Lliteratura neerlandesa
La lliteratura en idioma neerlandés comprén tots els escrits de mèrit lliterari escrits a través dels sigles en l'Idioma neerlandés, un idioma que a principis de el XXI conta en al voltant de 23 millons de parlants natius.
La lliteratura en idioma neerlandés és el producte dels Països Baixos, nort de Bèlgica, Surinam, les Antilles Neerlandeses i de les regions que abans eren de parla neerlandesa, com la Flandes francesa, Suràfrica i Indonèsia. Les Índies Orientals Neerlandeses, com es va cridar a Indonèsia baix la colonisació neerlandesa, varen generar una subsección separada en la lliteratura en llengua neerlandesa.[1][2] A l'inversa, la lliteratura en idioma neerlandés a voltes va ser i és produïda per persones originàries de l'estranger que varen vindre a viure a regions de parla neerlandesa, com Anna Frank i Kader Abdolah.
Història
Edat Mija
Cap a l'any 600 d. C. va aparéixer una llengua neerlandesa que es distinguia entre els dialectes del baix alemà per a convertir-se en el cridat neerlandés antic. No es conserven d'esta época sino paraules soltes o #formulisme com un fragment de la llei sálica utilisat quan un siervo es convertia en home lliure, que es creu és la més antiga frase conservada en neerlandés antic o fráncico baix antic: « Maltho thi afrio lito » (lliteralment: "Et cride siervo: et done la teua llibertat"). D'entre els anys 776-800, es conserva igualment la fòrmula del batisme utilisada per l'Iglésia d'Utrecht que escomençava en les paraules «Gelobistu in got alamehtigan fadaer?» (lliteralment: "¿Crees en Deu Pare totpoderós?").[3]
No obstant, és encara difícil distinguir entre dialectes baix alemans i neerlandés antic, de manera que alguns texts, com els cridats Wachtendonkse Psalmen / Salms de Wachtendonck, traduccions d'alguns Salms de la Bíblia, poden ser reivindicats al mateix temps per les lliteratures alemana i neerlandesa. És, per eixemple, el cas de les obres d'Hendrik van Veldeke, primer autor de nom conegut (1150-d. de 1184), en el Limburgo; és autor, entre atres obres, d'una Vida de Sant Gervasio en quatre vores i d'una traducció del Roman d'Eneas en alt alemà mig. Els alemans ho denominen Heinrich von Veldeke.
Els més antics versos considerats com a pertanyents a la lliteratura neerlandesa varen ser de fet composts en Rochester (Anglaterra) per un monge flamenc cap a l'any 1100: «Hebban gorc vogala nestas bagunnan hinase hic enda thu wat unbidan we nu» (lliteralment: "Tots els pardals han començat a fer el seu niu, llevat tu i yo. ¿A qué esperem puix?").[4]
En les seues primeres etapes, la lliteratura en llengua neerlandesa es definix com aquelles peces de mèrit lliterari escrites en un dels dialectes neerlandesos dels Països Baixos. Abans de el XVII, no existia un llenguage estàndar unificat; els dialectes que es consideren neerlandesos varen evolucionar del franconio antic. Una lliteratura en afrikáans va començar a sorgir en Suràfrica durant el XIX, i compartix les mateixes raïls lliteràries que el neerlandés contemporàneu, a mida que els afrikáners varen evolucionar des dels neerlandesos de el XVII. El terme lliteratura neerlandesa pot indicar, en sentit estricte, la lliteratura dels Països Baixos o, alternativament, lliteratura en llengua neerlandesa (com s'entén en este artícul).
Fins a finals de el XI, la lliteratura neerlandesa, de la mateixa manera que la lliteratura en atres parts d'Europa, era casi enterament oral i en forma de poesia. En els sigles XII i XIII, els escritors varen començar a escriure narracions caballerescas i hagiografias per als nobles.
L'obra més important és Karel ende Elegast / Carlomagno i Elegast,[5] un llibre de cavalleries / epopeya neerlandesa en la que Elegast apareix com un cavaller vassall de Carlomagno que ha segut desterrat per l'emperador i monta un cavall negre dins del bosc en el que s'oculta. El seu nom sugerix que és un elfo i posseïx el poder màgic de adormecer a la gent, obrir qualsevol pany i, per mig d'una herba en la boca, poder parlar en els animals. Ademés, furta als rics i socorre als pobres. Com no hi ha alusió alguna al amor cortés no es pot considerar un roman courtois a l'us. Hi ha consens en creure que Karel ende Elegast va ser escrit en Flandes en el XII; no obstant, el text reflectix una llarga tradició oral ya present en atres cultures, en especial en Egipte, França i Rússia.
