Númidas
Els númidas (en llatí, Numidae) eren unes tribus seminómades bereberes que vivien en Numidia, en Argèlia a l'est de Constantina i en part de Tunis i Marroc. Els númidas varen ser alguns dels primers natius que varen comerciar en els colon de Cartago. Conforme Cartago va ser creixent, la relació en els númidas va florir. L'eixèrcit cartaginés va utilisar als númidas com a mercenaris. Numidia va proporcionar part de la cavalleria de més alta calitat de la segona guerra púnica, i la cavalleria númida va tindre un paper principal en una série de batalles, tant al principi en apoyo d'Aníbal com posteriorment en la guerra despuix de canviar les seues aliances, en la República Romana.
Eren el poble autòcton del regne de Numidia. Varen tindre com a capital Cirta (l'actual Kef, Tunis). Bereberes sedentaris o seminómades, els númidas es dividien en diferents tribus, les de la part oriental eren els masilios i els occidentals els masesilos.
Una etimologia popular grega diu que el nom "númida" ve de la paraula grega que significaria «nómada», pero la realitat sembla ser a l'inversa: del nom "númida" els grecs varen crear el calc "nómada"[1] ajustat al seu idioma. Sembla que els númidas parlaven una llengua bereber. Sentien gran passió pels cavalls i tenien reputació com a ginets; en calitat de tals varen servir en els eixèrcits cartagineses. La seua religió era animista i politeista.
Les guerres púnicas
[editar | editar còdic]Durant la segona guerra púnica, Sifax era el cap de la major tribu númida, els masesilos. En l'any 213 a. C. Sifax va posar fi a la seua aliança en Cartago. En 208 a. C. es va unir a ells de nou despuix de casar-se en Sofonisba, filla d'Asdrúbal Giscón.
Sifax va intentar que aplegaren a un acort de pau Hanón Barca i Publio Cornelio Escipión en acabant de que els romans aplegaren a Àfrica. En l'ajuda de Masinisa, les tropes de Publio Escipión varen incendiar el campament de Sifax.
Publio Escipión va colocar a Masinisa a càrrec de gran part de l'anterior territori de Sifax en reconeiximent de l'ajuda que Masinisa li havia prestat front a Cartago. Despuix de la segona guerra púnica, Masinisa va començar a combinar les tribus. Masinisa volia reunir a les tribus nómades en una nació unida en una indústria agrícola.
El tractat de pau entre Cartago i Roma impedia a Cartago enredrar-se en guerres sense el permís de Roma. Masinisa va explotar el tractat apropiant-se de terra cartaginesa. Va usar diversos trucs per a fer-se en nous territoris, incloent l'afirmació de que Cartago estava reconstruint la seua armada a pesar de que el tractat en Roma li'l prohibia. Roma contínuament es pronunciava en favor de Masinisa. Quan Cartago va demanar una apelació, Catón el Vell va ser enviat en una comissió a mediar un apany. La comissió va insistir que abdós parts acceptaren per avant la seua decisió final. Masinisa va estar conforme pero per lo desfavorable que havien segut les decisions romanes prèvies, Cartago ho va rebujar. Catón havia servit en les legions romanes durant la segona guerra púnica. El rebuig de Cartago a acceptar la comissió ho va convéncer de que es necessitava una tercera guerra púnica. Catón va pronunciar una série de discursos en el Senat i tots ells acabaven en "Ceterum censeo Carthaginem esse delendam" (Més encara, aconselle que Cartago siga destruïda).[2]
Un grup de senadors cartagineses varen recolzar un tractat de pau en els númidas. Este grup tenia la majoria, en part degut a que la població cartaginesa no volia sometre's a un poble que havien dominat tradicionalment. Al final els pronúmidas varen ser exiliats. En exiliar-se varen acodir a Masinisa en busca d'ajuda. Masinisa va enviar dos (dels seus quarantaquatre) fills a demanar que els pronúmidas pogueren retornar. Cartalón, que encapçalava un grup democràtic que estava en contra de l'acort en els númidas, va bloquejar la seua entrada. Amílcar, un atre dirigent del mateix grup, va enviar a una partida a atacar als fills de Masinisa.
Masinisa va enviar una força a sitiar la ciutat cartaginesa d'Oroscopa, pero va ser rebujada per un eixèrcit cartaginés que manava Asdrúbal. Entre els capturats pels vencedors del choc estaven dos dels fills de Masinisa. Açò es va convertir en l'excusa final per a que Roma atacara a Cartago.
En l'any 149 a. C., Masinisa va morir de vell. La seua mort va ocórrer durant la tercera guerra púnica. Escipión Africà va fer dividir el territori de Masinisa entre tres dels seus fills, frustrant aixina la pretensió de Masinisa de forjar una nació unificada, de la mateixa manera que l'imperi d'Alejandro havia segut dividit a la seua mort.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «NÓMADA» (en és). Etimologies de Chile - Diccionari que explica l'orige de les paraules. Consultat el 17 de juny de 2019.
- ↑ Plutarco, Vida de Catón
- Lazenby, J. F., Hannibal's War, Londres, 1978
- Warmington, B. H. Carthage, A History, Barnes and Noble Books, 1993
- Este artícul conté una traducció derivada de «Númidas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.