝐜j)(𝐛i𝐝j)=𝐀𝐁

Ademés, ya que,

𝐀𝖳=i,j(𝐚i𝐛j𝖳)𝖳=i,j𝐛i𝐚j𝖳

s'entén que

𝐀𝐁=𝐀_𝐁𝖳

i llavors la segona definició possible del producte escalar doble és com la primera, pero en una transposició adicional en el segon diàdic. Per estes raons, es preferix la primera definició del producte escalar doble, encara que alguns autors encara utilisen la segona.

Producte vectorial doble

[editar | editar còdic]

Es pot vore que, per a qualsevol díada formada a partir de dos vectores a i b, el seu producte vectorial doble és zero.

(𝐚𝐛)××(𝐚𝐛)=(𝐚×𝐚)(𝐛×𝐛)=0

No obstant, per definició, un producte diàdic vectorial doble sobre sí mateixa generalment serà distint de zero. Per eixemple, un tensor diàdic A compost de sis vectores diferents

𝐀=i=13𝐚i𝐛i

té un producte vectorial doble per sí mateixa distint de zero:

𝐀××𝐀=2[(𝐚1×𝐚2)(𝐛1×𝐛2)+(𝐚2×𝐚3)(𝐛2×𝐛3)+(𝐚3×𝐚1)(𝐛3×𝐛1)]

Contracció tensorial

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Contracció tensorial.


El estímul o factor d'expansió sorgix de l'expansió formal del diàdic en una base de coordenades reemplaçant cada producte diàdic per un producte escalar de vectores:

|𝐀|=A11𝐢𝐢+A12𝐢𝐣+A13𝐢𝐤+A21𝐣𝐢+A22𝐣𝐣+A23𝐣𝐤+A31𝐤𝐢+A32𝐤𝐣+A33𝐤𝐤=A11+A22+A33

en notació indexada, esta és la contracció d'índexs en el tensor diàdic:

|𝐀|=iAii

Solament en tres dimensions sorgix el factor de rotació en reemplaçar cada producte diàdic per un producte vectorial

𝐀=A11𝐢×𝐢+A12𝐢×𝐣+A13𝐢×𝐤+A21𝐣×𝐢+A22𝐣×𝐣+A23𝐣×𝐤+A31𝐤×𝐢+A32𝐤×𝐣+A33𝐤×𝐤=A12𝐤A13𝐣A21𝐤+A23𝐢+A31𝐣A32𝐢=(A23A32)𝐢+(A31A13)𝐣+(A12A21)𝐤

En notació indexada, esta és la contracció de A en el tensor de Levi-Civita

𝐀=jkϵijkAjk.

Unitat diàdica

[editar | editar còdic]

Existix una unitat diàdica, denotada per I, tal que, per a qualsevol vector a,

𝐈𝐚=𝐚𝐈=𝐚

Donada una base de 3 vectores a, b i c, en la base recíproca 𝐚^,𝐛^,𝐜^, l'unitat diàdica s'expressa per

𝐈=𝐚𝐚^+𝐛𝐛^+𝐜𝐜^

En la base estàndar (per a les definicions de i, j, k consulte's la secció anterior Espai euclídeo tridimensional),

𝐈=𝐢𝐢+𝐣𝐣+𝐤𝐤

Explícitament, el producte escalar per la dreta de l'unitat diàdica és

𝐈𝐚=(𝐢𝐢+𝐣𝐣+𝐤𝐤)𝐚=𝐢(𝐢𝐚)+𝐣(𝐣𝐚)+𝐤(𝐤𝐚)=𝐢ax+𝐣ay+𝐤az=𝐚

i per l'esquerra

𝐚𝐈=𝐚(𝐢𝐢+𝐣𝐣+𝐤𝐤)=(𝐚𝐢)𝐢+(𝐚𝐣)𝐣+(𝐚𝐤)𝐤=ax𝐢+ay𝐣+az𝐤=𝐚

La matriu corresponent és

𝐈=(100010001)

Açò es pot plantejar sobre bases més cuidadoses (explicant lo que podria significar el contingut llògic de la notació yuxtaposta) utilisant el llenguage dels productes tensoriales. Si V és un espai vectorial de dimensió finita, un tensor diàdic en V és un tensor elemental en el tensor producte de V en la seua espai dual.

El producte tensorial de V i el seu espai dual és isomorfo a l'espai d'aplicacions llineals de V sobre V: un tensor diàdic vf és simplement una aplicació llineal que envia qualsevol w en V a f(w)v. Quan V és un espai euclídeo de dimensió n, es pot usar el producte intern per a identificar l'espai dual en el propi V, fent d'un tensor diàdic un producte tensorial elemental de dos vectores en l'espai euclídeo.


