Lefkandi

Ubicació de Lefkandi.

Plaja de Lefkandi.

Lefkandi és un poble i lloc arqueològic situat en la desembocadura del riu Lelas, en l'illa d'Eubea, en Grècia. Va ser poblat des de l'Edat de Bronze i, junt en atres localitats de Eubea, va mantindre intercanvis comercials en diversos llocs del Egeo, del Mediterràneu Central i d'Oriente Pròxim. Va ser destruït en data difícil de determinar, provablement durant una guerra entre les ciutats de Calcis i Eretria denominada guerra Lelantina.

Els excavadors han sugerit que el lloc podria identificar-se en l'Antiga Eretria. Atres acadèmics han identificat Lefkandi com el lloc de l'antiga ciutat d'Argura.

Arqueologia

L'excavació arqueològica del jaciment de Lefkandi es porta a terme baix la direcció de l'Escola Britànica en Atenes i està en curs des de 2007. Va haver campanyes anteriors en 1964-1968 i en 1981-1984.

Les seues troballes demostren que l'àrea va estar habitada des de l'Edat del Bronze Antiga i va continuar durant tota l'Edat del Bronze, pero el seu major florecimiento es va produir durant la cridada Edat Obscura. Al final d'esta época, entorn a l'any 800 a. C., els cementeris de l'àrea varen deixar de ser utilisats i l'assentament es va abandonar cap a l'any 700 a. C., potser com a conseqüència de la guerra Lelantina.

Els cementeris coneguts cobrixen solament una part dels periodos atestats en l'assentament, que daten des del periodo Submicénico fins al Subgeométrico (c. 1050-800 a. C., la " Edat Obscura grega ").

La troballa més destacada va tindre lloc en 1980 en l'anomenat tossal de la Toumba i va anar un complex funerari que s'ha denominat heroon d'uns 45 metros de llarc, 10 d'ample i 1,5 d'altura realisat en atobó sobre un zócalo de pedra. L'edifici té planta absidal, està subdividido interiorment i està rodejat per un pòrtic exterior de troncs de fusta.

En el centre varen ser trobats dos sepulcros; un d'elles estava ocupat per un ánfora chiprà tancada per un bol, abdós realisats en bronze, que contenia les cendres, envoltes en un pany, d'un supost príncip que alguns investigadors han denominat héroe de Lefkandi i atres príncip de Lefkandi. Una espasa de ferro, una navaixa, una pedra d'esmolar i una punta de llança es trobaven junt a elles. Al seu costat es trobava un esquelet d'una dòna, que tenia un anell d'electro, joyes d'or i prendedores de ferro i bronze. L'atre sepulcro contenia els esquelets de quatre cavalls. Sobre les tombas hi havia una gran crátera.

Varis dels objectes varen ser importats d'Egipte, Chipre i Oriente Pròxim. La ceràmica trobada s'ha datat entre els anys 1000 i 950 a. C.

Existixen discrepàncies entre els investigadors sobre si l'enterrament va ser fet abans que l'edifici o si, en canvi, l'edifici havia segut construït en anterioritat. Tot això va ser reblit per a formar un gran túmulo.

Entorn a este túmulo monumental es va formar un gran cementeri, que es coneixia ya des de les excavacions de la década dels anys 60. Moltes de les tombes d'este cementeri contenien joyes i atres objectes de notable riquea. Una de les figures més destacades trobada va ser una figura d'argila que va ser trobada partida en dos enterrament i que representa un centauro.

Interpretacions

Context històric

Heroon de Lefkandi vist des de l'entrada principal.

Per la seua suntuositat i tamany, el túmulo del héroe de Lefkandi constituïx una singularitat que contrasta en totes les demés tombes del periodo de l'Edat Obscura que s'han trobat. Es creu que els habitants de Lefkandi varen erigir la tomba monumental per considerar a el home allí enterrat com un héroe. Alguns investigadors, en contra d'esta hipòtesis, argumenten que no hi ha rastres de cult entorn a la tomba, sino que solament es va convertir en el centre d'un gran cementeri.

A causa de tots els objectes trobats en les tombes del cementeri de Lefkandi es deduïx que la ciutat era la més desenrollada del seu entorn, a lo manco durant els sigles IX i X a. C. Es creu que a partir de l'any 800 a. C. el cementeri va deixar d'utilisar-se.

En Termo, Etolia, es varen trobar en 1992 dos megaronés als que els arqueòlecs atribuïxen funcions de santuari funerari. El cridat Megaron A, de planta absidal, es creu que es va construir cap a l'any 1600 a. C. i que va estar en us fins a el X El Megaron B té forma rectangular, pero està rodejat per un pòrtic de forma absidal. Per les proves de radiocarbono es deduïx que va ser destruït en el IX Són els únics edificis trobats en excavacions que tenen una certa similitut en el heroon de Lefkandi, pero les seues dimensions són menors.

Paralels en la Ilíada

S'ha relacionat l'enterrament del príncip de Lefkandi en el de Patroclo que va ser descrit en la Ilíada. Es tractava de l'incineració del cos de Patroclo junt al de varis presoners troyanos i animals sacrificats entre els que es trobaven quatre cavalls. Despuix de l'incineració, Aquiles va ordenar arreplegar les cendres de Patroclo per a depositar-les en una urna que seria després tancada en una doble capa de greix i tapada en un llenç. A continuació, es va construir un túmulo per a albergar els restants.

El centauro de Lefkandi

El centauro de Lefkandi, que es troba en el Museu Arqueològic de Eretria.

S'ha tratatado de relacionar a la figura d'argila trobada que ha segut cridada centauro de Lefkandi en el mític centauro Quirón, que va ser educador de varis héroes. Apolodoro descriu una ferida de Quirón en el genoll; una representació d'una ferida en el genoll apareix també en el centauro de Lefkandi.

Bibliografia

Ian Morris. Història i cultura. La revolució de l'arqueologia, Barcelona, Edhasa, 2007. ISBN 978-84-350-2648-2 Michael Siebler, La guerra de Troya. Mit i realitat. Barcelona, Ariel, 2005. ISBN 84-344-6773-9.

• Henri Stierlin, Arquitectura mundial. Grècia. De Micenas al Partenón , Barcelona, Taschen, 2009. ISBN 978-3-8365-1039-4

Luis García Iglésies, Els orígens del poble grec, Madrit, Síntesis, 2000. ISBN 84-7738-520-3

• Furio Durant, Guia d'arqueologia. Grècia. Madrit, Libsa, 2005. ISBN 84-662-1106-3
• Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Lefkandi (en grec)

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>