Destaca també una versió de la llegenda de Floris ende Blancefloer / Flores i Blancaflor i la epopeya animal anònima Van donen Vós Reynaerde; en el camp moral, Elckerlyk. A partir de el XIII, la lliteratura es va tornar més didàctica i va desenrollar un caràcter protonacional, cada volta més atent a la naixent burguesia; pero encara molts escrits pertanyien a l'àmbit religiós i místic (monges Hadewijch de Amberes, Thomas Kempis).
En el XIII el poeta místic Jacob van Maerlant va donar un gran impuls a la seua llengua, que va civilisar en tres escrits artúrics i una extensa obra de traduccions lliures, amplificades i enriquides del llatí i del francés (Heimelykheid der heimelykheden, trad. del espill de príncips Secreta secretorum; Der naturen bloeme, una història natural en vers basada en el De natura rerum de Tomás de Cantimpré; la Alexanders geesten, trasllat del Alexandreis de Gautier de Châtillon, de la mateixa manera que el Llibre d'Alexandre en castellà, i moltes atres obres...). Va tindre que respondre davant el mateix Papa en persona per una versió de la Bíblia en vers. Incomodava, ademés, la seua crítica a la corrupció del clero, pese a ser un catòlic fervent. Es creu que també és l'autor de l'anònima Van neghen donen besten / Sobre els Nou valents, que seria la seua última obra, escrita en neerlandés mig i una de les poques obres en distribució europea i en un gran impacte en el còdic d'honor de l'èlit caballeresca d'Europa occidental.[6] Els seus discípuls Jan van Boendale i Jan de Weert varen escriure poemes didàctics i obres satíric-morals, respectivament.
Pero a finals de el XIII la lliteratura neerlandesa va experimentar un canvi quan les ciutats flamenques i neerlandeses varen començar a prosperar i va començar una nova expressió lliterària. Al voltant de 1440, varen sorgir gremis lliteraris cridats rederijkerskamers ("Cambres de retòrica") que usualment tenien un to de classe mija. D'estes cambres, les primeres es varen dedicar casi per complet a preparar misteris piadosos i milacres per al poble.
En el XVI es desenrolla notablement l'humanisme. Pero els seus grans representants neerlandesos, com Erasmo de Róterdam, escriuen en llatí. No obstant pertanyen a esta escola Dirck Volckertszoon Coornhert (1522-1590), primer autor humaniste dels Països Baixos. La seua obra principal és un tractat filosòfic titulat Zedekunst (lliteralment, L'Art de l'Ètica) que intenta fondre en un sistema únic la Bíblia, Plutarco i Marco Aurelio, i va ser publicat en 1586.
Pero més transcendència tindrà en el pla lliterari el tumult dels Països Baixos contra la corona espanyola; este tumult perseguia dos fins: la llibertat de cult i l'independència política. Aixina que, la Reforma protestant va marcar profundament a la lliteratura neerlandesa. Despuix d'haver publicat les seues tesis sobre les indulgèncias en 1517, Lutero va trobar ràpidament seguidors en els Països Baixos, i després també Juan Calvino. En el costat catòlic, Anna Bijns (cap a 1494-1575), va defendre en Amberes la fe catòlica en un estil que senyala ya el fi de l'Edat Mija i el començ d'una nova era. També en Amberes es va publicar en 1540 una colecció de Salms per Willem van Zuylen van Nijevelt en versos mètrics baix el títul de Souter-Liedekens (lliteralment: Psalterio) les melodies del qual són preses de les cançons populars en els Països Baixos. Pel costat protestant, Jan Utenhove va publicar en 1566 una atra colecció de Salms seguida d'un primer intent de traducció del Nou Testament.
Molts protestants varen ser eixecutats per les seues creències i es varen compondre « chansons de gueux » per a rendir-los homenage. En principi publicades en fulls volants, es varen ser reunint progressivament en una compilació, la Nieu Geusen Lieden Boecxken (lliteralment: Nou llibre de chansons de Gueux) datable entre 1576 i 1577. Va seguir després el Nederlandtsche Gedeck-clanck, una obra en prosa entreverada de cançons patriòtiques que oferixen una perspectiva de la guerra dels Huitanta Anys fins a 1625.
Philips van Marnix, senyor de Santa-Aldegunda, (1538-1598) va ser un dels líders de la guerra d'independència junt en Guillermo d'Orange. Se li deu el text de l'himne nacional neerlandés en honor de Guillermo de Nassau (Wilhelmus) i provablement una apologia del príncip composta cap a 1568. La seua obra principal, Biëncorf der Heilige Roomsche Kercke (lliteralment, La caiguda de la santa Iglésia romana) publicada a l'any següent, constituïx una sàtira de l'Iglésia catòlica.