En este sentit, l'unitat diàdica ij és la funció de l'espai tridimensional sobre sí mateix enviant a1i + a2j + a3k a a2i, i jj envia esta suma a a2 'j. Ara es revela en quin sentit (precís) ii + jj + kk és l'identitat: envia a1i + a2j + a3k sobre sí mateixa, perque el seu efecte és sumar cada vector unitari en la base estàndar escalada pel coeficient del vector en eixa base.

Propietats dels tensors diàdics unitaris

[editar | editar còdic]
(𝐚×𝐈)(𝐛×𝐈)=𝐛𝐚(𝐚𝐛)𝐈𝐈×(𝐚𝐛)=𝐛×𝐚𝐈××𝐀=(𝐀𝐈)𝐈𝐀𝖳𝐈(𝐚𝐛)=(𝐈𝐚)𝐛=𝐚𝐛=tr(𝐚𝐛)

a on tr denota la traça.

Eixemples

[editar | editar còdic]

Proyecció i reyección de vectores

[editar | editar còdic]

Un vector a distint de zero sempre es pot dividir en dos components perpendiculars, una paralela (‖) a la direcció d'un vector unitari n i una atra perpendicular (⊥) a ell;

𝐚=𝐚+𝐚

La component paralela es troba per mig de la proyecció vectorial, que és equivalent al producte escalar de a pel tensor diàdic nn,

𝐚=𝐧(𝐧𝐚)=(𝐧𝐧)𝐚

i la component perpendicular es troba a partir de la reyección vectorial, que és equivalent al producte escalar de a pel tensor diàdic Inn,

𝐚=𝐚𝐧(𝐧𝐚)=(𝐈𝐧𝐧)𝐚

Rotació diàdica

[editar | editar còdic]

Rotacions 2d

[editar | editar còdic]

El tensor diàdic

𝐉=𝐣𝐢𝐢𝐣=(0110)

és un operador de rotació de 90° en sentit antihorario en 2d. Es pot puntear a l'esquerra en un vector r = xi + i'j per a produir el vector,

(𝐣𝐢𝐢𝐣)(x𝐢+y𝐣)=x𝐣𝐢𝐢x𝐢𝐣𝐢+y𝐣𝐢𝐣y𝐢𝐣𝐣=y𝐢+x𝐣,

en resum

𝐉𝐫=𝐫rot

o en notació matricial

(0110)(xy)=(yx).

Per a qualsevol àngul θ, el tensor diàdic de rotació 2d per a una rotació en sentit antihorario en el pla és

𝐑=𝐈cosθ+𝐉sinθ=(𝐢𝐢+𝐣𝐣)cosθ+(𝐣𝐢𝐢𝐣)sinθ=(cosθsinθsinθcosθ)

a on I i J són com anteriorment, i la rotació de qualsevol vector 2d a = axi + aij és

𝐚rot=𝐑𝐚

Rotacions 3d

[editar | editar còdic]

Es pot realisar una rotació general 3d d'un vector a, al voltant d'un eix en la direcció del vector unitari ω i en sentit antihorario a través de l'àngul θ, usant la fòrmula de rotació de Rodrigues en forma diàdica

𝐚rot=𝐑𝐚,

a on el tensor diàdic de rotació és

𝐑=𝐈cosθ+𝜴sinθ+𝝎𝝎(1cosθ),

i les entrades cartesianas de ω també formen les del tensor diàdic

𝜴=ωx(𝐤𝐣𝐣𝐤)+ωy(𝐢𝐤𝐤𝐢)+ωz(𝐣𝐢𝐢𝐣),

L'efecte de Ω sobre a és el producte vectorial

𝜴𝐚=𝝎×𝐚

que és la forma diàdica del producte vectorial en un vector columna.

Transformació de Lorentz

[editar | editar còdic]

En la teoria de la relativitat especial, la transformació de Lorentz en velocitat v en la direcció d'un vector unitari n es pot expressar com

t=γ(tv𝐧𝐫c2)
𝐫=[𝐈+(γ1)𝐧𝐧]𝐫γv𝐧t

a on

γ=11v2c2

és el factor de Lorentz.

Térmens relacionats

[editar | editar còdic]

Alguns autors generalisen el terme diàdic a conceptes relacionats com tríadico, tetrádico i poliádico.[4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. J. Michael Finn (2009). Classical Mechanics, Jones & Bartlett Publishers, pp. 67 de 576. ISBN 9780763779603.
  2. El producte vectorial solament existix en espai prehilbertianos orientats en tres i sèt dimensions, i solament té propietats aprovechables en espais tridimensionals en producte intern. El producte exterior, una atra operació relacionada en el producte vectorial, existix per a tots els espais vectorials.
  3. Spencer (1992), page 19.
  4. Per eixemple, I. V. Lindell (2001). “Polyadic Methods in Elastodynamics”. Progress in Electromagnetics Research 31: 113–154. doi:10.2528/PIER00051701.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
54—92..


Referències

[editar | editar còdic]