Istmia
Plantilla:Coord/display/title</noinclude> Istmia (grec antic Ἴσθμια) és un lloc arqueològic, antic santuari de Poseidón, situat al noreste del Peloponeso (Grècia) prop del istme de Corinto, a on en l'Antiguetat tenien lloc els Jocs Ístmicos (grec antic Ἰσθμιάδες - Isthmiades).
.svg)
Història
[editar | editar còdic]En 196 a. C., el general romà Tito Quincio Flaminino va proclamar, en el transcurs dels jocs, l'independència dels grecs, lliberats del jou de Macedònia.
Restants arqueològics
[editar | editar còdic]
Heroon de Palemón
[editar | editar còdic]Queden pocs elements visibles del santuari. Es poden mencionar els fonaments del temple de Palemón, també cridat Melicertes, construït pel emperador Adriano, a on estava representat cavalcant en un delfí. Estava situat junt al santuari de Poseidón. Va ser construït precisament sobre la llínea d'eixida del primitiu estadi. El seu núcleu principal era un chicotet edifici circular en forma de tholos, en columnes jónicas. Figura en algunes monedes romanes de Corinto.
Temple de Poseidón
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Temple de Poseidón en Istmia.
El temple arcaic de Poseidón Istmio es va construir cap a 690-650 a. C.[1] Va ser destruït en l'época de les guerres mèdiques i es va reconstruir, en major tamany, en 465-460 a. C. Incendiat durant la guerra de Corinto, en 390 a. C., va permanéixer en peu fins a l'época tardorromana. Durant el II va ser remodelat i integrat en un recint més ampli, adornat en tres dels seus costats en pòrtics i en una entrada monumental (propileus) cap a el mar.
Es tractava d'un temple de pedra d'orde dòric períptero. Els fonaments mostren que el temple tenia forma de rectàngul molt allargat (medien 40 x 14 m) i un peristilo de sèt columnes de fusta sobre els costats menors i 19 sobre els majors. Contava en 13 columnes en els costats majors i 6 en els menors. El seu estilóbato media 54 x 23 m. Els murs de la cella eren de pedra estucada i pintada en dibuixos. Una fila de columnes recorria també l'interior de la cella i de la pronaos antiestante. És possible que estiguera decorat en elements escultòrics en els fronts i en les metopas, encara que d'ell queden pocs restants segurs entre els pertanyents a la posterior construcció de el V: menuts fragments de pedra del lloc i teixixques de cobertura, a banda dels corts dels fonaments.
Segons Pausanias en el pronaos hi havia dos estàtues de Poseidón, una d'Anfitrite i una de Talasa, totes de bronze. Herodes Àtic ofrendó quatre cavalls d'or en excepció dels caixcos.[2] Junt als cavalls hi havia dos salamandres d'or, de marfil de cintura per a avall. Sobre el carro es varen erigir estatus de criselefantinas de Anfitrite i Poseidón, i un chiquet, Palemón, en peu sobre un delfí. Talasa està representada en relleu situada en mig de la basa del carro, sostenint a Afrodita chiqueta, i als seus flancs les Nereidas.[3]
Estadis
[editar | editar còdic]Particularment reseñable és la llínea d'eixida de la carrera pedestre del estadi, en forma de triàngul isósceles en una depressió circular en lo alt. Esta llínea terminava en un llarc llindar a on s'alineaven els atletes, separats entre sí per elements verticals tancats per barres horisontals de fusta. Darrere d'ells, dins d'un fos, el que donava la senyal d'eixida maniobrava les cordes dispostes en forma de palmito, que guiades per cavallers de bronze (encara resten en el lloc) es baixaven totes al mateix temps davant els corredors per a donar la senyal d'eixida. l'estadi estava construït en pedra calcàrea del Acrocorinto. Tenia 16 carrers d'1,5 m d'esgambi.[4] L'estadi més antic va ser desplaçat cap al surest i en el nou estadi, construït en el IV, va tindre lloc la proclamació de Flaminino.
Teatre
[editar | editar còdic]El teatre pertany al periodo helenístico en restauracions posteriors.
Termes romanes
[editar | editar còdic]Les termes romanes de Istmia conserven numeroses pilastres que sostenien el paviment de les aigües calentes. També es conserven decoració de mosaics en el complex termal, en figures de delfins i calamars, entre unes atres.[5]
Fortalea de Justiniano
[editar | editar còdic]Va ser construïda en materials procedents del santuari de Poseidón que Justiniano va fer demolir per a alçar esta construcció que formava part de les defenses de l'istme.[6]
Atres troballes
[editar | editar còdic]Durant les excavacions varen aparéixer molts objectes votivos pertanyents al temple, figures de bronze, i fragments d'un centenar de caixcos. Un gran perirranterio, és dir, una copa d'aigua per a libacions, sostinguda per figures femenines i l'estil de les quals nos remet al 650 a. C., constituïx un excelent eixemple de l'escultura grega arcaica, encara relacionada en l'art dedálico.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Comesaña López, Ana María (2016), Estudi sobre la fiesta i el cult grecs en les Vides paraleles de Plutarco [1] archivat en Wayback Machine., pp.177-179, tesis doctoral, Universitat de Múrcia.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia ii.1.7
- ↑ Pausanias, op. cit. ii.1.8
- ↑ «El deport com jugue p. 282». Archivat des d'el original, el 22 de maig de 2012. Consultat el 26 d'octubre de 2009.
- ↑ Furio Durant, Grècia. Guia d'arqueologia, pp.120-121, Madrit, Libsa, 2005, ISBN 84-662-1106-3.
- ↑ Furio Durant, Grècia. Guia d'arqueologia, p.118, Madrit, Libsa, 2005, ISBN 84-662-1106-3.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Christopher Pixe, Antony Spawforth, Greece, an Oxford Archaeological Guide. Oxford University Press, Oxford, 2001, p. 159-163.
- VV. AA, Els grans descobriments de l'arqueologia, 1988, Barcelona: Planeta-De Agostini, ISBN 978-84-395-0688-0, pp. 137-138
- VV. AA, Arqueologia de les ciutats perdudes, 1986, Pamplona: Salvat, ISBN 978-84-7137-899-X, p. 342
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Istmia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.