Anna Bijns (c. 1494-1575) és una figura important que va escriure en neerlandés modern. La Reforma protestant va aparéixer en la lliteratura neerlandesa en una colecció de traduccions dels Salms en 1540 i en una traducció del Nou Testament en 1566 en neerlandés, i va marcar profundament tot lo produït en el XVI. En el sigle següent va tindre lloc llavors el cridat Sigle d'Or neerlandés; a lo llarc del mateix es varen aplegar a contar solament en la ciutat d'Ámsterdam 250 impressors distints. El més conegut de tots els escritors neerlandesos va ser el dramaturc i poeta catòlic Joost van donen Vondel (1587-1679), junt als protestants Pieter Corneliszoon Hooft, Jacob Cats i el dramaturc Gerbrand Bredero.
En el XVIII, a mida la lliteratura neerlandesa experimenta l'influix de la lliteratura neoclàssica francesa l'inspiració lliterària autòctona entra en crisis. En 1669 es crea l'associació lliterària Nil Volentibus Arduum (lliteralment, "En voluntat, res és impossible") que marca el començ de l'influix del classicisme francés, el formalisme del qual no favorix l'originalitat. Autors dramàtics com Andries Pels (1631-1681) es varen inspirar entre uns atres en Pierre Corneille i els grans clàssics grecs; a partir d'este moment es vares agarrar en declinar de la lliteratura en holandés.
Els començos del XVIII suponen una certa familiarisació en la lliteratura anglesa: Alexander Pope, Daniel Defoe, Joseph Addison i John Steele són el model. Un dels seus admiradors, Justus van Effen va introduir en els Països Baixos un gènero periodístic particular, caracterisat per una visió lúcida de la societat, la moral i la religió. El seu Hollandische spectator (1731l-1735) serà imitat per uns atres com De algemeene spectator (1742-1746), De Philantrope (1756-1762) i De Grijsaard (1767-1769). Estos «spectators» tenen en comú ser hebdomadaris dirigits a la classe mija burguesa i que publiquen novelitas de caràcter moralisant.
Representatiu és el poema épico cult Gevallen van Friso (lliteralment: La caiguda de Friso) de Willem van Harens en 1741. En esta epopeya el primer rei dels Frisios, Friso, es convertix en model del rei modern del Sigle de les llums.
A finals de el XVIII i principis de el XIX, els Països Baixos havien passat per una gran agitació política. Dos dames que vivien juntes, la viuda calvinista Betje Wolff i Aagjie Deken, varen escriure una bona novela epistolar, De Historie van mejuffrouw Sara Burgerhart / L'història de la senyoreta Sara Burgerhart (1782), entre atres obres. Els escritors més destacats varen ser Willem Bilderdijk (1756–1831), Hiëronymus van Alphen (1746–1803) i Rhijnvis Feith (1753–1824).
El realisme es desenrolla en els Països Baixos entre 1840 i 1880. Eduard Douwes Dekker (1820-1887), en Max Havelaar (1860) denuncia l'administració colonial i el tracte i explotació dels indígenes de les Índies orientals. És el primer representant del gènero de la «novela de les Índies orientals», subgénero específic de la lliteratura neerlandesa. A la mateixa escola pertany Jacob Jan Cremer, qui, en la seua Fabriekskinderen, een bede doch niet om geld / Els chiquets de les fàbriques, un benefici, pero no per als diners (1863) denuncia el treball dels chiquets en les fàbriques de l'época. Esta va anar també l'época en que s'ataquen diversos tabús: Jacob van Lennep el dels bordells, i Conrad Busken Huet el del divorç.
Piet Paaltjens (seudònim de François Haverschmidt, 1835–1894) és un dels pocs poetes llegibles de el XIX, que representa en neerlandés la vena romàntica ejemplificada per Heinrich Heine. Jacques Perk (1860-1881) va rebujar els ritmes convencionals en la seua poesia. La seua mort va ser una oportunitat per a que un grup d'escritors jóvens liderats per Willem Kloos (1857-1938) s'uniren per a rebujar qualsevol forma d'autoritat estètica o simbòlica. El "art per art" i l'originalitat de cada artiste es varen convertir en la seua principal preocupació. La publicació De Nieuwe Gids / La Nova Guia, fundada per Kloos, es va convertir en el seu manifest i varen prendre el nom de Tachtigers o Ochenteros, en referència a la década en que varen sorgir. Per a ells, l'estil tenia que reflectir el contingut i expressar les emocions viscerals i íntimes de l'escritor. Els principals representants del moviment varen ser, ademés de Kloos, Albert Verwey, Frederik van Eeden, Marcellus Emants, Louis Deyssel i Herman Gorter.
