Musulamios
Els musulamios (en latín: Musulamii),[1] eren un poble de llengua bereber que vivia al sur de Tébessa i del massiç montanyós del Aurés, la futura província romana de Numidia, l'actual Argèlia nort-oriental. Llimitaven a l'oest en Mauritània, a l'est en la província romana d'Àfrica i al sur en el desert del Sàhara.
Història
En l'época d'Augusto
D'este poble hi ha poca informació dels escritors contemporàneus. Sabem que baix Augusto varen ser combatuts el 3-5 d. C. Lucio Pasieno Rufo (cònsul del 4 a. C.)[2] es va convertir en governador de la província d'Àfrica, va obtindre el ornamenta triumphalia per haver derrotat les poblacions nómades dels getulos i els musulamios.[3][4][5]
I encara que el 5-6 d. C., un tal Coser Cornelio Léntulo (cònsul del 1 a. C..) va véncer primer els musulamios i després els getulos, que vivien en l'oest i sur de Mauritània. També va obtindre el ornamenta triumphalia i el seu fill va poder reclamar posteriorment el llinage de Gaetulico (Getúlico).[3]
En l'época de Tiberio
Els musulamios semblaven somesos definitivament, pero l'any 17 va esclatar un tumult d'este poble, oprimit pels imposts excessius de l'Estat romà. La rebelió la va dirigir un númida cridat Tacfarinas, que havia lluitat entre les tropes auxiliars romanes i després va desertar. A la província senatorial d'Àfrica es varen enviar uns embaixadors per a negociar en els rebels sense èxit, mentres que els generals enviats posteriorment pel Senat romà, no varen poder impondre's en esta guerra, pels métodos de guerrilla imposts pels pobles indígenes.
En 19-20 a. C., Tiberio es va vore obligat despuix de dos o tres anys de mals resultats en la guerra a enviar temporalment des de Panonia tota la Legio IX Hispana,[6] i potser inclús alguns vexillationes (destacaments legionaris de la Legio VIII Augusta).[7][8]
En l'any 21 va ser enviat al teatre de guerra Quint Juny Bleso, tio de Lucio Elio Sejano. Este últim, sembla que despuix d'alguns bons resultats, encara que foren parcials, va obtindre elornamenta triumphalis.
En el 24 d. C., el successor de Quint Juny Bleso, Publio Cornelio Dolabela, va conseguir capturar i matar a Tacfarinas, modificant la tàctica fins a llavors improductiva, dividint les seues tropes en quatre columnes mòvils, en l'ajuda de Ptolomeo de Mauritània, qui recentment havia succeït al seu pare Juba, qui va obtindre el reconeiximent formal de socius et amicus populi romani.
En la restauració de la pau en la província d'Àfrica la prosperitat va tornar ràpidament, aixina ho demostren els molts edificis públics construïts durant el regnat de Tiberio en Dougga o Bulla Regio. Àfrica va continuar, per una atra part, sent un dels principals graners del Imperi. Va ser durant este periodo que la Legio III Augusta va ser traslladada a Ammaedara.[9]
En 44-45, es va produir un últim tumult dels musulamios, en la que el nou governador d'Àfrica, Servio Sulpicio Galba (el futur emperador) va reprimir en gran rapidea. No es recorden atres episodis posteriors fins a la conquista d'Àfrica pels vàndals. L'emperador Claudio va crear una colónia de Oppidum Novum en la fèrtil vall del Chéliff.
Cohortes auxiliars de l'eixèrcit romà
Despuix del fi del tumult de 24 o tal volta durant la dinastia Flavia, va ser reclutada una cohorte de musulamios, la cohors I Flavia Musulamiorum, que trobem posicionada el 69-70 en Judea durant la primera guerra judeo-romana, en Síria baix Domiciano, i després a lo llarc de la frontera de Numidia i de Mauritània, baix Trajano.[10]
Referències
- ↑ Plinio el Vell, Història Natural, V, 30.
- ↑ Syme (1993). 'L'aristocrazia augustea (en italià), Milà, p. 680.
- ↑ 3,0 3,1 (1933).Journal of Roman Studies.
- ↑ Veleyo Patérculo, Compendio de l'Història romana, II, 116, 2.
- ↑ Dessau. Inscriptiones Latinae Selectae.
- ↑ (1989).Il mondo vaig donar Roma imperiale, a retor vaig donar John Wacher, partix IV: li frontiere.Bari/Roma:
- ↑ (1998) The making of the roman army from republic to empire, Oklahoma, p. 158 i sigs..
- ↑ Inscriptiones Latinae Africanae.
- ↑ (1989).Il mondo vaig donar Roma imperiale, a retor vaig donar John Wacher, partix IV: li frontiere.Bari/Roma:
- ↑ AE (1922]), 19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Musulamios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.