Louis Couperus (1863-1923) ocupa entre ells un lloc aparte. Va créixer en Java,[7] lloc que servix de fondo a algunes de les seues noveles com De Stille Kracht / La força tranquila. Encara que pertanyen al moviment, és conegut més be com a noveliste que com a poeta. La seua primera novela, Eline Vere, du la marca del naturalisme d'escritors francesos com Zola i Flaubert; la seua novela Noodlot / El destí li va valdre l'admiració d'Oscar Wilde.
U dels escritors més importants de el XX va ser Johan Huizinga, conegut en l'estranger, traduït a diferents idiomes i inclós en vàries llistes de grans llibres. Durant la década de 1920, va sorgir un nou grup d'escritors que es varen distanciar de l'estil ornamentado del Moviment de 1880, dirigit pel noveliste "Nescio" (seudònim de Jan Hendrik Frederik Grönloh, 1882–1961). Durant la Segona Guerra Mundial, l'obra que més es va destacar va ser el Diari d'Anna Frank, imprés pòstum pel seu pare despuix de morir la seua filla en un camp de concentració alemà, de la mateixa manera que l'escritora, periodista i poeta Jan Campert o l'enfermera Etty Hillesum. Els escritors que havien vixcut les atrocitats de la Segona Guerra Mundial reflectien en els seus treballs la percepció canviada de la realitat. Òbviament, molts varen recordar les seues experiències de la mateixa manera que Ana Frank havia fet en el seu Diari, com Het bittere kruid (L'herba amarga) de Marga Minco i Kinderjaren (Infància) de Jona Oberski.
La renovació, que en l'història lliterària es descriuria com "ontluisterend realisme" (realisme impactant), s'associa principalment en tres autors: Gerard Reve, W. F. Hermans i Anna Blaman. Reve i Hermans se citen a sovint junt en Harry Mulisch (1927-2010) com els "Tres Grans" de la lliteratura holandesa de posguerra. Entre els moderns destaca en especial Cees Nooteboom, en freqüència nominat per al premi Nobel. Atres autors importants són Hannes Meinkema (1943-), Anja Meulenbelt (1945-), Andreas Burnier (1931-2002), Hermine De Graaf (1951), Tessa de Lloe (1946-), Willem Brakman (1922-2008) K. Louis Ferron (1942-2005), Johan Daisne (1912-1978), Tommy Wieringa (1967-), Gerrit Krol, R. A. Basart, Menno van Beekum, Huub Beurskens, Hafid Bouazza, Willem Brakman, Désanne van Brederode, M. Februari, Kees 't Hart, Stefan Hertmans, Pol Hoste, Gijs IJlander, Atte Jongstra, Geerten Meijsing, Charlotte Mutsaers, Jeroen Olyslaegers, Koen Peeters, P.F. Thomése, Paul Verhaeghen, Peter Verhelst, Dirk van Weelden, Leon de Winter...
Entre els escritors en neerlandés de nacionalitat belga, es pot nomenar a: Hendrik Conscience (1812-1883), Guido Gezelle (1830-1899), Cyriel Buysse (1859-1932), Hugo Claus (autor de La pena de Bèlgica, Het verdriet van België), Louis Paul Boon, Kristien Hemmerechts, Jef Geeraerts, Dimitri Verhulst, Anne Provoost i Geert van Istendael.
Referències
- ↑ Nieuwenhuys, Rob Mirror of the Indies: A History of Dutch Colonial Literature - translated from Dutch by I. M. Beekman (Publisher: Periplus, 1999) [1]
- ↑ Beekman I.M. Fugitive dreams: an anthology of Dutch colonial literature (Publisher: University of Massachusetts Press, Amherst, 1988) ISBN 0-87023-575-3 [2]
- ↑ Welschen, Ad 2000-2005: Course Dutch Society and Culture, International School for Humanities and Social Studies ISHSS, University of Amsterdam
- ↑ Euler, Wolfram (2013). Dones Westgermanische - von der Herausbildung im 3. bis zur Aufgliederung im 7. Jahrhundert - Analyse und Rekonstruktion (West Germanic: from its Emergence in the 3rd up until its Dissolution in the 7th Century CE: Analyses and Reconstruction). 244 p., in German with English summary, Verlag Inspiration Un Limited, London/Berlin 2013, ISBN 978-3-9812110-7-8.
- ↑ «Karel ende Elegast» (en neerlandés). Library of Congress, Estats Units. Consultat el 20 de maig de 2023.
- ↑ (1913) Jacob van Maerlant, vol. IX: Enciclopèdia Catòlica.
- ↑ «Louis Marie Anne Couperus | Dutch author». Consultat el 2d'abril de 2020.
Vore també
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dutch-language literature» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Literatura neerlandesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.